Wednesday, June 20, 2018

 

RESPOSTA AL MONJO DE MONTSERRAT- J.M BAUSSET- art. Nació Digital Solsona


AL MONJO DE MONTSERRAT, JOSEP MIQUEL BAUSSET.
El procés independentista, no deixa de donar sorpreses, tot i el reconeixement per part d’una de les protagonistes,la ex consellera Clara Ponsatí, que de fet es tractava “d’una partida de pòquer, en la qual el govern català, anava de farol”. No semblen “ de farol”, els danys produïts per aquest procés, a nivell de trencament de la societat catalana, pèrdua d’empreses, desprestigi de les institucions catalanes, ampliació del desafecte entre Catalunya i Espanya, i en definitiva, greus perjudicis per a tots, a nivell individual i col·lectiu.
Dic això, davant l’increïble article aparegut a Regió 7, el passat dissabte dia 16 de juny, signat pel monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset, arran de la visita que li varen fer l’esposa i la mare de l’ex conseller d’interior, Joaquim Forn. Es poden compartir les opinions de tristesa i dolor per l’allunyament i per estar en presó, però que un monjo de Montserrat, afirmi l’existència de presos polítics, o que culpi l’Estat, de la seva situació , resulta sorprenent.
Transcric alguna de les seves frases, “ Un Estat que empresona gent pacífica, em recorda el salm 57 quan denuncia els qui, en comptes de fer justícia, maltracten els justes” “Sabeu què es fer justícia, poderosos ? ¿Sentencieu entre els homes amb raó ?”. Puc continuar, però ja es pot veure per on van les coses.
Un Monjo de Montserrat, acusa l’Estat, d’empresonar gent justa, pacífica que no ha comés cap delicte, per tant, se suposa que el Jutge i el Tribunal que ha tirat endavant l’acció judicial, son injustos i per tant, actuen FORA DE LA LLEI. De fet continua “ Si l’Estat mostra la seva inhumanitat empresonant persones que tenen tancades 16 hores al dia a la cel.la, encara es mostra més inhumà castigant lels familiars dels presos polítics que han de fer centenars de quilòmetres per veure els seus fills o filles, els seus pares o mares o les seves parelles”.
Com es pot veure, a Montserrat, no s’estudia la separació de poders, ni s’imaginen l’existència de la justícia com un dret i un deure , per garantir la convivència entre ciutadans. No sembla vigent, l’existència del Codi Civil, ni de l’Estatut d’Autonomia o la Constitució. Ell ja ha resolt que és l’Estat el que actua, i ho fa sense cap base legal. Per ell a Catalunya , ningú ha vulnerat les lleis , i per tant ningú ha de ser portat davant la Justícia.
Els perjudicats per unes decisions i actuacions que “anaven de farol”, no tenen cap dret a la Justícia, i per tant, tots els protagonistes haurien d’estar lliures i sense cap mena de càrregues ni càstigs pels danys causats. No considera que ningú hagi patit perjudicis, i per tant, l’Estat, actua injustament. S’afegeix a tots aquells que consideren l’Estat, com una mena d’organisme pervers, sense acceptar que l’Estat som tots, i que l’Estat té unes eines per garantir la convivència i l’estat de dret, que son la norma essencial per garantir els drets i deures de tots els qui en formen part.
Sorprenent article, i sorprenent afirmació de que Montserrat acull a tothom i per tant, suposadament, un lloc privilegiat pels d’una part del país. Els altres, els deu considerar esgarriats, o perduts en els llimbs de la confusió i el poc amor al país. Francament, tota una lliçó d’equidistància i respecte per l’estat de dret. Demanaré què en pensa el Pare Abad.



Tuesday, June 19, 2018

 

DIETES DE TRANSPORT - SENSE MOURE'S - art Nació Digital Solsona


DIETES DE TRANSPORT, SENSE MOURE’S . PETICIÓ AL PARLAMENT DE JUNTS X CAT.
Com ex diputat, ja no m’estranya res del que veig, llegeixo o escolto. Tot és possible, tot és imaginable, en el Parlament de Catalunya que s’ha convertit en una caixa de sorpreses, i ha perdut tota la serietat i dignitat que havia tingut.
A ningú li estranya que el President faci servir els lletrats com a advocats particulars per veure si presenta o no , denúncies, querelles o recursos contra el govern central, el tribunal suprem o al propi Tribunal Constitucional. Que totes acabin a la paperera no li deu semblar malament perquè no escarmenta i continua volent tenir un protagonisme que per si mateix no té.
Trista manera d’actuar perquè sembla no donar-se compte del desprestigi en que posa el Parlament, quan l’utilitza com eina política per anar contra el govern central, o pitjor encara, contra decisions de tribunals. Tenia l’esperança que l’experiència pel vist de l’anterior presidenta faria modificar el seu comportament, però l’afany de protagonisme el fa caure en actituds prepotents , totalment contràries a la figura d’un President institucional.
Però, anem al gra. El que avui m’ha fet saltar de la cadira, ha estat la informació , mitjançant la qual el grup parlamentari de Junts x Cat, la candidatura de l’ex president Puigdemont, exigeix al Parlament que pagui dietes de transport als diputats presos o fugits. Es a dir, demanen que tant Puigdemont, com Sánchez, Rull i Turull, cobrin el sou de diputat, i a més, les dietes que es paguen per desplaçaments pel territori. Sí, sí, heu llegit bé. Volen cobrar dietes de desplaçament, encara que no es moguin ni vagin a les sessions parlamentàries. Que no hi puguin anar, és un altre tema, però és inimaginable cobrar per unes despeses que no tenen.
M’explico. Els diputats tenen, un sou base, igual per a tots, i després uns complements en funció dels càrrecs que ostenten en el Parlament, sigui perquè presideixen alguna Comissió o perquè son membres de la Mesa, o tenen altres càrrecs. A tot plegat, s’hi ha d’afegir les dietes per desplaçaments, lògics per raó de mobilitat , en funció del lloc on es resideix. El Parlament va establir tres àrees, segons distància a la Cambra Catalana, de manera que hi ha un primer cercle, similar a l’àrea metropolitana de Barcelona, una segona àrea, fins un centenar de quilòmetres de llunyania, i una tercera, per als més allunyats.
En el meu cas, en els anys de diputats estava en aquesta tercera àrea perquè vivia a més de 125 quilòmetres de la capital. A part del quilometratge per anar de casa al Parlament hi afegia milers de quilòmetres per a complir amb les funcions de diputat , adscrit a la Catalunya Central.  De fet, habitualment feia uns 4.500 quilòmetres al mes, i havia de canviar de cotxe, cada quatre anys. Doncs bé, en aquestes circumstàncies, és lògic tenir dietes de desplaçament, però que Junts x Cat, demani pagar dietes, a diputats que estan a la presó, o fugits a l’estranger, és increïble.
De fet, el silenci d’ERC és immens. No han dit res, ni han fet una proposta semblant, perquè deuen imaginar el mal que causa, a una ciutadania que es va informant de totes les extravagàncies fetes durant el procés, quan tot “anava de farol”. I que ara alguns vulguin cobrar per no moure’s, supera l’inimaginable i deixa la política en molt mal lloc. Cada dia que passa comprovem la distància entre la realitat i la imaginació que impera en una part de Junts x Cat, que va realment per lliure. M’agradarà veure què hi diu el president. En pocs dies tindrem la resposta, i segons quina sigui, un nou motiu de revolta.



Friday, June 15, 2018

 

DE FAROL - art. Regió 7


DE FAROL.
Poc a poc, es van coneixent algunes de les interioritats del procés independentista, explicades en blocs, llibres o articles, per part d’ alguns dels seus protagonistes ,els quals comencen a explicar determinades realitats, que temps enrere no volien admetre, ni sentir-ne a parlar.
Aquest és el cas, de l’anterior Consellera d’Educació del govern Puigdemont, Clara Ponsatí, fugida primera a Bèlgica, i ara a Escòcia, a l’espera de saber si és extraditada o no. En declaracions fetes, el diumenge passat, reconeix que “ el Govern català jugava a pòquer , però anava de farol “.
No sóc jugador de cartes, com tampoc ho deuen ser la majoria dels lectors, però tothom té clar que vol dir “anar de farol”. Aquesta expressió resumeix molt bé, tot el que ha estat el procés independentista, per a bona part dels protagonistes, situats al capdamunt de l’organigrama, que no pas de les bases, sincerament immerses, en un moviment que creien ben pensat, ben dissenyat, i amb grans possibilitats d’èxit, per no dir, amb garanties totals.
En els propers dies i mesos, aniran apareixent altres novetats i constatacions de com es va muntar tot un procés, promogut per uns bons especialistes i estudiosos dels fenòmens de masses, així com de l’ús que es pot fer de les noves tecnologies, utilitzades de manera massiva, al servei d’una causa.
No és cap novetat, l’impacte que tenen determinades noticies i informacions, quan els qui les reben estan predisposades a creure-se-les i a actuar, en conseqüència. En el nostre cas, s’han sumat greuges històrics, que hi són, amb comportaments de menyspreu i desídia , com per actuar de forma multiplicadora ,a l’hora d’incrementar el nombre d’indignats.  Sempre he tingut la sensació que hi ha tants independentistes, com persones que sense ser-ho, es comporten com si ho fossin , per culpa d’actituds, inacceptables per part del govern central, i partits propers.
La bola de neu del descontentament s’ha anat fent més i més gran, per culpa de no haver actuat a temps, i no haver ofert explicacions i sortides, a un malestar evident. La reacció de l’estruç, no serveix per evitar els perills, al contrari, els incrementa, i així hem arribat on ens trobem ara. Dit això, la greu responsabilitat dels protagonistes del procés, no es pot minimitzar, ni justificar, pel mal comportament del govern central. No s’hi val a trencar les cartes, perquè l’altra no es comporti com cal. Al contrari, toca ser el màxim de respectuós amb la legalitat, per carregar-se de raons, i fer-hi front, amb la legalitat a la mà.
Tot el contrari del que varen fer els governs catalans, presidits per Artur Mas, primer, i després per Carles Puigdemont. Mai, mai, s’hauria d’haver trencat l’estat de dret, i encara menys, haver vulnerat el Reglament del Parlament, l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. Aquesta fugida endavant, justificada amb un suposat “dret d’autoderminació”, sense comptar, ni tant sols amb una majoria social, va suposar la desautorització de tot el moviment. I de fet, va posar en contra, tots els qui , en algun moment, havien cregut en un moviment d’alliberament nacional.
La prova és que cap país, cap govern, cap organisme internacional, estava disposat a recolzar un moviment que “anava de farol”. El greu del cas, és que els protagonistes ho sabien, n’eren conscients, per això no poden al·legar estranyesa que la Justícia hagi emprès accions en contra d’aquelles accions, fora de la legalitat. Altra cosa és com es duu a terme aquesta acció judicial, però escoltar que el govern català, es jugava el futur, en una partida de pòquer, no deixa de ser indignant, i que a més, anés de farol, ja supera tot l’imaginable. Si algú tenia dubtes sobre el guió, ara comença a tenir proves concloents. Aviat en tindrem unes quantes més, que ningú ho dubti.


Thursday, June 14, 2018

 

REFUGIATS, DIFICULTATS D'INSERCIÓ - art. Nació Digital Solsona



REFUGIATS , DIFICULTATS D’INSERCIÓ.
Segur que la immensa majoria, hem aprovat la decisió del govern espanyol ,d’acollir els 629 immigrants, reclosos en el vaixell Aquarius. No es podia permetre una nova tragèdia, afegida a tantes i tantes que contemplem, pràcticament cada dia. S’ha de poder fer front a aquesta allau amb decisions eficients i ràpides, i la primera és acollir-los, en situacions d’emergència, però la més efectiva, és ajudar-los en els països d’origen.
Ahir, vaig assistir a l’Assemblea anual del Fons Català de Cooperació, celebrada a Granollers, i allà es pot veure el fruit de la cooperació en països tant llunyans com Amèrica Central, Nord d’Àfrica, o l’Africa subsahariana. Queda clar que si s’inverteix, hi ha resultats immediats i clarament positius. Cal incrementar aquestes inversions, des de tots els estaments possibles, per arrelar la gent allà on neix i creix.
Dit això, vull referir-me una altra vegada a les dificultats d’inserció dels refugiats que tenim ja aquí, al nostra país. Hi ha enormes dificultats per trobar pisos de lloguer, i tot seguit, contractes de treball, per aquest ordre. Particulars i immobiliàries es neguen a llogar pisos a persones que no tenen contracte de treball, i malgrat portin un document de Creu Roja, en que hi ha un compromís d’ajuda al lloguer, la majoria no en tenen prou, i exigeixen un treball.
Aquesta roda de dificultats és general, en la majoria de pobles i ciutats, de manera que refugiats que ja han acabat la primera fase d’inserció, aprenent l’idioma i formalitzant l’estada amb tota la documentació requerida, es troben amb molts problemes a l’hora d’accedir a una vivenda, i buscar treball. De fet, comencen a buscar treball de forma immediata, però per a molts d’ells l’idioma és un fre important, per trobar-ne i quan estan preparats, resulta que no poden llogar un pis.
No és fàcil trobar la solució, però alguna actuació s’ha de fer per resoldre-la. En primer lloc, s’ha de fer una crida a la solidaritat i a la cooperació. No es demana no cobrar lloguer, sinó acceptar el document de Creu Roja , avalant un any el pagament, cas de que l’afectat no el pugui assumir. I demanar a les immobiliàries un mínim de comprensió i col·laboració per fer el mateix. La voluntat dels refugiats és integrar-se i poder refer la seva vida aquí. Per tant, el que volen és trobar feina i vivenda. Si pot ser en aquest ordre, perfecte, però sinó, tenir vivenda permet instal·lar-se en un poble o ciutat, i buscar feina , sabent que cada nit la podran passar sota cobert.

Aquest és un dels grans reptes per resoldre la problemàtica dels refugiats. No n’hi ha prou en acollir-los, hi ha una immensa feina, de preparar-los per iniciar una nova vida. Com a voluntari de Creu Roja, i professor de castellà, veig la problemàtica i les dificultats per resoldre-la, d’aquí que calguin grans canvis , per sortir del cercle viciós en que la majoria es troben. De tots depèn fer-ho realitat. 

 

MENYS GESTICULACIÓ I MÉS GESTIÓ - art. Diari de Terrassa



MENYS GESTICULACIÓ I MÉS GESTIÓ.
Amb tanta èpica, gesticulació i “perfomances”, portem sis anys, d’autèntica falta de govern efectiu, i gestió eficient. Quan comparo la rellevància de la gestió, de la bona gestió, d’un petit país com Suïssa, amb la del nostre petit país, Catalunya, les diferències son abismals. Allà, la bona administració, austera i eficient, és com el pa nostre de cada dia, i aquí, és una mena d’excepció, no especialment rellevant, perquè els membres del govern, estan més ocupats en la gesticulació que no pas, en la gestió.
Perquè dic això ? Doncs, perquè els qui estem al peu del canó, veiem passar els dies, els mesos i els anys, a l’espera de resolucions que en països, normals, quedarien resolts en unes poques setmanes. Ningú sap els perjudicis causats pel procés independentista, a tots els nivells, però avui em vull referir als estrictament municipals. Als que ens afecten els alcaldes, en funció del càrrec que ostentem, en representació del poble que ens ha elegit.
I és que volem tanta i tanta autonomia per la Generalitat, que fins i tot, ens varem llençar cap a la independència, sense més recursos que els dialèctics. En paraules de la ex Consellera d’Educació, fugida primer a Bèlgica i ara a Escòcia, “el govern jugava al pòquer i anava de farol”. Doncs bé, amb tantes ànsies de llibertat, resulta que la Generalitat ha estat enormement centralista, a nivell de competències municipals. Per a tot i en tot, els ajuntaments depenen de la Generalitat, i com tothom pot imaginar, si la Generalitat s’atura, es desorganitza, o es posa a batallar en altres camps, els primers perjudicats, son els ajuntaments.
Així, doncs, portem sis anys de semi paralització de tràmits, gestions i decisions, de manera que els danys causats son immensos, molts d’ells ja irreparables. Però, si a més, de retardar més de mig any, la formació de nou govern, dediquen els primers dies o setmanes a noves gesticulacions, la represa administrativa s’allarga , de nou, i entra en els mesos d’estiu en que tot es torna a relantitzar, per no dir, parar.
Hi ha centenars d’expedients en tots els Departaments, a l’espera de ser estudiats i resolts. Costa molt d’explicar a persones, entitats i empreses, que peticions trameses mig any o un any enrere, no tenen resposta efectiva ni resolució presa. O veure com arriben informes positius per un tema, i altres de negatius, per la mateixa qüestió. No hi ha cap garantia de resolució d’expedients, en els terminis establerts. En absolut. Una de les feines habituals dels alcaldes és perseguir papers, o documents tramesos per les vies digitals, als serveis que tenen les competències. Cosa gens fàcil ni ràpida perquè qui tingui temps, quan hagi llegit aquest escrit, que entri en el web de la Generalitat i miri l’organigrama de cada departament. Aviat veurà el laberint de secretaries generals, direccions generals, subdireccions, organismes, serveis, ....com per constatar la feina pendent, de simplificació administrativa.

No es pot perdre més temps en gesticulacions perquè hem perdut un temps preciós, i el país no es pot permetre més retards. A nivell municipal s’han perdut la majoria de subvencions que concedia la Generalitat. Hi ha necessitats urgents, congelades per tants anys de dedicació a uns objectius impossibles. Es hora de menys gesticulació i més dedicació a la gestió ordinària, que pot semblar avorrida, però és la base perquè el país funcioni, a tots els nivells. 

Monday, June 11, 2018

 

NOTA PREMSA - AJUNTAMENTS DE VILADA I BORREDÀ - NO VOLEM PERDRE CAIXERS AUTOMÀTICS.



VILADA I BORREDÀ PODEN PERDRE EL CAIXER DEL BBVA, EN UNA DECISIÓ UNILATERAL I SENSE INFORMAR-NE ALS AJUNTAMENTS RESPECTIUS.
El divendres passat, dia 8, es va penjar un cartell a la porta del Caixer automàtic del BBVA , a Vilada i a Borredà, comunicant que el proper dia 21 els caixers deixaran d’operar i suposadament seran suprimits.
En cap moment, els Ajuntaments de Vilada i Borredà n’han estat informats, ni coneixen les causes de la decisió presa. Només rumors sobre una decisió que afectaria altres petits municipis com els nostres, que ja varen perdre les oficines, 4 anys enrere.
Aquell tancament es va fer de forma similar a com s’està actuant ara, produint greus perjudicis a pobles com els nostres, amb un component turístic molt important, i per l’existència de moltes persones grans, les quals no tenen mitjans per desplaçar-se a la capital, ni mitjans tècnics per operar amb les noves tecnologies.
Unes noves tecnologies, que fallen tot sovint, i que ni tant sols apleguen tot el terme municipal. Treure el caixer automàtic suposa un nou cop a la viabilitat dels petits municipis, i fer-ho, sense cap informació ni negociació prèvia, suposa un menysteniment envers els representants públics, i a tota la població, en general.
No entenem ni acceptem, una decisió com aquesta, ja que suposa una despesa molt minsa per una entitat com el BBVA.
Els dos Ajuntaments, expressem el total rebuig al tancament, i hem dirigit una petició al Consell Comarcal del Berguedà, per tal que defensi els nostres caixers automàtics, i també els de tots els altres pobles de la comarca que han patit situacions de tancament.
Necessitem un servei com aquest, almenys durant uns anys, fins que altres mitjans tecnològics estiguin degudament rodats, i siguin fiables, com per no haver de fer servir diner en efectiu. Confiem en la ràpida actuació del Consell Comarcal, i la unió de tots els municipis que conformem la comarca del Berguedà per a mantenir un servei bàsic com aquest.
Vilada i Borredà, 11 de juny de 2018


 

CARTA A CARRETERES- PETICIÓ NETEJA TRAM C- 26, ENTRE VILADA I BORREDÀ



CONSELLER TERRITORI I SOSTENIBILITAT
Secretaria General.
Direcció General Carreteres.

                                                     Borredà, 10 de juny de 2018

Benvolgut Sr. Director General,

En Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà
EXPOSA
Que en un tram de la C-26, entre els PK 159 i 161, manca , de forma urgent, procedir a esporgar els arbres, a banda i banda de la carretera, a més de treure alguns arbres caiguts, en motiu de les nevades del darrer hivern.
Aquest tram, molt tupit, de vegetació, les branques no estan a prou alçada com per evitar que els vehicles de més gran volum ( autocars, camions) no les toquin. Quan ho fan produeixen caiguda de neu , a l’hivern, o caiguda de gotes de pluja, als vehicles que venen al darrera, amb el conseqüent perill.
Es per tot l’exposa’t que
REQUEREIX
Al servei de manteniment de carreteres, perquè en el termini més breu possible, procedeixi a la neteja dels arbres caiguts, propers a la via, i a esporgar els arbres, situats a banda i banda del tram entre els PK 159 – 161, ( entre Vilada i Borredà).
Aquesta operació és del tot indispensable i urgent, per evitar situacions de perill, per caigudes de troncs de branques, al pas de vehicles d’especials dimensions, o neu a l’hivern  i aigua , en aquests moments, amb el conseqüent perill pels vehicles que venen al darrere.
A l’espera que aquesta actuació es dugui a terme, de manera urgent, aprofita per a saludar-lo ben cordialment.
L’Alcalde – President

Joan Roma i Cunill

         

                                                
                                                                        



Saturday, June 09, 2018

 

ALENADA D'AIRE FRESC - art. Nació Digital Solsona



ALENADA D’AIRE FRESC.
Ben pocs, podran discutir l’enorme impacte que ha provocat el nou Consell de Ministres, tant per la seva composició, com per la vàlua de tots i cadascun dels seus components, amb una àmplia majoria de dones, no triades per quota sinó per la preparació i trajectòria dels seus currículums. 
En tots els moments històrics, hi ha imatges que trenquen amb el passat i han vingut per quedar-se. Aquesta es una d’elles. Ja cap nova institució, ni cap nou organisme podrà fugir de la composició dels seus principals òrgans, perquè tothom estarà amatent a veure com s’aconsegueix posar-hi dones d’especial rellevància. I no pel seu físic, sinó pel seu cervell, per la seva trajectòria acadèmica i professional.
Sóc, des de sempre, un clar defensor del paper de la dona, en tots els aspectes de la vida pública, com a via cap a noves formes de gestionar-la. I no ho dic de paraula, sinó que ho  demostrat amb fets concrets. Ara mateix, l’equip de govern de Borredà, està composat per quatre membres, dels quals , tres son dones. Però, vaig tenir un especial interès, durant els meus mandats d’alcalde que el poble tingués la primera Jutgessa de Pau, cosa que es va fer realitat, sis anys enrere, i la seva substituta , també és dona.  I les tècniques de l’ajuntament, son majoritàriament, dones, excepció feta de l’arquitecte municipal i l’enginyer.
En resum. Considero just que si la meitat de la població son dones, com a mínim el mateix percentatge ha d’estar present en tots els òrgans de les administracions, però a més, és que va en benefici de tots, perquè tenen altres formes i maneres d’encarar els problemes, i canvien les estructures, per aquestes diferents visions, i per les vivències que han tingut i viscut.
Tornant, al principi, el país necessitava un canvi, tant profund com el que s’ha produït, a nivell de dirigents, i ara ho veurem també en l’ordre de prioritats i actuacions. Estàvem cansats del PP, estàvem esgotats d’unes formes maldestres , mal portades i mal gestionades, amb un grapat de Ministres mediocres que no donaven la talla en cap lloc ni moment. Això s’aguanta durant uns pocs anys, però produeix efectes molt perversos quan s’allarga més del compte, i ara ja estàvem en temps de descompte, a tots els nivells.
El canvi, ha arribat en el moment just, com per donar un tomb a la situació de tensió, crispació i desànim , a nivell general, i molt particularment a nivell de Catalunya. Aquí, s’ha format el nou govern, i ara li toca posar els peus a terra i fugir de tanta èpica i gesticulació, i es posi a treballar en els problemes diaris. Ja està bé, de viatges amunt i avall, per demostrar amistat, solidaritat i indignació per companys de viatge, però la vida continua, i agradi o no, a tots ens toca esperar les resolucions judicials, encara que algunes no les compartim ni entenem.
El nou Executiu català, no és per tirar coets, però almenys s’ha constituït i permet normalitzar mínimament la vida quotidiana. Se’ls veu desorientats perquè el vell relat que havien venut tenen clar que era inventat i no tenia cap recorregut possible, com la realitat ha demostrat. Ara els toca construir-ne un de nou, que permeti posar en marxa la maquinària autonòmica, sense altres pretensions que el país funcioni, com ho feia ,anys enrere, abans d’embrancar-se en el procés.
Oberta aquesta nova etapa, hi entrem amb una alenada d’aire fresc, procedent del nou Govern central, amb l’esperança i confiança posada en que el futur proper, estarà ple d’iniciatives encaminades a resoldre els principals conflictes oberts. Aire fresc, per fi.



Friday, June 08, 2018

 

IRONIES DEL DESTÍ - art. Regió 7


IRONIES DEL DESTÍ.
Amb el pitjor resultat del partit socialista, en unes eleccions generals, i sense tenir el Secretari General, de diputat al Congrés, es produeix un fet insòlit, que molts no creien possible, com és la presentació d’una moció de censura, de la qual en surt com a president de Govern, en Pedro Sánchez.  No ho varen fer tant malament els pares de la Constitució quan varen fer possible, un resultat com aquest, quaranta anys després de la seva aprovació. I és que son pocs els països, en els quals, aquesta via és factible. Aquí, ha permès, en una acció ràpida, intel·ligent i destrament portada, un canvi de govern, en un moment realment necessari.
El moment és molt delicat, però molt oportú. La moció era obligada, ni que no hagués prosperat, perquè no es pot permetre que un partit de govern, tingui centenars de persones encausades, a la presó, o a punt d’entrar-hi. Era tot un sistema corrupte que calia apartar de les funcions de govern, i donar-li temps per a corregir les estructures i reobrir una nova etapa, totalment diferent, a la viscuda.
La corrupció ha de tenir càstig, i s’han d’implementar mesures, per a fer-la cada vegada més difícil. La condició humana, sempre comportarà defectes i efectes no desitjats, però el que no es pot consentir, és no castigar durament els comportaments il·legals.  També el partit socialista, i altres partits, han tingut casos de corrupció, però una cosa és tenir una poma podrida, i altra, tenir-ne tot el cistell.
Els partits més responsables i coherents, han establert unes mesures molt dures per aquelles persones que han comès delictes, fins el punt de fer-les plegar, quan el tribunal obra diligències, prèvies al judici. El que no pot ser, és anar buscant i rebuscant excuses per no plegar, ni per no reconèixer actuacions impròpies d’un càrrec públic. Costa molt dimitir. Massa, com hem pogut veure, en multitud de casos. En aquesta ocasió, almenys s’ha produït un fet insòlit i històric. Un president de govern, ha de plegar, i amb ell, tot el govern , en bloc. Un exemple a seguir, en qualsevol altre lloc i moment.
I per aquelles ironies del destí, el nou president va prendre possessió del càrrec, el mateix dia que ho va fer el Consell Executiu de la Generalitat. Un Consell efectiu, que ha permès reprendre les regnes de l’autogovern, i deixar enrere, massa mesos d’intervenció estatal. Una intervenció obligada, per culpa d’unes actuacions del govern Puigdemont que varen vulnerar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució. Qui cregui que la intervenció no era obligada, no ha entès el que és un estat de dret.
Estem, doncs, en un moment radicalment diferent de l’imaginat, poques setmanes enrere, amb bones perspectives si des de les dues bandes, es comprèn què és pot, i què no es pot fer. La unilateralitat no té cap possibilitat, ni el retorn al guió del procés. Hi ha la mà estesa des del govern central, amb un president radicalment diferent de l’anterior, amb un partit al darrere que té ganes de facilitar una sortida digna i justa, a les justes reivindicacions, però sense cap possibilitat de trencar amb l’estat de dret. Si tothom té clares les regles de joc, es poden trobar enormes avantatges per a retornar a una normalitat diferent de la que teníem. Precisament el conflicte va iniciar-se per la falta de normalitat.
En la moció, hi ha hagut moviments i decisions, molt diferents dels duts a terme, en el primer intent de govern socialista. L’entesa entre PNB – ERC – PDECAT, va ser decisiva per a facilitar l’èxit de la moció. Es lògic continuar per aquesta via de propostes i actuacions, destinades a buscar complicitats , per a sortir d’un guió que no era factible.  La legalitat catalana i espanyola, no es pot vulnerar, si es vol construir un pròsper futur. Ara hi ha la gran oportunitat per refer els ponts trencats, i anar per les vies establertes. Ironies del destí, el mateix dia prenia possessió el nou president, i el nou Consell Executiu, una bona senyal, dels profunds canvis que veurem.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?