Saturday, March 25, 2017

 

ADÉU A ETA - art. Regió 7

ADÉU A ETA.
Passen els anys, però els records perduren, i quan has tingut amics i coneguts, molt propers, constantment amenaçats de mort, mai s’oblida. Els números son freds, i el temps no perdona, però resumir en poques ratlles, cinquanta anys de terror, amb vuit-centes vint-i-nou víctimes, per alguns pot semblar molt llunyà o poc mortífer, però la realitat fou terriblement dura per a tots els amenaçats. De fet, tots ho érem, si bé, alguns molt més que d’altres, com vàrem poder comprovar en l’assassinat del company Ernest Lluch.
Aquests dies en que tornem a parlar de la banda terrorista, degut a l’anunci de que pensen deixar les armes, el proper sis d’abril, em venen al cap reunions fetes amb diputats, regidors i alcaldes del País Basc, en les quals ens explicaven la vida que havien de portar, per culpa d’ETA. Vides trencades per atemptats a familiars, amics o coneguts propers. Vides de clausura per no poder fer un mínim d’activitats fora de casa, perquè no hi havia seguretat ni era factible, portar nens petits, acompanyats sempre d’escoltes armats.
Revisió de cotxe, diverses vegades al dia, canvis d’itineraris constants, canvi de vivenda i de municipi, per no donar pistes massa temps, carregar la família a uns centenars de metres de casa, per trencar rutines, no seure mai d’esquena a la porta d’un bar o restaurant, no explicar ni a la pròpia família més propera, lloc de vacances, o viatges de treball...i així un incomptable nombre de prevencions, per evitar ser un blanc fàcil, per algun dels terroristes.
També recordo quan la banda s’apropà a Catalunya i cometé alguns atemptats. Fou el moment ja no de pensar només en Euskadi, sinó també en que els teníem aquí mateix, i qualsevol de nosaltres podia ser un dels seus objectius. Els diputats d’aquells anys varem seguir cursos d’autoprotecció, ens vàrem acostumar a mirar sota els cotxes, a evitar determinades rutes i trencar determinades rutines, fórem vigilats per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil o Policia Nacional, en funció d’on vivia cadascú,...i així sentirem l’ai al cor que durant tants i tants anys, havien sentit moltes persones en el País Basc.
Costa d’imaginar una vida constantment amenaçada, pel simple fet, de que una gent decideixi convertir-te en el seu enemic, i fer-te objectiu de les seves accions criminals. Com hem pogut constatar amb el pas dels anys, no hi havia arguments, ni fil conductor, ni estratègia concreta, havien decidit crear un estat de terror, imaginant que així acabarien amb l’estat de dret, i assolirien la pàtria imaginada. Deliris que han costat 829 morts, centenars de ferits i milers i milers de persones afectades per tanta i tanta destrucció. A totes elles hem d’afegir-hi altres milers de persones fugides cap altres indrets, a la recerca, d’una major seguretat, o per evitar l’asfíxia que produïa ser del col·lectiu més amenaçat, com ho foren els nostres companys i companyes, entre altres sectors  de la població.
I tot plegat per a res. Llàgrimes i dolor, però cap victòria, cap guany , cap guerra guanyada. Ara diuen que pleguen, que donaran les armes que els queden, i volen girar pàgina. Els demòcrates hem guanyat, a costa de molt sofriment, però no s’han sortit amb la seva. Aquesta és la nostra victòria. Al darrere queden milers de vides destrossades per sempre, amb la única satisfacció que algunes han vist aquest final, a canvi de res. El que sí ens pertoca als qui l’hem patida, de més o menys a prop, és no deixar que alguns la vulguin reescriure com una lluita armada, motivada per objectius justificables.  En absolut. Així és com ha de quedar per a la història nacional d’Euskadi i col·lectiva de tots nosaltres.




Friday, March 24, 2017

 

SALÓ DE L'ENSENYAMENT I L'EXÈRCIT - blogesfera socialista


SALÓ DE L’ENSENYAMENT I L’EXÈRCIT.
Curiós el nostre país, en que venerem un dels nostres Presidents, per la seva bonhomia i popularitat, tot i haver estat tinent coronel de l’exèrcit espanyol, com fou Francesc Macià, i ens dediquem ara a protestar per la presència d’una representació de l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona, amb un clar rebuig de l’alcaldessa de Barcelona i altres representants institucionals, com si l’exèrcit no formés part de les institucions del país.
Bé, tot sigui dit, quantes més protestes, o mini protestes s’organitzen, més publicitat i més consultes es fan a l’estand militar. Resulta penós que en aquest cúmul de despropòsits s’hi apunti l’alcaldessa de Barcelona, al costat d’altres càrrecs institucionals, com si volgués aconseguir vots, a costa de malmetre les relacions entre institucions, clarament útils i necessàries en qualsevol estat democràtic del món.
Agradi o no , l’existència de l’exèrcit és fonamental per garantir la seguretat col·lectiva no solament dels espanyols, sinó del conjunt de la UE, i per molt que alguns vulguin obviar aquesta realitat, és impensable un estat sense exèrcit, com una ciutat, sense policia, o un país sense presons. El món ideal , feliç i sense violència ,no existeix, i viure de somnis no ajuda a tirar endavant cap societat.
Tornant al Saló de l’Ensenyament, pel que hem pogut saber en la darrera edició l’estand militar va atendre prop de 8.000 peticions d’informació i l’any passat prop de 1.700 catalans /es, varen demanar ingressar-hi. Es una sortida professional com qualsevol altre, i les possibilitats de progressar son tant o més grans que en la majoria d’empreses civils.
Aquí alguns volen lligar el passat, amb el present quan res s’assembla. Si una institució ha sofert un canvi radical ha estat l’àmbit militar, que ha deixat de ser, un element de control i amenaça interna, per passar a ser un element de col·laboració i participació en la seguretat europea, i en molts altres conflictes internacionals. S’ha guanyat un profund respecte en tots els països on ha intervingut en missions de pau i seguretat. I no oblidem el gran paper que juga la UME ( unitat militar d’emergències) en qualsevol territori de l’estat, sotmès a les inclemències del mal temps, incendis o altres desastres.
En fi, quan un govern i uns partits perden el nord, busquen enemics on sigui per tal de poder descarregar les seves frustracions, o buscar simpaties en col·lectius que no tenen altre destí que lluitar contra l’ordre establert. Hem de participar en canviar i millorar el món, però és impossible fer-ho sense afrontar la realitat.

Deixem que l’exèrcit continuï mostrant la seva realitat i informi degudament a tots els qui hi estiguin interessats. Qui cregui en un exèrcit format per personal poc format és que viu en un altre món. A dia d’avui, la formació és la principal eina de qualsevol membre de l’exèrcit, i milers de joves poden trobar-hi les oportunitats de treball , formació i vida que no trobaran en altres sectors. Perquè posar-hi impediments ? Perquè obviar la realitat ? Qui no vulgui que no hi vagi, però tenen tot el dret a ser-hi . 

Thursday, March 23, 2017

 

VERGONYOSA SESSIÓ PARLAMENTÀRIA - art. blogesfera socialista


VERGONYOSA SESSIÓ PARLAMENTÀRIA.
He pogut seguir, en directe, diversos aspectes del debat de pressupostos que en tots els Parlaments, és un dels més rellevants de l’any. El resum breu i concís d’aquest debat, és que ha estat el més vergonyós de tots els tinguts, des de la recuperació de les institucions catalanes, l’any 80.  I ho puc dir en coneixement de causa per quan vaig formar part de la Cambra Catalana durant 4 legislatures.
Mai, mai, havia contemplat un menyspreu tant gran vers els portaveus dels grups parlamentaris a la oposició. Mai havia vist una presidenta del Parlament tant partidista, sectària i poc preparada com per estar sempre pendent de les indicacions del vice president Lluis Corominas ( PDCAT) i Anna Simó ( ERC).  Mai havia vist tant mala interpretació del Reglament del Parlament, ni denegar, parar l’activitat parlamentària per facilitar una reunió de la Mesa del Parlament, i/o dels Portaveus dels Grups Parlamentaris.
Doncs bé, aquesta va ser la posició inamovible de la presidenta del Parlament, que ja venia preparada per dir que no a tot el que vingués dels grups a la oposició, oblidant clarament que ella és la presidenta de TOTS ELS PARLAMENTARIS, i no només d’una part. I vegem la gravetat del resultat del debat pressupostari, amb un parell d’exemples.
Cal saber que abans de l’inici de la sessió parlamentària, el Secretari General del Parlament, màxim funcionari de la institució, juntament amb el Lletrat Major, igualment màxim funcionari a nivell jurídic, havien emès un dictamen sobre la necessitat de treure del debat, la partida destinada a la celebració del Referèndum d’autodeterminació, per quan no fer-ho, suposaria desobeir la providència del Tribunal Constitucional. La Presidenta, com excusa, va dir que la sessió ja havia començat i per tant aquest dictamen havia arribat tard ¡¡¡ Increïble, però cert. I quan els Portaveus dels Grups a la oposició i membres de la Mesa( pertanyents a aquests partits) varen reclamar reunió per exigir treure aquest punt del debat, la presidenta va dir que no tocava. I punto.
Per tant, hi havia ordres concretes, de continuar i tancar el debat i les votacions al preu que fos, encara que signifiqués trencar les regles del Parlament i forçar la democràcia parlamentària. Però, per acabar-ho d’adobar, es varen posar a votació dues esmenes contradictòries, respecte la partida del Referèndum. Una de la CUP que proposa fer-lo unilateralment, peti qui peti, sense cap supeditació a la Constitució. I una altra de CSUP que proposa destinar la partida al Referèndum, només si és pactat i acordat amb el govern central. Increïble, posar a votació dues esmenes contradictòries. Tampoc la presidenta li va donar cap importància al fet. Quan s’ha perdut el nord, no ve d’una més o menys.
Si algú ho dubtava, hem entrat en un joc tant gran de despropòsits que ni ells mateixos saben com sortir-ne. Es una fugida endavant, en la qual el Conseller Romeva pot titllar de “falangistes” als qui es manifesten contra aquest tipus de procés, el president Puigdemont pot demanar una sala del Senat per anar a explicar el Referèndum i quan li proposen fer-ho davant de tots els presidents de les CCAA, agafa por i diu que no; l’ex Conseller Homs, actual Diputat al Congrés, diu que continuarà de diputat encara que l’hagin condemnat, pensant que el deixaran entrar com si res hagués passat, quan li retirin l’acta de diputat, cosa que passarà dintre de pocs dies, o el Consell Executiu permet iniciar la seva reunió setmanal convidant als 3 condemnats, previ pas a enviar-los a recórrer el món mundial, explicant les seves penes...i tot, per intentar tapar les judicis per greus casos de corrupció de Convergència, dels quals cap d’ells té temps per explicar ni contradir.

I mentrestant, podem veure les cares exultants dels diputats de la CUP, amb fotos de grup, a la sala de Passos Perduts del Parlament, conscients de que estan portant les regnes del govern i del propi Parlament. Gaudeixen del privilegi de fer el que els dona la gana, concedint en dosis petites, el just perquè el govern pugui sobreviure. Ningú pot fer previsions sobre els propers dies. Ja no dic setmanes, perquè tant bon punt es publiqui l’acta de la sessió d’aquesta setmana, els acords seran portats davant del Tribunal Constitucional, i tornarem a veure una nova suspensió d’actes del Parlament i molt probablement, la majoria de la Mesa del Parlament tindrà una nova denúncia per incompliment de les resolucions de l’alt tribunal. Mala situació, mal resultat, de la més vergonyosa sessió parlamentària, a Catalunya.

Wednesday, March 22, 2017

 

LA C-16, DE NOU COL.LAPSADA - art. El Setmanari del Berguedà



LA C-16, DE NOU COL.LAPSADA.
Tornen a ser habituals els col·lapses a l’Eix del Llobregat ( C-16 o E-9) , entre Berga i Bagà, els caps de setmana, malgrat el gran desplegament i fortes despeses en posar cons, en diferents punts del recorregut per evitar els colls d’ampolla. Una petita millora en la situació econòmica, motiva aquest increment de desplaçaments que s’havia reduït en els darrers anys.
I els col·lapses produeixen reaccions perilloses per part de conductors que volen saltar-se’ls de la manera que sigui, com podem veure, cada setmana. Es molt freqüent veure com uns quants centenars ,surten a Cal Rosal per fer un recorregut, de pressa i corrents, cap a dintre Berga, anar en direcció a l’hospital, i d’allà cap a l’antiga carretera de Cercs, i així avançar uns quants quilòmetres als que fan cua. A l’hora d’entrar, nous conflictes es poden veure entre els que pugen amuntegats, i aquests espavilats que han corregut per no fer cua.
No tardarem a veure algun accident greu, en aquesta cursa per no quedar atrapats en els col·lapses, i fer servir un tram d’antiga carretera que es va deteriorant a marxes forçades, sense tenir el manteniment degut, precisament perquè ha deixat de ser una via oficial. Però bé, no volia parlar d’aquest tema en concret, sinó de la necessitat d’executar el projecte que se’ns va presentar als alcaldes de la comarca, tres anys enrere, per part de l’aleshores Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Santi Vila.
Tres anys, és temps més que suficient per haver redactat el projecte executiu i per haver pogut fer la tramitació pertinent, com a pas previ per a la seva exposició pública, aprovació i adjudicació. No ha estat així, i ningú té clar quins seran els terminis per veure realitzada aquesta obra, esdevinguda urgent, a la vista de l’increment de trànsit dels darrers mesos. L’acord a que vàrem arribar els alcaldes, amb la Conselleria, fou d’acceptar, ni que fos sense cap entusiasme, el sistema New Jersey, per abaratir el cost del desdoblament.
Pels qui no hagin seguit el tema, aquest sistema consisteix en modificar el tram de la carretera, de manera que es pugui convertir en doble via de pujada els divendres, i de baixada els diumenges. Es a dir, canviar la mitjana, de manera que els tres carrils funcionin de manera variable, en funció del volum de trànsit cap amunt o cap avall. Es evident que el millor hagués estat desdoblar tota la via de dalt a baix, com sempre se’ns havia promès, però la crisi financera general, i la de la Generalitat, en particular, han tallat els recursos per poder pagar l’elevat cost que tindria.

D’aquí la solució proposada. Però el que no veiem, és l’inici de les obres. Mentrestant constatem els costos setmanals, en posar i treure cons, que no eviten els grans col·lapses, amb les pèrdues conseqüents que comporten per tots els municipis d’una banda i l’altra del Túnel del Cadí. La gent marxa abans d’hora per evitar les cues, i arriba a altes hores de la nit, després d’un viatge esgotador. En resum. Estaria bé que el govern de la Generalitat exposés clarament quines son les previsions exactes per resoldre la fluïdesa del trànsit a la C-16, que recordo és la E-9 de la UE. Una via de primera categoria que de moment funciona com una de tercera.

Tuesday, March 21, 2017

 

EL PROCÉS - GADGET - art. Nació Digital Solsona


EL PROCÉS – GADGET.
Pels més joves, recordo que a finals dels anys 80, la televisió va passar una sèrie de dibuixos animats, sota el nom de INSPECTOR GADGET, produïda de manera conjunta per França, Canadà, EUA i Japó. Fou una sèrie de gran èxit, en la qual un Inspector, força especial i mediocre, feia servir un gran nombre d’artefactes ( gadgets), per resoldre els problemes de tota mena que es trobava en la seva lluita contra la organització M.A.D ( Malvats, Astuts i Diabòlics).
Aquesta sèrie m’ha vingut a la memòria a la vista dels artefactes que els promotors del PROCÉS SOBIRANISTA, fan servir per intentar aconseguir la independència del país, malgrat que la majoria de catalans , han votat reiteradament a partits que no la impulsen ni la defensen. Es igual, ells creuen tenir la raó, i el recolzament de la immensa majoria de la ciutadania. I amb aquesta premissa, tiren endavant un gran nombre d’accions ,sense cap mena de guió ni de plantejament mínimament seriós.
Hem vist vulneració de lleis estatals, lleis autonòmiques, contradiccions entre els propis impulsors que tant aviat reclamaven un referèndum d’autodeterminació, com deien que ja no calia, que anaven per una DUI ( declaració unilateral d’independència)... o que en 18 mesos Catalunya seria independent, continuant en la UE, o no. Ara, hem tornat enrere i la qüestió essencial , irrenunciable, és fer un referèndum d’autodeterminació , sense pregunta acordada, ni percentatge mínim de participació, ni percentatge mínim de vots a favor...perquè sigui considerat vàlid.  L’opció que sortís no, ja ni la contemplen. Per ells és impensable.
Així, doncs, a cada obstacle, el PROCÉS – GADGET, treu un nou artefacte per continuar, i en aquests moments, el nou gadget és enviar els tres condemnats pel 9N, a fer les Europes. Anar pel món a explicar quan de dolent és el govern central, i els seus tribunals, que emeten sentències per desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional. Un TC que és bo quan els hi dona la raó, i és molt dolent quan els hi treu.
I res millor per fer oblidar les greus acusacions de corrupció que intentar-la tapar amb un altre “gadget” com son les declaracions solemnes, o la invitació a assistir a un Consell de Govern, i tot seguit agafar l’avió i anar a fer trobades amb els catalans de l’exterior, confiant en que això els permeti sortir als mitjans de comunicació i aquests no tinguin temps per tractar el finançament de CiU durant 40 anys.
El inspector Gadget tenia múltiples artefactes, i de fet el procés també n’ha tret unes quantes dotzenes. Qui no recorda les manifestacions, les recollides de signatures, les enquestes, els actes d’acompanyament als acusats, les comissions en el Parlament ( sense la meitat de l’hemicicle), l’elaboració de lleis contràries a l’Estatut d’Autonomia, altres, contràries a la Constitució...i així unes quantes desenes més.
Però bé, també aquella popular sèrie va passar a la història. Tot té un principi i un final, i alguns artefactes / gadgets son ja massa vistos, massa repetits, i cansen. Es el que passa ara al Procés. Ja cansa, tanta èpica banal, tants moviments per no anar enlloc, tants guions destrossats, tantes promeses no complides. Ara diuen que faran el referèndum sí o sí, però no tenen res a punt. I saben, ells més que ningú que el Referèndum no tindrà lloc. Els artefactes / gadgets ja no donen per a més. Se’ls hi ha vist el llautó, i la gent vol realitats, no deliris.



Friday, March 17, 2017

 

DINER POC BENEFICIÓS - art. Regió 7



DINER POC BENEFICIÓS.
A diferència de la gestió de les CCAA i del propi Estat, els ajuntaments han ajustat la despesa i han aconseguit resultats realment positius en els darrers anys, malgrat la dura crisis que afecta tot el país.
Però, aquesta bona gestió, topa amb decisions realment injustes i paradoxals per part del govern central, com és la de no poder destinar el superàvit a noves inversions. La prioritat, esdevinguda exigència, és reduir l’endeutament a tota costa, encara que sigui baix. El motiu, és enviar missatges a Brussel·les, en el sentit de que l’endeutament públic, general a tot Espanya, està contingut, i millora any rere any.
Es a dir, els bons resultats de gran part dels ajuntaments, serveix per rebaixar l’endeutament general, però els castiga a no poder revertir els superàvits a fer inversions. Injust i realment negatiu per a tothom.
Cal saber que a dia d’avui, en el conjunt d’Espanya, hi ha cinc-mil milions d’euros, procedents dels superàvits municipals, i que si no es modifica la normativa, aniran a reduir crèdits, en comptes de posar-los en circulació i poder fer obres, amb el que significaria de creació de llocs de treball i millora d’equipaments, infraestructures i serveis, en milers de pobles i ciutats.
Malament quan es fan normatives i lleis de caràcter general, sense un coneixement detallat del que passa en el territori. Rebaixar endeutament és adequat en aquells ajuntaments que el tenien elevat, o fins i tot exagerat, però no, per aquells en que la gestió ha estat austera i rigorosa.
Com passa sovint, paguen justos per pecadors, i no es premia la bona gestió, en absolut. Es tracta igual a qui ha estat vetllant per aconseguir superàvits amb l’esperança de poder-los revertir en equipaments i serveis per als ciutadans i en canvi es troben obligats a tancar crèdits que poden perfectament assumir.
Davant aquesta il·lògica posició del govern central, els alcaldes hem anat reclamant un canvi de posició per modificar la normativa i aconseguir posar en circulació aquests cinc- mil milions d’ara, però que es van incrementant cada any que passa. Ho aconseguirem ? Confiem en que sí, però ha d’haver un clam ciutadà per fer-ho possible, i que tots els partits presents en el Congrés de Diputats, sumin esforços i exigeixin els canvis pertinents al PP.
Tampoc és fàcil entendre aquest entestament del PP per mantenir una exigència, raonable, anys enrere per alguns ajuntaments, perillosament endeutats, però no per a la resta, i encara menys per tots aquells que des de fa molts anys han estat model de bona gestió.

En un moment de crisis com la que patim, res millor que fer circular el diner disponible, i la xifra de la que parlem ja es deixaria notar de manera considerable en el conjunt del país. D’aquí que figuri en el títol d’aquest escrit “diner poc beneficiós” perquè va directa a les arques dels bancs, en comptes d’anar a mobilitzar l’economia del país. Estrany govern central, quan posa traves a l’autonomia municipal i frena inversions necessàries, per la millor del poble o ciutat, i pel conjunt. En fi, governar des d’un despatx, porta a prendre decisions poc encertades com aquesta. I en tenim moltes més que ja aniré exposant en futures edicions.

Thursday, March 16, 2017

 

TRENCAMENT DE REGLES EN EL PARLAMENT- art. Blogesfera socialista


TRENCAMENT DE REGLES EN EL PARLAMENT.

El Parlament de Catalunya, continua donant mostres de trencament de les regles de funcionament, en una espiral d’impossible predicció final. Mai, en els seus 37 anys de vida parlamentària , recuperada, s’havien produït tants i tant greus esdeveniments , com en aquests darrers anys, i molt especialment en l’actual legislatura , presidida per Carme Forcadell.
De fet, la composició de la Mesa del Parlament, ja feia preveure l’actual crisis de funcionament. La presidència de Carme Forcadell és totalment sectària, sotmesa a la voluntat del grup parlamentari de Junts pel sí, i no representa a la totalitat de la Cambra catalana. Es presidenta d’una part del Parlament, no de la totalitat. Increïble, però cert.
En pocs mesos, hem vist vulnerar els fons i les formes del Reglament del Parlament, en temes molt greus. I ara mateix, se n’està cometent un altre, que supera tots els anteriors, com és la d’haver decidit modificar el Reglament, en un tema d’una extraordinària gravetat com és que un sol grup parlamentari pugui imposar la modificació de l’ordre del dia d’un Ple, i posar a debat i votació, una proposta com pugui ser l’aprovació de la Llei de Transitorietat.
Tal com preveu el propi Reglament, per poder ser modificat, s’ha de constituir una Ponència conjunta. Es a dir, una Ponència en la que hi siguin presents els 6 grups parlamentaris, presents a la Cambra. Doncs bé, 4 dels 6 grups han decidit no participar en una Ponència que pretén escapçar, retallar i deixar sense temps ni debat, lleis que es puguin presentar en el Parlament.
Repeteixo, Junts x sí, ajudats per la CUP, pretenen crear un mecanisme per evitar el parlamentarisme en el Parlament. Veure per creure. Una iniciativa impensable en qualsevol Parlament , de qualsevol país democràtic. Aquests dos grups volen amputar l’activitat controladora, de debat, reflexió i modificació de les propostes o projectes de llei. Ve a ser una mena de cop d’estat, dintre del propi Parlament, per anul·lar els mecanismes que contempla el reglament, precisament per evitar l’arbitrarietat o la imposició de formules poc democràtiques.
El procés sobiranista, està tant perdut, tant desesperat que necessita improvisar i buscar vies per imposar acords, en contra de la majoria de ciutadans de Catalunya. Perquè no oblidem que l’independentisme no va aconseguir ni tant sols el 50% dels vots. Es va quedar en un 47,8 %, i tant sí com no, vol decidir com si disposés d’una àmplia majoria.
Els grups parlamentaris de C’s i el PP, ja han anunciat recurs davant del Tribunal Constitucional per vulneració de drets dels diputats, el PSC ha exigit complir les normes del propi Parlament, a l’igual que CSQP.
Però, la desesperació de Junts x sí, davant el negre panorama de futur, els porta a una nova fugida endavant, amenaçant en imposar sancions als diputats dels 4 grups parlamentaris, sinó assisteixen a les sessions de la Comissió. Més gasolina al foc. No s’adonen que mai la raó la pot tenir qui trenca les regles de joc i imposa regles que no tenen cobertura legal.

En resum, el Parlament ha pres una deriva totalment anàrquica, fora de la legalitat, incomplint el paper de representació de tot el poble català. Qui governa el Parlament, la Mesa, ha perdut el nord, amb una presidenta que mai hagués hagut d’ostentar aquest càrrec, i amb una composició que deixa uns membres, desemparats ( PSC i C’s). Si algú creu que amb maniobres i actuacions com aquestes pot trobar connivències i comprensions en altres països, és que no sap de què va el parlamentarisme democràtic.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?