Tuesday, July 25, 2017

 

JJOO, MEMÒRIA SELECTIVA - art. Nació Digital Solsona



JJOO- MEMÒRIA SELECTIVA.
Tal dia com avui, 25 anys enrere, s’inauguraven els Jocs Olímpics, a la ciutat de Barcelona. Una de les fites més importants de la història de la ciutat, del país i del món esportiu. Vistos els que l’han seguit, podem dir que ,efectivament, varen ser els millors de la història, i encara no han estat superats.
Avui, és un bon dia, tanmateix per recordar els bons i els mals moments que va tenir la seva candidatura, proclamació i execució , per posar de relleu els grans esforços realitzats per molts que els volien boicotejar, des del primer moment de la seva presentació.
Molts d’ells continuen a la vida política activa. Altres han estat apartats, i altres, simplement han desaparegut . Però, és bo recuperar la memòria col·lectiva per evitar la memòria selectiva, en la qual tothom s’apunta a cavall guanyador. En uns moments com els que vivim, convé recordar les immenses traves, boicots, enveges i moviments per evitar el gran triomf que varen suposar.
I puc recordar aquells temps, per raons d’amistat i proximitat amb dos dels grans protagonistes. Enric Truñó i Albert Batlle, però també, el gran protagonista, Pasqual Maragall, amb qui vaig compartir escó en el Parlament de Catalunya, anys més tard, però amb qui vaig coincidir en nombrosos actes , durant els anys de preparació dels Jocs.
I no oblidem el protagonisme del qui va presentar la candidatura, l’alcalde, Narcís Serra, rellevat per Pasqual Maragall, quan se’n va anar de Ministre de Defensa.
De tots aquests contactes, i de molts altres en llocs més secundaris, però estratègicament rellevants, puc assegurar que les dificultats posades pels governs de CiU, varen ser immenses. Jordi Pujol, temia l’èxit dels JJOO pel que podia suposar de catapulta per Pasqual Maragall, i pel PSC, en general, de manera que qualsevol entrebanc estava a l’ordre del dia.
La Generalitat va anar sempre a remolc de l’impuls als Jocs, i només la tossuderia de l’equip olímpic, encapçalat per Maragall va fer possible, superar els obstacles amb una paciència i diligència, increïbles. Hi ha múltiples anècdotes, i no tant anècdotes en els conflictes oberts, per qüestions tant estúpides com el protocol de les obres, de les inauguracions, de la presència del català, de les banderes, de la ciutat, per davant del país com és preceptiu en tots els JJOO. Cada negociació es convertia en un malson pels protagonistes de l’ajuntament, i només la por als mitjans de comunicació i als ciutadans, en general, feia recular els representants de la oposició.
Vaig estar a la inauguració de l’Estadi de Montjuic, amb degoters inclosos que feien les delícies d’alguns dels presents, en representació de la Generalitat. Em va tocar seure al darrere dels barons Tyssen, per raó del càrrec de parlamentari , i vaig poder veure els intents de col·locar estelades en determinats llocs i moments de la cerimònia. Estelades entrades en cotxes oficials de la Generalitat. Temps després també vaig poder estar a la gran inauguració dels Jocs, amb totes les deficiències , resoltes.
Tampoc ningú vol recordar els intents de boicot al recorregut de la torxa olímpica pels pobles de Catalunya, i les polèmiques sobre l’ús del català i castellà en les cerimònies inaugurals.

Avui, efectivament és un bon dia per recordar aquella fita històrica, i tot el que significà com excusa per transformar en deu anys, la fesomia , les infraestructures i serveis de la ciutat de Barcelona. Encara ara, 25 anys després, el prestigi de Barcelona ressona per tot el món i es tradueix en una de les ciutats més visitades i admirades. Però, recordem les misèries, lluites i entrebancs posats per aquells que avui dia, ens volen donar lliçons de patriotisme als qui varen / varem ser impulsors, ànima i esforç per assolir l’èxit d’uns JJOO, que son recordats com el resultat de la comunió total entre polítics i societat. Pasqual Maragall s’ho mirarà, però no sabrem si pot comprendre la grandiositat de la tasca duta a terme, per raons de malaltia. El que si tots sabem, és que ha passat a la història, amb majúscula, malgrat tots els impediments que va haver de superar. Comparem aquells temps, amb els actuals, i potser arribarem a conclusions que un dia ens donaran la raó, als socialistes, en la posició que defensem. No és major patriota qui se’n diu, sinó qui n’exerceix. 

Monday, July 24, 2017

 

DOCUMENTAL, LES CLAVEGUERES DE L'ESTAT, PER A QUAN LES CLAVEGUERES DE LA GENERALITAT ? - art. blogesfera socialista.



DOCUMENTAL- LES CLAVEGUERES D’INTERIOR- LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT.
PER A QUAN  - LES CLAVEGUERES DE LA GENERALITAT ???
Aquests dies, està d’actualitat el documental realitzat per l’empresa MediaPro, sota el títol de “Les clavegueres d’interior” amb el subtítol “Les clavegueres de l’Estat”. He de reconèixer que encara no l’he vist, tot i tenir-ne referències, crítiques i comentaris, de diversos mitjans de comunicació. Ha estat passat dues vegades per TV3, i també ha donat la volta al país, sota diversos formats.
Em sembla molt bé, la recerca de material comprometedor sobre l’acció de govern de tots els governs del país. Totes les institucions han d’estar supervisades i controlades, pels organismes competents, que per això hi són, però també han de poder ser estudiades i investigades pels ciutadans, o per qualsevol periodista o mitjà de comunicació.
Democràcia significa govern del poble, i el poble ha de poder saber com es gestionen els seus diners, com es planifiquen els projectes de futur, quines persones prenen les decisions , com les prenen i quines repercussions tenen de cara el nostre esdevenidor.
Per això, m’agradaria tenir altres documentals, d’altres realitats del nostre país, i fossin passats per mitjans de comunicació caracteritzats per un control absolut, pel govern de torn.
A Catalunya i a Espanya, tenim molt pocs, però, realment molt pocs, mitjans de comunicació independents. Ho he dit en anteriors ocasions que els públics catalans, sota el control de la Corporació Catalana de Radio i Televisió ( CCRTV) son sectaris a més no poder. Cap mena d’objectivitat ni imparcialitat. Tot passa per l’adreçador dels controladors imposats pel govern. A nivell estatal, podem dir el mateix. En quan als privats, el noranta per cent, volen estar bé amb el govern de torn, i rebre les subvencions i prebendes, corresponents. Res de posar en perill aquesta sintonia, amb crítiques i documentals, inadequats.
Tornant al principi. Si inacceptables son determinats comportaments del govern central, igualment inacceptables han de ser els que afectin el govern de la Generalitat. Si hem de ser crítics, i objectius, siguem-ho sempre i en tot lloc. Es el que procuro fer en el meu cas concret quan veig o sento determinades coses. I puc dir que durant 4 legislatures en el Parlament de Catalunya em vaig fer un fart de denunciar males gestions, males pràctiques i mal govern. Ho he continuat fent, després, però ara hi ha novetats molt rellevants que no veig tinguin traducció ,en cap documental concret.
Si ara sabem tot el que sabem i ignorem molt del que no sabem, respecte l’ex president Pujol, i família; està a punt de sortir la sentència del cas Palau, tenim la gran escandalera del 3%, la investigació de l’ex secretari general del govern, i ex conseller Germà Gordó, el cas de les ITV, i molts altres temes, semblaria interessant ,des del punt de vista mediàtic i de transparència, que Mediapro, dediqués alguns bons professionals a recórrer els nostres 40 anys de governs autonòmics. Potser apareixerien fets sorprenents sobre l’impossible desconeixement de les actuacions de tantes persones, en els llocs més rellevants del govern de la Generalitat.

També vull recordar que ERC ha estat governant un grapat d’anys. Primer amb Jordi Pujol, després amb el Tripartit, i ara de nou, amb l’antiga Convergència. Ho dic perquè s’estudiï a tothom, per igual. Als socialistes se’ns ha mirat pel dret i pel revés, i totalment just el càstig, si s’han trobat actuacions inadequades, però la independència dels mitjans hauria de fer viable el control, de tot i de tots. Per això, demano, per a quan el documental, Les clavegueres de la Generalitat ? Animo Mediapro, o a qualsevol altra empresa o mitjà de comunicació a fer-lo realitat. 

Friday, July 21, 2017

 

UNA FORTUNA INSERVIBLE- art. Regió 7



UNA FORTUNA INSERVIBLE.
Fa pocs dies, el govern central informava d’una propera inversió de cinc mil milions d’euros en millores a carreteres i autovies de l’estat, amb la doble pretensió de crear llocs de treball i alhora, incentivar l’activitat de les grans empreses. Aquesta injecció de diner, suposarà la creació de prop de dos-cents mil llocs de treball. Tothom va considerar una bona i adequada decisió, precisament en uns moments en que l’economia necessita ser incentivada per garantir la incipient millora general.
Doncs, bé, des de fa prop de dos anys, els representants dels ajuntaments, agrupats en la Federació de Municipis, negocien amb el Ministeri d’Hisenda, una modificació de la legislació excepcional, imposada en el passat mandat, com excusa contra la mala gestió d’alguns ajuntaments, la qual no permet destinar a inversió, els superàvits aconseguits.
Es a dir, per culpa d’uns pocs, tots en surten perjudicats. I sobretot en surt perjudicada l’economia de tot el país. M’explico.
En els darrers anys de l’anterior mandat municipal varen aparèixer xifres realment escandaloses, en alguns ajuntaments que denotaven descontrol i molt mala gestió econòmica, fins el punt de posar en perill l’economia municipal. Alguns alcaldes i equips de govern s’havien begut l’enteniment a l’hora de planificar grans obres, mal gestionades i pitjor executades, amb desviacions multimilionàries que havien abocat l’ajuntament a una situació insostenible.
Davant aquests fets, el Ministeri d’Hisenda va modificar la legislació , en el sentit d’imposar un control total sobre les finances municipals, i alhora va limitar enormement l’ús del superàvits, la capacitat d’endeutament, i sobretot la capacitat d’invertir. Cada trimestre els ajuntaments han de donar comptes al Ministeri, dels ingressos, factures contretes, factures aprovades, i pagades. La fiscalització és total i permanent.
No vaig trobar malament, algunes de les mesures, de supervisió i control, però no es poden acceptar les limitacions imposades a la inversió i a l’ús del superàvit aconseguit. En absolut. Els ajuntaments han perdut bona part de la seva autonomia i estan subjectes a unes limitacions que van en contra de la bona gestió i de l’economia del país. Es fàcil d’entendre.
La bona gestió hauria de tenir premi. Ara no en té. Al contrari, ara provoca desmoralització i desmotivació per quan qui aconsegueix bons resultats, no els pot fer servir per millorar la vida dels ciutadans, ni incentivar l’economia pròpia, ni la general. En aquests moments, el superàvit aconseguit pel conjunt de municipis espanyols, supera els set mil milions d’euros. Si cada ajuntament podés reinvertir el seu superàvit en el municipi, de cop i volta, produiria una injecció de diner i activitat , amb efectes notables en creació de llocs de treball, i alhora en la millora d’equipaments, infraestructures i serveis.
Els experts calculen ,en prop de mig milió ,el nombre de llocs de treball que es crearien amb la injecció d’aquests set mil milions, en el mercat de treball. I es crearien, sobretot, en les petites i mitjanes empreses, les més incentivadores a l’hora de contractar aturats, i comprar material bàsic.

Estem doncs, en un moment crític, per quan les promeses de deslliurar aquest diner, no s’estan complint. Es inacceptable, per injust, no poder fer ús d’aquest superàvit i només poder-lo utilitzar per reduir deute. Si el deute ja és prou baix, no hi ha excusa per no injectar-lo en l’economia local , nacional i estatal. Ens queixem de l’elevat atur, i en canvi, no hi posem remei amb una mesura ràpida i justa com seria aquesta. Estic del costat dels que exigeixen una pressió dura sobre el Ministeri d’Hisenda, sota l’amenaça de deixar de donar alguns serveis, de competència estatal, compartits amb els ajuntaments. Hem esperat massa i és hora de resultats palpables i concrets. Es increïble tenir una fortuna inservible, a les arques municipals.

 

BORREDÀ - LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR- ARTICLE REVISTA TASTA



BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
Entrats ja en ple estiu, Borredà, bull d’activitat com podrem veure tot seguit. El dissabte 5 d’agost l’Associació de la Gent Gran organitza una Tómbola. I el dilluns 14 d’agost a les 9 del vespre, tindrà lloc una nova edició de Formatjazz. Una combinació de degustació de formatges, a la mitja part d’un concert de Jazz de primer nivell. Aquesta és ja una activitat tradicional, i molt participada, des de la primera edició.
L’endemà, dia 15, és la Festa de la Patrona de Borredà, la Mare de Déu de la Popa, i també ha esdevingut tradició oferir una ballada de dansa popular a càrrec de l’Esbart petit de Borredà i el Casal Cultural Dansaires Manresans, a la Plaça Major. A la tarda, a les 7 a l’església parroquial, concert de la Coral de Borredà.
I arriba la Festa Major. Des del divendres 18 fins el dimarts 21, un programa farcit d’activitats per a totes les edats. Com cada any, l’entitat Borredà de Festa, s’encarrega de programar les activitats, i de ben segur hi trobareu multitud de coses per mirar, fer i gaudir.
Entrats ja en el mes de setembre, Trobada de Puntaires , en la seva tretzena edició, a la Plaça Major durant tot el matí.
I dissabte 9 i diumenge 10, nova edició de la Mostra de Formatges Artesans de Catalunya. Una mostra, amb exposició i venda de formatges d’arreu del país, convertint el poble, en la capital dels formatges artesans, durant aquest cap de setmana.
Sigueu tots benvinguts, a totes aquestes festes, o en qualsevol ocasió. El poble té encants dintre i fora del nucli urbà, com per passar-hi uns dies esplèndids.
Per saber la programació detallada de cada esdeveniment, podeu entrar al web de l’ajuntament: borreda.net. Allà hi trobareu els programes de cada festa.

ZONA WI-FI, GRATUÍT A LA ZONA ESCOLES I PISCINES.
Qui vingui de visita o estigui de vacances, pot fer ús del servei de wi-fi gratuït a tota la zona que envolta les escoles i piscines. Fa poc més d’un mes que s’ha inaugurat aquest nou servei, en una zona tranquil·la, i molt àmplia del poble.
També hi ha servei, a l’entorn del Centre Cívic de la Gent Gran, en el bell mig del nucli urbà.
I de cara el futur s’està estudiant poden oferir-lo just en el centre. A la Plaça Major. Aquesta és una iniciativa a estudiar de cara l’any vinent.

VISITA OBLIGADA A L’ESGLÉSIA ROMÀNICA DE ROTGERS.
Qui vingui al poble, ha de poder planificar una visita a l’església romànica de Rotgers ( S. XIII) amb una reproducció del frontal on hi ha imatges del martiri de Sant Sadurní, bisbe de Tours. L’original es troba a la planta baixa del Museu Episcopal de Vic. Els caps de setmana hi ha visita guiada, a càrrec de personal de l’empresa Dinamització del Patrimoni. Es poden veure horaris, en el seu web.



Wednesday, July 19, 2017

 

BORREDÀ .- NOTA INFORMATIVA - JULIOL 2017.



NOTA INFORMATIVA – JULIOL 2017- BORREDÀ

SUBSTITUCIÓ CABLEJAT – ENLLUMENAT PÚBLIC – CASC ANTIC.
Fa mig any , varem aconseguir una subvenció de 26.000 euros de la Diputació de Barcelona, destinada a Desenvolupament Local. S’entén desenvolupament local, tota inversió que millora les condicions d’un municipi i incentiva la seva activitat .  Estudiats diversos projectes, al final, l’equip de govern, va decidir destinar aquest diner a substituir el cablejat de l’enllumenat públic del casc antic. Lògicament, el més vell del nucli urbà per quan tota la part nova, s’ha posat fa molt pocs anys.
En canvi, l’actual enllumenat, prové de principis dels anys 80. En aquests moments estem canviant les bombetes tradicionals per altres de led, amb la conseqüent millora de la il·luminació i alhora ,d’estalvi energètic i econòmic.
Per a dur a terme una actuació com aquesta, es requereix, en primer lloc una memòria – pressupost que varem encarregar a l’enginyer Benavides, del despatx Dos Bes, de Berga. Ha estat ell qui ha estudiat tota la instal·lació i qui ha programat les fases per la seva total renovació, incloent-hi també la caixa de distribució, situada a la paret del Centre Cívic, que dona a la plaça de la farola.
La primera fase, la durà a terme l’empresa Elèctrica del Cadí, especialitzada en treballs com aquest, i ha d’estar acabada a finals del proper mes de setembre.
Feta aquesta primera fase, se’n programarà una segona o fins i tot una tercera, fins a tenir totalment renovada la xarxa elèctrica i canviat el quadre tècnic. A diferència d’ara, en que hi ha una sola línia, la renovació contempla separar en quatre línies diferents , el conjunt de la xarxa d’enllumenat públic en el casc antic.

SUBVENCIÓ GENERALITAT – MILLORA CAMÍNS PÚBLICS.
Fa un mes, va sortir convocatòria de la Generalitat per a concedir ajuts de fins a 50.000 euros, destinats a la millora de camins públics municipals. Estudiada l’Ordre publicada, l’equip de govern va considerar que l’obra més adient a presentar podia ser , el darrer tram del Camí Rural de la Riera de Merlès que no està asfaltat.  Es un tram de prop d’un quilòmetre que va des del Cobert de Puigcercós fins el límit amb el de Les Llosses.
Per redactar la memòria – pressupost es va contractar l’enginyer Busquets, de Berga, del despatx Santandreu, especialitzat en aquests temes. La proposta fou de pavimentar amb formigó aquest tram, per enllaçar amb el tram de Les Llosses que també està formigonat. El cost total se situa en els 98.000 euros.
De moment, s’ha presentat la petició pels 50.000 euros que estipula l’Ordre de la Generalitat, i quan tinguem la aprovació decidirem la via per complementar l’import fins el total previst. L’opció de la pavimentació en formigó, prové també del fet que el camí passa per un espai protegit, i sempre és millor formigonar que no asfaltar, de cara a la petició de llicència a la Generalitat. L’obra està prevista de cara a principis de 2019.

ADJUDICADA LA MILLORA DE CAMINS A L’EMPRESA ANTIGAS D’ALPENS.
El passat 3 de juliol es varen obrir les pliques presentades per 5 de les 6 empreses convidades a presentar pressupost per les obres de millora dels camins de Capdevila, Molí de Cirera i Puigcercós.
L’oferta més avantatjosa fou la de l’empresa Antigas d’Alpens, a la qual se li va adjudicar, previ informe del tècnic municipal. Aquestes obres es duran a terme, passat l’estiu, atenent que les millores es faran amb ús de formigó i no és prudent dur-les a terme en ple estiu, amb elevades temperatures.
Fetes aquestes obres, amb un import proper als 46.000 euros, procedents de la Diputació de Barcelona, l’ajuntament continuarà buscant noves ajudes que permetin millorar altres camins, fins el punt de poder-los tenir tots en bones condicions, abans de finalitzar el present mandat municipal.

CAMP DE TREBALL – MOLÍ DE LA FONT.
De forma similar a l’any passat, aquest any, l’ajuntament continua la col·laboració amb la Fundació Josep Carol, facilitant un espai per a poder dur a terme un camp de treball, durant la segona quinzena de juliol.
Tenim ja en el poble, 21 joves, i 3 monitors, els quals van a treballar cada matí, en la neteja i adequació de l’espai a l’entorn de l’antic Molí de la Font, situat a dos quilòmetres del nucli urbà, direcció a Berga.
En aquest indret hi havia un esplèndid molí, a tocar d’una gran balma , amb font inclosa, que tenia accés per un pont, cap a la carretera de Berga a Ripoll. Es un lloc molt poc conegut perquè fins ara estava cobert per vegetació i les restes no es podien veure.
Feta la neteja pertinent, han anat apareixent les diferents parts de l’antic molí, amb algunes estructures realment sorprenents. Al final d’aquest segon camp de treball, dedicat a aquest espai, pretenem fer-lo visitable i convertir-lo en un lloc habitual de caminada des del nucli urbà.
Amb aquesta actuació l’ajuntament aconsegueix donar a conèixer Borredà en molts àmbits del país, i alhora millorar un dels indrets del poble, com a punt atractiu de cara al turisme que ens visita.

BORREDÀ, DISPOSA DE 3 DEAS.
Aquest estiu hem estrenat ( bé, hem comprat amb un ajut de Diputació) el tercer Desfibril·lador que tenim en el poble. El primer el vàrem comprar perquè el que hi havia en el CAP ( centre d’atenció primària – consultori mèdic) era força vell, i la Generalitat no tenia prevista la seva substitució.
El segon, el vàrem comprar , també amb un ajut de la Diputació, l’any passat i està instal·lat a l’entrada de l’Ajuntament.
Aquest tercer, és portàtil, i el tenim a les piscines durant l’estiu, però l’equip de govern va acordar, convertir-lo en fix , a partir de setembre i estarà a l’exterior de l’entrada principal de les Escoles. D’aquesta manera, l’acostem a la part nova del poble, i permet el seu ús, a la zona esportiva que hi ha just al costat.

En els darrers anys, s’han dut a terme diversos cursets per facilitar el seu ús. Fàcil, perquè el mateix aparell porta incorporat un servei de veu, que explica com fer-lo servir. De totes maneres, s’han dut a terme diversos cursos i cursets, per donar més seguretat a les persones que el puguin fer servir, i periòdicament, n’anirem organitzant per actualitzar el seu ús.

Monday, July 17, 2017

 

DIMITEIX EL DIRECTOR GENERAL DE LA POLICIA - art. Nació Digital Solsona

DIMITEIX EL DIRECTOR GENERAL DE LA POLICIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Aquest matí de dilluns, dia 17 de juliol de 2017, Albert Batlle,  ha presentat la dimissió del càrrec de Director General de la Policia. Era més que previsible la seva renúncia, després de la remodelació del govern, amb la substitució del Conseller d’Interior, Jordi Jané. Un moderat dintre d’un govern que ha de ser inflexible, a l’hora de vulnerar la legalitat vigent, per tal de poder convocar el referèndum unilateral, promès.
Conec Albert Batlle, des de fa prop de 40 anys. Junts vàrem fer un tram de camí, en les primeres i segones eleccions municipals, en tant que adjunt a Política Municipal del PSC. Després, ens vàrem trobar i retrobar múltiples vegades, en llocs tant diversos com l’Ajuntament de Barcelona on ell va ser un dels puntals de Pasqual Maragall, i la organització dels JJOO del 92; a la seu del partit, a la Diputació de Barcelona, i en molts altres fòrums on ens reuníem alcaldes i regidors de tot el país, per resoldre temes comuns.
Posteriorment, i ja en temps del tripartit, va ser Director General de Centres Penitenciaris, moment en que vaig fer de pont entre la seva direcció general, i l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, per la proposta de situar-hi el Centre Penitenciari dels Lledoners. Jo era diputat al Parlament, i per tant encarregat de relligar el territori de la Catalunya Central, amb el govern de la Generalitat. Com era habitual en ell, vàrem aconseguir acostar posicions i acordar pactes, beneficiosos per les dues parts.   
Finalment, ja fora del tripartit, va entrar a formar part de la Oficina Anticorrupció de la Generalitat. Un treball de despatx, totalment contrari a la seva personalitat, no en va acostuma a córrer maratons , i a fer exercici d’uns quants quilòmetres, cada matí. Es un home enèrgic, molt treballador i acostumat a fer front a difícils situacions, de manera que quan el varen proposar per Director General de Policia, va acceptar, encantat. Li varen proposar, tot i conèixer la seva trajectòria socialista. Buscaven un perfil professional i ell el tenia, a bastament. Havia deixat el carnet de militant, per anar a la Oficina Anticorrupció, tal com és preceptiu i continua a fora, com era lògic, pel càrrec que ostentava.
A diferència d’antics companys i companyes, a la recerca de poltrona, ell volia servir el país, i donar continuïtat a una activitat professional que l’apassionava. Res a veure amb altres casos que tots tenim al cap.

Ara, no ha volgut trencar amb els principis de legalitat que sempre ha defensat. Un lluitador com ell, un bon coneixedor de l’administració pública i del deure de servir-la, no podia continuar al capdavant d’una de les direccions generals, més delicades i fonamentals d’un govern, oimés quan aquest govern vol iniciar un trànsit cap a la més profunda de les il·legalitats. Una víctima més d’aquest camí cap el no res. Pleguen els més preparats, els més respectuosos amb la legalitat, els més demòcrates, incapaços de sortir de l’estat de dret. Si algú creu poder reeixir en aquest pols contra l’Estat, és que viu en una altra dimensió. Ben aviat ho comprovarem. 

Saturday, July 15, 2017

 

REFUGIATS, PERQUÈ ?- art. Regió 7




REFUGIATS, PERQUÈ ?
Fa uns dies, vaig informar sobre la presència d’una cinquantena de refugiats, a càrrec de Creu Roja del Berguedà, instal·lats a l’Alberg de Joventut, de la capital. Avui, voldria reflexionar sobre el perquè de la seva condició de refugiats. Molta gent creu que tots venen de Síria, i com que en aquell país hi ha guerra, és lògic que tots siguin perjudicats. I és cert que les guerres no saben de bàndols, ni condicions, religions ni regions. Les bombes esclaten, maten, mutil.len i destrossen les vides de tot el país. Es lògica, doncs, la fugida i la recerca de refugi en qualsevol indret del món. Per això, a Berga i en altres llocs d’acollida, hi ha un bon nombre de refugiats de guerra.
Però, hi ha moltes altres procedències, per múltiples raons, pròpies de dictadures, zones en conflicte, persecucions per motius molt diversos, etc. Quan et trobes donant classes de castellà, davant d’alumnes amb professions tant diverses com electricista, músic, cuiner, fisioterapeuta, perruquera, instal·lador, taxista, auxiliar d’infermeria, estudiant, mestre....et demanes què poden haver fet de mal, gent tant encantadora com la que tens al davant.
 Pels qui hem conegut la dictadura franquista, ens és més fàcil comprendre els motius dels refugiats, que per qui no l’ha coneguda. La simple crítica al règim, la disconformitat en les relacions de treball, la lluita serena i tranquil·la per aconseguir la igualtat home – dona, el rebuig a la injustícia, la pràctica religiosa no oficial, la defensa dels més desvalguts, el treball de voluntariat en ONG’s no addictes al règim, la protesta per decisions injustes...i moltes altres raons, son suficients com perquè un tranquil i pacífic ciutadà, es converteixi en un enemic. I als enemics se’ls fa fora, se’ls empresona o simplement, se’ls fan desaparèixer.
Això passava aquí, en el nostre país cinquanta anys enrere, i això passa en mig centenar de països de tot el món. Aquí rau, l’existència de desenes de milions de refugiats, en molts indrets del planeta, i d’aquí la necessitat de col·laborar a acollir-ne tants com puguem, a casa nostra.
La vida de refugiat és enormement difícil i injusta. Sense documents oficials, sense diner ni propietats, sense treball ni vivenda pròpia, amb la vestimenta justa que li han donat, ha de sobreviure en un país llunyà i estrany. A les penes d’un immigrant, hi suma un grapat més de dificultats, sense saber quan podrà tornar a casa seva, o simplement si algun dia hi podrà tornar. Sovint, amb la família dispersa, en altres països, o sense saber on paren, ha de procurar sobreviure per ell, i per si algun dia els pot trobar i ajuntar.
Estem, doncs, ajudant a persones bones, que han tingut la desgràcia de trobar-se enmig d’una guerra, o en llocs on no es respecten les llibertats, ni individuals ni col·lectives. Per solidaritat i justícia, ens toca ajudar-los, i acompanyar-los en un tram de la seva vida, confiant sigui el més breu possible, pensant puguin tornar a casa seva, el més aviat possible. Mentrestant, la prioritat passa per preparar-los a viure aquí, i sobretot proporcionar-los-hi feina i vivenda, dignes. Puc assegurar que no és fàcil resoldre aquestes dues prioritats, i puc assegurar que ganes d’aconseguir-ho, no els en falten. Mirem de donar un cap de mà, en la mesura que puguem.



Friday, July 14, 2017

 

PATRIMONI EN PERILL- TRIBUNAL DE CUENTAS - art. blogesfera socialista

PATRIMONI EN PERILL- TRIBUNAL DE COMPTES.
Les butxaques ,sempre han estat un bon motiu de preocupació per a tots els que es dediquen a la política. Sigui perquè alguns les han volgut omplir, mitjançant pràctiques corruptes, sigui per por a que els hi buidin, per sentència judicial. En tot cas, és un dels elements sensibles, a l’hora de prendre determinades decisions.
I així ho ha entès el govern central, i actua , en conseqüència. Aquesta història o llegenda urbana de que Madrid no se n’entera de les coses, o dorm a la palla, és això, una llegenda urbana, o una autèntica ruqueria. La realitat és que en astúcia, experiència, coneixement de la legislació, i de les males pràctiques, es fa molt difícil trobar-los desprevinguts, de manera que qui cregui ser més llest que ells, va errat.
Faig aquest preàmbul, a la vista de la destitució del Conseller Baiget, i de tot un munt de reaccions que s’han produït, i que denoten una autèntica preocupació en tots els càrrecs del govern, tant els de primera, com els de segona fila. No en va, tira endavant la petició del Tribunal de Comptes, d’investigar els pagaments de la consulta del 9 N, per reclamar-los als condemnats, -Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Explico una mica, com funciona el Tribunal de Cuentas, del Reino de España. Cada administració té el seu propi organismes supervisor i controlador dels comptes. En els ajuntaments hi ha els interventors, i la Comissió Especial de Comptes. A la Generalitat, la Sindicatura de Comptes, i a nivell d’Estat, el Tribunal de Cuentas. Com és lògic, aquest Tribunal té potestat per intervenir en tot el territori espanyol. Ho dic perquè en algun moment, algú ha pretès que no es podia ficar en despeses catalanes, que només afecten a Catalunya. Error. El Tribunal té jurisdicció estatal.
Bé, doncs. Anem al gra. Quan en alguna administració, per denúncia, o per actuació d’ofici es comprova una mala praxis comptable, amb resultat de perjudici a les arques públiques, el Tribunal pot obrir investigació per determinar perjudicis , causes, protagonistes i recuperació dels danys causats. Aquesta via d’actuació és extraordinària i diferent de la judicial, per quan se situa per damunt i pot tancar per ella mateixa la causa oberta.
Posem l’exemple de la consulta del 9 N. Per les investigacions fetes, s’ha arribat a la conclusió de que aquesta consulta va costar 5,17 milions d’euros a la Generalitat. Com que era il·legal, vol dir que la despesa constitueix una malversació de fons per aquest import, i per tant, obliga el Tribunal a buscar el seu retorn a les arques autonòmiques. Qui ha de pagar ? Doncs, els organitzadors de la consulta. Hi ha tres condemnats, bé, amb Francesc Homs, quatre, de manera que el Tribunal els hi pot reclamar pagar solidàriament el cost de la consulta.
I la via del Tribunal és molt contundent i ràpida. A la que tanqui provisionalment les diligències, obliga als encausats a dipositar un aval per l’import a pagar, o deixar com garantia bens immobles, per aquest valor. Si la resolució final fos d’absolució, se’ls hi retornarien els avals, i sinó es farien efectius, de manera que no hi ha escapatòria possible. Es més, el deute pendent, es va incrementant cada any, amb els interessos corresponents.
No estranya, doncs, que alguns Consellers, estiguin preocupats pel futur del seu patrimoni. El poden perdre ben fàcilment si tiren endavant un referèndum unilateral. Si per la consulta del 9 N parlem de 5,17 milions, pel referèndum l’import pot ser encara una mica superior.  
Amb la legalitat no s’hi juga, i ara mateix el govern central acaba d’informar als alcaldes de les sancions , per cessió de dades del padró municipal, per elaborar el cens, o altres informacions protegides per la llei electoral o per la de protecció de dades. Recorda que es poden imposar multes de fins a 600.000 euros, en cas d’incompliment de la llei.
En resum, a banda de les actuacions judicials , lligades a l’incompliment de les lleis vigents, hi ha una altra derivada, relacionada amb el diner públic i que pot comportar l’acusació de malversació de fons, amb la corresponent obligació de retornar els imports gastats, de manera il·legal. En aquest cas, qui hagi incomplert la llei, es veurà obligat a respondre amb el seu patrimoni personal, el danys causat. Atenció als moviments dels propers dies. Seran dignes de seguiment.                                                                                                                                                                                                                                             



This page is powered by Blogger. Isn't yours?