Joan Roma

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
Hbl. Sr. Conseller

Borredà, 15 de maig de 2008.

Honorable Sr. Conseller,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà)

EXPOSA

Que en els darrers anys la comarca del Berguedà, i altres de veïnes, han vist créixer i multiplicar-se el nombre d’espècies de fauna salvatge que competeixen fortament amb els ramats dels nostres pagesos i ramaders , provocant pèrdues i destrosses en les finques, fins extrems ja insostenibles.
El gran nombre de cérvols, porcs senglars, cabirols, isards, etc, presents en el territori ha superat, i de molt el que mai havíem imaginat. Fins el punt que han esdevingut un autèntic maldecap , pels danys que provoquen, per la competició per les pastures i per les malalties que poden transmetre al bestiar sanejat que hi pastura.
Ja fa un parell d’anys que aquesta situació va portar molts pagesos i ramaders a elaborar un escrit de petició d’actuació urgent per part del seu Departament, en el sentit de facilitar un major control de les poblacions de fauna, i permetre augmentar el nombre de peces de caça, al mateix temps que s’elaborés i estudiés detingudament la qualitat sanitària de totes les poblacions presents en aquest ampli territori.
Enguany, se’ns han tornat a adreçar a diversos alcaldes, entre els quals el que subscriu, per tal de llençar aquest crit d’alerta i demanar una actuació urgent que no posi en perill la supervivència dels propis pagesos i ramaders.
Es per tot l’exposat que
SOL•LICITA
la presa en consideració, urgent, del Departament que vostè presideix i del qual depèn el problema que exposem , per adequar la presència de poblacions de fauna salvatge, en les proporcions que el territori pugui sostenir, sense posar en perill la pròpia supervivència de la activitat pagesa i ramadera que és primordial i essencial, per un autèntic equilibri territorial i medi ambiental.
I perquè consti signa el present escrit a Borredà el dia 15 de maig de 2008.
L’ Alcalde – President: Joan Roma i Cunill

A L’HONORABLE SR CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE.

PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT
M.H. SR. PRESIDENT

Borredà, 15 de maig de 2008.

Molt Honorable Sr. President,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’ Ajuntament de Borredà ( Berguedà) li COMUNICA
El profund malestar , desànim i preocupació pel desenvolupament de la gestió lligada a la Llei de Dependència.
Com Alcalde, he seguit, supervisat i demanat informació sobre diversos expedients en curs , que afecten directament ciutadans del meu municipi. I com a càrrec de partit i persona coneguda a la comarca, m’he interessat per altres, a petició dels demandants o familiars directes, i el resultat ha estat el mateix: nul.
No hi ha mecanismes clars i eficaços per poder fer un seguiment rigurós dels expedients i no hi ha terminis per resoldre’ls ni fer-los efectius. La gent afectada viu entre el desconcert, la indignació i el desànim per uns anuncis d’ajuts que no veuen fets realitat.
En molts casos estem parlant de mesos en la finalització de les tramitacions i gestions exigides, en altres, de peticions que no reben resposta en cap sentit. Tot plegat crea una desconfiança total en els compromisos anunciats.
Es per tot plegat, que li
SOL.LICITA
La modificació de l’actual sistema de funcionament, exigint als responsables, resposta ràpida i eficient a les peticions fetes, i sobretot, un sistema clar per poder fer el seguiment de totes les peticions i desencallar els ja aprovats com perquè la gent afectada pugui començar a cobrar urgentment.
A la espera de que comprengui aquesta petició, rebi una molt cordial salutació.

L’ Alcalde – President



Joan Roma i Cunill

CRÍTIQUES CONTRASTADES.
L’article de la setmana passada, parlant de retards, tramitacions excessives, burocràcies incomprensibles, etc, lligades a la llei de dependència i a la dels serveis socials han comportat que diverses persones i col•lectius es posessin en contacte amb mi per manifestar la total coincidència i reclamar solucions ràpides i contundents. He fet arribar aquestes peticions al Grup Parlamentari Socialista.
He de dir que la meva posició i la de molts altres càrrecs institucionals i de partit, és de clara incomoditat, per no dir indignació , respecte de com s’està portant la gestió en determinats àmbits del govern de la Generalitat.
Tots érem conscients del desgavell organitzatiu i econòmic heretat de l’època convergent. En puc donar fe perquè he estat en dues tribunes privilegiades per comprovar-ho, el Parlament de Catalunya i una alcaldia de poble petit. Ara , continuu d’alcalde i segueixo de ben a prop la política parlamentària, i les excuses dels primers anys de govern tripartit ja no valen per aquesta nova etapa de govern d’entesa.
Es a dir, posar ordre i concert en una administració és tasca dura i llarga, però no pot ser excusa per no veure’n fruits clars i contundents al cap de quatre o cinc anys. Estem lluny de sentir-nos satisfets dels resultats obtinguts en aquest període, almenys pel que fa els alcaldes, i amb ells , molts ciutadans.
No pot ser que tramitacions de temes importants com autoritzacions administratives, llicències ambientals, modificacions urbanístiques, altes d’activitats especials, etc, tardin mesos en ser resoltes. Moltes d’aquestes tramitacions van lligades a la creació de llocs de treball, modernització d’empreses, ampliacions d’activitats, etc, de manera que ja no és un perjudici per un poble concret la seva lentitud de tramitació sinó és el país que en sofreix els efectes negatius.
Continua la dinàmica de desconeixement profund d’una part del país a l’hora d’elaborar les bases de moltes convocatòries de subvencions destinades als ajuntaments, imposant condicions i propostes que no tenen cabuda en municipis petits. Sovint es parla de situacions que res tenen a veure amb els cinc-cents petits pobles de Catalunya.
Cada dia cal repassar el Diari Oficial de la Generalitat per veure què surt que pugui ser aprofitable pels petits. I és habitual trobar-hi condicions inassumibles o contradictòries amb les dinàmiques rurals. Ara mateix, alguns departaments han posat de moda demanar plans directors, plans especials, plans de tota mena, per serveis en pobles petits que en cinc minuts es tenen detectades les necessitats o les deficiències. Però sinó els presentes no tens dret a subvencions, una mostra més de la fractura entre ciutat i món rural.
I la gran descoberta de l’administració digital, i les signatures electròniques amb tota a seva complexitat i lentitud. No tenen assumit que una part important del territori té greus problemes de cobertura, que els sistemes queden col•lapsats, els centrals i els locals. O més greu encara, en les darreres setmanes han aparegut tot un seguit de convocatòries de subvencions i plans, en el DOGC, i els departaments no tenien a punt els programes per presentar les sol•licituds corresponents, donant peu a trucades, queixes, pèrdues de temps i nervis per fer en els darrers dies el que s’hagués pogut fer en els primers.
En resum, estem lluny d’on esperàvem estar i d’on hauríem d’estar a nivell d’eficàcia administrativa. Els ajuntaments ho constatem cada dia, i cal una sacsejada contundent a tots els nivells per assolir un grau d’eficiència adequada als temps que corren.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

DEFICIÈNCIES GREUS DE GESTIÓ
Aquests darrers dies he tingut ocasió de tractar uns quants temes lligats a la llei de dependència i a la de serveis socials i he pogut comprovar que les coses no van , ni de lluny, com era d’esperar.
Es a dir, les lleis que afecten directament a la població més necessitada , precisen d’uns mecanismes especials de rapidesa, senzillesa en la tramitació ,i coordinació perfecte, entre departaments afectats.
Tenim al davant un panorama radicalment diferent de l’esperat i pels qui donem suport al govern de l’ Entesa ens causa una profunda decepció i indignació comprovar que les coses no van per on nosaltres esperàvem i desitjàvem. Es lògic, doncs que siguem realistes i sobretot honestos amb les nostres crítiques i exigències.
He tramès escrit al Grup Parlamentari Socialista per reclamar canvis substancials en la gestió de les dues lleis. No podem excusar-nos en que depèn d’un departament no governant directament per nosaltres perquè el govern és de tots i afecta tot el país. I en matèria de serveis socials no s’hi pot jugar.
Tenim milers de persones amb greu dependència que han seguit amb tota mena d’esperances i il.lusions, les informacions que preveien ajudes importants per la contractació d’ajudants i familiars que podessin col.laborar a fer més suportable la seva dependència. Després de mesos de gestions, anàlisis, informes, peticions a tot arreu, visites i altres històries, resulta que han d’esperar uns quants mesos més per saber si tenen dret a la prestació o no.
I quan els hi diuen que sí, tampoc els hi expliquen en quina data començaran a rebre les prestacions. Es inacceptable aquesta situació. Es jugar amb el més sagrat de les persones, la seva salut i la seva esperança.
Els casos, a més es van acumulant i no es desencallen. No puc saber si és que el tap en el pagament prové de la falta de diners, en aquests moments, o per tràmits administratius que s’eternitzen. I tampoc tenim una manera fàcil de saber-ho. Intentar parlar amb Benestar Social és impossible. Et van passant d’un lloc a altres i no acabes mai. Ara mateix he fet unes peticions via correu electrònic que vull veure quin resultat donen. En fi, si em passa a mi com alcalde, amb tots els mitjans al meu abast que no ha de passar als milers de persones que no tenen aquestes possibilitats.
Es preocupant que dues de les lleis més esperades pels socialistes, i per la població, en general tinguin una gestió tant deficient, tant poc explicada i tant poc exitosa. Som molts els alcaldes que reclamem una acció contundent, al més alt nivell. No pot ser que es deixi el Departament de Benestar Social, com únic responsable d’aquest desgavell. Pertoca a tot el govern posar-hi solució.
En tot cas, sí puc anunciar que si en les properes setmanes no es veu un canvi notable en la resolució d’expedients i en el pagaments dels ja aprovats , promourem accions de pressió perquè es prengui com una prioritat del govern el desencallament d’aquests expedients.
Seria trist haver-hi d’arribar, però més trist és comprovar la situació a dia d’avui, en que no podem donar explicacions d’expedients completats fa mesos i que ningú sap donar noticia de quan es posaran en vigència.
Joan Roma, Alcalde de Borredà.

TRAMITACIONS EXCESSIVES
En pocs mesos s’han aprovat dues lleis de gran rellevància pel futur, però que estan donant peu a queixes i denúncies de la major part de la gent implicada directa o indirectament. Em refereixo a la Llei de Dependència i a la de Serveis Socials. Podríem ara afegir-hi la més recent contra la Violència de Gènere, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Totes tres, son lleis avançades, llargament esperades i desitjades, i que ens posen al capdavant dels països, en matèria de protecció a col.lectius molt necessitats de protecció i ajuda. Per tant podem estar legítimament orgullosos d’aquestes iniciatives.
Ara bé, i això ens passa massa sovint, la posta en funcionament d’aquestes lleis, com d’altres en altres casos, es fa d’una manera lenta, massa burocratitzada i amb contradiccions evidents, entre territoris i fins i tot entre serveis territorials del mateix àmbit. I això sí que ja és inacceptable.
I és que una llei sinó va acompanyada de mesures contundents per posar-le en pràctica, malament, perquè crea frustració i sensació d’engany. I de ben segur que tots coneixem en el nostre entorn més proper, multitud de casos de persones amb grans dependències que han omplert papers i més papers, han estat visitats, consultats i supervisats i mesos després encara no han rebut res de res. I estem parlant de persones per les quals cada dia és una heroïcitat viure o ajudar a d’altres a fer-ho.
No pot ser que un petit percentatge hagi resolt les tramitacions i estiguin cobrant les prestacions. En casos com aquests, la llei hauria de destinar una part important del seu primer pressupost a crear els òrgans d’avaluació i decisió, amb caracter d’urgència i facilitant els tràmits a tots els nivells.
No podem estar contents dels resultats pràctics, reals, del dia a dia, d’aquestes lleis, en el moment present. Tenim la sensació d’una maquinària lenta i feixuga com per qualsevol altra tema o apartat. I en aquest, la rapidesa i eficàcia havia de ser des del primer moment una mostra clara de la sensibilitat del govern envers les persones més necessitades del país.
El mateix podem dir de les altres dues lleis. D’entrada, i val per totes tres, les explicacions i documentacions que es donen al públic , no sempre contenen tota la veritat. Ens hem trobat amb sorpreses desagradables d’interpretar volums d’ajuts que després , amb la lletra petita, o interpretacions sesgades, han estat rebaixades o anul.lades per qüestions inacceptables.
Darrerament , diversos mitjans de comunicació s’han fet ressó de resolucions clarament injustes i no previsibles, amb la llei a la mà. Però que es produeixen i obliguen a buscar-hi solució sinó volem aparéixer com legisladors que no han fet bé la seva feina.
No pot ser que alguns grans dependents rebin un complement d’ajuda realment miserable quan se’ls havia promès una solució generosa i adient a les seves urgents necessitats. O que els mínims d’ingressos per una vida digna, encara no arribin a milers de persones que sobreviuen amb unes pensions de misèria, quan aquest any els complements havien de ser ja universals.
I a tot plegat, es suma la enorme paperassa que totes les administracions estan generant, i que provoquen enormes maldecaps a tots els afectats, sense obtenir-ne els resultats esperats. I és que cada llei hauria de portar en el seu desplegament els passos mínims indispensables per fer-la efectiva. I tant reduits que no fossin una barrera infranquejable com ho és ara.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

REVISITANT EL MUSEU
Fa tres setmanes, vaig decidir fer una nova visita al Museu Episcopal i veure quins canvis s’hi havien produit, en els prop de cinc anys de la meva darrera visita. D’entrada he de dir que l’exposició sobre el neolític ,just a la entrada era realment interessant i instructiva. Ben feta, ben explicada i atractiva. Com han de ser les mostres en un museu que pretengui tenir un fort caracter pedagògic.
Feta aquesta primera part de la visita vaig continuar tot el recorregut, recordant velles imatges que ja se m’havien esborrat de la memòria. Vaig trobar alguna sala un pel fosca i amb reflexos de llum estranys com per poder llegir les explicacions pertinents.
De fet , la grandària del museu i el nombre de peces exposades és força adequada com per passar un parell d’hores en bona companyia, repassant una mica tot el llegat històric de la comarca.
Amb tot, tant en aquest museu com en altres, veig que la sensibilitat per donar explicacions en altres idiomes és nul.la o gairebé . Es un clar contrast amb el que és habitual en altres indrets, on la aposta per la cultura i el turisme, és decidida i eficaç.
La meva darrera visita a la ciutat medieval de Carcassona, o més recentment a Peñíscola i Morella, contrasten amb la unicitat de les explicacions només en català. I és que si volem posar la nostra cultura a l’abast de tothom, hem de fer-ho en altres idiomes.
Precisament la meva visita al Museu Episcopal va coincidir amb la d’un grup d’alemanys, els quals feien uns comentaris realment sorprenents sobre algunes de les peces exposades ( com les figures de sal, o d’altres) que no sabien interpretar. Portar un guia alemany facilita les coses , però no les resol perquè deixa multitud de coses per explicar.
Ens hauríem d’acostumar a planificar i exposar pensant en termes globals. El turisme és universal i tothom viatja per internet o personalment , per tot arreu. I arriba gent de tot el món a Solsona, i és lògic que visitada la catedral, el casc antic i altres indrets realment interessants de la ciutat, vulguin consumir una mica més de cultura i vagin al Museu.
I aquí haurien de poder fer la visita amb grans facilitats de comprensió. Sigui perquè tot figura en 3 o 4 idiomes, com és ben habitual en molts indrets, o perquè se’ls facilita un aparell – guia per poder fer la visita adequadament bé.
Ara estem parlant del Museu, però el mateix podem dir pel Santuari del Miracle, o altres indrets de primer ordre que conté la comarca i son motiu de visita des d’indrets ben llunyans. Tenim molt per mostrar, és lògic fer-ho de la millor manera possible, i sense cap mena de dubte, fer-ho en l’idioma del visitant, o un que conegui, és fonamental.
Una altra proposta interessant, seria oferir en el marc del Museu un audiovisual de la ciutat de 8 o 10 minuts que permetès encaixar el que es mostra, amb la història de la ciutat al llarg dels segles. Tot s’entendria millor i donaria un caire més atractiu al conjunt. En fi, no invento res, perquè aquests son recursos que podem veure en multitud de monuments i ciutats del món. Però, és que el potencial turístic i cultural de Solsona bé mereix copiar altres experiències.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

POTENCIAL TURÍSTIC
En els darrers mesos han aparegut diferents estudis i comentaris sobre l’excel.lent potencial turístic de la comarca, i la millora que representa per aquest sector la nova autovia fins a Berga capital.
Es cert que si fem un repàs als darrers vint anys ens donarem compte de l’enorme salt que hem fet en aquest sector, i tots estarem d’acord que queda encara molt per fer. Es en aquestes perspectives de futur que ara hauríem de concentrar els notres esforços, per veure cap on hem d’encarar el sector , amb la vista posada cap a la qualitat.
Segurament estarem tots d’acord en que l’increment d’establiments de tota mena, cobreix bona part de les necessitats, i tampoc seria bo continuar creixent, en quantitat, sense tenir com a prioritat la qualitat. Es en aquest punt que van encaminades les accions dels organismes municipals i supramunicipals de turisme, de la mà de la Diputació de Barcelona i la Generalitat.
Hem discutit ja moltes vegades sobre la gestió turística, el planejament, la coordinació i la promoció de la comarca, en el seu conjunt. Des de punts de vista diferents, alguns hem defensat àmbits de gestió diferents, sota una visió conjunta, i perfectament coordinats. Hem de reconéixer que no sempre la bona coordinació ha estat reeixida i una certa sensació de falta de sintonia ha planat sobre les actuacions en matèria turística. Amb tot els resultats , a dia d’avui son força satisfactoris i res ens impedeix replantejar velles posicions , per anar cap a noves fòrmules de gestió, si es demostren més eficients.
La realitat de l’ Alt Berguedà i la del Baix, son força diferents, i durant anys la dinàmica turística de la zona alta ha anat molts passos per endavant de la del Baix. També és cert que a tot arreu hi ha excel.lents reclams turístics.
D’aquí la necessitat de reequilibrar esforços, sense frenar res del que es fa a la part alta, sinó fent córrer més la zona del Baix Berguedà, per oferir un conjunt més equilibrat i harmònic.
I hem de fugir de velles estratègies, poc útils en un món cada vegada més global. La potència cultural i turística de Barcelona és més que evident i reconeguda i estem a poca estona, per autovia d’aquest gran centre. Hem de aprofitar aquesta proximitat per sortir-ne afavorits. No deixem de ser la zona verda d’aquesta gran conglomeració urbana, en la qual tenim paisatge, arquitectura, tranquilitat, cultura, oci, lleure, etc, per oferir a un gran nombre de persones. Es la nostra gran oportunitat.
Crec que en les darreres reunions dels consorcis s’ha anat avançant cap a propostes més concretes, més pràctiques i realistes que temps enrere. S’ha de continuar per aquest camí, mitjançant la estreta unió entre el sector públic i el privat. També en aquestes relacions , les posicions s’han acostat, i la sintonia ha millorat. I és que els anys d’experiència i els resultats obtinguts avalen la direcció que s’ha emprès.
Ara, ja tots tenim clar que el sector turístic és d’una importància cabdal. Que dona molts llocs de treball, crea riquessa per tota la comarca, i pot oferir molt més del que ha donat fins ara. Es qüestió de mimar-lo, i garantir el seu futur. I en aquesta acció tots hi hem de col.laborar. Els serveis, infraestructures i equipaments son essencials, i la bona planificació i coordinació, també. Si cal emprendre algun canvi ,respecte situacions passades, estem disposats a dur-les a terme, a condició que garanteixin un millor funcionament del conjunt.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

REACTIVACIÓ MUNICIPAL
De ben segur tothom veu amb preocupació la caiguda de la activitat econòmica, molt especialment la lligada a la construcció. Dependre tant d’un sol sector porta aquests problemes, i no és fàcil reactivar la economia, en poc temps i per a tanta gent.
Amb tot, s’estan produint algunes reaccions que han de comportar uns efectes clarament beneficiosos per tot el sector i permetre una reactivació, molt abans del que arribaria sense les decisions que tot seguit comentaré.
Es parla poc de la capacitat inversora dels ajuntaments, perquè sempre son més espectaculars algunes grans inversions dels governs autonòmics o de la administració central, però no deixa de ser essencial, el paper que juguen els municipis a l’hora de programar obres en tot moment i a tot arreu. Totes aquestes obres, des de les més petites a les més grans proporcionen milers de llocs de treball directes i indirectes.
I ara, ben aviat els ajuntaments rebran injeccions molt importants de diners de les altres administracions : Generalitat, Diputacions , Govern Central i UE, com per poder iniciar les programes d’inversions previstos en els programes electorals. Es a dir, en pocs mesos es licitaran centenars d’obres d’imports molt diversos que donaran feina a multitud d’empreses.Els diners rebuts, via subvencions, afegits als dels propis pressupostos municipals i amb crèdits complementaris, fan un gruix d’inversions de primer ordre.
I aquests inversions tenen la virtud de tocar tots els temes i tots els territoris, de manera que beneficien a tothom. I van des de la gran obra pública, com soterrament de vies de tren, aparcaments, zones esportives, urbanitzacions, pavellons, etc, passant per les obres lligades al cicle de l’aigua, o dels serveis municipals bàsics.
I aquest és un inici amb una durada de entre tres i quatre anys, tot el que resta de mandat municipal. Ja no es pararà en cap moment perquè la repercusió i repartiment d’ajuts s’allarga durant esl propers quatre anys. Hi ha , doncs, unes perspectives bones de recuperació de la activitat, en aquest àmbit tant rellevant de la obra pública i la construcció.
A tot plegat s’hi afegeix la decisió de la Generalitat d’avançar algunes de les grans actuacions en obra pública per ajudar a la recuperació de la activitat. En aquest apartat es parla de més de quatre mil milions , per injectar de forma immediata al mercat de treball, dedicat a les grans infraestructures i equipaments. Sense cap mena de dubte, s’ha de notar aquesta decisió.
I per últim, també a nivell de govern central, s’ha acordat avançar obres , inicialment projectades per a més endavant. Tot plegat, ha de permetre millorar sensiblement el moment actual i frenar la desacceleració que s’autoalimenta, si ningú hi fa res per aturar-la.
Queden per fer altres actuacions que les hem vist en alguns municipis, impulsades per ajuntaments realment innovadors i que suposen entrar en àmbits , fins ara poc explorats i que poden donar idees a la Generalitat o al Govern Central per copiar-les. Es el cas, de negociar la compra de vivendes noves, a promotors que no les poden vendre als preus inicialment previstos i que estan disposats a cedir-les a lloguer, avalat per l’ajuntament, o vendre-les a preu de cost. Es una bona ocasió de fer-se amb un parc de vivendes de lloguer o en propietat a preus raonables.
I seria poc raonable ficar-se en noves promocions de vivenda de promoció pública si existeix la possibilitat de comprar-ne de ja feta, en condicions similars al cost de noves promocions. En aquest i altres apartats, son els ajuntaments els que han aportat noves fòrmules àgils i imaginatives per aprofitar recursos i resoldre problemes. Una demostració més del poder d’innovació de les corporacions locals.
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC.

GARANTIR L’AIGUA.
Aquests dies estem comprovant el cabal que pot donar el nou pou de Casadejús. Un pou fet pel propietari de la finca, Ramon Ticó, el qual ha donat totes les facilitats perquè puguem saber la capacitat que pot donar, i al mateix temps ens ha fet saber de que el posa a disposició de tot el poble.
La brigada d’obres ha fet diverses extraccions durant uns dies i pel que sembla, en el subsòl existeix una bossa d’aigua d’un volum considerable i al mateix temps , un corrent d’aigua que la va alimentant. El que hem de saber és si val la pena preparar tota la infraestructura per poder bombar l’aigua i conduir-la al dipòsit de Campalans, o buscar altres aportacions d’aigua d’altres llocs.
En pocs dies, decidirem què fer , respecte aquest pou. Si el cabal fos important, ja no buscaríem noves captacions, sinó, continuaríem cercant en llocs estudiats i proposats per diferents tècnics en aquesta matèria.
Anys enrere, foren varis els buscadors d’aigua que varen marcar possibles indrets en la zona de Subirà, Cabanes ( on ja n’hi tenim dos) i en alguna altra finca propera. Tot indica que les millors opcions estan cap al nord, i en canvi no es creu gaire bona, la zona sud.
En qualsevol cas, les actuals captacions en funcionament,garanteixen l’aigua pels propers anys. La despesa en aigua se situa en el punt més àlgid de l’estiu en uns 500 m3 al dia. Tenim captacions suficients per cobrir aquesta demanda, sobretot ara en que hem augmentat la capacitat de les reserves fixes, amb el dipòsit de Campalans. I properament es farà el nou dipòsit de 1.000 m3 de Subirà. De totes maneres, sempre és millor tenir una nova captació, com a garantia per un futur més llunyà, en matèria de nous cabals. Per això s’ha demanat al Servei de Medi Ambient de la Diputació, continuar buscant noves reserves d’aigua i en els propers dies, el tècnic especialista, tornarà al poble per proposar un nou lloc de perforació.
Volem decidir entre el pou de Casadejús, o un de nou, en un altre lloc, per poder-nos acollir a les subvencions de l’ ACA que es poden demanar d’aquí al mes de juliol i que serviran per poder fer obres els anys 2009 i 2010.
Com es pot veure una mica per tot arreu, l’aigua ha esdevingut un element essencial i escàs en la majoria de territoris. I en molts llocs, han esperat massa a fer inversions en aquest tema, i ara tots han de córrer per salvar la situació. No és el nostre cas perquè des que varem assumir el servei, l’any 92 hi hem destinat molts diners i molta atenció. Per això ara la tenim garantida. Però, a la vista de les constants sequeres, és millor tenir-ne molta que no pas la justa. D’aquí les proves que estem fent, i les que continuarem fent fins tenir-ne de sobres.
I també volem assegurar la zona de Sant Esteve. Dintre de poques setmanes ha de sortir una convocatòria de subvencions per comarques de muntanya i allà hi col.locarem la petició d’ajut per la construcció del dipòsit de 500 m3 que hem decidit posar allà.
En fi, aquests son els diners més ben invertits, i son els que permeten assegurar el creixement del poble , sense carències en un element bàsic com el de l’aigua.