Monday, August 20, 2018

 

MANTENIR LA TENSIÓ - art. Nació Digital Solsona



MANTENIR LA TENSIÓ.
Per evitar , la desmobilització i l’ensopiment, el procés independentista ha de buscar vies per mantenir la tensió i la pressió sobre tots els elements que donen vida al procés. Siguin els propis, o els d’altres col·lectius. I quan apareixen actors externs, que donen motius per la queixa, la denúncia, o la crida a la resistència, son més que benvinguts perquè ajuden al manteniment de la tensió.
Tots els nacionalismes, necessiten enemics exteriors per a justificar-se i consolidar-se. Sense ells, no tindrien futur, de manera que, ara i aquí ,que apareguin grups organitzats, dedicats a treure simbologia independentista, és una excel·lent noticia, perquè va en aquesta direcció. Si a més, en algun d’ells, hi apareix algun membre d’un cos de seguretat estatal, millor que millor.
Hi ha pànic, a la desmotivació, i l’estiu és un moment molt delicat perquè la gent pensa més en fer vacances que no pas, en assistir a concentracions i mobilitzacions. Ho hem vist en nombrosos pobles i ciutats, amb menys d’un centenar d’assistents, en ciutats de desenes de milers d’habitants.
Aleshores, per no caure en la irrellevància, convé mantenir l’esperit reivindicador i batallador, organitzant “sopars grocs”, concentracions davant de presons, actes per la llibertat, concerts diversos, records per les dates mítiques del procés, presentació de llibres, etc, tot i cap, con tal permeti posar cartells, enviar correus i sortir en els mitjans de comunicació per demostrar la vivesa del procés, amb ganes d’arribar al setembre per a poder, iniciar les mobilitzacions de l’11 de setembre, i tot seguit de l’1- O.
Estem, doncs, en una mena de noria que va donant voltes, sense moure’s de lloc. Estem, on estàvem, anys enrere, sense haver avançat ni haver resolt cap dels reptes que els independentistes havien proposat assolir. Es més, hi ha una major dispersió d’objectius per no tenir al capdavant de l’Estat, un partit com el PP.
Hi ha por escènic, per no tenir clar com sortirà la mobilització de l’11 de setembre. No hi ha presses per omplir autocars, no hi ha allau de voluntaris per participar en la organització i no hi ha suficient demanda de places, com per imaginar una mobilització “històrica” a Barcelona.
Alguns creuen que és lògic en ple mes d’agost, però altres, noten falta d’entusiasme i de raons clares per persistir en uns tipus de mobilitzacions, més pròpies del passat que no pas del present. Van apareixent enquestes, que demostren ganes de trobar sortides pactades, fora de la pretensió d’independència que pocs la veuen factible. Els passos donats pel govern central, i el canvi notable de formes i fons, entre els dos governs, ajuden a veure que la situació actual, és radicalment diferent, de la de l’any passat.

Per això, alguns col·lectius volen imprimir majors cotes de mobilització, a nivell territorial, per augmentar les tensions i provocar reaccions que mantinguin el caliu del procés. Es el que es pot veure en determinats llocs, amb llaços, pintura, estelades, cartells i piulades a tort i a dret. Rebaixar la tensió, suposa donar temps, per pensar, i no és hora de pensar sinó d’actuar...però els resultats son els que son, i un bon nombre de persones es demanen si no va sent hora, de canviar d’estratègia i buscar acords que millorin l’autogovern, a imatge i semblança del que han aconseguit els bascos. El retorn del seny, seria la millor de les opcions.

Friday, August 17, 2018

 

QUALITAT DEMOCRÀTICA - art. Regió 7



QUALITAT DEMOCRÀTICA.

Des de fa mesos, per no dir anys, s’està qüestionant el grau de qualitat democràtica d’Espanya, en base a decisions d’un sol magistrat, o d’uns pocs tribunals, quan les decisions o sentències que emeten, no son del grat dels afectats, o del seu entorn.
Per raons que ara no venen al cas, he tingut relació amb tribunals, durant molts anys, i el grau de conformitat o disconformitat ha variat molt, en funció de múltiples paràmetres. Del que mai he dubtat, és de la independència judicial. Aquesta mania, de voler veure intromissions polítiques, en tota mena de decisions i resolucions, no té veracitat, o com a mínim, no la té, a nivell general.
Com en tot àmbit i sector, es pot donar algun cas concret, però mai es pot generalitzar perquè no és real. I no ho dic jo, sinó organismes internacionals que estudien, controlen i avaluen el grau de qualitat democràtica, existent, a cada país. Mirem el que diu, el principal òrgan d’avaluació de l’Index de Democràcia, corresponent a l’any passat, el 2017, per part de The Economist Intelligence Unit ( EIU).
Aquesta institució, és acceptada i respectada pel seu rigor i la seva independència, a nivell mundial. Doncs bé, l’ordre, en qualitat democràtica, dels dinou primers països és el següent.
1.- Noruega, 2.- Islàndia ,3.- Suècia, 4.- Nova Zelanda, 5.- Dinamarca, 6.- Irlanda, 7.- Canadà, 8.- Austràlia, 9.- Finlàndia, 10.- Suïssa, 11.- Països Baixos, 12.- Luxemburg, 13.- Alemanya, 14.- Regne Unit, 15.- Austria , 16.- Illa Maurici , 17.- Malta, 18.- Uruguay, 19.- Espanya.
Així, doncs, dels cent seixanta – set països avaluats, Espanya, ocupa el lloc dinovè. I tenim a EUA, en el 21, França, en el 29 i Bèlgica en el 32, per posar nom a llocs molt posteriors, al que tenim aquí.
Hem d’estar contents i satisfets, per aquesta situació ? Doncs, no. Sempre convé revisar i millorar condicions que no son prou satisfactòries, i ara i aquí, tenim en la lentitud judicial, un del problemes de la Justícia, però n’hi ha d’altres, a nivell de millorar la representació popular, amb canvis de lleis electorals que permetrien una més justa representació entre els vots aconseguits, i els diputats obtinguts, per posar un altre exemple, ben evident.
 Hi ha decisions que no compartim, d’estaments judicials ? per descomptat. Ara mateix, tenim d’enrevessada situació d’una part de l’anterior govern de la Generalitat, amb situacions ben diferents, uns dels altres. Es discutible l’acusació de rebel·lió ? sí, com altres imputacions i decisions preses, com la de mantenir-los en presó, fins a judici. Ara bé, no entendre, no compartir o no acceptar resolucions emeses, no ha de portar a desconfiar de la Justícia, i menys encara, a acusar-la de subjectiva, o sotmesa a decisions externes.
De fet, en pocs anys, hem vist com el propi partit de govern, ha estat investigat , jutjat i sentenciat, fins els més alts nivells. Si no imperés l’estat de dret, en tots els seus termes, el que ja hem vist, i el que està en curs, no hauria tingut lloc.
Per tant, tenim un bon índex de qualitat democràtica, constantment vigilat i avaluat per òrgans externs, que mantenen aquesta puntuació. No ens hem d’acontentar amb el lloc que ocupem, però tampoc menystenir-lo, o no acceptar-lo com a cert. S’han comès molts errors, però potser que acceptem tot allò positiu que la democràcia ha aportat, en aquests quaranta anys, de la seva recuperació. I si en un tema hem de ser especialment vigilants és en el compliment de la legalitat vigent. Alguns voldrien fer-se-la seva, interpretar-la com millor els hi sembli , i tirar pel dret. Doncs, no. Si ocupem el lloc dinovè és perquè ,ara i aquí, impera l’estat de dret.


Thursday, August 16, 2018

 

NOU ÈXIT VUITENA EDICIÓ - FORMATJAZZ - BORREDÀ 2018


NOU ÈXIT DE LA VUITENA EDICIÓ DEL FORMATJAZZ- BORREDÀ 2018.
El passat dimarts, dia 14 d’agost, a les 21 hores, a la Plaça Major, tingué lloc la vuitena edició del Formatjazz. Una compaginació d’un bon grup de jazz, amb la degustació, a la mitja part , de formatges procedents d’algun país o regió , triats pels organitzadors de l’esdeveniment.
En aquesta edició, els formatges procedien de la regió d’Extremadura, i varen ser molt ben valorats, per les prop de 400 persones que, prèviament havien fet la reserva, o dels que en el darrer moment es varen fer ,amb el tiquets restants.
A les 9 del vespre la Plaça Major oferia un ple absolut, amb 500 persones assentades i algunes, a peu dret, esperant l’inici, prèvia presentació de l’acte, per part de l’impulsor d’aquest esdeveniment, Antoni Chueca, el qual explicà el motiu de l’elecció del grup d’intèrprets i dels propis formatges.
Tot seguit, començà el concert, sota el títol de SWINGULARITY, amb els músics Yann De Pozzo, John Intrator i Charles Frechette, els quals varen oferir dues esplèndides parts, a la mitja part de les quals es quan es degusten els formatges.
Un any més, es va constatar el poder de convocatòria d’una original formula que compagina bon jazz, amb bons formatges, en el esplèndid marc de la Plaça Major, i com a preludi de la festa de la Patrona de Borredà, i de la imminent Festa Major.
Felicitats als impulsors, col·laboradors i participants, d’aquesta vuitena edició del Formatjazz, 2018.
Borredà, 16 d’agost de 2018.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill



 

MISSA NOCES D'OR , MN MELITÓN TUBAU - BORREDÀ


MISSA DE CELEBRACIÓ DELS 50 ANYS DE SACERDOCI , DE MELITON TUBAU.
En el dia d’ahir, 15 d’agost de 2018, festa de la Patrona de Borredà, la Mare de Déu de la Popa, tingué lloc, la Missa de celebració dels 50 anys de sacerdoci del fill de Borredà, Melitón Tubau, el qual passa a assolir la merescuda posició de jubilat.
En una església, amb una molt bona presència de persones del poble i de fora,  Mn. Melitón va celebrar la seva darrera Missa, com a rector de la Parròquia. Va acompanyar la celebració la Coral de Borredà, tot i estar de dol, per la pèrdua d’un familiar directe del seu director, però varen voler compartir un dia tant especial, malgrat aquesta dolorosa circumstància.
Es varen produir diferents moments emocionants, però va ser en el sermó, el punt culminant per l’explicació detallada de com un jove Melitón, decideix encaminar la seva vida cap al sacerdoci. Un sacerdoci arrelat a la terra, compromès, i estretament lligat a la classe obrera, i als més desvalguts.  De sempre, Mn Melitón ha estat un vers lliure, dintre de l’església catòlica. Ha actuat com millor ha cregut, i ho ha fet, tenint com a reptes, el compromís, la coherència i la valentia. I per descomptat, la feina, intensa i extensa en multitud d’aspectes.
Fins ara mateix, tenia 14 parròquies a les seves mans, i en el recordatori entregat, hi figura la llarga llista de parròquies en les quals ha servit. Totes elles guarden un excel·lent record de la seva tasca i el seu compromís.
En reconeixement a la seva dedicació, es varen recollir diners per a comprar diverses ofrenes que serviran pels oficis religiosos de la parròquia de Borredà. Ahir els va mostrar, i els va agrair. La seva intenció és establir-se a Berga, i de ben segur, podrà cobrir algun ofici, en alguna de les parròquies, quan així se li requereixi.
Al final, amb els cants de la Coral de Borredà, i el petó i salutació a la imatge de la Mare de Déu de la Popa, es tancà l’ofici, convidant els assistents a un piscolabis a l’entrada de l’església, i rebé un obsequi de l’ajuntament, amb el desig d’una llarga i saludable jubilació.

Borredà, 16 d’agost de 2018.

 

BORREDÀ - EXPOSICIÓ MOMENTS - CASAL DE LA GENT GRAN.



EXPOSICIÓ MOMENTS – CASAL DE LA GENT GRAN – VISITA ALTAMENT RECOMANADA.
En el marc dels dies previs a la Festa Major, i dintre de la mateixa FM, Borredà de Festa, la comissió de festes, encarregada de la organització, ha programat una exposició , sota el títol de MOMENTS, consistent en imatges captades, durant múltiples esdeveniments i festes del poble, en els darrers anys.
Més d’un centenar d’imatges, molt ben presentades i exposades, mostren múltiples detalls de les festes del poble. La diversitat és total, i això fa de la visita, un repàs a festes tradicionals, esportives, culturals, d’oci, etc.
Tota la sala 1, del Casal de la Gent Gran està ocupada per aquesta exposició, la qual té una segona virtut, com és que qui estigui interessat en adquirir alguna de les fots exposades, ho pot fer a raó de 6 euros, cadascuna. Ingressos que aniran a parar als comptes de l’entitat, tots ells destinats al finançament de la Festa Major.
Felicitem la iniciativa de la Comissió de Festes, i recomanem tothom qui no l’hagi vista, d’anar-hi. De ben segur, en sortirà altament satisfet . Queden pocs dies, fins el diumenge dia 19, de les 18 a les 20 hores.
Borredà, 16 d’agost de 2018.
L’Alcalde – Joan Roma i Cunill



Wednesday, August 15, 2018

 

50 ANYS - ESBARTT DE BORREDÀ

                                 50 ANYS DE L’ESBART DE BORREDÀ
Aquest dimecres, dia 15 d’agost, Festa de la Mare de Déu de la Popa , Patrona de la Parròquia de Borredà,  es compliran 50 anys de la creació de l’ESBART DANSAIRE DE BORREDÀ.
Fou l’any 1968, quan la Sra. Carmen Fornells d’Andreu, amb la inestimable col.laboració i participació de la Sra. Rosa Ma. Rota ( Rosa Nadeu), fundà l’Esbart Dansaire, amb una colla de joves del poble.
Des d’aleshores, l’Esbart va tenir un camí ascendent, participant en les grans celebracions del poble, així com en altres indrets del país. Els intercanvis i els viatges foren constants, durant prop de vint anys. Després hi hagué un parèntesis, motivat per la falta d’efectius, fins fa 10 anys, en que la Sra. Anna Rubio, aconseguí recuperar l’esbart dels petits.
Actualment, qui coordina i organitza el taller de dansa, i la festa dels ballets de la Mare de Déu d’agost ( 15 d’agost) és la primera tinent d’Alcalde, Concepció Barniol, la qual aprofita cada esdeveniment per animar a nens i nenes a sumar-se a l’esbart.
Aquest dimecres, l’Esbart dels petits, oferiran diverses danses a la Plaça Major, a la sortida de la Missa Major, i tot seguit l’Esbart dels grans, ballarà el BALLET I CORRANDA DE BORREDÀ, el tradicional ball del poble, que acaba enlairant les parelles, en una imatge que ha quedat plasmada en l’escut oficial del municipi.
I per acabar l’Esbart Dansaire de Manresa, ens delectaran amb una part del seu repertori de danses, tal com han fet en els darrers anys, amb una esplèndida acceptació per part de tot el públic assistent, que omple, a vessar la Plaça Major.

Borredà, 13 d’agost de 2018.

Monday, August 13, 2018

 

PRO-RESTAURACIÓ ORGUE- CATEDRAL DE SOLSONA - art. Nació Digital Solsona



PRO – RESTAURACIÓ ORGUE – CATEDRAL DE SOLSONA.

En aquestes mateixes pàgines, he dit, en anteriors ocasions que sóc un “consumidor” habitual dels concerts de l’AIMS ( acadèmia internacional de música de Solsona), des la seva primera edició, i ja en porta 17.
Ahir, diumenge dia 12, vaig assistir a un de molt especial, pel fet de que el principal protagonista, era l’orgue de la catedral, el més important de Catalunya, en tant que orgue històric, i veritablement el concert va ser excepcional. Per l’intèrpret, i pel propi instrument, molt millor del que m’havia imaginat.
En totes les visites, fetes a la catedral, havia admirat l’orgue, pensant estava en plenitud de funcions i manteniment. La realitat, ahir ens la varen explicar, exposant la necessitat de procedir a una restauració a fons de l’instrument, per tal de posar-lo a dia, i donar-li vida, pels propers segles.
Es van prometre més detalls, de qüestions tècniques i econòmiques, pels dies de la Festa Major de Solsona. Bé, esperem aquest temps per saber-ne els detalls, però , d’entrada vull animar la gent de Solsona a tirar endavant la restauració. Quan es té un monument, sigui en forma d’edifici, sigui en forma d’instrument, necessitat de posar-lo al dia, millor no esperar, perquè moltes vegades, l’espera produeix danys més irreversibles que compliquen la restauració.
Segur serà car, perquè desmuntar-lo peça a peça, comprovar-ne l’estat, reproduir alguns detalls, i tornar-lo a muntar, és feina d’un especialista destacat, i tampoc n’hi duen haver-n’hi gaires a tot el món.
Ara bé, tenir un bon instrument, posat al dia, justifica organitzar més concerts, i donar-li vida, en moltes ocasions durant l’any, sigui en els oficis religiosos, sigui als amants de la música, per tant, caldria estudiar la viabilitat de la restauració, quan més aviat millor.
Dit això, animo als lectors d’aquest article, a consumir concerts de l’AIMS. Bé, de tota mena d’organitzacions, però els de l’AIMS tenen la virtut de conjuntar estudiants de música d’arreu del món, els quals en ben pocs dies, son capaços de preparar i oferir concerts de molt alt nivell, i de fer-ho en espais emblemàtics de la capital, o de municipis propers.
Iniciatives com aquesta, demostren que es poden fer grans coses, en municipis relativament petits, o molt petits. Sempre ens imaginem grans esdeveniments, només en grans ciutats, i en aquest cas, no és així. Durant els dies que dura l’Acadèmia, pots veure nois, noies, carregats amb els seus instruments per tota la ciutat, i es pot assistir a alguns dels programa d’assaig que son una joia , pels amants de la bona música.
En resum, queden encara uns pocs dies per aprofitar aquesta ocasió i col·laborar en el manteniment d’aquesta iniciativa. Les noves tecnologies ens permeten accedir al programa territorial, per saber, en quins llocs i hores s’ofereixen concerts. El darrer tindrà lloc el proper diumenge dia 19 , en el Teatre Comarcal de Solsona, a les 20 hores. Es una bona ocasió per escoltar un concert de primer nivell, i convertir- se en un consumidor de bona música, pels propers anys.




Friday, August 10, 2018

 

TXAPELA O BARRETINA ? - art. Regió 7


TXAPELA O BARRETINA ?
Permeteu-me fer servir dos símbols, molt característics,  per il·lustrar dos territoris, històrics, amb una rica cultura i llengua pròpies, convivint en un mateix Estat,  i tanmateix molt allunyats un de l’altre, en matèria política .
En el passat, l’excusa dels suposats “privilegis “bascos, provenia de la violència d’ETA, sota la qual ningú s’atrevia a introduir canvis en les relacions País Basc- Govern central, o si voleu entre País Basc i Espanya. Ja no retrocedeixo a temps de la República ni de la Dictadura, per evitar comparacions i descripcions, més intricades i discutibles. El que queda clar és que ,desapareguda la violència, el govern basc, és un model d’eficàcia i bon rendiment.
El perquè del seu bon funcionament, no s’explica només per raó d’un finançament “privilegiat”, sinó per moltes altres raons que intentaré resumir.
D’entrada, sempre han fugit d’objectius inassolibles. Quan aquí es parlava de trencar sostres constitucionals, fugides endavant, conflictes oberts, o internacionalització del “problema” català, ells anaven per feina, i eren conscients de que no trobarien mai cap recolzament extern, per trencar la unitat interna.
Quan el realisme s’imposa, mai es va per camins impossibles. Es el que han fet els bascos, sempre. Només varen tenir un parèntesis, en temps del lendakari Ibarretxe, que va voler sortir del guió, però comprovat el camí inviable, de seguida el varen apartar, i es varen apartar de repetir experiments inviables.
Presa aquesta sàvia decisió, els objectius eren clars. Perseguir en cada moment, el que fos viable i possible, aprofitant tots els recursos disponibles. Fos a nivell de Congrés , de Senat, o en qualsevol altre dels fòrums polítics, existents.
Un dels elements essencials del seu èxit polític, ha estat triar bé els seus protagonistes. Han fugit de la mediocritat, per anar a trobar, bons gestors, bons administradors , bons polítics amb estratègies ben definides i mantingudes al llarg dels anys. A dia d’avui, tothom sap la seva serietat i el que persegueixen. No viuen de somnis impossibles, ni d’estratègies condemnades al fracàs.
No critiquen ni consideren el seu Estatut, com una eina poc efectiva, al contrari, li treuen tot el suc possible, i ara, que en redacten un de nou, no pretenen fer-lo servir per justificar una inviable independència, sinó per aprofundir aspectes encara rellevants de l’autogovern. Causa enveja aquesta intel·ligència per maniobrar, tant en ocasions propícies, com en altres més complicades. Al final, la insistència i consistència dona els seus fruits, com no parem de veure en els darrers quaranta anys.
Perquè, aquí no s’ha seguit aquest model ? Hi ha hagut un element clau, en la mediocritat dels governs catalans, amb ben poques excepcions. S’ha preferit la política d’aparador, a la de la serietat i rigurositat. S’ha gastat, s’ha malgastat, en múltiples projectes, més per influència d’alguns sectors, que no pas per la necessitat pública. El diner públic no ha tingut el valor que se li ha donat al País Basc, cosa que podem veure en multitud d’obres mal plantejades, i pitjor executades.
I , inconscients de les relacions internacionals, i menyspreant el poder d’un Estat, emprenen una fugida endavant que només podia acabar en el més complert fracàs. Ja hi som, sense voler-ho reconèixer. Un altre greu error: viure fora de la realitat, promovent accions i actuacions que mai ningú hauria pensat ni imaginat, embolicant-se cada vegada més, sense saber sortir del laberint en el que s’han ficat.
Ho tenien ben fàcil. Copiar les estratègies basques, amb un avantatge, com és el de tenir major representació política, i major pes econòmic. Aquests elements, fets servir en els moments oportuns, podien haver donat un joc increïblement positiu a les aspiracions de major autogovern català. Ara mateix, estem en un moment històric. Ben aprofitat, el resultat pot ser esplèndid, però si es vol anar pel pedregar, el resultat és més que previsible. Estem en aquest dilema, aquí. Allà, no el tenen ni l’han volgut tenir mai. Per això, els hi va tant de bé.



 

SI QUEDA SENY..., EL 17, TOCA PENSAR EN LES VÍCTIMES - art. Nació Digital Solsona


SI QUEDA SENY...EL 17, TOCA PENSAR EN LES VÍCTIMES.
S’estan duent a terme, els preparatius per a la commemoració dels atemptats terroristes del 17 d’agost de 2017. Just fa un any, Catalunya patí el pitjor atemptat terrorista ,de caire yihadista, amb el resultat de 16 morts, entre els quals dos nens, un de 3 anys i l’altre de 7, i 152 ferits, sumats els de les Rambles de Barcelona i els de Cambrils. A aquestes xifres cal afegir-hi la mort de 8 dels terroristes, i 2 de ferits.
Aquests dies, es van repetint les imatges d’aquell dia, i es van coneixent detalls dels atemptats, protagonitzats per alguns joves de Ripoll, a les ordres d’un Imam, que com us podeu imaginar va suposar una sorpresa i un trasbals immens, en una petita ciutat en que tothom es coneix.
Però, el greu del cas, és que buscaven una mortaldat molt més elevada, pensant en llocs encara més concorreguts com la Sagrada Família, el Camp Nou, o altres escenaris de grans concentracions de persones. L’explosió de la fàbrica d’explosius en que havien convertit un xalet d’Alcanar, els va obligar a improvisar, i a atemptar per via d’atropellament, en comptes d’utilitzar explosius.
Es lògic, commemorar una tragèdia com aquesta, en el lloc dels fets, i fer-ho amb la ràbia continguda, però el cor serè . I és lògic comptar amb la presència de les més altes institucions de l’Estat i de Catalunya i les ciutats de Barcelona i Cambrils.
Preocupa, veure i sentir comentaris sobre qui hauria o no hi hauria de ser. Si en un tema queda clar el protocol a seguir, és en casos com aquest, en que tot el país, tot el món, es va sentir atacat i trasbalsat. El món ens va mirar, i el món ens tornarà a mirar. Si queda una mica de seny, és impensable buscar conflicte i confrontació per la presència del Rei, o de qualsevol altre membre del govern central, de la Generalitat, de l’estament judicial o de les forces de seguretat.
El dia 17, és un dia per pensar en les víctimes, per retre homenatge, i per reflexionar quan de mal poden fer, uns poques persones fanatitzades. I com de vigilants hem d’estar davant situacions i comportaments que considerem sospitosos. Per tant, confiem i esperem , ningú surti d’aquest guió.
I és que sempre hi ha algú que busca com trencar la convivència, com buscar el conflicte, on només hi ha d’haver consens, contra la violència. Cada dia van apareixent propostes, iniciatives, idees ...per trencar l’harmonia institucional. Es curiosa la derivació de l’enfrontament i el conflicte contra la casa reial, a falta d’un PP que semblava justificar-ho tot. Amb un govern central, radicalment diferent, alguns creuen que el millor és derivar la protesta contra el Rei.
Seria un greu error, i una afrenta a totes les víctimes , organitzar algun acte de protesta o de rebuig, a qualsevol dels càrrecs institucions presents, de l’Estat o de la Generalitat, de la Justícia o de les forces de seguretat. Aquest dia, s’ha de demostrar unitat i harmonia, contra l’enemic comú: el terrorisme.  Si queda seny...el dia 17, toca pensar només en les víctimes.



Wednesday, August 08, 2018

 

POSTALS SUISSES - art blogesfera socialista


POSTALS SUÍSSES.
Considero Suïssa, una mena de segona pàtria, per haver-hi viscut, treballat i estudiat, 7 anys. Un període llarg, però , sobretot molt intens , a nivell personal i professional. Allà m’hi vaig formar políticament, i vaig prendre consciència de les llibertats ( parlo dels anys 72 al 79 ), de la austeritat, del rigor i serietat en el treball, del valor de la planificació a curt, mig i llarg termini....i de moltes altres virtuts que han fet que un antic país, petit i pobre, esdevingués un país ric i exemplar, en multitud d’aspectes.
Tenia per costum, un ritme de visites, cada 3 o 4 anys, però la darrera s’ha perllongat gairebé 14 anys, per la qual cosa tenia unes ganes immenses de tornar-hi, cosa que he pogut fer, durant 7 dies, la setmana passada. Els records, i les impressions son intenses i continuen mostrant un país, que hauria de ser model , per a nosaltres els catalans, al mateix temps que per a tots espanyols, en tant que país tolerant, federal, pluricultural i plurilingüistic . Respectuós amb la diversitat i molt curós, a nivell medi ambiental. Modèlic també, a nivell pràctic.
Un país amb 26 Cantons, clarament i rabiosament federal, que atorga àmplies competències a cada Cantó, però que alhora guarda competències clares, ben definides i respectades, a nivell nacional. Gent pràctica, i tot i la riquesa, impera l’austeritat a tots els nivells. Quan consideren que trossejar competències els pot suposar major despesa o complicacions innecessàries, es posen d’acord per compartir-les. Poso exemples. A nivell turístic, el principal sector econòmic, juntament amb el bancari i el industrial, s’han posat d’acord per tenir una única senyalització a tot el país, de manera que pots anar de nord a sud, d’est a oest, seguint les mateixes indicacions i senyalitzacions.
Han promogut, de manera conjunta, centenars de rutes de BTT, per tot el país, en un autèntic esclat d’aquesta pràctica esportiva, i el mateix han fet amb altres modalitats com les de senderisme, escalada, o la pràctica de l’esquí, en qualsevol de les seves modalitats. La neteja, la practicabilitat dels espais, els serveis... son tant i tant ben estudiats que resulten el model a seguir.
Les ciutats, les han posat al servei dels ciutadans de peu, amb una clara prioritat del transport públic, i una clara restricció al vehicle privat, amb un increment espectacular de l’ús de la bicicleta, en tot lloc i moment. La gent es lleva d’hora, i plega a mitja tarda, en uns horaris molt més ben plantejats que els que tenim nosaltres, donant peu a tenir temps per a activitats complementàries lligades a la cultura o l’esport.
Son ja “marca de la casa”, la netedat, l’ordre, la puntualitat, i el respecte mutu, de manera que cadascú té clar el marc de convivència, i la resposta que rebrà , cas del seu incompliment. Regles clares, i bon coneixement dels drets i deures com per no tenir problemes en la vida quotidiana, personal o professional.
Tinc previst, repetir visita l’any vinent, però la recomano a tots els que no hi hagin anat. Es més, tant de bo, fos viable la organització d’estades, a nivell molt general, per part d’estudiants, tècnics i professionals diversos, per constatar com de pràctic i rigorós poden ser les empreses privades, i les administracions públiques, en la gestió d’un país. Copiar el que ja funciona és una bona manera d’estalviar experiments i aprofitar temps i recursos. Es el que he fet, jo mateix, en els càrrecs que he tingut. I a cada visita he tornat amb alguna idea nova que pot ser adaptada a Borredà, o en altres pobles i ciutats.
Acabo, amb una petita anècdota, per posar un granet sentimental, en aquesta ràpida descripció d’una estada, que es podria allargar pàgines i pàgines.
L’exposo. Una de les visites obligades a Berna, és el Rosengarten ( jardí de roses). Un antic cementiri reconvertit en parc urbà, en un espai privilegiat perquè s’hi pot veure tota la ciutat antiga. Allà ,hi ha unes 234 varietats de roses de tot el món, a més d’un parc infantil i un parc de gespa i arbres immensos. Doncs bé, passejant ,vaig veure una nena d’uns 6 o 7 anys, amb un nen, en la típica petita barca de fusta que es va balancejant. Tots dos, eren asiàtics, probablement japonesos o d’algun país proper. La nena plorava desconsoladament, i si una cosa no suporto es veure plorar a la gent, i menys a nens petits, de manera que m’hi vaig acostar per veure què li passava. El dubte era si parlar-hi en alemany o en anglès. Vaig fer un primer intent en alemany, però continuava plorant, i m’hi vaig dirigir en anglès. Aleshores em va contestar, en un molt bon anglès, que tenia por, molta por ¡¡¡¡ ???
Li vaig demanar si és que no li agradava balancejar-se en la barca, o volia canviar de cantó ????, però no. Em deia que tenia por, i aleshores em vaig dirigir al seu company de joc, i ell , també en un bon anglès, em va explicar que li feia por un altre nen del parc. Vaig mirar, i efectivament hi havia un nen, amb una pistola de joguina que es veu li havia anat a mostrar i li havia disparat...vaig fer venir el nen, i li vaig demanar perquè li havia fet por, i ell em va explicar, també en anglès que no tenia bales, que era de joguina, que no passava res per disparar-li... que no li volia fer por. Resum, li vaig demanar que no li tornés a fer, i ell ho va tenir clar. Va demanar disculpes i a la nena li vaig assegurar que jo em quedava allà per fer complir l’acord amb el nen. La nena va tornar a somriure, lliure ja de la por que li havia causat una simple joguina ... bèl·lica.
Perquè ho explico ? Per mostrar la facilitat d’introduir idiomes en les primeres edats. A Suïssa tenen 4 idiomes nacionals : alemany, francès, italià i el reto-romà. Dels 4 nacionals, 3 son oficials: alemany, francès i italià. El reto-romà, és nacional, però no oficial perquè només el parla un 1% del país. Però, això porta a que els nens comencin amb l’idioma propi, i de seguida n’hi posin un segon ( molts ara ja hi posen l’anglès) i tot seguit un tercer. I si continuen estudis, ja emprenen un quart, a triar entre 3 o 4 dels més grans ( espanyol, rus, xinés..) El resultat, està a la vista. Et pots entendre amb tothom, per poc que en parlis un o dos dels habituals.
Conclusió. Qui no hagi visitat Suïssa, que el posi a la llista, i compari. Bones vacances als qui en tingueu. 

This page is powered by Blogger. Isn't yours?