Tuesday, February 21, 2012
DECISIONS INJUSTES
DECISIONS INJUSTES
Just acabat d’aprovar el pressupost de la Generalitat per aquest any 2012, la Vice-presidenta anuncia una nova retallada d’un 3% a tots els funcionaris.
A les alçades que estem, ja ningú, es pot pronunciar si aquesta serà la darrera, o encara n’hi haurà d’altres aquest any o l’any vinent.
Pels qui tenen un sou elevat, l’aplicació d’una rebaixa lineal del 3% no és greu, però pensem en totes aquelles persones amb sous baixos, amb hipoteques, amb càrregues familiars, etc, que ja no poden ni estar segures de quin sou tindran.
Es fàcil demanar sacrificis, per els altres, però molt dur pels qui es troben amb situacions complicades.
Però, a més, son decisions injustes perquè apliquen la retallada a tots els funcionaris, de totes les administracions, independentment de la situació en que es trobi una administració concreta.
Si un ajuntament ha estat ben gestionat al llarg de molts anys, i està en disposició de fer front als sous dels seus funcionaris i treballadors, aquests, no haurien de patir les retallades ,igual que els altres.
Però , és que , a més aquestes decisions desincentiven els treballadors, siguin funcionaris o no. Perquè esforçar-se més i millor si al final tractem a tots per igual?
Es decebedor el comportament dels governs, tant central com de la Generalitat, perquè la única recepta és la de les retallades, sense tenir present que les realitats son diferents.
A més, a aquestes alçades s’ha de plantejar un canvi radical en la manera d’afrontar el deute públic i el privat. No pot ser que només es busqui retallar i no incentivar. A dia d’avui, fa falta accés al crèdit. Segur que tots coneixem empreses que amb crèdit podrien continuar treballant i ,sense, estant condemnades al tancament.
De moment no veiem cap canvi substancial ni perspectives importants en les entitats financeres, com per esperar una obertura àmplia, clara i persistent. Es més, ni tant sols accepten endossar certificacions, ni ampliacions de pòlisses de crèdit, ni altres fórmules de finançament d’obres perfectament avalades per subvencions públiques. Una cosa mai vista, en el passat.
Estem, doncs, en un carrer de molt difícil sortida. Es fan pressupostos , sabent que no es compliran. I els mateixos que així actuen volen supervisar què fan els altres, per sancionar-los sinó compleixen els requisits pressupostaris.
Molts ajuntaments tenen aturades transferències de fons, per no haver presentat liquidacions de pressupostos, en el temps estipulat, però la pròpia Generalitat no fa els deures exigits. No és la millora manera de governar el país.
Just acabat d’aprovar el pressupost de la Generalitat per aquest any 2012, la Vice-presidenta anuncia una nova retallada d’un 3% a tots els funcionaris.
A les alçades que estem, ja ningú, es pot pronunciar si aquesta serà la darrera, o encara n’hi haurà d’altres aquest any o l’any vinent.
Pels qui tenen un sou elevat, l’aplicació d’una rebaixa lineal del 3% no és greu, però pensem en totes aquelles persones amb sous baixos, amb hipoteques, amb càrregues familiars, etc, que ja no poden ni estar segures de quin sou tindran.
Es fàcil demanar sacrificis, per els altres, però molt dur pels qui es troben amb situacions complicades.
Però, a més, son decisions injustes perquè apliquen la retallada a tots els funcionaris, de totes les administracions, independentment de la situació en que es trobi una administració concreta.
Si un ajuntament ha estat ben gestionat al llarg de molts anys, i està en disposició de fer front als sous dels seus funcionaris i treballadors, aquests, no haurien de patir les retallades ,igual que els altres.
Però , és que , a més aquestes decisions desincentiven els treballadors, siguin funcionaris o no. Perquè esforçar-se més i millor si al final tractem a tots per igual?
Es decebedor el comportament dels governs, tant central com de la Generalitat, perquè la única recepta és la de les retallades, sense tenir present que les realitats son diferents.
A més, a aquestes alçades s’ha de plantejar un canvi radical en la manera d’afrontar el deute públic i el privat. No pot ser que només es busqui retallar i no incentivar. A dia d’avui, fa falta accés al crèdit. Segur que tots coneixem empreses que amb crèdit podrien continuar treballant i ,sense, estant condemnades al tancament.
De moment no veiem cap canvi substancial ni perspectives importants en les entitats financeres, com per esperar una obertura àmplia, clara i persistent. Es més, ni tant sols accepten endossar certificacions, ni ampliacions de pòlisses de crèdit, ni altres fórmules de finançament d’obres perfectament avalades per subvencions públiques. Una cosa mai vista, en el passat.
Estem, doncs, en un carrer de molt difícil sortida. Es fan pressupostos , sabent que no es compliran. I els mateixos que així actuen volen supervisar què fan els altres, per sancionar-los sinó compleixen els requisits pressupostaris.
Molts ajuntaments tenen aturades transferències de fons, per no haver presentat liquidacions de pressupostos, en el temps estipulat, però la pròpia Generalitat no fa els deures exigits. No és la millora manera de governar el país.
Friday, February 17, 2012
LA PROBLEMÀTICA DE LA RIERA DE MERLÈS - art. La Rella
QUÈ FER A LA RIERA DE MERLÈS?
Fa uns dies va tenir lloc una primera reunió d’alcaldes, per on transcorre la Riera de Merlès, per tal de tractar la problemàtica de les visites, banys, berenars, dinars i altres activitats que s’hi duen a terme al llarg de l’any, molt especialment els mesos d’estiu.
No és fàcil ordenar aquest allau de persones que volen gaudir d’un espai magnífic, on es compagina l’aigua, amb tota mena de recursos naturals, únics a Catalunya.
La reunió , convocada per la Delegació del Departament de Territori i Sostenibilitat, a la Catalunya Central va servir per una primera presa de contacte i per analitzar la situació actual. Dintre de poc es convocarà una nova reunió per veure si s’ha trobat alguna proposta, viable i contundent.
No sóc optimista, respecte cap solució adient. Estem en una profunda crisis que expulsa molta gent cap a zones gratuïtes. Es a dir, si ja abans teníem moltes persones a la zona, sota l’excusa de gaudir del paisatge, ara en tindrem moltes més que aprofiten el lloc per estalviar-se l’entrada a piscines o a bars i restaurants.
La temptació d’agafar el cotxe, omplir-lo amb la família o amics i parents, i portar-se l’entrepà, per passar tot el dia a la Riera, és molt fàcil. I d’aquí a considerar que l’espai és seu i pot fer-hi el que vol, és un pas. I la majoria el donen.
El resultat està a la vista. Centenars de cotxes aparcats en qualsevol lloc i manera. Música a ple volum, gent escampada per tot arreu, grupets preparant el menjar, altres banyant-se o fent la migdiada, i al final del dia, un munt de deixalles que algú recollirà.
Estem parlant d’un espai protegit, d’un territori amb un accés reduït que en cas d’incendi podria provocar un col•lapse , i d’unes aigües que contenen espècies en vies d’extinció. En resum, un lloc digne de ser preservat d’aquesta massificació i comportament.
Com podem evitar aquesta situació? Es en el que estem pensant i reflexionant els alcaldes de la zona, juntament amb altres organismes de la Generalitat. Tenim propostes sobre la taula, però totes tenen els seus pros i contres. El principal problema és la falta de conscienciació per part de la població. Aquesta mancança, juntament amb la falta d’autoritat i la creença de que a l’aire lliure es pot fer de tot, complica trobar una solució adient.
I l’autoritat dels Mossos i guardes rurals, és ressent de la falta d’una normativa clara i contundent. Reclamar la seva presència, sense poder actuar, és perdre el temps. I per complicar-ho més, alguns grups han pres algun dels gorgs com a llocs ideals per fer-hi alguns rituals d’aigua i foc, típics dels seus països d’origen.
Així,doncs, tant complicat és pensar amb una política restrictiva d’accés a la zona, com una de permissiva. Totes tenen grans dificultats de ser aplicades amb un mínim de garanties d’èxit. La millor i més eficaç, és la de la conscienciació i autoregulació i protecció de l’espai per ser de tots. Però tenim un país i una gent, lluny d’aquestes posicions. Ho veiem amb els bolets, amb l’accés motoritzat al medi natural, i en moltes altres activitats lligades al medi ambient.
De totes maneres, si algun dels lectors té alguna proposta interessant, estaria bé d’exposar-la en aquestes pàgines de La Rella. Estem oberts a sugerències.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).
Fa uns dies va tenir lloc una primera reunió d’alcaldes, per on transcorre la Riera de Merlès, per tal de tractar la problemàtica de les visites, banys, berenars, dinars i altres activitats que s’hi duen a terme al llarg de l’any, molt especialment els mesos d’estiu.
No és fàcil ordenar aquest allau de persones que volen gaudir d’un espai magnífic, on es compagina l’aigua, amb tota mena de recursos naturals, únics a Catalunya.
La reunió , convocada per la Delegació del Departament de Territori i Sostenibilitat, a la Catalunya Central va servir per una primera presa de contacte i per analitzar la situació actual. Dintre de poc es convocarà una nova reunió per veure si s’ha trobat alguna proposta, viable i contundent.
No sóc optimista, respecte cap solució adient. Estem en una profunda crisis que expulsa molta gent cap a zones gratuïtes. Es a dir, si ja abans teníem moltes persones a la zona, sota l’excusa de gaudir del paisatge, ara en tindrem moltes més que aprofiten el lloc per estalviar-se l’entrada a piscines o a bars i restaurants.
La temptació d’agafar el cotxe, omplir-lo amb la família o amics i parents, i portar-se l’entrepà, per passar tot el dia a la Riera, és molt fàcil. I d’aquí a considerar que l’espai és seu i pot fer-hi el que vol, és un pas. I la majoria el donen.
El resultat està a la vista. Centenars de cotxes aparcats en qualsevol lloc i manera. Música a ple volum, gent escampada per tot arreu, grupets preparant el menjar, altres banyant-se o fent la migdiada, i al final del dia, un munt de deixalles que algú recollirà.
Estem parlant d’un espai protegit, d’un territori amb un accés reduït que en cas d’incendi podria provocar un col•lapse , i d’unes aigües que contenen espècies en vies d’extinció. En resum, un lloc digne de ser preservat d’aquesta massificació i comportament.
Com podem evitar aquesta situació? Es en el que estem pensant i reflexionant els alcaldes de la zona, juntament amb altres organismes de la Generalitat. Tenim propostes sobre la taula, però totes tenen els seus pros i contres. El principal problema és la falta de conscienciació per part de la població. Aquesta mancança, juntament amb la falta d’autoritat i la creença de que a l’aire lliure es pot fer de tot, complica trobar una solució adient.
I l’autoritat dels Mossos i guardes rurals, és ressent de la falta d’una normativa clara i contundent. Reclamar la seva presència, sense poder actuar, és perdre el temps. I per complicar-ho més, alguns grups han pres algun dels gorgs com a llocs ideals per fer-hi alguns rituals d’aigua i foc, típics dels seus països d’origen.
Així,doncs, tant complicat és pensar amb una política restrictiva d’accés a la zona, com una de permissiva. Totes tenen grans dificultats de ser aplicades amb un mínim de garanties d’èxit. La millor i més eficaç, és la de la conscienciació i autoregulació i protecció de l’espai per ser de tots. Però tenim un país i una gent, lluny d’aquestes posicions. Ho veiem amb els bolets, amb l’accés motoritzat al medi natural, i en moltes altres activitats lligades al medi ambient.
De totes maneres, si algun dels lectors té alguna proposta interessant, estaria bé d’exposar-la en aquestes pàgines de La Rella. Estem oberts a sugerències.
Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà ( Berguedà).
Thursday, February 16, 2012
POBLE ARMAT, POBLE RESPECTAT - art. Regió 7
POBLE ARMAT, POBLE RESPECTAT
Segur que molts que llegeixin aquest article recordaran algunes pintades a les parets, en els anys setanta i vuitanta, en el marc de campanyes per recuperar les llibertats, primer, i la independència, després.
Ha plogut molt des d’aleshores, i els canvis en el nostre país han estat més que notables, estem a la Unió Europea i ja no hi ha cap grup , mínimament important, que defensi la violència com a via per guanyar cap dels seus objectius. Es un dels grans avenços de la democràcia i la integració en una estructura política de grans dimensions.
Si aquell lema, ha passat a la història, almenys en el nostre país, ens queda la decepció per un altre lema que està a punt de fer el mateix camí, i és el d’una Catalunya progressista, innovadora, exemple per altres regions i països, amb una forta personalitat i empenta. Locomotora de la resta de l’Estat, i capaç de competir amb els altres motors d’Europa.
Què ha passat, perquè això sigui així? Si és que realment aquesta és la realitat. En això puc estar equivocat, però hi ha molts elements per considerar encertat aquest anàlisis.
Si repassem algunes de les realitats presents veurem com Catalunya ha perdut la capacitat de lideratge en matèries com la innovació, el progressisme, l’europeisme, d’intel•lectualitat, i alguns altres. Durant els llargs anys de la dictadura, el nostre paper va ser fonamental i exemplar, en molts d’aquests terrenys.
Aquest lideratge es va anar perdent durant els llargs anys de governs conservadors, més preocupats per fer negocis i copiar estructures estatals que no pas per construir un nou país, mirall per molts altres. Varem desaprofitar moltes ocasions per avançar en camps estratègics per mantenir la primera posició, no solament a nivell estatal, sinó també, europeu.
Tots sabem que a dia d’avui,les armes ja no compten, l’important son les indústries punteres, l’educació de qualitat, la investigació i les grans empreses financeres. Aquestes armes han quedat reduïdes a la mínima expressió.
En aquest punt sortiran veus que diran que tot és per culpa de l’espoli fiscal, pel centralisme, i per un reguitzell d’altres temes, procedents de fora de Catalunya. Es una bona excusa, però no és la causa de la davallada i del nostre descens a segona divisió.
Hem comès errors de principiants, i hem acceptat com a vàlides excuses de mal perdedor. Malament quan un país busca causes externes a errors interns. Ara mateix, la nostra gran potència financera està a punt de desaparèixer. En pocs mesos, ja no dic anys, podem quedar sense caixes d’estalvis, i sense bancs potents. Si finalment La Caixa, s’ajunta amb una altra entitat financera, Catalunya queda sense cap gran entitat.
Com és possible que Caixa de Catalunya, de Manresa, Tarragona, Girona, etc, etc, una vegada unides, estiguin a punt de ser engolides per entitats de fora de Catalunya? Es culpa nostra, o mèrit d’altres.
On és FECSA, com ha acabat Spanair, i un centenar més d’empreses de gran potencialitat ? Preguntem-nos què hem fet malament, i no donem culpes als altres, dels errors propis. Es la primera mesura per redreçar la situació. Tenim un govern fort amb els febles, i feble amb els forts. No ve d’ara la cosa, sinó del principi. Prenguem-ne nota i exigim responsabilitats a qui realment les té, i modifiquem el rumb per recuperar les posicions perdudes, en bona part per causa nostra. No sempre la culpa és dels altres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Segur que molts que llegeixin aquest article recordaran algunes pintades a les parets, en els anys setanta i vuitanta, en el marc de campanyes per recuperar les llibertats, primer, i la independència, després.
Ha plogut molt des d’aleshores, i els canvis en el nostre país han estat més que notables, estem a la Unió Europea i ja no hi ha cap grup , mínimament important, que defensi la violència com a via per guanyar cap dels seus objectius. Es un dels grans avenços de la democràcia i la integració en una estructura política de grans dimensions.
Si aquell lema, ha passat a la història, almenys en el nostre país, ens queda la decepció per un altre lema que està a punt de fer el mateix camí, i és el d’una Catalunya progressista, innovadora, exemple per altres regions i països, amb una forta personalitat i empenta. Locomotora de la resta de l’Estat, i capaç de competir amb els altres motors d’Europa.
Què ha passat, perquè això sigui així? Si és que realment aquesta és la realitat. En això puc estar equivocat, però hi ha molts elements per considerar encertat aquest anàlisis.
Si repassem algunes de les realitats presents veurem com Catalunya ha perdut la capacitat de lideratge en matèries com la innovació, el progressisme, l’europeisme, d’intel•lectualitat, i alguns altres. Durant els llargs anys de la dictadura, el nostre paper va ser fonamental i exemplar, en molts d’aquests terrenys.
Aquest lideratge es va anar perdent durant els llargs anys de governs conservadors, més preocupats per fer negocis i copiar estructures estatals que no pas per construir un nou país, mirall per molts altres. Varem desaprofitar moltes ocasions per avançar en camps estratègics per mantenir la primera posició, no solament a nivell estatal, sinó també, europeu.
Tots sabem que a dia d’avui,les armes ja no compten, l’important son les indústries punteres, l’educació de qualitat, la investigació i les grans empreses financeres. Aquestes armes han quedat reduïdes a la mínima expressió.
En aquest punt sortiran veus que diran que tot és per culpa de l’espoli fiscal, pel centralisme, i per un reguitzell d’altres temes, procedents de fora de Catalunya. Es una bona excusa, però no és la causa de la davallada i del nostre descens a segona divisió.
Hem comès errors de principiants, i hem acceptat com a vàlides excuses de mal perdedor. Malament quan un país busca causes externes a errors interns. Ara mateix, la nostra gran potència financera està a punt de desaparèixer. En pocs mesos, ja no dic anys, podem quedar sense caixes d’estalvis, i sense bancs potents. Si finalment La Caixa, s’ajunta amb una altra entitat financera, Catalunya queda sense cap gran entitat.
Com és possible que Caixa de Catalunya, de Manresa, Tarragona, Girona, etc, etc, una vegada unides, estiguin a punt de ser engolides per entitats de fora de Catalunya? Es culpa nostra, o mèrit d’altres.
On és FECSA, com ha acabat Spanair, i un centenar més d’empreses de gran potencialitat ? Preguntem-nos què hem fet malament, i no donem culpes als altres, dels errors propis. Es la primera mesura per redreçar la situació. Tenim un govern fort amb els febles, i feble amb els forts. No ve d’ara la cosa, sinó del principi. Prenguem-ne nota i exigim responsabilitats a qui realment les té, i modifiquem el rumb per recuperar les posicions perdudes, en bona part per causa nostra. No sempre la culpa és dels altres.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC
Tuesday, February 14, 2012
FESTA MATANÇA DEL PORC - BORREDÀ 2012
QUARANTA ANYS DE TRADICIÓ – MATANÇA DEL PORC – BORREDÀ 2012.
El diumenge vinent, dia 19 de febrer, tercer diumenge de febrer ,tindrà lloc, la 40a, edició de la festa de la Matança del porc. Una festa que ha esdevingut tradició, gràcies a la continuïtat dels qui la varen iniciar.
De fet, la festa va començar , amb una juguesca entre una colla de Berga i alguns de Borredà, dedicats a l’engreix de porcs. Un va proposar matar un porc, i menjar-lo a la Plaça Major. Un donava el porc, un altre hi posava el pa, un tercer el vi, i l’esmorzar estava servit.
D’aquella primera edició en va sortir una segona, després una tercera, i així estem 40 anys després. Fa anys que els iniciadors no son els promotors o mantenidors de la festa, alguns per l’edat, altres perquè ens han deixat. Per aquest motiu, aquest any, es vol homenatjar els iniciadors de la festa, als quals s’ha convidat, i se’ls farà un obsequi que recordi aquella iniciativa, que s’ha convertit en un esdeveniment anual, cada tercer diumenge de febrer.
Aquesta és una festa que no ha variat gaire des del seus inicis, sinó és per donar compliment a la Llei de Protecció dels animals, que no permet matar el porc a la Plaça Major com es feia durant els primers anys.
Així, doncs, el porc es mata el dia anterior, i es porta a la Plaça Major en dues canals. Allà, es va trossejant, i cuinant en diverses barbacoes amb carbonet d’alzina. En el punt de les 10 del matí, es comença a repartir la carn, juntament amb llesques de pa que la gent pot torrar en 3 focs que hi ha a la Plaça. Uns quants porrons van donant voltes per fer baixar millor l’esmorzar.
El porc, que pesa uns 90 quilos és obsequi de l’empresa Catalana de pinsos, i el pa, begudes i altres ingredients son pagats per l’ajuntament. Degut al considerable nombre de persones que venen al poble, ha motivat en els darrers anys, la compra d’uns 80 quilos més de productes del porc: botifarres i cansalada, que s’afegeixen als 90 quilos del porc.
Aquesta és una festa familiar, que no pretén competir amb cap altra de cap altre poble, i d’aquí que no se’n faci especial publicitat. Mai s’ha volgut facilitar la vinguda d’autocars per no massificar la festa. Amb tot, entre la gent del poble, els de segona residència, i veïns i forasters que coneixen la festa, no baixem de les 400 o 500 persones.
Si el temps acompanya, és una festa per gaudir de l’esmorzar, aprofitar per fer la xerrada i veure companys i amics, visitar el poble i quedar-se a dinar en algun dels restaurants. A banda de comprar alguns del productes artesanals que ofereixen les botigues i comerços.
Aquest any, a l’igual que l’any passat , els visitants també podran gaudir d’una exposició de materials de la matança del porc, en el Centre Cívic, situat a un centenar de metres de la Plaça Major. En aquest lloc es podran contemplar fotos de les antigues matances de porc, així com de l’inici de l’actual festa, i molts dels utensilis que es fan servir: ganivets, peroles, màquines de trinxar carn, etc.
L’exposició estarà oberta des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia. De fet, el mateix horari que la festa de la matança del porc.
40 anys de tradició, 40 anys de treball d’uns voluntaris que han sabut mantenir la festa com en els seus orígens i aportar alegria i gust per la gastronomia, en un poble on els productes del porc son de primera qualitat, com tothom pot comprovar comprant embotits a qualsevol botiga de Borredà. Benvinguts i bona festa a tothom.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
El diumenge vinent, dia 19 de febrer, tercer diumenge de febrer ,tindrà lloc, la 40a, edició de la festa de la Matança del porc. Una festa que ha esdevingut tradició, gràcies a la continuïtat dels qui la varen iniciar.
De fet, la festa va començar , amb una juguesca entre una colla de Berga i alguns de Borredà, dedicats a l’engreix de porcs. Un va proposar matar un porc, i menjar-lo a la Plaça Major. Un donava el porc, un altre hi posava el pa, un tercer el vi, i l’esmorzar estava servit.
D’aquella primera edició en va sortir una segona, després una tercera, i així estem 40 anys després. Fa anys que els iniciadors no son els promotors o mantenidors de la festa, alguns per l’edat, altres perquè ens han deixat. Per aquest motiu, aquest any, es vol homenatjar els iniciadors de la festa, als quals s’ha convidat, i se’ls farà un obsequi que recordi aquella iniciativa, que s’ha convertit en un esdeveniment anual, cada tercer diumenge de febrer.
Aquesta és una festa que no ha variat gaire des del seus inicis, sinó és per donar compliment a la Llei de Protecció dels animals, que no permet matar el porc a la Plaça Major com es feia durant els primers anys.
Així, doncs, el porc es mata el dia anterior, i es porta a la Plaça Major en dues canals. Allà, es va trossejant, i cuinant en diverses barbacoes amb carbonet d’alzina. En el punt de les 10 del matí, es comença a repartir la carn, juntament amb llesques de pa que la gent pot torrar en 3 focs que hi ha a la Plaça. Uns quants porrons van donant voltes per fer baixar millor l’esmorzar.
El porc, que pesa uns 90 quilos és obsequi de l’empresa Catalana de pinsos, i el pa, begudes i altres ingredients son pagats per l’ajuntament. Degut al considerable nombre de persones que venen al poble, ha motivat en els darrers anys, la compra d’uns 80 quilos més de productes del porc: botifarres i cansalada, que s’afegeixen als 90 quilos del porc.
Aquesta és una festa familiar, que no pretén competir amb cap altra de cap altre poble, i d’aquí que no se’n faci especial publicitat. Mai s’ha volgut facilitar la vinguda d’autocars per no massificar la festa. Amb tot, entre la gent del poble, els de segona residència, i veïns i forasters que coneixen la festa, no baixem de les 400 o 500 persones.
Si el temps acompanya, és una festa per gaudir de l’esmorzar, aprofitar per fer la xerrada i veure companys i amics, visitar el poble i quedar-se a dinar en algun dels restaurants. A banda de comprar alguns del productes artesanals que ofereixen les botigues i comerços.
Aquest any, a l’igual que l’any passat , els visitants també podran gaudir d’una exposició de materials de la matança del porc, en el Centre Cívic, situat a un centenar de metres de la Plaça Major. En aquest lloc es podran contemplar fotos de les antigues matances de porc, així com de l’inici de l’actual festa, i molts dels utensilis que es fan servir: ganivets, peroles, màquines de trinxar carn, etc.
L’exposició estarà oberta des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia. De fet, el mateix horari que la festa de la matança del porc.
40 anys de tradició, 40 anys de treball d’uns voluntaris que han sabut mantenir la festa com en els seus orígens i aportar alegria i gust per la gastronomia, en un poble on els productes del porc son de primera qualitat, com tothom pot comprovar comprant embotits a qualsevol botiga de Borredà. Benvinguts i bona festa a tothom.
Joan Roma, alcalde de Borredà.
Monday, February 13, 2012
PRIMER BUTLLETÍ NOU MANDAT- BORREDÀ
BUTLLETÍ MUNICIPAL - INFORMEM
Butlletí del Grup Municipal Socialista de Borredà - núm. 1 gener 2012.
SALUTACIÓ
Teniu a les mans el primer dels butlletins municipals d’aquest nou mandat, sorgit de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011.
En aquestes eleccions es varen presentar dues candidatures, una del PSC – PM i una altra de CiU. El resultat va ser de 210 vots pel PSC, 75 vots per CiU, 22 vots en blanc i 7 de nuls.
Amb aquest resultat, varen entrar a l’ajuntament els Regidors: Joan Roma, Antonio Velasco, Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill i Anna Ma. Rubio per la candidatura del PSC-PM, i els Regidors: Joan Pallach i Vicenç Vilalta per la candidatura de CiU.
Aquest és un butlletí municipal, redactat i editat pel partit socialista, i reflecteix l’opinió de l’equip de govern municipal, fent honor sempre a la transparència i la veracitat, característiques essencials dels equips de govern que han gestionat l’ajuntament des de l’any 1991 fins avui.
Considerem molt important informar el poble de les decisions i actuacions que duem a terme, en exercici de les nostres funcions de regidors del govern municipal. Es per nosaltres un honor i una alta responsabilitat ,conduir Borredà per camins de progrés, cap un futur millor.
Esperem, tot i la crisis, poder continuar millorant les condicions de vida de tots els ciutadans, així com seguir equipant el poble amb tots aquells edificis i serveis que li calen per viure millor. Periòdicament informarem dels principals temes municipals, per la via d’aquest butlletí, així com per altres medis, lligats a les noves tecnologies.
NOVES ELECCIONS / NOU CONSISTORI, I NOU EQUIP DE GOVERN.
El dia 11 de juny es va constituir el nou Consistori Municipal, amb els 7 regidors elegits en les eleccions del dia 22 de maig. En el ple de constitució es va elegir alcalde, a Joan Roma, amb 6 dels set vots del Consistori i un vot en blanc.
En la presa de possessió del càrrec, el reelegit alcalde de Borredà, va demanar col•laboració a tots els membres del Consistori , va prometre complir el programa electoral amb que es va presentar, i facilitar els acords entre els dos grups municipals, per tal d’aconseguir el millor funcionament possible de l’ajuntament.
També va anunciar, el primer Decret del seu mandat, destinat a constituir el nou Govern Municipal i la distribució de funcions del nou cartipàs, que va quedar així:
Joan Roma Cunill, Alcalde, Urbanisme, Governació i Turisme.
Antonio Velasco Nieto , Tinent d’alcalde, Hisenda, Sanitat i Noves Tecnologies
Concepció Barniol Terricabras- Regidora Ensenyament, Gent Gran i Món rural.
Anna M. Cunill Llobera – Regidora Serveis Socials, Festes , Joventut i Esports.
Anna M. Rubio Hons – Regidora d’Obres, Serveis, Medi Ambient i Cultura.
També es va acordar celebrar els plens ordinaris cada 3 mesos, el tercer dilluns de cada trimestre.
I la Junta de Govern Local es reuneix un cop al mes, el segon dissabte. Es va constituir igualment la Comissió Especial de Comptes, amb la presència de l’alcalde, el tinent d’alcalde, i el Regidor Vicenç Vilalta.
I en les seves intervencions dels dos Regidors de la candidatura de CiU, varen deixar clara la voluntat de treballar i col•laborar amb l’equip de govern, en benefici del poble. I l’alcalde es va comprometre a fer reunions periòdiques amb ells, per tal de consensuar els temes de major importància. Els mesos transcorreguts han demostrat aquesta voluntat mútua de participació i ha permès la celebració de plens i reunions molt profitoses pel govern municipal, per tant, per a tot el poble.
PRESSUPOST 2012 – 954.255,21 EUROS
En el ple municipal del mes de desembre es va aprovar per unanimitat el pressupost municipal per aquest any, per un import total de 954.255,21 euros.
En l’apartat d’inversions, la principal obra contemplada és la de la construcció del magatzem municipal i parc infantil, per un import de 401.637,39 euros. Per pagar-la disposem d’una subvenció de la Generalitat de 381.555,52. La resta li posarà l’ajuntament.
Pel que fa els ingressos, son similars als de l’any passat, puix que en el ple d’aprovació de les ordenances, només es varen modificar les que afecten l’impost de vehicles, la taxa de l’aigua i la del IBI ( contribució urbana) que es va abaixar el tipus impositiu per compensar la pujada per la revisió cadastral feta l’any 2007.
En quan a despeses, també son les habituals de cada any. Totes estan presidides per l’austeritat que sempre hem seguit i que ens permet ser un dels pocs ajuntaments del país que continua pagant a trenta o seixanta dies.
Estem al corrent de les amortitzacions dels crèdits que tenim amb una entitat financera i amb la Diputació de Barcelona, de manera que el grau d’endeutament està baixant, cada any que passa, i així volem continuar almenys fins que la crisis hagi passat.
CAMI RURAL DE LA RIERA DE MERLÈS – 567.383,53 EUROS
Tot i que normalment parlem de la Carretera de la Riera de Merlès, de fet hem de dir camí rural asfaltat, si bé fa les funcions de via de comunicació entre els municipis per on passa, i de connexió entre les comarques del Ripollès – Berguedà i Osona ( Lluçanès), a més al llarg del seu recorregut hi ha importants instal•lacions i activitats turístiques , i rurals.
Fa uns anys es va dur a terme la complerta renovació de l’asfaltat del tram sud, fins a Sant Cristòfol, i va quedar pendent el tram de Borredà, amb el compromís de fer-lo al cap d’un any o dos. N’han passat sis, però al final, i després de molts tràmits hem aconseguit que sigui realitat dintre d’aquest mateix any.
La solució ha vingut de la mà de la Generalitat que hi posa, 380.201,37 euros per medi del PUOSC 2012, de la Diputació de Barcelona que n’hi posa 141.654,46 euros i del Consell Comarcal del Berguedà que hi posa els restants 45.527,71 euros. Tot plegat fa un total de 567.383,53 euros. Sense cap mena de dubte l’obra més gran que es farà durant aquest mandat, en el terme municipal de Borredà.
La necessitat d’aquesta obra és més que evident si es circula pel tram pendent d’arranjar. Està ple de forats i sense les degudes proteccions en alguns dels punts més perillosos, inclòs el Pont de Roma.
RENOVACIÓ SERVEIS CASC ANTIC
Al llarg dels 32 anys de democràcia municipal el poble de Borredà ha tingut una de les majors transformacions de la seva història. Nous equipaments i serveis, renovació d’edificis, compra de terrenys, substitució de vells serveis per altres de nous, etc, etc.
Queda, però, una gran inversió per realitzar, consistent en aixecar tots els carrers i places del casc antic, per tal de procedir a la substitució de la xarxa de clavegueram, la d’aigua, i renovar la pavimentació de pedra o d’asfalt.
Es per aquest motiu que 3 anys enrere, varem encarregar la redacció d’un projecte executiu a l’arquitecte municipal, Josep Vilaseca. Aquest projecte puja un import de 2,5 milions d’euros i suposa repartir en 3 fases, l’obra completa. La primera fase puja 1,1 milió i les altres dues fases, uns 700.000 euros.
A la primera fase es contempla la renovació de tot el carrer Manresa ( el carrer d’entrada al poble) i la Plaça Major. Substitució de xarxa de clavegueram, i col•locació de xarxa de desguàs d’aigües netes pluvials, renovació xarxa d’aigua i soterrament d’altres serveis. I asfaltat del carrer, menys a la Plaça Major que seria pavimentada amb pedra.
L’elevat import d’aquesta primera fase, coincidint amb la crisis i la retallada d’aportacions previsibles per part de les altres institucions, ha fet revisar la primera fase , de manera que prevegui només la renovació del carrer Manresa, amb alguns altres retocs tècnics, de manera que l’import se situaria en els 600.000 euros.
Una segona fase contemplaria el carrer de la Font, el carrer més antic del poble, i per on entra una de les canonades principals d’aigua. En aquests moments l’arquitecte municipal està modificant el projecte inicial, per contemplar aquesta segona fase, que se situarà a l’entorn dels 450.000 euros.
I deixaríem per un proper mandat, la Plaça Major, la Placeta i resta de carrers del Casc Antic.
En el projecte reformat, de totes maneres es contempla la dobla xarxa de clavegueram, per aigües brutes i aigües netes, i la renovació de la xarxa d’aigua, i una nova pavimentació de carrers i places complint les normatives actuals respecte accessibilitat i mobilitat. S’han estudiat diferents tipus de pedra, per aconseguir la millor adaptació a les característiques d’un Casc Antic molt ben conservat i preservat.
PROTECCIÓ ESGLÉSIA SALSELLES – 26.000 EUROS
L’antic poble de Salselles va passar a ser de Borredà, el desembre de 1898. L’església parroquial del segle XVIII es va anar deteriorant fins l’estat actual en que perilla la seva supervivència.
A petició de l’ alcalde de Sant Martí d’Albars i l’alcaldessa de Lluçà, així com de l’Associació “Salvem Salselles”, l’alcalde de Borredà, Joan Roma es va comprometre a intentar salvar el que queda de l’antiga església. Per aquest motiu va gestions prop de la Diputació de Barcelona, i va aconseguir elaborar un dictamen tècnic i un primer ajut de 26.000 euros.
Aquesta subvenció anirà destinada a uns primers treballs d’apuntalament, protecció i preservació de les parts sòlides de l’edifici, per evitar el seu deteriorament. Posteriorment l’alcalde farà noves gestions per aconseguir més recursos i així poder continuar les obres fins a la consolidació de l’estructura de l’edifici. No pretenem la seva reconstrucció i restauració sinó evitar que caigui i que les restes siguin visitables sense cap perill pels visitants.
Cada any la gent de Sant Martí i Lluçà organitzen un aplec en record de la Mare de Deu de Salselles, molt venerada, per aquests pobles veïns. Durant l’any la Mare de Deu està en el Monestir de Lluçà.
També s’ha complert el compromís de preservar les restes del cementiri proper a l’església. Aquestes obres les ha dut a terme la brigada municipal de Borredà i han suposat garantir el respecte als difunts que hi havia enterrats. D’aquesta manera, l’ajuntament compleix amb el seu deure de preservar el patrimoni cultural de tot el municipi, encara que estigui lluny del nucli urbà.
DISCIPLINA VIÀRIA / DISCIPLINA URBANÍSTICA
Per medi de diversos avisos hem anat explicant a tothom les noves normes de conducta viària a tenir present dintre i fora del casc urbà, però sobretot dintre del nucli.
L’estretor dels carrers, no fa possible disposar de les voreres reglamentàries, de manera que hem decidit que les persones tinguin total prioritat en tot el nucli urbà. Tot l’espai és peatonal i a les entrades del poble ja s’hi ha col•locat els senyals pertinents de 20 quilòmetres de velocitat. Qui no compleixi aquesta reglamentació i provoqui algun accident, la responsabilitat serà totalment seva.
També s’ha activitat el conveni de l’ajuntament amb els Mossos d’Esquadra pel que fa la supervisió, control i sanció als conductors que no compleixin amb la reglamentació lligada a l’estacionament. Borredà disposa d’un gran aparcament municipal, gratuït i molt ben situat que permet deixar el vehicle a ben pocs metres de tot arreu.
Es lògic sancionar qui no respecti els guals o qui aparqui malament en indrets inadequats. En això estan els Mossos d’Esquadra i periòdicament aniran venint per comprovar el respecte a les normes.
El mateix passa en matèria urbanística. S’ha comunicat a les empreses de construcció que no poden començar cap obra, per petita que sigui, sense la corresponent llicència d’obres municipal. Qualsevol accident o incident en una obra que no disposi de llicència pot comportar greus problemes per l’empresa constructora i pel propietari de la casa o terreny on es treballi.
Per evitar, doncs, problemes innecessaris el millor és donar compliment a la normativa vigent no solament a Borredà sinó arreu del país. L’ajuntament és molt ràpid en estudiar, i donar la llicència o denegar-la sinó és correcta. No cal, doncs, arriscar-se absurdament, sobretot en un moment en que per donar-se d’alta de qualsevol servei, s’ha de portar còpia de la llicència municipal.
Recordem a tothom que l’arquitecte municipal està a la seva disposició per qualsevol dubte, consulta o sugerència que se li vulgui fer.
NINXOLS CEMENTIRI VELL
En anteriors butlletins ja hem explicat la prohibició de fer servir els nínxols del cementiri vell situats a banda i banda de la capella, degut al seu estat precari. Tenen més de 120 anys i han de ser buidats i reconstruïts, seguint la normativa actual.
Per aquest motiu l’ajuntament està recuperant la titularitat de tots els nínxols, i quan la tingui de tots, procedirà a tirar a terra les dues ales de nínxols. Posteriorment es podran tornar a construir amb nous nínxols amb les mides actuals.
S’aprofitarà aquesta actuació per construir una nova fossa comuna. L’actual està ja molt plena i es troba sota un dels edificis que s’ha de tirar a terra.
Informem de que qualsevol propietari que tingui algun nínxol en aquest indret que es dirigeixi a l’ajuntament per a solucionar el tema. Dintre d’aquest any 2012 es vol resoldre la qüestió. De fet, l’ajuntament ja disposa de més del 50% de la propietat d’aquests vells nínxols, però fins no tenir-la tota, no es procedirà a enderrocar els dos edificis.
ATENCIÓ NOUS HORARIS – OFICINES MUNICIPALS.
Fa gairebé 32 anys que tenim els mateixos horaris d’atenció al públic, i ara proposem una lleugera modificació a la vista de la nova realitat laboral, i la disponibilitat de noves tecnologies per part de bona part de la gent del poble i de fora.
Des del dia 1 de gener , l’horari d’atenció al públic és els dilluns i dimecres de les 4 a les 7 de la tarda, i els divendres de les 10 a la 1 del matí. I el primer dissabte de cada mes de les 10 a la 1.
Es a dir, hem canviat els dissabtes al matí pels divendres, però deixem un dissabte al mes , per atendre aquelles persones que no puguin venir els altres dies.
De totes maneres, per telèfon : 938239151, per fax: 938239223, o per correu: borreda@diba.cat us podem atendre degudament.
Butlletí del Grup Municipal Socialista de Borredà - núm. 1 gener 2012.
SALUTACIÓ
Teniu a les mans el primer dels butlletins municipals d’aquest nou mandat, sorgit de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011.
En aquestes eleccions es varen presentar dues candidatures, una del PSC – PM i una altra de CiU. El resultat va ser de 210 vots pel PSC, 75 vots per CiU, 22 vots en blanc i 7 de nuls.
Amb aquest resultat, varen entrar a l’ajuntament els Regidors: Joan Roma, Antonio Velasco, Concepció Barniol, Anna Ma. Cunill i Anna Ma. Rubio per la candidatura del PSC-PM, i els Regidors: Joan Pallach i Vicenç Vilalta per la candidatura de CiU.
Aquest és un butlletí municipal, redactat i editat pel partit socialista, i reflecteix l’opinió de l’equip de govern municipal, fent honor sempre a la transparència i la veracitat, característiques essencials dels equips de govern que han gestionat l’ajuntament des de l’any 1991 fins avui.
Considerem molt important informar el poble de les decisions i actuacions que duem a terme, en exercici de les nostres funcions de regidors del govern municipal. Es per nosaltres un honor i una alta responsabilitat ,conduir Borredà per camins de progrés, cap un futur millor.
Esperem, tot i la crisis, poder continuar millorant les condicions de vida de tots els ciutadans, així com seguir equipant el poble amb tots aquells edificis i serveis que li calen per viure millor. Periòdicament informarem dels principals temes municipals, per la via d’aquest butlletí, així com per altres medis, lligats a les noves tecnologies.
NOVES ELECCIONS / NOU CONSISTORI, I NOU EQUIP DE GOVERN.
El dia 11 de juny es va constituir el nou Consistori Municipal, amb els 7 regidors elegits en les eleccions del dia 22 de maig. En el ple de constitució es va elegir alcalde, a Joan Roma, amb 6 dels set vots del Consistori i un vot en blanc.
En la presa de possessió del càrrec, el reelegit alcalde de Borredà, va demanar col•laboració a tots els membres del Consistori , va prometre complir el programa electoral amb que es va presentar, i facilitar els acords entre els dos grups municipals, per tal d’aconseguir el millor funcionament possible de l’ajuntament.
També va anunciar, el primer Decret del seu mandat, destinat a constituir el nou Govern Municipal i la distribució de funcions del nou cartipàs, que va quedar així:
Joan Roma Cunill, Alcalde, Urbanisme, Governació i Turisme.
Antonio Velasco Nieto , Tinent d’alcalde, Hisenda, Sanitat i Noves Tecnologies
Concepció Barniol Terricabras- Regidora Ensenyament, Gent Gran i Món rural.
Anna M. Cunill Llobera – Regidora Serveis Socials, Festes , Joventut i Esports.
Anna M. Rubio Hons – Regidora d’Obres, Serveis, Medi Ambient i Cultura.
També es va acordar celebrar els plens ordinaris cada 3 mesos, el tercer dilluns de cada trimestre.
I la Junta de Govern Local es reuneix un cop al mes, el segon dissabte. Es va constituir igualment la Comissió Especial de Comptes, amb la presència de l’alcalde, el tinent d’alcalde, i el Regidor Vicenç Vilalta.
I en les seves intervencions dels dos Regidors de la candidatura de CiU, varen deixar clara la voluntat de treballar i col•laborar amb l’equip de govern, en benefici del poble. I l’alcalde es va comprometre a fer reunions periòdiques amb ells, per tal de consensuar els temes de major importància. Els mesos transcorreguts han demostrat aquesta voluntat mútua de participació i ha permès la celebració de plens i reunions molt profitoses pel govern municipal, per tant, per a tot el poble.
PRESSUPOST 2012 – 954.255,21 EUROS
En el ple municipal del mes de desembre es va aprovar per unanimitat el pressupost municipal per aquest any, per un import total de 954.255,21 euros.
En l’apartat d’inversions, la principal obra contemplada és la de la construcció del magatzem municipal i parc infantil, per un import de 401.637,39 euros. Per pagar-la disposem d’una subvenció de la Generalitat de 381.555,52. La resta li posarà l’ajuntament.
Pel que fa els ingressos, son similars als de l’any passat, puix que en el ple d’aprovació de les ordenances, només es varen modificar les que afecten l’impost de vehicles, la taxa de l’aigua i la del IBI ( contribució urbana) que es va abaixar el tipus impositiu per compensar la pujada per la revisió cadastral feta l’any 2007.
En quan a despeses, també son les habituals de cada any. Totes estan presidides per l’austeritat que sempre hem seguit i que ens permet ser un dels pocs ajuntaments del país que continua pagant a trenta o seixanta dies.
Estem al corrent de les amortitzacions dels crèdits que tenim amb una entitat financera i amb la Diputació de Barcelona, de manera que el grau d’endeutament està baixant, cada any que passa, i així volem continuar almenys fins que la crisis hagi passat.
CAMI RURAL DE LA RIERA DE MERLÈS – 567.383,53 EUROS
Tot i que normalment parlem de la Carretera de la Riera de Merlès, de fet hem de dir camí rural asfaltat, si bé fa les funcions de via de comunicació entre els municipis per on passa, i de connexió entre les comarques del Ripollès – Berguedà i Osona ( Lluçanès), a més al llarg del seu recorregut hi ha importants instal•lacions i activitats turístiques , i rurals.
Fa uns anys es va dur a terme la complerta renovació de l’asfaltat del tram sud, fins a Sant Cristòfol, i va quedar pendent el tram de Borredà, amb el compromís de fer-lo al cap d’un any o dos. N’han passat sis, però al final, i després de molts tràmits hem aconseguit que sigui realitat dintre d’aquest mateix any.
La solució ha vingut de la mà de la Generalitat que hi posa, 380.201,37 euros per medi del PUOSC 2012, de la Diputació de Barcelona que n’hi posa 141.654,46 euros i del Consell Comarcal del Berguedà que hi posa els restants 45.527,71 euros. Tot plegat fa un total de 567.383,53 euros. Sense cap mena de dubte l’obra més gran que es farà durant aquest mandat, en el terme municipal de Borredà.
La necessitat d’aquesta obra és més que evident si es circula pel tram pendent d’arranjar. Està ple de forats i sense les degudes proteccions en alguns dels punts més perillosos, inclòs el Pont de Roma.
RENOVACIÓ SERVEIS CASC ANTIC
Al llarg dels 32 anys de democràcia municipal el poble de Borredà ha tingut una de les majors transformacions de la seva història. Nous equipaments i serveis, renovació d’edificis, compra de terrenys, substitució de vells serveis per altres de nous, etc, etc.
Queda, però, una gran inversió per realitzar, consistent en aixecar tots els carrers i places del casc antic, per tal de procedir a la substitució de la xarxa de clavegueram, la d’aigua, i renovar la pavimentació de pedra o d’asfalt.
Es per aquest motiu que 3 anys enrere, varem encarregar la redacció d’un projecte executiu a l’arquitecte municipal, Josep Vilaseca. Aquest projecte puja un import de 2,5 milions d’euros i suposa repartir en 3 fases, l’obra completa. La primera fase puja 1,1 milió i les altres dues fases, uns 700.000 euros.
A la primera fase es contempla la renovació de tot el carrer Manresa ( el carrer d’entrada al poble) i la Plaça Major. Substitució de xarxa de clavegueram, i col•locació de xarxa de desguàs d’aigües netes pluvials, renovació xarxa d’aigua i soterrament d’altres serveis. I asfaltat del carrer, menys a la Plaça Major que seria pavimentada amb pedra.
L’elevat import d’aquesta primera fase, coincidint amb la crisis i la retallada d’aportacions previsibles per part de les altres institucions, ha fet revisar la primera fase , de manera que prevegui només la renovació del carrer Manresa, amb alguns altres retocs tècnics, de manera que l’import se situaria en els 600.000 euros.
Una segona fase contemplaria el carrer de la Font, el carrer més antic del poble, i per on entra una de les canonades principals d’aigua. En aquests moments l’arquitecte municipal està modificant el projecte inicial, per contemplar aquesta segona fase, que se situarà a l’entorn dels 450.000 euros.
I deixaríem per un proper mandat, la Plaça Major, la Placeta i resta de carrers del Casc Antic.
En el projecte reformat, de totes maneres es contempla la dobla xarxa de clavegueram, per aigües brutes i aigües netes, i la renovació de la xarxa d’aigua, i una nova pavimentació de carrers i places complint les normatives actuals respecte accessibilitat i mobilitat. S’han estudiat diferents tipus de pedra, per aconseguir la millor adaptació a les característiques d’un Casc Antic molt ben conservat i preservat.
PROTECCIÓ ESGLÉSIA SALSELLES – 26.000 EUROS
L’antic poble de Salselles va passar a ser de Borredà, el desembre de 1898. L’església parroquial del segle XVIII es va anar deteriorant fins l’estat actual en que perilla la seva supervivència.
A petició de l’ alcalde de Sant Martí d’Albars i l’alcaldessa de Lluçà, així com de l’Associació “Salvem Salselles”, l’alcalde de Borredà, Joan Roma es va comprometre a intentar salvar el que queda de l’antiga església. Per aquest motiu va gestions prop de la Diputació de Barcelona, i va aconseguir elaborar un dictamen tècnic i un primer ajut de 26.000 euros.
Aquesta subvenció anirà destinada a uns primers treballs d’apuntalament, protecció i preservació de les parts sòlides de l’edifici, per evitar el seu deteriorament. Posteriorment l’alcalde farà noves gestions per aconseguir més recursos i així poder continuar les obres fins a la consolidació de l’estructura de l’edifici. No pretenem la seva reconstrucció i restauració sinó evitar que caigui i que les restes siguin visitables sense cap perill pels visitants.
Cada any la gent de Sant Martí i Lluçà organitzen un aplec en record de la Mare de Deu de Salselles, molt venerada, per aquests pobles veïns. Durant l’any la Mare de Deu està en el Monestir de Lluçà.
També s’ha complert el compromís de preservar les restes del cementiri proper a l’església. Aquestes obres les ha dut a terme la brigada municipal de Borredà i han suposat garantir el respecte als difunts que hi havia enterrats. D’aquesta manera, l’ajuntament compleix amb el seu deure de preservar el patrimoni cultural de tot el municipi, encara que estigui lluny del nucli urbà.
DISCIPLINA VIÀRIA / DISCIPLINA URBANÍSTICA
Per medi de diversos avisos hem anat explicant a tothom les noves normes de conducta viària a tenir present dintre i fora del casc urbà, però sobretot dintre del nucli.
L’estretor dels carrers, no fa possible disposar de les voreres reglamentàries, de manera que hem decidit que les persones tinguin total prioritat en tot el nucli urbà. Tot l’espai és peatonal i a les entrades del poble ja s’hi ha col•locat els senyals pertinents de 20 quilòmetres de velocitat. Qui no compleixi aquesta reglamentació i provoqui algun accident, la responsabilitat serà totalment seva.
També s’ha activitat el conveni de l’ajuntament amb els Mossos d’Esquadra pel que fa la supervisió, control i sanció als conductors que no compleixin amb la reglamentació lligada a l’estacionament. Borredà disposa d’un gran aparcament municipal, gratuït i molt ben situat que permet deixar el vehicle a ben pocs metres de tot arreu.
Es lògic sancionar qui no respecti els guals o qui aparqui malament en indrets inadequats. En això estan els Mossos d’Esquadra i periòdicament aniran venint per comprovar el respecte a les normes.
El mateix passa en matèria urbanística. S’ha comunicat a les empreses de construcció que no poden començar cap obra, per petita que sigui, sense la corresponent llicència d’obres municipal. Qualsevol accident o incident en una obra que no disposi de llicència pot comportar greus problemes per l’empresa constructora i pel propietari de la casa o terreny on es treballi.
Per evitar, doncs, problemes innecessaris el millor és donar compliment a la normativa vigent no solament a Borredà sinó arreu del país. L’ajuntament és molt ràpid en estudiar, i donar la llicència o denegar-la sinó és correcta. No cal, doncs, arriscar-se absurdament, sobretot en un moment en que per donar-se d’alta de qualsevol servei, s’ha de portar còpia de la llicència municipal.
Recordem a tothom que l’arquitecte municipal està a la seva disposició per qualsevol dubte, consulta o sugerència que se li vulgui fer.
NINXOLS CEMENTIRI VELL
En anteriors butlletins ja hem explicat la prohibició de fer servir els nínxols del cementiri vell situats a banda i banda de la capella, degut al seu estat precari. Tenen més de 120 anys i han de ser buidats i reconstruïts, seguint la normativa actual.
Per aquest motiu l’ajuntament està recuperant la titularitat de tots els nínxols, i quan la tingui de tots, procedirà a tirar a terra les dues ales de nínxols. Posteriorment es podran tornar a construir amb nous nínxols amb les mides actuals.
S’aprofitarà aquesta actuació per construir una nova fossa comuna. L’actual està ja molt plena i es troba sota un dels edificis que s’ha de tirar a terra.
Informem de que qualsevol propietari que tingui algun nínxol en aquest indret que es dirigeixi a l’ajuntament per a solucionar el tema. Dintre d’aquest any 2012 es vol resoldre la qüestió. De fet, l’ajuntament ja disposa de més del 50% de la propietat d’aquests vells nínxols, però fins no tenir-la tota, no es procedirà a enderrocar els dos edificis.
ATENCIÓ NOUS HORARIS – OFICINES MUNICIPALS.
Fa gairebé 32 anys que tenim els mateixos horaris d’atenció al públic, i ara proposem una lleugera modificació a la vista de la nova realitat laboral, i la disponibilitat de noves tecnologies per part de bona part de la gent del poble i de fora.
Des del dia 1 de gener , l’horari d’atenció al públic és els dilluns i dimecres de les 4 a les 7 de la tarda, i els divendres de les 10 a la 1 del matí. I el primer dissabte de cada mes de les 10 a la 1.
Es a dir, hem canviat els dissabtes al matí pels divendres, però deixem un dissabte al mes , per atendre aquelles persones que no puguin venir els altres dies.
De totes maneres, per telèfon : 938239151, per fax: 938239223, o per correu: borreda@diba.cat us podem atendre degudament.
Friday, February 10, 2012
HOMENATGE A UN SOCIALISTA SOLSONÍ
ACTE D’ HOMENATGE A JOAN SUBIRÀ
Ahir a les 9 de la nit, tingué lloc , a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Solsona, l’acte de concessió de la primera Medalla de la Ciutat de Solsona, a la persona de Joan Subirà, més conegut per Joan de la Rossa. A títol pòstum per haver mort el passat mes d’agost .
La Sala de Plens, plena de gom a gom, en presència de la vídua, filles i fill, i les principals autoritats de la ciutat i comarca, es va dur a terme el solemne acte, de qui fou un dels principals dinamitzadors de la cultura, i la societat solsonina.
L’homenatjat, fou Regidor socialista durant dos mandats , del 1991 al 1999 , en una etapa especialment complicada pel partit socialista en una ciutat i comarca, ben dificils per nosaltres.
I aquesta nit, a les 10 es farà la gran celebració de tota la ciutat, al local Polivalent. Totes les entitats que ell va fundar, o en les quals va participar han organitzat un conjunt d’activitats que demostraran fins a quin punt, la seva petjada ha deixat una bona llavor.
El mateix Carnestoltes que dintre de pocs dies convertirà la ciutat, en un dels principals atractius del país, servirà per retre homenatge a qui va ser el principal impulsor.
Els socialistes estem legítimament orgullosos del nostre representant, i de l’enorme estimació que li ha demostrat la ciutat.
Avui, doncs, serà el moment de recordar tot el que ell va organitzar i coordinar. Una feina immensa per una vida molt més intensa ,que no pas extensa. Avui també volem que sigui recordat per la seva dedicació política i els seus ideals socialistes.
La primera Medalla de la Ciutat de Solsona, ha estat per un socialista. Una fita històrica en un territori com el solsoní.
Joan Roma, President de la Federació XI
Ahir a les 9 de la nit, tingué lloc , a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Solsona, l’acte de concessió de la primera Medalla de la Ciutat de Solsona, a la persona de Joan Subirà, més conegut per Joan de la Rossa. A títol pòstum per haver mort el passat mes d’agost .
La Sala de Plens, plena de gom a gom, en presència de la vídua, filles i fill, i les principals autoritats de la ciutat i comarca, es va dur a terme el solemne acte, de qui fou un dels principals dinamitzadors de la cultura, i la societat solsonina.
L’homenatjat, fou Regidor socialista durant dos mandats , del 1991 al 1999 , en una etapa especialment complicada pel partit socialista en una ciutat i comarca, ben dificils per nosaltres.
I aquesta nit, a les 10 es farà la gran celebració de tota la ciutat, al local Polivalent. Totes les entitats que ell va fundar, o en les quals va participar han organitzat un conjunt d’activitats que demostraran fins a quin punt, la seva petjada ha deixat una bona llavor.
El mateix Carnestoltes que dintre de pocs dies convertirà la ciutat, en un dels principals atractius del país, servirà per retre homenatge a qui va ser el principal impulsor.
Els socialistes estem legítimament orgullosos del nostre representant, i de l’enorme estimació que li ha demostrat la ciutat.
Avui, doncs, serà el moment de recordar tot el que ell va organitzar i coordinar. Una feina immensa per una vida molt més intensa ,que no pas extensa. Avui també volem que sigui recordat per la seva dedicació política i els seus ideals socialistes.
La primera Medalla de la Ciutat de Solsona, ha estat per un socialista. Una fita històrica en un territori com el solsoní.
Joan Roma, President de la Federació XI
Thursday, February 09, 2012
TRAVESSIA DEL DESERT - art. Regió 7
TRAVESSIA DEL DESERT
Els partits fan servir aquesta expressió per explicar el camí a fer, entre una derrota i una nova victòria. Es una bona descripció d’un trajecte ple de dificultats, de treball i esforç per recuperar la confiança perduda.
Unes eleccions no es perden mai per una sola causa. Sempre ha d’haver-hi un mèrit , atribuïble als vencedors, i uns errors comesos pels perdedors. Entremig, molts altres factors, interns i externs que ajuden a uns o altres, en funció de les decisions que prenen o impedeixen.
Els socialistes estem immersos, en una travessia del desert, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Les derrotes han estat contundents, i toca reflexionar sobre les causes i començar la remuntada en base a les lliçons apreses. Durant la travessia toca fer els deures que durant anys s’han anat posposant perquè no era mai el moment oportú per dur-los a terme.
La feina diària, no permetia parar a pensar, per decidir si havíem de canviar de rumb o anàvem pel bon camí. Els qui estem en càrrecs institucionals o de partit sabem molt bé el que significa el treball diari. Quan creus que acabes els temes més importants i podràs fer una parada o paradeta per descansar i repensar l’acció de govern, arriben uns quants imprevistos que canvien tot el panorama i posposes les reconsideracions per més endavant. I així, durant anys.
Ara, tenim temps per pensar i modificar tot allò que creiem ha de ser canviat. Hi ha un munt de qüestions que cal analitzar i decidir cap on anar. I la territorial no és la més important. Hi ha analistes que creuen que els socialistes catalans, hauríem d’anar per lliure, deslligar-nos de l’estructura confederal que tenim, i tancar-nos en el nostre territori, com si la realitat espanyola no existís, ni la europea, que veuen molt lluny.
Des de la nostra fundació som un fidel reflex de la realitat catalana, i malament faríem si la volguéssim canviar. Ara bé, tothom ha de tenir cabuda en un projecte socialista en que es respecten les diferències i es potencien les capacitats. En aquest cas, la crisis global, obliga Europa a fer-se més federalista. Ho veiem en cadascuna de les decisions que es prenen.
I hem de retornar als orígens socials, humanitaris, d’austeritat i honestedat com a senyes d’identitat. Em dol que hagi estat el PP el qui hagi posat fre a l’escàndol de sous de directius de Caixes i Bancs intervinguts. Els socialistes ho haguéssim hagut de fer, uns quants anys abans. I em dol la indefensió en que moltes persones viuen, per culpa d’hipoteques abusives, posant en perill la vivenda i la seva supervivència bàsica.
Ens dolen decisions dels governs central i la Generalitat retallant serveis essencials en sanitat, salut i ensenyament, o en serveis socials, precisament on més falta fan els recursos.
S’obra una nova etapa en la qual s’ha de demostrar que hem après la lliçó i retornem a la vida diària dels ciutadans, al seu costat per escoltar, i ajudar a prendre decisions que frenin les brutals retallades, indiscriminades, i permetin recuperar el benestar perdut o a punt de perdre. Hi ha altres maneres de portar el país. Només amb retallades no es construeix cap futur. La credibilitat ha de venir de la mà de tenir una alternativa seriosa i viable.
Joan Roma i Conill, President de la FED. XI del PSC
Els partits fan servir aquesta expressió per explicar el camí a fer, entre una derrota i una nova victòria. Es una bona descripció d’un trajecte ple de dificultats, de treball i esforç per recuperar la confiança perduda.
Unes eleccions no es perden mai per una sola causa. Sempre ha d’haver-hi un mèrit , atribuïble als vencedors, i uns errors comesos pels perdedors. Entremig, molts altres factors, interns i externs que ajuden a uns o altres, en funció de les decisions que prenen o impedeixen.
Els socialistes estem immersos, en una travessia del desert, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Les derrotes han estat contundents, i toca reflexionar sobre les causes i començar la remuntada en base a les lliçons apreses. Durant la travessia toca fer els deures que durant anys s’han anat posposant perquè no era mai el moment oportú per dur-los a terme.
La feina diària, no permetia parar a pensar, per decidir si havíem de canviar de rumb o anàvem pel bon camí. Els qui estem en càrrecs institucionals o de partit sabem molt bé el que significa el treball diari. Quan creus que acabes els temes més importants i podràs fer una parada o paradeta per descansar i repensar l’acció de govern, arriben uns quants imprevistos que canvien tot el panorama i posposes les reconsideracions per més endavant. I així, durant anys.
Ara, tenim temps per pensar i modificar tot allò que creiem ha de ser canviat. Hi ha un munt de qüestions que cal analitzar i decidir cap on anar. I la territorial no és la més important. Hi ha analistes que creuen que els socialistes catalans, hauríem d’anar per lliure, deslligar-nos de l’estructura confederal que tenim, i tancar-nos en el nostre territori, com si la realitat espanyola no existís, ni la europea, que veuen molt lluny.
Des de la nostra fundació som un fidel reflex de la realitat catalana, i malament faríem si la volguéssim canviar. Ara bé, tothom ha de tenir cabuda en un projecte socialista en que es respecten les diferències i es potencien les capacitats. En aquest cas, la crisis global, obliga Europa a fer-se més federalista. Ho veiem en cadascuna de les decisions que es prenen.
I hem de retornar als orígens socials, humanitaris, d’austeritat i honestedat com a senyes d’identitat. Em dol que hagi estat el PP el qui hagi posat fre a l’escàndol de sous de directius de Caixes i Bancs intervinguts. Els socialistes ho haguéssim hagut de fer, uns quants anys abans. I em dol la indefensió en que moltes persones viuen, per culpa d’hipoteques abusives, posant en perill la vivenda i la seva supervivència bàsica.
Ens dolen decisions dels governs central i la Generalitat retallant serveis essencials en sanitat, salut i ensenyament, o en serveis socials, precisament on més falta fan els recursos.
S’obra una nova etapa en la qual s’ha de demostrar que hem après la lliçó i retornem a la vida diària dels ciutadans, al seu costat per escoltar, i ajudar a prendre decisions que frenin les brutals retallades, indiscriminades, i permetin recuperar el benestar perdut o a punt de perdre. Hi ha altres maneres de portar el país. Només amb retallades no es construeix cap futur. La credibilitat ha de venir de la mà de tenir una alternativa seriosa i viable.
Joan Roma i Conill, President de la FED. XI del PSC
