Monday, October 15, 2018

 

POSICIONAMENT EQUIP DE GOVERN, AL DOCUMENT DE REVIURE BORREDÀ.


POSICIONAMENT EQUIP DE GOVERN ,AL DOCUMENT – REVIURE BORREDÀ.
El dia 25 de juliol, a les 9.30, tingué lloc la reunió entre representants del col·lectiu Reviure Borredà, i l’equip de govern municipal. En aquella reunió es presentaren les conclusions de les reunions fetes, pel col·lectiu, per tal de donar-les a conèixer a l’equip de govern.
Estudiades i tingudes en compte, les propostes, reflexions i consideracions , efectuades en la reunió esmentada i les contingudes en el document entregat, volem fer tres consideracions prèvies.
Primera consideració.
Felicitem i encoratgem al col·lectiu de persones i entitats del poble, pel treball fet, i per mantenir-lo obert a noves incorporacions i propostes, en funció de les vicissituds futures. Sempre hi ha esdeveniments que obliguen a replantejar propostes fetes, o oportunitats per atreure’n d’altres.
I res millor, en un poble o ciutat, que trobar persones interessades i preocupades per l’esdevenir del municipi, per animar-les a participar de forma directa en el govern del poble. Com ja vàrem informar, estem a mig any de la convocatòria d’eleccions municipals, que tindran lloc el dia 26 de maig de l’any vinent. Es un bon moment per donar el pas, i impulsar o integrar-se en candidatures que facin possible, no només dur a terme les conclusions aportades, sinó moltes altres que poden sorgir en el futur.
Segona consideració.
La preocupació pel futur del poble, ha estat sempre la base de l’actuació dels equips de governs municipals ,d’ençà les primeres eleccions municipals de l’abril de 1979. Si es repassa la trajectòria de tots els mandats municipals es comprovarà el treball intens en dotar el poble d’infraestructures, equipaments i serveis que permetessin fer-lo atractiu i apte per acollir tota mena d’activitats, compatibles amb l’entorn natural i paisatgístic que tenim.
Es pot comprovar com la davallada de població va ser constant, per culpa de la crisis del tèxtil, fins arribar als 441 habitants de l’any 91. D’aquí, vàrem poder remuntar fins els 616 ,de vint anys després. Això fou possible impulsant el sector turístic, el de serveis, construcció, i forestal, mitjançant múltiples actuacions, en totes direccions.
Tercera consideració.
L’actual crisis demogràfica, és molt diferent a la viscuda en els anys 80 i 90. Entenem no hi ha solucions individuals, i per això Borredà està present en múltiples plataformes, fòrums i organitzacions, per impulsar polítiques globals que modifiquin la tendència dels darrers anys. La solució no serà individual, sinó col·lectiva.
Anys enrere, el despoblament dels pobles, engreixava la capital. Ara ni això. Per primera vegada, els 31 municipis de la comarca del Berguedà perden població. També Berga- capital. I el mateix passa al Ripollès o al Solsonès, les nostres comarques veïnes. I fins a prop de 600 municipis dels 947 que té Catalunya, estan perdent habitants. Només amb grans canvis, a nivell estatal, autonòmic i municipal, es podrà congelar la dinàmica, per a poder-la revertir, a continuació. Per això, valorem positivament el treball i debats tinguts, però ha d’haver-hi canvis substancials, en els nivells més elevats.
Es per això que batallem per un nou, gran i ben equipat polígon comarcal a Olvan. Oblidem la idea d’un polígon a cada poble. Posem les indústries en un punt cèntric i ben comunicat, i facilitem els desplaçaments. I per descomptat, salvem i impulsem activitats internes, en el municipi, com a via per mantenir activitats compatibles i atractives, pel producte o per la manufactura.
POSICIONAMENT EQUIP DE GOVERN .
En el transcurs de la reunió, entre els dos grups, vàrem deixar clares les nostres prioritats. Ens vàrem presentar a les eleccions municipals de 2015, amb un programa electoral ambiciós , però alhora realista.
El poble de Borredà, ens va atorgar la seva confiança majoritària, per setena vegada consecutiva, per la qual cosa, la nostra prioritat és no defraudar els nostres electors. La nostra prioritat és complir el programa electoral.  A dia d’avui, hem complert , aproximadament un 80% dels compromisos , i volem superar el 90 %. De fet, ho veiem possible, perquè tot hi haver-hi afegit alguns nous temes, mantenim el compromís de completar el programa, gairebé en la seva totalitat.
Es per aquest motiu, que hem entrat en la darrera etapa del mandat municipal, elaborant una llista de 23 temes que volem deixar tancats abans d’acabar el mandat. Les eleccions del 26 de maig, suposaran elegir nous candidats, i tenir nou equip de govern. El nou Consistori tindrà 4 anys per endavant, per gestionar els afers municipals, com millor cregui. I de fet, les conclusions dels treballs, poden servir com element a tenir en compte, en els programes electorals de les candidatures que es presentin.
En qualsevol cas, nosaltres tenim la prioritat del programa electoral. Com podreu veure, també adjuntem, el document elaborat el mes d’agost de l’any passat ( 2017) com a resum de meitat de mandat, i que fou repartit pel poble i penjat en el bloc de l’alcalde.
Aquest document conté accions i inversions per un import total de més de 5 milions d’euros, a emprendre en els propers deu o dotze anys. Aquest document serà actualitzat, dintre de 2 mesos, amb algunes noves actuacions que han aparegut darrerament, i serà repartit per tot el poble. Pretenem sigui una aportació molt realista de tot el que convé fer, en els propers anys, per posar al dia infraestructures, equipaments i serveis essencials, per donar compliment a les competències municipals.
EN RESUM.
Valorem i apreciem el treball realitzat pel col·lectiu Reviure Borredà. Observem i comprovem que hi ha un bon nombre d’actuacions que compartim en el programa electoral, o en les decisions de l’equip de govern, afegides per raons diverses, i ens comprometem a dur-ne a terme algunes d’elles, en el transcurs dels propers mesos.
Sobretot es tractarà d’aquelles que no suposen increment de despeses ( cal tenir present que estem en el segon semestre de l’any, amb un pressupost 2018, en plena execució, i que el pressupost 2019, tindrà unes característiques molt especials, perquè l’actual equip de govern finalitzarà les seves funcions el 15 de juny de l’any que ve).
Ara bé, tinguem tots clar que queden sis mesos efectius d’acció de govern. I que com equip de govern no modificarem , en allò essencial, el que tenim pendent d’executar del programa electoral. Sempre hem cregut que toca ser seriosos en el compliment dels compromisos assumits, i així ho hem fet, en tots els mandats.
I ara mateix tenim una llarga llista d’accions i gestions, en marxa, que suposen una àmplia, extensa i intensa dedicació de l’equip de govern per dur-les a terme.
Per acabar, reiterem l’interès per la feina feta, encoratjant a continuar-la, perquè pot servir de cara els programes electorals de les candidatures pel 26 de maig de l’any vinent.
Borredà, 3 de setembre de 20’18.
Per l’Equip de Govern, l’Alcalde, Joan Roma i Cunill



 

DISTENSIÓ - art. Nació Digital Solsona



DISTENSIÓ.
Portem sis anys de tensió i pressió, traduïdes en manifestacions, concentracions, mobilitzacions...i tota mena d’altres accions, com per mantenir els ànims dels independentistes, per no donar senyals de desànim o distensió. La distensió, produeix refredament d’ànims, i capacitat de reflexió i crítica, envers el guió seguit, i els objectius aconseguits.
No s’estranyi ningú, doncs, dels esforços de l’ANC i Omnium, i els partits independentistes per donar ales a continuar per aquest camí d’accions, a tots els nivells. Just s’acaba de pujar a 18 cims de Catalunya, que algú ja deu pensar en una nova fita per assolir, mentrestant es van organitzant, en diversos indrets, els “sopars grocs”, o altres esdeveniments de caràcter cultural, social, esportiu o lúdic. La qüestió és no parar, i mostrar que res ni ningú farà canviar les conviccions dels mobilitzats.
El govern central, conscient de la complicada situació de l’independentisme català, s’esforça per no fer cap pas, en fals. Assumeix amb paciència franciscana, els estirabots, que alguns prohoms de l’independentisme els hi dedica, conscients de que la millora resposta, és el silenci. O simplement un comentari amable, que tregui combustible a la foguera. Tenim conflicte per a molts anys, i tot el que sigui, distendir l’ambient va en la bona direcció. Cada dia que passa, sense un nou conflicte, cada setmana que passa sense una resposta inadequada, és un temps guanyat a l’escalada del conflicte.
En aquest cas, perdre el temps, és guanyar estabilitat i tranquil·litat, aspectes essencials per a poder treballar amb un mínim d’efectivitat. Catalunya, no té govern efectiu. Té un conjunt de consellers/es, que van vegetant pels seus departaments a l’espera de novetats o canvis d’aires, però alguns tenen pressions de la societat civil, que no permeten viure tranquils, sense prendre algunes decisions. Els casos més evidents son les de Salut, Ensenyament, Benestar Social...o Interior, les quals han d’afrontar reptes que s’han deixat , per a més endavant, i ja no hi ha més temps de descompte.
Es en moments com aquests, en que la negociació amb el govern central, esdevé obligatòria per a poder desencallar temes molt, molt punyents. I, a diferència, dels temps del PP, troben al davant interlocutors , amb ganes de resoldre conflictes i proposar solucions. Tot i la poca publicitat feta, hi ha dotzenes de temes desencallats, i altres que s’estan negociant de cara les properes setmanes. Evidentment, que el més rellevant, és el dels Pressupostos Generals de l’Estat ( PGE) dels quals en depenen importants transferències cap a Catalunya.
En els propers dies, es veurà si els contactes van fructificant i si es troba una via d’acord, que no passi per imposar condicions al govern central que no pugui complir. Tots entenem que tenir presos polítics és un conflicte greu, però creure que el govern central pot intervenir, és no conèixer ni acceptar l’estat de dret, i la divisió de poders. Pot quedar bé, per a la pròpia parròquia exigir canvis en la situació processal, però , pretendre tenir èxit, és tancar els ulls a la realitat. La causa judicial, ha de fer el seu curs, i mentrestant, procurar que el país no en pateixi més conseqüències de les que ja ha patit.

D’aquí la importància de mantenir reunions bilaterals, i multilaterals, per desencallar temes, i mostrar el nou tarannà que presideix les relacions Catalunya – Madrid , en tant que representació d’Espanya. La voluntat d’entesa hi és, i la distensió s’està produint, és una nota clarament positiva, en el marc tant complicat en el que ens movem. Poc a poc, però a compta gotes, s’avança cap a la realitat, i deixem enrere somnis impossibles.

Friday, October 12, 2018

 

PLANTAR CARA - art. REgió 7



PLANTAR CARA.
En temps passats, l’expressió “plantar cara “, tenia un aspecte positiu, relacionat amb la voluntat de lluitar per una causa justa. Dèiem “plantar cara” a la pobresa, a la discriminació , a la desigualtat, a les injustícies, etc. Ara, però, alguns la fan servir, com a sinònim de “desobeir”, encara que sigui anar contra lleis vigents, o decisions plenament democràtiques.
Ho veiem ,tot sovint, per part de temes lligats al procés independentista, com és qüestionar una part de l’estat de dret, o de lleis concretes, com la que regula els símbols de l’Estat, o les relacions entre administracions, per posar exemples concrets.
Alguns alcaldes creuen coherent, i justificat, trencar el jurament fet, de respectar i fer respectar els preceptes constitucionals i estatutaris , simplement perquè volen “plantar cara “ a l’Estat, oblidant que l’Estat som tots, especialment els qui ostentem càrrecs institucionals.
D’aquí, situacions absolutament anòmales com la de treure la bandera espanyola, i després tornar-la a posar, amb una nota, dient que la posen “per decisió judicial”. Home, almenys, una mica de valentia i coherència. Si es treu, es treu, i no es torna a posar, peti qui peti. En cas contrari, és simple postureig.
El mateix podem dir del retrat del Rei que ha de presidir la Sala de Plens dels Ajuntaments. Igual situació, idèntic, resultat. Francament, aquests fets donen una molt mala imatge dels polítics, davant la ciutadania, que veu com els seus representants es poden passar pel folre determinades lleis, i en canvi , demanen el compliment de les ordenances municipals, sense excepció ni sortides estranyes o estirabots semblants, als que ells protagonitzen...
Ara mateix, tenim a Berga, una situació curiosa. L’Alcaldessa diu plantar car a l’Estat ??? quan l’Estat, res té a veure amb la seva situació que resulta d’una decisió judicial, però vaja, diu que continua exercint el càrrec. Home, el que veiem és que ni convoca plens, ni els presideix. Ni convoca juntes de govern, ni les presideix. No aprova factures, ni ordena pagaments. No representa la ciutat, en cap de la vintena d’organitzacions a les quals pertany. No fa ús del seu despatx, ni ordena tasques funcionarials ni laborals. No signa decrets, ni presideix patronats ni empreses municipals...Francament, el resultat és un acatament total i absolut a la resolució judicial. No veig per enlloc, cap desobediència, ni cap “plantament de cara”.
Cosa semblant veiem en el govern de la Generalitat quan diu “plantar cara” a l’Estat, en matèria de finançament i despesa, o quan reclama qüestions com posar escoltes a Carles Puigdemont, a Waterloo, o fer convocatòries extraordinàries per augmentar la plantilla dels Mossos, o ampliar les “ambaixades” a l’exterior...a tot plegat, es diu que no es farà cas, del que digui el govern central, però, tot seguit es paren màquines i no es tiren endavant .cap de les iniciatives anunciades.
El mateix, veiem en el Parlament de Catalunya, on un dels grups parlamentaris, considera inadequat fer cas a les decisions judicials, al contrari de la resta de grups que , tot i no estar-hi d’acord, tenen clar que les resolucions judicials s’han de complir. Portem mesos, batallant per uns temes que no haurien de comportar cap altra mesura que la de donar compliment al que marquen les lleis vigents. L’estat de dret, consisteix en això. En complir la llei. I sinó agrada, buscar aliats per canviar-les.
I que ningú s’equivoqui. Els plens municipals, poden prendre acords, sobre temes de la seva competència, però mai sobre temes que pertanyen a d’altres administracions, o que entrin en confrontació amb la legislació vigent. Només faltaria que per acord de ple, es podessin imposar canvis en la legislació. Això, en un país democràtic, és impensable. I qui vulgui defensar un posicionament com aquest, que torni a llegir quins son les competències pròpies d’un ajuntament i les que la legislació vigent, dona als plens municipals.


Thursday, October 11, 2018

 

ODA A LA CARMANYOLA - art. Diari de Terrassa


ODA A LA CARMANYOLA.
Sí, senyors lectors, heu llegit bé. També a mi, em va costar comprendre el sentit del títol, quan el vaig veure publicat en multitud de diaris, revistes i mitjans digitals del país, en una acció que  calculo ens ha costat uns tres-cents mil euros, a tots els catalans, en un sol dia .  M’explico.
Tots els governs de la Generalitat han tingut com a gran prioritat, controlar, premiar o pressionar els mitjans de comunicació amb ajuts, més o menys directes o encoberts. Una via habitual, ha estat l’anomenada “publicitat institucional”. Una publicitat que es dona , en funció dels mèrits merescuts, amb una generositat molt pròpia de qui paga, amb diners dels altres. Això vol dir, amb els nostres diners. Els de tots els catalans i catalanes.
Mireu, la cosa és ben senzilla. Si el govern vol aconseguir entusiasme de cara el procés independentista, per part dels mitjans de comunicació, res millor que regar-los amb ajuts públics. Una via, és premiar-los amb subvencions, justificades per impulsar el català, o campanyes institucionals. Una altra via, és posar-hi anuncis, de pàgines senceres, sota qualsevol excusa o criteri. L’important és donar diners. L’important és aconseguir fidelitat i recolzament.
Perquè ara apareixen tants anuncis “institucionals “ ? Perquè tanta publicitat oberta, o encoberta ? Doncs, per un motiu molt senzill, i molt poc explicat. L’aplicació de l’article 155, va tenir conseqüències diverses, però, una d’elles fou la de tancar l’aixeta a les despeses en publicitat institucional de la Generalitat, la qual cosa va posar en perill nombroses publicacions i xiringuitos, creats a major honor i glòria del processisme independentista. Alguns varen haver de tancar, i altres estaven amb l’aigua al coll, d’aquí les presses per constituir nou govern i deixar enrere el 155.
Arribat el nou govern, es va demanar obrir de nou l’aixeta dels ajuts ( subvencions) als mitjans addictes.  De fet, es reparteix amb criteris selectius. Una mica a tots, i ració doble o triple als més fidels, de manera que puguin continuar exalçant les glòries del govern i la seva batalla en pro del procés. Suposo, ara entendreu els furibunds atacs d’alguns mitjans, en contra del 155. Lògic, perquè els havia tancat una de les principals fonts de subministrament financer.
Dit tot això, arribem al famós títol de l’article: ODA A LA CARMANYOLA. Aquest, és l’estúpid títol de la campanya del 12 de setembre, el primer dia d’escola dels nens i nenes de Catalunya. Sóc de Lletres, i sento vergonya aliena del contingut de la pàgina sencera que va sortir publicada en multitud de mitjans de tot el país. No la puc reproduir per motius d’espai, però recomano als lectors que busquin diaris del dia 12 de setembre, i la llegeixin. Quedaran bocabadats, estupefactes i sobretot indignats, de saber que el cost que calculo a aquesta pàgina , pot haver estat d’uns 300.000 euros, en un sol dia . L’equivalent al sou de 10 o 12 mestres, o 10 o 12 metges, en uns moments en que aquests professionals manquen en multitud de llocs.
I el més greu. Es que no passa res. No hi ha cap revolta, cap signe d’indignació, quan uns dies després, apareix una altra campanya similar, ara amb ODA A LA TORRADA, i suposo que aviat vindran l’Oda a la sopa d’all,  Oda a l’espardenya....Centenars de milers d’euros, llençats estúpidament , pagats per tots nosaltres, siguem o no independentistes, per servir a la causa del procés. Mentrestant hi ha restriccions de despeses fins extrems increïbles, per manca de diner, i per l’elevat deute i endeutament de la Generalitat. Es igual, el material mèdic o les prestacions socials, poden esperar, però no les vies de finançament als mitjans addictes al règim. Espero i confio en que el grup parlamentari socialista, emprengui les accions oportunes com per demanar comptes, per tanta estupidesa i malbaratament de recursos públics.


Wednesday, October 10, 2018

 

DESGOVERN TOTAL - art. Blogesfera socialista


DESGOVERN TOTAL.
La descomposició del procés, va fent el seu curs, de manera constant i inevitable. Les mentides i falsedats, sempre tenen data de caducitat, i ara es van coneixent les interioritats de les accions, dutes a terme l’any passat, i es lògic treure’n conseqüències. Queda molt camí per recórrer, però la bola de neu s’anirà fent més i més gran, a mesura que la realitat vagi imposant les seves regles.
Pretendre, assolir la independència, sense comptar amb una amplíssima majoria social, molt superior al 50% , és un primer requisit en qualsevol país democràtic del món. Pensar que un Estat pluricentenari, democràtic, immers en una UE, carregada de problemes, podria facilitar o no posar traves a una independència exprés, era viure en la inòpia. I encara més, imaginar trobar recolzaments, en altres indrets.
En fi, que el conte de la lletera, aplicat al procés, arriba a la seva fi, que no vol dir que el conflicte no continuï per molts i molts anys. La societat catalana s’ha fraccionat, i costarà molt recosir l’estropici fet. Agradi o no, haurem de conviure amb divisions , en múltiples aspectes, que ja son visibles, a dia d’avui. Posem alguns exemples.
Moltes famílies han optat per no fer determinades celebracions, per evitar, trobar-se amb conflictes greus, que posin en perill un mínim de convivència i tractabilitat. Molts actes culturals, cívics, esportius ...son obviats, ignorats, o torpedinats, per entendre que comportaran discursos, actes a favor del procés, o coses similars, i es prefereix quedar-se a casa, o anar a un altre lloc. Bars, restaurants, comerços ...decantats per una opció o una altra, son ignorats i evitats, per l’altra opció...i així, podríem seguir amb altres exemples d’un fraccionament de la societat civil, com mai hauríem cregut veure.
Afegit a tot plegat, veiem com els partits independentistes, han pres direccions diferents, davant la realitat. Uns creuen poder mantenir un pols a l’Estat o a la Justícia, ni que sigui verbal i gestual, però altres, han vist tancades les opcions del passat, i volen anar per altres camins, que no portin a trencar amb l’estat de dret.
Fruit d’aquesta diferent visió, és el trencament de la sintonia parlamentària entre Junts x Cat i ERC, que ahir es va visualitzar en el Parlament de Catalunya, i que significa anar per camins diferents, encara que alguns vulguin minimitzar els fets.

El més greu de tot plegat, és que no hi ha govern efectiu. De fet, portem prop de 6 anys, amb governs de transició, incapaços de prendre decisions a mig i llarg termini. Gestionen el dia a dia, i encara en tot allò que no comporta decisions importants. No tenim president, pròpiament dit, i per tant, el desgovern és total.  Estem en un regne de taifes, en el qual cada conseller/a, fa el que li sembla, sense una coordinació global, ni efectiva. En resum, tot queda congelat a l’espera d’aconteixements futurs que ningú pot predir ni organitzar. Mentrestant el país s’acostuma a sobreviure sense govern. Increïble escenari presidit pels qui es diuen patriotes de pedra picada.

Tuesday, October 09, 2018

 

VOLEM ACOLLIR, PERÒ ... art. El 9 Nou



VOLEM ACOLLIR, però ...
En diferents ocasions, en els darrers anys, s’han convocat manifestacions, sota el lema de “volem acollir”, en protesta per les imatges que tot sovint, veiem en els mitjans de comunicació, de persones abandonades a alta mar, oblidades per tothom, lligades a un destí incert que moltes vegades acaba tràgicament.
S’ha d’elogiar la sensibilitat, i la mobilització de recursos humans, tècnics i econòmics, per part de persones i entitats que volen participar en frenar aquesta allau i acollir als qui arriben a casa nostra.
Ara bé, el problema, una vegada aquí, és immens. La complexitat i les dificultats per acollir-los i integrar-los suposa trencar barreres psicològiques i mentals, per ells, però també per la gent d’aquí. M’explico.
Des de fa molts anys soc voluntari de Creu Roja, i com a tal, m’he dedicat a donar classes de català a immigrants, però des de fa dos anys, dono classes de castellà als refugiats, acollits a Berga. En aquests moments, estan a punt d’acabar el període d’integració , la tercera tanda dels acollits, sota els auspicis de la UE, que va repartir una quota entre els seus associats, pertocant a Espanya la xifra de disset mil. D’aquesta xifra, Espanya n’ha acollit uns dos mil, i ara n’arribarà un altre contingent d’uns set-cents que seran repartits, per tot el país, en funció de convenis amb diferents entitats i organismes.
El problema de la integració passa, en primer lloc, per aprendre la llengua, si venen de països no llatinoamericans. Actualment, n’arriben molts de Rússia, Geòrgia, Ucraïna, Iran, Congo, Costa d’Ivori, ....a tots ells se’ls ofereix aprendre el castellà, i el català. Però, a banda de l’idioma, toca refer, tota mena de documentació bàsica personal, i tot seguit professional., des de titulacions acadèmiques, a d’altres de tècniques com per poder demostrar els estudis i formacions que havien fet en els seus països d’origen.
Disposen d’un carnet de residència, que donarà pas a un de laboral, mitjançant el qual podran buscar feina i aconseguir contracte. Ara bé, en aquest punt s’entra en un cercle diabòlic. Busquen vivenda, però la falta de contracte, no permet avalar el lloguer amb una feina estable. Primer problema, al qual segueix un segon, motivat per les grans reticències de molts propietaris i immobiliàries a llogar a un refugiat, ni que porti un aval de l’entitat que li dona suport.
Aquí és on apareixen les grans contradiccions de país. Per una banda, demanem “volem acollir” i per altra, es posen tota mena de traves a llogar un pis. A dia d’avui, aquest és un dels grans problemes per resoldre, perquè si no es té pis, difícilment es pot buscar feina i establir-se en un lloc concret.
Cada refugiat té tota la província on se l’ha acollit per buscar vivenda i feina. Si en troba en una altra província ,cal demanar autorització per fer el canvi. Normalment no hi ha problemes per aconseguir l’autorització, però son tràmits que s’han de fer, i que s’afegeixen a molts d’altres, prou complicats, com disposar de targeta sanitària, buscar plaça a llars d’infants i escoles, pels fills que han vingut amb ells,  planificar visites mèdiques, amb els corresponents intèrprets per poder-se entendre metges i pacients,convalidar titulacions, carnets de conduir, ...
En resum, sota el lema “volem acollir” hi ha un munt de reptes que la majoria de persones desconeixen, i que entren en contradicció amb les dificultats i entrebancs de persones i institucions que no faciliten la integració per culpa de la falta de sensibilitat, o d’altres qüestions, menys confessables. Estem lluny de tenir un protocol simple, pràctic i eficient com per garantir que qui és acollit, el podrà seguir amb garanties d’una integració complerta i adient.




Monday, October 08, 2018

 

MOSSOS, EN SITUACIÓ CRÍTICA - art. Nació Digital Solsona


MOSSOS, EN SITUACIÓ CRÍTICA.
Durant anys, he seguit molt d’aprop ,la seva creació efectiva ( no parlo del petit destacament històric, adscrit a la Diputació de Barcelona), fins al dia d’avui. Conec força bé les interioritats del Cos, els anhels, il·lusions i ambicions, per esdevenir una policia integral, molt professionalitzada i de prestigi.
No va ser fàcil el seu naixement ni el seu creixement i desplegament per tot el territori, perquè tot es va voler fer de nou, i el finançament no sempre s’havia negociat amb prou claredat, transparència i suficiència.
Com en tantes altres qüestions, alguns polítics del moment, somiaven en traslladar aquí els principis, funcionament i recursos de policies “mítiques”, com la Policia Muntada del Canadà, o els Bobbis anglesos. Al final, va néixer i créixer, amb alts i baixos, com és habitual en aquestes contrades, si bé, l’esforç d’agents i comandaments, va aconseguir arrelar, en totes les comarques i municipis.
Podem dir, que en aquests anys, va assolir una plaça de primera divisió, amb una professionalitat i eficàcia, similars a d’altres ,de molta més veterania i història. Els consellers/es, amb adequats directors generals, varen contribuir a una feina callada, fora de la cridòria i oportunismes polítics que poden fer molt de mal, si s’apliquen a un cos policial.
I aquesta és la qüestió , a dia d’avui. Sincerament, crec que el procés, ha comportat un trasbalsament immens, com per fer-los baixar a segona divisió, i si no es prenen les mesures oportunes, podrien caure a tercera, tant mal estan les coses, a nivell intern i extern.
El malestar ve de lluny, perquè no s’han emprès mesures encaminades a mantenir la qualitat del cos, en tots els seus elements essencials: sous, material, coordinació interna i externa, increment de plantilles, no politització d’alguns ascensos...
El malestar s’ha fet evident, amb dues grans manifestacions, a Barcelona, en pocs dies de diferència. I perquè els Mossos s’agrupin, independentment dels sindicats, és que la cosa és greu. I efectivament és greu, perquè en els darrers anys s’ha volgut fer un ús del Cos, a nivell polític, pujant i baixant comandaments, per afinitat política, per davant de la  estrictament professional.
Considero un error el nomenament de Miquel Buch com a Conseller d’Interior, i el seu Director General. Massa protagonisme, i manca de mà esquerra, per estar al capdavant d’un departament tant delicat com aquest. Contrasta totalment amb el tàndem que formaven l’anterior cúpula , Jordi Jané – Albert Batlle.
Bé, a dia d’avui, el Cos necessita un revulsiu immediat, en forma de múltiples accions destinades a recuperar els ànims perduts. El primer, és el seu reconeixement professional. Es increïble, el grau de menyspreu demostrat pel president Torra, animant les accions dels CDR, i oblidant el paper que els toca jugar als Mossos, en temps tant convulsos com els actuals.
El segon, és redreçar l’ordre intern, molt malmès per decisions poc coneixedores del Cos, amb distribucions de càrrecs , inadequats o aleatoris. El tercer, és fer previsions de futur amb convocatòries anuals, per preparar el relleu de plantilles envellides. I per aconseguir-ho cal una clara sintonia amb el govern central que és qui les ha d’aprovar i finançar. Tant senzill i clar com això.

I no serà aprofundint les diferències o malfiances amb els altres cossos policials: Policia Nacional i Guàrdia Civil , com es podrà funcionar millor. El 1-O va espatllar moltes coses, i una de greu, fou la sintonia existent entre els tres cossos. No s’ha recuperat i en alguns moments, sembla no hi hagi cap interès en aconseguir-ho, quan és un element essencial per obtenir bons resultats. I la gent com els agents, el que volem son bons resultats, sigui qui sigui el qui els aconsegueixi. La seguretat és cosa de tots, i ara els Mossos es veuen avocats a fer feines, molt poc grates, sense la coordinació necessària ni els mitjans adequats. I haver de fer coses increïbles, com , ara mateix acollir a les seves dependències menors no acompanyats ( MENA) , dormint en llocs totalment inadequats, havent de fer atenció a uns joves que mai haurien d’estar en una Comissaria. Es un exemple més, de les disfuncions i mala gestió d’un govern que té en el cap, altres coses que no els problemes de cada dia.

Friday, October 05, 2018

 

40 ANYS ....I SEGUIM - art. REgió 7



40 ANYS ...I SEGUIM.
Les xifres rodones, sempre donen peu a celebracions i commemoracions especials. Es una bona excusa per a recordar orígens i vicissituds. Aquest és el cas del partit socialista, que ha complert quaranta anys d’existència, el passat mes de juliol, i és lògic que la federació que aplega les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, ho celebri degudament. Així, ho fa, avui mateix, en el municipi de Navarcles, ajuntant vells i nous dirigents del partit, i a militants i simpatitzants, tant a nivell nacional, com territorial.
Tot i semblar poc temps, en comparació amb alguna altra xifra, especialment llarga com la del PSOE que en porta cent quaranta, al damunt, son ben pocs els partits que poden exhibir aquesta longevitat. A Catalunya, només ho pot fer ERC. La resta, han estat escombrats per les crisis internes, o les dificultats externes, amb una rapidesa mai imaginada.
En  aquests temps convulsos, en que alguns creuen poder anar per lliure, i desmuntar el sistema de partits, és quan més falta fan i més indispensables es mostren, a l’hora de poder canalitzar les preocupacions i demandes de la ciutadania. No s’ha inventat cap altre sistema de representació que la dels partits, dipositaris de la confiança i els vots dels ciutadans. No son cap mena de grup tancat, ni agrupació d’interessos, més o menys coneguts, sinó una via pràctica i útil, per fer funcionar les institucions del país.
La federació onzena ha aportat diputats al Congrés , al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Barcelona; consellers i conselleres als consells comarcals de les tres comarques, i un gran nombre d’alcaldes/esses, regidors i regidores, elegits pels ciutadans dels municipis d’aquest ampli territori de la Catalunya Central.
Quin és l’objectiu del partit ? Doncs, aportar les millors persones, per a tots els llocs de responsabilitat que toqui cobrir, de manera que puguin ser model de gestió i administració, al llarg dels seus mandats. Al darrere, no hi ha altres objectius que aquest.
Precisament en l’acte d’avui, es repassarà la trajectòria del partit, legítimament orgullosos de la bona feina feta, traduïda en la transformació evident de pobles i ciutats, gràcies a l’esforç i dedicació dels representants del partit. Es un bon moment per fer-ho quan hi ha a la societat una crisis de convivència i un conflicte existencial, posant en qüestió l’estat de dret, pel qual nosaltres i els nostres antecessors, tant varen lluitar per assolir-lo.
Com a partit, sempre hem defensat i sempre ho continuarem fent, l’ordre constitucional i estatutari. Som coherents amb el que hem jurat, a l’accedir als càrrecs institucionals, i advoquem per la via del diàleg i la negociació per assolir els objectius que es persegueixin, però mai ,fora de la legalitat.
Hem complert quaranta anys, amb prou ànims i objectius com per seguir pel camí marcat. No trairem els principis fundacionals del partit ni el respecte a l’estat de dret. Podem mirar el passat amb orgull, i satisfacció per la feina feta, segurs de que seguirem els passos dels qui ens han precedit, i entregarem el testimoni als qui ens rellevaran. La honestedat personal i col·lectiva és marca de la casa, i els nostres objectius son la lluita contra les desigualtats, la protecció dels més febles, i l’avenç en les polítiques socials i de progrés. Pot semblar fàcil, però queda molt i molt per fer. N’hem fet quaranta. Avui ,iniciem l’etapa per fer-ne quaranta més.


 

POBLE OPRIMIT ? - art. Diari de Terrassa


POBLE OPRIMIT ?
En aquests dies convulsos, s’escolten declaracions que ben poc tenen a veure amb la realitat. Sentir expressions com “poble oprimit “, “lluita per la llibertat “, “volem democràcia”, i tantes altres , es contradiuen amb la situació real del país, Espanya, situat en el dinovè lloc en qualitat democràtica, a nivell mundial, per davant de països de llarga tradició com França, EUA, o Bèlgica ( lloc 32), per posar uns exemples concrets.
I és que sobta comparar la nostra situació amb la que tenen els refugiats, als quals dono classes de castellà, en tant que voluntari de Creu Roja, procedents d’Ucraïna, Geòrgia, Camerun, Congo, Iran, Rússia, Mali, Pakistan, i tants d’altres.
Recordem que en els 40 anys de democràcia recuperada, devem haver votat, no menys d’unes trenta o trenta – cinc vegades, en plena llibertat, i amb possibilitat d’elecció ben àmplia i variada, protegits per unes lleis que son de profundes arrels democràtiques.
Què dir, a aquesta gent, vinguda de països en que no han ni pogut exercir el dret de vot per primera vegada ? O que han estat perseguits i durament castigats per reclamar drets bàsics com nosaltres ho havíem fet en temps del franquisme ? Que tenen assumit que la majoria no podran retornar mai més a casa seva ?
Et demanes què poden haver fet de mal, magnífiques persones, que volen pujar una família amb un mínim de condicions de seguretat i llibertat. Les paraules no son mai neutres, i hem de saber-los utilitzar en el moment i lloc oportuns, amb la necessària ponderació i objectivitat.
Ara i aquí, ens cal recuperar el seny i guardar la rauxa, per a millor ocasió. Tenim la gran oportunitat de centrar-nos en posar ordre en les nostres diferències i aconseguir superar la crisis de convivència, en la que estem ficats. No tenim un govern efectiu, capaç de canalitzar i encarrilar una seriosa i profunda negociació interna, per a després , portar-la al govern central. Portem anys, perduts en la cridòria i la gesticulació, prometent objectius impossibles, que porten la frustració als qui els havien cregut.
Toca posar els peus al terra, i veure el marc intern que tenim a Catalunya i la gran oportunitat a nivell d’Espanya, sabedors que la UE mai recolzarà el trossejament d’un estat membre. La nostra democràcia és perfectible, com tota obra humana, però repeteixo que estem dintre dels vint primers països del món, en qualitat democràtica, i no per això no hem de batallar per avançar uns quants llocs més, però desacreditar l’estat de dret que hem aconseguit, va en contra de la nostra pròpia identitat.
Es dur veure la deriva en que alguns s’han instal.lat, i comprovar dia sí, dia també, que els organismes, departaments, i serveis de la Generalitat tenen el cap en altres coses i no en el que els hauria de preocupar. Fer gestions i tràmits, sense terminis, o sense poder accedir als llocs autèntics de govern, fa perdre temps, desanima al personal, i produeix danys irreparables sobre l’economia del país.
En el meu cas concret, puc veure i comparar, les crides que es fan , amb la realitat institucional en la que estic immers, i alhora, en la realitat social de les persones procedents de dotzenes d’altres països en que no troben ni de lluny, la democràcia de la que nosaltres gaudim. Pensem-hi abans de menystenir el grau de llibertat en la que estem ubicats.













This page is powered by Blogger. Isn't yours?