Thursday, May 23, 2019

 

CIUTATS EN CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÉS ? - art. Diari de Terrassa


CIUTATS EN CONFLICTE, O CIUTATS DE PROGRÈS ?
En els meus 40 anys de vida municipal, he seguit de molt a prop, l’evolució i progrés de totes les grans ciutats del país, i per descomptat també, de molts pobles i viles. Aquells municipis que varen tenir l’encert de triar bé, a les primeres eleccions municipals , l’abril del 79, varen iniciar una trajectòria ràpida i de profunda transformació, que en alguns casos encara dura, com és el cas de Terrassa, i algunes altres del país.  M’explico.
La política la fan persones , no màquines. I si al capdavant d’un equip de govern, hi ha la persona adequada, l’equip es converteix en un tren potent que va superant obstacles i reptes, fins assolir cotes d’infraestructures, equipaments i serveis, mai imaginats.
Per a molts dels lectors, els quedaran lluny alguns noms, però tanmateix, varen ser els impulsors d’uns canvis radicals, en els municipis on governaven, i de rebot, canvis a tot el país. Sense ells, la realitat seria radicalment diferent.  Tots els ficats en el món municipal, hem posat com a model de desenvolupament potent, harmònic, innovador ...a ciutats com la Girona de Quim Nadal, la Tarragona de Josep Ma Recasens, la Lleida d’Antoni Ciurana, la Barcelona de Pasqual Maragall, Sabadell d’Antoni Farrés, Terrassa de Manel Royes...La Seu d’Urgell, de Joan Ganyet, i així podria enumerar no menys d’un centenar de noms, lligats a pobles i ciutats que ara serien molt diferents, sinó haguessin encertat, a les primeres eleccions.
Ara bé, tots els enumerats i tots els que estan a la memòria col·lectiva, tenien una cosa en comú: el treball seriós i  rigorós , centrat en el municipi i la seva gent. Res els distreia en la tasca de trobar aportacions exteriors o ajuntar-se per aconseguir projectes mancomunats. De fet els JJOO del 92, va ser la culminació d’una estratègia no només de Barcelona – capital, sinó de tota la xarxa de ciutats, que varen impulsar, treballar i potenciar , la gran capital.
Algunes ciutats, han continuat per aquest camí de no distreure’s en el que és la seva prioritat i han aconseguit anar progressant, sense estridències, sense batalles inútils, ni protagonismes en processos que no els hi son propis, i que només poden aconseguir dividir la ciutadania i posar pals a les rodes del progrés. Aquest és el cas de Terrassa, a la qual conec i segueixo des de fa prop de 40 anys. D’aquells bons inicis, va continuar buscant un camí propi, fent-se un lloc de rellevància a nivell de país, sense trencar ni amb la legalitat ni amb el guió marcat, decennis enrere.
En contraposició hi posaria la ciutat de Girona, on algú creu que té per missió abanderar processos , condemnats al fracàs, perdent el temps en protagonismes malentesos. Allà la dinàmica inicial, s’ha perdut i la desorientació és la nota habitual de l’equip de govern. Podria posar algun altre exemple, de pèrdua de guió, com és el cas de la gran capital: Barcelona. Tots lamentem la pèrdua de la gran ciutat, la gran capital, innovadora i capaç de tirar del tren del país.

Perquè ha passat ? Com evitar que passi ? S’ha de tornar als principis fundacionals del municipalisme català, modèlic aquí, i copiat arreu d’Espanya. Centralització dels objectius, en el propi municipi, fugint de processos fracassats. Mantenir en el govern , els equips de govern, que així han actuat en els darrers anys, i facilitar el canvi, en aquells municipis on els equips de govern, han jugat a subvertir l’estat de dret, convertint-se en el braç executor de polítiques de partits independentistes, més interessats en les seves batalles internes, que no pas en millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Es un bon moment per a premiar el bon govern, i deixar enrere situacions que només han fet que perjudicar la convivència i qualitat de vida dels ciutadans. 

Wednesday, May 22, 2019

 

NO HAN ENTÈS RES - art. Endavant Digital


NO HAN ENTÈS RES.
Una altra data per a la història, la d’ahir, dimarts dia 21 de maig de 2019. Una nova constitució de les dues Cambres legislatives espanyoles: Congrés i Senat, amb un fet insòlit i històric, com és que una catalana ( Meritxell Batet) presideixi el Congrés, i un altre català ( Manel Cruz ) ho faci en el Senat. No per ser catalans, son millors ni ho faran millor, però en tots els grans actes, la simbologia, els gestos, el protocol .... tenen una gran rellevància, pel present i sobretot, pel futur.
I no és de gestos, del que viu el president Sánchez, però ens en ha ofert un munt en els darrers deu mesos, com per estar segurs que té el cap molt ben moblat, i disposa d’un eficient equip d’assessors i coneixement dels temes, com per garantir que passarà a la història, com un autèntic “home d’estat”. I els homes d’estat, posen per davant, la resolució dels temes importants, abans que el seu prestigi i la del seu partit. Ho hem vist en el passat recent, però estic segur que en el futur immediat assistirem a un munt de decisions, d’aquelles que com a socialista, esperàvem amb delit.
Algunes ja les ha anunciat en matèria social, laboral, impositiva, territorial...fins el punt que les mirades de tota la UE es giraran cap aquí, com molts ho han fet cap el nostre país veí , Portugal, capaç de governar amb mesures plenes de valentia i innovació. La social democràcia necessita exemples clars, models a seguir, per a recuperar el prestigi perdut.
Però, en el marc de la diada històrica d’ahir, hi ha persones que no han entès res, del que passa en el país real, entenent per país, Catalunya i Espanya , alhora. He criticat en aquestes mateixes pàgines, l’infantilisme polític, l’afany de protagonisme, el voler quedar bé amb els teus, prescindint dels altres, cosa que ahir es va tornar a veure i repetir, creient, els seus protagonistes que fan el que s’espera d’ells. I sí, és el que alguns dels seus seguidors esperen, però no el que espera el conjunt del país.
No es donen compte, o no volen veure, el dany produït al conjunt de Catalunya, durant els anys de processisme . Tenen uns seguidors que els fan creure que van pel camí correcte, quan han perdut el nord, fa temps. I encara, alguns creuen poder tornar enrere, i repetir accions i actuacions que mai més tindran lloc, perquè mai més l’Estat les permetrà. Creuen defensar la llibertat o les llibertats, i fins ¡ tot la democràcia, quan amb les seves accions la varen vulnerar i posar en perill. No es donen compte que som majoria els catalans i catalanes que no volem aventures ni vulneracions dels drets que hem adquirit, i que venen protegits per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

No s’enfronten a l’Estat ( que també) , s’enfronten als autèntics demòcrates que som tots els que creiem en la Constitució i hem jurat acatar-la, sempre i en tot moment. I fer servir juraments, enrevessats, complicats i embolcallats de paraules buides, pot acontentar els teus, però envien imatges penoses, cap a dintre i cap enfora. No han entès que viuen en un món irreal, i que no permetrem repetir unilateralitats perilloses i molt perjudicials per la convivència, l’economia, la cultura, la societat i el prestigi que havíem assolit. Encara no han entès que el seu temps ha passat, i que després de la sentència, potser es demanaran indults de presó, però les inhabilitacions haurien de fer el seu curs, per evitar que persones que han actuat amb aquest grau d’irresponsabilitat, no tornin a ostentar càrrecs institucionals. Si els seus partits els hi volen donar càrrecs interns, allà ells, però les institucions han d’estar conformades per persones de dret. Els juraments, ens obliguen a la lleialtat. Estem en democràcia. Que ningú ho oblidi. 

 

REGAL DE COMIAT. A PUNT PEL RELLEU - Blog personal


REGAL DE COMIAT –A PUNT PEL RELLEU.
Arribat al final dels 40 anys de dedicació a l’Ajuntament de Borredà, és hora del relleu. Un primer pas, seran les eleccions municipals del proper diumenge dia 26, i el definitiu serà el 15 de juny al migdia, quan els nous càrrecs electes, assoliran la condició de regidors/es, i elegiran al nou alcalde /alcaldessa, pels propers 4 anys.  Aquell serà el moment, de traspassar el càrrec i desitjar bona sort, i bons encerts a l’alcalde /essa, al seu equip , i al Consistori, al complert.
Aquesta és una cadena, sense final, que cada 4 anys es va renovant i que indica la bona salut de la democràcia, en la que estem immersos.
Per a mi, ha estat un honor poder dedicar 40 anys, a l’Ajuntament del poble on he nascut, i en el qual he viscut la major part de la meva vida. Mirant enrere, i sospesant tot el que hem fet, en conjunt, podem estar satisfets de la feina feta.
I la feina feta, és mèrit de tots els qui s’hi han dedicat: polítics, tècnics, treballadors, i veïns i veïnes que hi han participat o col·laborat.
Fa temps, pensava en tenir algun detall per als qui hem compartit aquests darrers anys, puix que era impossible fer-ho amb tots els qui ho han fet, durant els 40 anys. I donant voltes, a com expressar l’agraïment i felicitació, ahir, dimarts dia 21 de maig, vaig tenir la gran sorpresa de compartir un dinar a Berga, en el restaurant La Cabana, amb tots els membres de l’equip de govern, treballadors i tècnics , de l’Ajuntament.
Per a mi, un acte com el d’ahir, compensa i suposa sortir per la porta gran. No en tenia ni idea, ni m’esperava un detall com aquest. He dedicat i compartit la feina municipal, sense esperar res a canvi, sinó el simple reconeixement d’haver fet el millor possible, la meva feina. Ahir, vaig tenir la satisfacció de veure com aquesta feina ha estat en sintonia i compartida amb tot i totes els qui l’hem feta realitat.
Avui, l’endemà del dinar, m’he llevat amb l’energia i ganes de tancar el màxim de temes pendents, per a fer el traspàs, en les millors condicions possibles. Agraeixo enormement el dinar d’ahir, i el regal obtingut ( un magnífic bolígraf) que vaig estrenar en el meu examen de final de segon curs de rus, a la Universitat de Manresa.
Ha valgut la pena els esforços i temps dedicat al poble de Borredà, i felicito i agraeixo la magnífica feina feta, per cadascun dels membres polítics, funcionaris, treballadors i tècnics compartits amb altres ajuntaments. Entre tots hem fet possible, un poble millor.
Gràcies a tots i totes. Era el millor regal que em podíeu fer.
Borredà, 22 de maig de 2019.
L’Alcalde- President

Joan Roma i Cunill

Monday, May 20, 2019

 

GENERALITAT, AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ, D'AMICS, COMPANYS I PARENTS- art. Nació Digital Solsona

GENERALITAT – AGÈNCIA DE COL.LOCACIÓ D’AMICS, COMPANYS I PARENTS.
Acaba de conèixer-se una altra contractació, d’aquelles que separen , encara més la ciutadania de la política .  L’ex –vicepresidenta del Govern Mas, Joana Ortega, començarà a exercir “d’assessora” del Departament de Empresa i Coneixement, per un mòdic sou de 70.000 euros, més uns petits complements de 42.000 euros, cosa que la converteix en una de les polítiques més ben pagades de la Generalitat, i per descomptat de tot Espanya. Un sou de 111.400 euros, anuals.
El què farà, on i com , és el de menys. Ja està col·locada, com tants altres protagonistes o impulsors del procés sobiranista que han de ser compensats per tants anys d’esforços i il·legalitats comeses, en nom del sobiranisme. La llista es va allargant, fins a límits insospitats, perquè no sabem a quants més han de col·locar, i com que la generositat, amb el diner de tots, és infinita, podem estar uns mesos més anunciant noves incorporacions de membres de l’ex govern, o d’organismes paral·lels, durant anys.
Ja tenim ex consellers i conselleres a sou públic, fugides a l’estranger, a la germana de Pep Guardiola, exercint d’embaixadora dels països nòrdics, a membres d’ERC o de Junts x Cat, en altres embaixades, o ocupant llocs de difícil pronunciació, i encara més complicades explicacions de les feines a realitzar, si és que en tenen.... i així, anem convertint el govern de la Generalitat, en una agència de col·locació d’amics, companys i parents. Tot un model per una administració, que a més, està parada i sense cap mena d’organització interna i externa, sinó és per barallar-se entre socis de govern.
Si a tot plegat, hi afegim una distribució territorial, viciada d’origen, amb delegats territorials de tots els departaments, delegats del govern , a cada suposada vegueria, i altres llocs igualment inventats, podem constatar la conversió d’un govern, en una màquina de pagar favors rebuts, o compensacions per accions , lligades al procés o al funcionament dels partits que suposadament governen el país.
I així, estem, i així anem, cap a no sabem on. De moment, l’important és cobrar el sou mensual, i mirar de que duri tant com es pugui. En el Parlament , passa cosa semblant, de manera que la feina habitual que teníem els diputats, ha passat a convertir-se en una assistència quinzenal a una mena de ple ordinari, que no té res important a debatre, i encara menys a aprovar, i qui dia passa any empeny. Se suposa que s’ha d’esperar a veure com acaba el judici del procés per convocar noves eleccions o mantenir congelat el govern, fins que interessi a qui el presideix des de fora del país.
El greu de tot plegat, és el fet en si mateix. El portar i decidir accions de govern, en el més pur estil de república bananera, i que siguin acceptats per un conjunt de persones aferrades a l’independentisme, sense cap mena d’esperit crític ni de valoració de tot el procés, com un immens engany. Tampoc son capaços de criticar ni exigir bon govern, perquè justifiquen tot l’injustificable, sota el principi que tot s’hi val, i si algú ha actuat, fora de les normes establertes, ho ha fet pel bé “del poble català” que només ells representen. Tots els qui no som independentistes, tampoc formem part d’aquest poble català, exclusiu i exclusivista, que només hi entra qui té carnet especial i excepcional. Així, doncs veurem encara noves decisions similars a les que ara he exposat. La distribució de medalles, honors, i diners, son d’ells. I punt.



Friday, May 17, 2019

 

SENSE GOVERN EFECTIU - art. Regió 7




SENSE GOVERN EFECTIU.
No m’espanta la feina, ni els tràmits més enrevessats, però sí, el caos, el buit de poder, la inactivitat total d’una administració ,de la qual en depenen altres. He parlat amb nombrosos alcaldes que pleguen, i tots coincidim en que ho fem, “farts i tips” d’entrebancs, burocràcia insòlita, manca de col·laboració, desgavell generalitzat...en el conjunt de l’administració, depenent de la Generalitat de Catalunya.
Aquest immens caos, suposa la paralització de tots els tràmits habituals entre dues administracions que tenen gran dependència una de l’altra, per raons de competències compartides o subordinades ( en el cas dels ajuntaments). Si a tot plegat, hi afegim la total insolvència de la Generalitat, en matèria d’ajudes, convenis, plans anuals o plurianuals, ...arribem a la conclusió que el nostre govern, a dia d’avui , “fa més nosa que servei”.
Ho dic amb tristesa i sobretot amb indignació, perquè durant decennis varem lluitar per a recuperar l’autogovern, i ara que el tenim, el malbaratem, immers en batalles estèrils i moviments tàctics entre els dos partits que el composen, i que donen peu a actuacions més pròpies de partits enemics que no pas , socis de govern.. No se sap qui porta el timó, perquè ja no sabem si la nau, en té. I per descomptat no existeix carta de navegar, perquè fa anys que l’ha perduda.
Dit això, anem cap unes eleccions que no poden arreglar, la falta de govern efectiu de la Generalitat, però sí, altres administracions, fonamentals pel dia a dia dels ciutadans. El dia 26, decidirem els nous Consistoris municipals, sí, però d’aquests resultats, se’n deriven dues altres administracions: les Diputacions i els Consells Comarcals. Poden semblar  administracions menors, però , a falta de Govern, han esdevingut més rellevants del que eren.
En el nostre cas, estem en territori de la Diputació de Barcelona, peça fonamental pels ajuntaments, sobretot pels mitjans i petits. Dels resultats municipals, en surten els diputats provincials, en funció dels resultats obtinguts per cada partit polític, en el seu partit judicial: Manresa, Igualada, Berga...La futura composició de la Diputació, comportarà , espero, un canvi de govern, ara en mans de l’antiga CiU i ERC. Els temps de governs, presidits pel PSC son enyorats per tots els ajuntaments, i seria bo , tornar a aquells temps, ni que sigui en pacte amb algun altre partit.
La potència de la Diputació, ha permès, compensar , en part, la falta total d’ajudes del govern de la Generalitat. Estem, doncs, davant una institució de vital importància, pel futur immediat.
Un altre organisme que es conforma, en funció dels resultats municipals, son els Consells Comarcals. Aquí el sistema electoral, és massa enrevessat per poder-lo explicar en quatre línies, però en funció dels vots i regidors que treu cada partit, a nivell comarcal, es forma el nou Consell. Així, doncs, cada votant ha de pensar que el seu vot a les municipals, té repercussió sobre dos altres elements importants de cara el futur, com son la Diputació i el Consell Comarcal.
I no volem que en cap de les tres institucions, els partits independentistes tinguin com a gran objectiu, continuar les batalles estèrils, que han portat fins ara. El partit socialista ha deixat molt clar que les seves candidatures, els seus candidats, es presenten per resoldre els problemes dels seus conciutadans, no per altres objectius. I cada poble i cada ciutat ,prou problemes té ,com per dedicar-li tot el temps i tots els esforços diaris. Ja hem vist com acaben les accions unilaterals, i com acaba un govern sense objectius. L’aposta per les candidatures socialistes, és l’aposta per governs efectius, amb programes clars i persones preparades i disposades a resoldre problemes, no a crear-ne.



Thursday, May 16, 2019

 

VIURE EN ELS LLIMBS - art. Diari de Terrassa


VIURE EN ELS LLIMBS.
A falta de feina, bo és dedicar-se a, “fer volar coloms”, “construir castells en el aire”, o altres maneres de fer veure que la realitat, és diferent ,a la realitat. Aquest estrambòtic inici d’article, ve a tomb de la circular, acabada de rebre de l’AMI ( associació de municipis per la independència) la qual deu haver de justificar com es gasten els diners que cobren, mirant de fer treballar el cervell, a marxes forçades.
Després de mesos de silenci i inactivitat, es preparen ja, per una altra de les seves grans campanyes, d’impacte mediàtic , a nivell universal. Es tracta d’aprofitar l’acte de presa de possessió dels càrrecs electes, sorgits de les eleccions municipals del proper 26 de maig, per establir una formula de jurament, realment innovadora, original i plena de compromisos de futur.
Però, atenció, siguem prudents i expliquem bé el guió que proposen, com exemple palmari d’aquella dita tant catalana de “quedar bé amb el plat a taula”. Què vull dir ? Doncs que com tothom sap, el dia 15 de juny a les 12 del migdia es constituiran tots els nous Consistoris, sorgits de les urnes, del 26 de maig.  Més de 8.200 ajuntaments de tot Espanya, prendran possessió dels seus càrrecs, i a continuació elegiran Alcalde / Alcaldessa.
Per a prendre possessió del càrrec de regidor/a, hi ha una formula establerta que deixa clar el jurament o promesa d’exercici del càrrec, en sotmetiment al que estableix la Constitució Espanyola, i aquí hi afegim a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.  Queda clar que ningú pot exercir un càrrec institucional, sense prèviament deixar clar que ho farà, seguint els preceptes continguts en la Constitució, i per derivació de l’Estatut...
Però bé, en el nostre país, és habitual que determinades persones o grups, pretenguin fer servir aquest acte, i aquesta formula, per rebregar el jurament, amb afegitons, més o menys imaginatius, més o menys legals, de manera que en alguns ajuntaments, els juraments es converteixen en un galimaties que ha de saber interpretar el president de la Mesa d’Edat, i amb ell /ella, el secretari municipal, que ha de donar fe del correcte compliment de la legalitat.
Un jurament incorrecte, no permet accedir al càrrec, i si qui ho fa és portat davant els tribunals, els actes que hagi dut a terme , seran nuls de ple dret, per ser viciats d’origen. Atenció, doncs, perquè el tema és prou seriós com per no jugar-hi.  I aquí torno, al que deia un parell de paràgrafs més amunt, a la vista de la recomanació de l’AMI de fer el jurament, seguint el més rigorós protocol oficial, i tot seguit, llegir el text que ells han preparat.
I és que les explicacions no tenen desperdici.  Al·leguen que fa 4 anys varen aconseguir que centenars de regidors/es, juressin el càrrec, per assolir la independència. Ara toca fer-ho, per consolidar la república catalana ¡¡¡. I ja està. Que de seguida s’hagi fet un acte tant valent, i tant expressiu, se’ls hi comuniqui per a poder llençar “urbi et orbe” la xifra de càrrecs electes que han acceptat el càrrec, per servir a la república catalana.
En fi, el millor que podria fer l’AMI, seria acordar la seva dissolució ,per no fer perdre temps i diners, als seus associats, però sobretot per evitar situacions que han portat molts ajuntaments ,a prop de l’abisme. Si a dia d’avui ,encara no han entès que s’han acabat les accions unilaterals, els jocs de paraules i de fets, contraris a la Constitució, és que no saben a què juguen ni contra qui juguen. Prou feina tenen els ajuntaments ara, i més que en tindran en el futur per resoldre els problemes del veïns, com per continuar duent a terme accions, destinades al desastre.



 

INFANTILISME PARLAMENTARI - art. Endavant Digital


INFANTILISME PARLAMENTARI.
Pot semblar exagerat afirmar que el Parlament de Catalunya, ja no és aquella institució venerable, històrica, model i exemple, per a molts altres parlaments del món, però aquesta és la trista realitat.
Recuperada la secular institució l’any 80, fou l’epicentre de la política catalana, amb una composició plural, fidel al més tradicional parlamentarisme, i exemple per a la resta de parlaments autonòmics que es varen anar constituint, en base al nou Estat de les Autonomies.
Catalunya era envejada pel seu passat històric, pel seu vehement europeisme, per la qualitat de les seves institucions, i la presència de polítics de prestigi, en el govern i a la oposició. Puc confirmar i refermar aquesta situació, perquè vaig ser Diputat , en les legislatures III, IV, V i VI. Un període prou llarg i intens com per haver estat testimoni privilegiat del que exposo.
Però, per raons que serien ara llargues d’exposar, el Parlament va anar en declivi, de manera lenta però constant, des d’aleshores , fins ara, fins el punt que a dia d’avui, la situació parlamentaria és d’autèntica vergonya. Ha perdut prestigi, respecte, centre d’atenció, i centre de decisió. Es una nau sense timó, plena de mediocritats, més preocupades pel sou mensual que no pas per complir els deures de representants del poble català.
Dels seus 135 components, no en salvaria ni una trentena, i quan escric aquestes ratlles, el dijous 16 de maig, encara ho refermo amb més convicció i força. Avui, la cortesia parlamentària, avui les normes no escrites, avui l’acord entre tots els grups parlamentaris, pactat 40 anys enrere, ha saltat pels aires.
Avui, es proposava una fita històrica, com era substituir José Montilla, Senador per designació del Parlament de Catalunya, per Miquel Iceta, candidat a presidir la Tercera Institució de l’Estat, el Senat. L’infantilisme d’ERC, Junts x Cat i la CUP no ho han fet possible. Els arguments donats, les rabietes vistes, els anàlisis i justificacions, exposades son d’aquells que passaran a la història dels despropòsits a nivell mundial.
Cal saber que en matèria parlamentària son tant importants les normes escrites com les tradicionals o de cortesia . Per entendre’ns, el valor de la paraula donada, dels compromisos entre grups parlamentaris, es converteix en norma de llei interna que avui els tres grups han trencat. I ho han fet, sota arguments tant increïbles com que el candidat havia d’aportar contraprestacions concretes, per assolir un càrrec que pertoca al PSC. I prou. No hi ha debat possible ni discussió. El repartiment de representants al Senat, es fa en proporció al nombre de diputats, i el PSC en té un, i n’ha de tenir un, el nom és un tema secundari...
Però, és que han trencat no solament amb les normes, és que a més ho han fet per evitar  tenir el tercer càrrec institucional més important de l’Estat, en mans d’un català, i d’un home tant preparat i tant dialogant com Miquel Iceta. Ja no sé si se li pot dir infantilisme parlamentari, o pèrdua de tot sentit polític. Sortides de to i de sentit comú, son molt pròpies d’ERC, des de la seva fundació, i Junts x Cat, fa temps han perdut ja el sentit de la realitat. Ben aviat comprovaran l’immens error comès, a nivell parlamentari, a nivell municipal, i de relacions entre partits. Com infants, donaran les culpes als altres....en aquest “altres” hi figura tothom, menys ells. Tot el procés està ple d’actes i actuacions similars. Així estan, així estem.




 

BUIDATS ELS DARRERS 10 NINXOLS VELLS - BORREDÀ


BUIDATS ELS DARRERS 10 NÍNXOLS VELLS – A BANDA I BANDA CAPELLA – CEMENTIRI VELL.
Fa aproximadament 6 anys, es varen detectar greus deficiències estructurals, en els dos blocs de nínxols, situats a banda i banda ,de la capella del cementiri vell. Els més vells de tots els existents, puix que per aquesta zona ,és per on va iniciar el seu funcionament el cementiri actual.
Presa la decisió de suspendre nous enterraments en aquests dos blocs, a continuació es va iniciar el procés de reversió de la propietat, a l’Ajuntament. Aquest procés va acabar fa pocs mesos, i quedaven 10 nínxols de propietat desconeguda, els quals després dels pertinents tràmits per a localitzar els propietaris, familiars directes o indirectes, amb els oportuns anuncis, en el dia d’ahir, dimecres dia 15 de maig de 2019, es varen buidar i posar les restes en bosses numerades que foren dipositades en la fossa comuna.
Tancat aquest procediment, llarg i laboriós, s’inicia el de Condicionament de la zona capella del Cementiri vell, mitjançant la convocatòria d’obres, per via d’urgència, seguint el projecte redactat per l’arquitecte Pere Pajerols de Berga.
En el dia d’ahir, es varen trametre a tres empreses ( dues del poble) la convocatòria pertinent per a poder procedir a la contractació de la millor oferta, i tot seguit ,poder realitzar les obres de Condicionament d’aquests dos blocs. Posteriorment, existeix un segon projecte , per a convertir aquests dos espais, en uns espais a cobert, ben integrats en el conjunt, amb un destacat paper per la capella, que és la imatge més històrica i tradicional del Cementiri Vell. Aquesta segona actuació, la podrà dur a terme, el Consistori que prendrà el nostre relleu, el proper dia 15 de juny, si així ho considera adient.
Per la nostra part, hem donat compliment a un compromís electoral, pres 6 anys enrere, consistent en procedir al traspàs de titularitat, un per un, com per garantir, puntualment amb els drets de tothom. I tot seguit, fer les obres pertinents per donar una bona imatge i plena seguretat, al conjunt més antic del cementiri, a l’entorn de la capella. La previsió és procedir a la contractació d’una empresa, en els propers dies, perquè dugui a terme aquestes obres.
Borredà, 16 de maig de 2019.

L’Alcalde- President, Joan Roma i Cunill

Wednesday, May 15, 2019

 

BORREDÀ- CONVOCATÒRIA SOCORRISTES PISCINES - 2019


BORREDÀ – CONVOCATÒRIA SOCORRISTES – PISCINES 2019.
El proper dia 20, sortiran les bases de la convocatòria per a la contractació de 2 places de socorrista per les piscines de Borredà.
Qui estigui interessat, i disposi de la titulació requerida, pot presentar instància a la seu de la Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà, al carrer Lluís Millet de Berga.
Les Bases es poden consultar a la web municipal : borreda.net .El termini de presentació de documentació serà el dia 29 de maig.
Borredà, 15 de maig de 2019.
L’Alcalde- President , Joan Roma i Cunill



Monday, May 13, 2019

 

SENTIT D'ESTAT - art. Nació Digital Solsona


SENTIT D’ESTAT.
Es en el moment de perdre un gran polític, quan apareix el neguit per la manca d’autèntics “homes d’estat”. Poc a poc, però de manera contínua, hem anat perdent “estadistes”, que han estat substituïts per oportunistes, populistes, mediàtics, o espontanis que creuen poder aparèixer com grans prestigitadors, capaços de resoldre en quatre mesos, el que precisa anys de preparació i execució.
Estem en temps d’improvisacions i propostes estrambòtiques , amb danys enormes per la credibilitat dels polítics i les institucions. No estranyi a ningú, el gran sentiment de pèrdua, d’un gran estadista com fou Alfredo Pérez Rubalcaba. Hi ha mala consciència, per com funcionen les coses, a dia d’avui, i sobretot perquè ell ens recorda com es feien els grans acords, en un temps tant convulsos com els que li va tocar viure.
Jo crec en la teoria de les ondulacions de la història, segons la qual després d’una etapa de descrèdit, li’n seguirà una altra, de recuperació del prestigi i la seriositat. Es impensable allargar, gaire més, l’etapa actual, perquè hem vist coses mai imaginades, pel que tenen d’improvisació, despropòsit i desconeixement de la realitat, sense cap perspectiva històrica.
Necessitem potenciar els pocs homes / dones d’estat que tenim, i fomentar l’aparició de noves generacions que tinguin aquest model, com a norma a seguir. Ho aconseguirem, perquè som conscients de la necessitat de canvis substancials, si volem garantir el progrés de pobles, autonomies, estat i Unió Europea..
De fet, tenim un primer model a seguir, en la propera formació del nou govern central. Segur que tots els qui em llegiu, estareu d’acord en la preparació i vàlua política de tots els membres del Consell de Ministres. Ara, no parlo de les polítiques concretes, sinó de les persones, i els seus càrrecs. Per aquí comença un bon govern, per disposar de les persones més adients, per les tasques se’ls hi encomanen.
Aquesta composició, ha de produir imitacions, en altres estaments nacionals, com els nous governs autonòmics que sorgiran de les eleccions del 26 de maig, i també dels equips municipals que es constituiran el proper 15 de juny, en funció dels resultats electorals del 26 de maig. Es a dir, la còpia de dalt cap a baix, de com han de ser els membres d’un equip de govern, es fonamental per a millorar l’acció de govern, en tots els seus estaments.
I la pèrdua de Pérez Rubalcaba, ha portat aquest debat a primera línia. Ell va aconseguir una eficàcia , en la gestió de tots els temes que se li varen encarregar, excepcional. El rigor, la honestedat pública i privada, la capacitat de pactes i acords, realment d’Estat, el varen convertir en un model a imitar. Aquests dies , ens ho han tornat a recordar, mitjançant reproducció d’intervencions, en tots els llocs on va estar present.

Estem a pocs dies de prendre grans decisions. Es un bon moment, no solament per enyorar, aquells temps, ben poc llunyans, sinó per reaccionar i valorar qui es presenta a les diferents eleccions i actuar en conseqüència. El partit socialista, té ganes de resoldre els grans problemes d’Espanya i participar molt activament per resoldre els de la UE, com també els dels ajuntaments, per grans o petits que siguin. Animo a potenciar amb el vostre vot, aquest canvi de curs, en les pàgines de la nostra història col·lectiva. 

This page is powered by Blogger. Isn't yours?