Tuesday, April 25, 2017

 

ESTRUCTURES D'ESTAT - art. El 9 Nou


ESTRUCTURES D’ESTAT.
En els inicis de la Generalitat recuperada, en els anys 80, es va perdre la gran oportunitat de forjar una nova administració, realment innovadora, reduïda, austera i altament competitiva, a imatge i semblança d’altres com Suïssa, Dinamarca, Suècia o Noruega. Per a mi, el model suís, és el millor, per les semblances en dimensions del territori, habitants, i particularitats. El conec molt bé, de primera mà, però en comptes de buscar aquest model “trencador”, amb el que estàvem acostumats a veure, el president Pujol, i amb ell CiU, va optar pel mimetisme amb el model “espanyol”, el “madrileny, centralista i decimonònic ”.
Es a dir, el model madrileny, va ser traslladat a la nova Generalitat, tant en concepte, com en estructura i funcionament. Allà on hi havia “ministerios”, aquí vàrem crear Conselleries, i si allà cadascun tenia el seu gran edifici, aquí també. Si allà tenien dotze o tretze, ministerios, aquí , igual nombre de conselleries. I a imatge i semblança, tot havia de ser gran, ostentós,... símbol d’importància i poder. Per tant, quan ara parlem de “crear estructures d’estat”, no diem res de nou, perquè el president Pujol, des del primer minut, va tenir clar que creava un nou estat, tot i ser una regió ( fent servir la nomenclatura europea).
I pagant un altre, res havia de parar l’ambició ni els ànims de grandesa. Les conselleries no es podien concentrar en un sol lloc, sinó , repartides per tota la capital. I a falta d’edificis cedits, o comprats, si calia es llogaven a preu d’or, con tal se’n podés disposar de manera ràpida i ostentosa. Només cal recordar el Palau de Mar, seu de la Conselleria de Benestar Social, amb un lloguer d’un milió de pessetes diàries, d’aquells temps ( sis mil euros/ dia).  No es va voler ni pensar un instant ,en aprofitar el tancament de grans casernes militars , en diferents indrets de Barcelona, per posar-hi totes les conselleries. Un estat no és una autonomia, i el seu poder s’ha via de veure en les seves seus. I en els immensos despatxos dels consellers, i amb les flotes de vehicles oficials, així com amb els gabinets de protocol, premsa, etc.
I un estat, ha de tenir les estructures que el defineixen, com una Televisió Nacional, immensa. Ara mateix té més de 2.300 treballadors (CCMA), i 47 alts directius, molt més gran que Mediaset ( 1.266 treballadors), Atresmedia ( 1.800), amb activitat a tot el conjunt de l’Estat. I es permetia tenir corresponsals a tot el món, equips mòbils, edificis, corresponsalies,...de manera semblant als grans mitjans de comunicació, europeus.
Altres estructures indispensables, eren un Arxiu Nacional, un Teatre Nacional, una Orquestra Nacional, Museus Nacionals, Monuments Nacionals...tot això, al mateix temps que es negociava la creació de la Policia Nacional de Catalunya, a la qual calia buscar un nom “fora del comú”. Es va trobar, en el cos dels Mossos d’Esquadra, ben curiosa contradicció, amb el naixement d’aquest cos, temps enrere. Però bé, el nom s’esqueia, i es va negociar de pressa i corrents amb Madrid, la retirada de la  Guardia Civil , per poder-hi posar els Mossos, en el seu lloc. I també es varen reclamar els centres penitenciaris que ningú més ha volgut, però aquí, sí, perquè volíem tenir-ho tot, encara que ens sortís molt car.
En resum, la improvisació, l’afany de grandesa, i el ego , varen comportar la creació d’una administració que podia haver estat modèlica, i en canvi es va iniciar amb mal peu,  sobretot per  uns ànims megalòmans que ens ha portat a xifres brutals d’endeutament. S’ha de tenir en compte que en els primers 23 anys de governs Pujol, el deute va arribar als 16.500 milions d’euros, en números rodons. Hauria estat molt més gran sinó fos per alguns forats, tapats en negociacions bilaterals ( conegudes per peix al cove) en que l’Estat central va acceptar fer aportacions extres excepcionals. Però, d’aquest import ,es va passar als 34.000 milions, al final dels governs del Tripartit ( presidents Maragall i Montilla), i finalment hem situat el deute en els 72.000 milions, en l’etapa d’Artur Mas, i en els 74.500 milions , a dia d’avui.
Sembla fàcil parlar d’aquestes xifres, però , en realitat signifiquen una situació de col·lapse total de les finances de la Generalitat, amb uns interessos anuals, brutalment elevats, cosa que impedeix una autèntica política econòmica, mínimament independent. A més, prop del 65% de l’endeutament està en mans de l’Estat, i no hi ha capacitat per contreure ni un sol crèdit amb cap entitat bancària. Tant sols en interessos, es paguen més de 3 milions d’euros cada dia. Sí, heu llegit bé, cada dia.
Finalitzo. Es cert que el finançament de Catalunya és deficient, però hi ha hagut un desgavell econòmic brutal en tot aquest període, amb fugides endavant ,impensables, en una administració prudent i responsable. Els errors més greus en matèria financera han estat les despeses en TV3/Catalunya Radio, centres penitenciaris, desplegament dels Mossos d’Esquadra, feta de pressa i corrents ,i molt mal negociada amb Madrid, i inversions en infraestructures, mal plantejades i mal executades. N’hi ha d’altres, però aquests s’emporten el 80% de les causes d’estar amb 74.500 milions d’euros de deute. I les culpes son d’aquí, en aquests casos. Un altre dia, parlarem de les culpes de Madrid, que n’hi ha, per descomptat, però quan es vol estirar molt més el braç que la màniga, el resultat és el que tenim. Una dependència total i absoluta, de les bestretes mensuals del govern central, i les aportacions del FLA ( fons de liquidesa autonòmic) que van sumant any, rere any, uns quants milers de milions més, al deute entre les dues administracions.



Friday, April 21, 2017

 

NO COMETRÉ PERJURI - art. Regió 7

NO COMETRÉ PERJURI.
En els meus quaranta anys de càrrecs institucionals, dec haver jurat fidelitat a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, una vintena de vegades, en tant que regidor, alcalde, conseller comarcal i diputat al Parlament de Catalunya. No serà ara, al final de la meva vida política, quan renegui de la lluita durant el franquisme, a la recerca de la llibertat i  la democràcia, simplement perquè un President kumbaià, i un Vice – President, predicador, em diguin que canvien les regles de joc democràtiques per unes altres, sense cobertura legal, o amb subterfugis estranys.
Per respecte als milions de ciutadans, sotmesos a la tirania de la dictadura franquista, que varen / vàrem lluitar per aconseguir plasmar en la Constitució, tots aquells anhels pels quals tant havíem batallat, no es pot ara, tirar per terra tot l’aconseguit, i endinsar-nos en una insòlita i estrafolària aventura, cap un objectiu inabastable. Com tampoc és acceptable menysprear les més àmplies cotes d’autonomia , aconseguides per Catalunya, en els darrers segles, per seguir un incert camí cap una Itaca inexistent.
Hem vist ja massa improvisacions, contradiccions, vulneracions de la Constitució i del propi Estatut d’Autonomia, com per acceptar seguir una ruta equivocada i sense sortida. Hem vist, segrestada, amagada i substituïda l’ensenya nacional dels catalans, la senyera, per la qual tant vàrem lluitar, per posar-n’hi una altra que només representa a una part dels catalans. Hem vist, usar i abusar de la representació de tots els catalans, per part de càrrecs institucionals del govern i del Parlament de Catalunya, vulnerant la legalitat vigent, en contra dels juraments que havien prestat.
El poble de Catalunya s’ha expressat múltiples vegades, en les conteses electorals a les quals ha estat cridat, fossin, municipals, autonòmiques, generals o europees. Si hagués decidit un altre camí , diferent del que estem, ho hagués aconseguit, però els resultats son els que son, i així s’han de respectar. No pot ser que una part, pugui decidir modificar les regles de joc, i imposar variacions que només poden portar que al fracàs i a la frustració col·lectiva. Aquest és el final que ens espera, si el govern de la Generalitat s’entesta a trencar amb la legalitat vigent.
Per fer-ho, necessita imperiosament, la cobertura i participació dels nou-cents quaranta-set alcaldes i alcaldesses de Catalunya . En el meu cas, ho he dit en sessió plenària, i en multitud d’escrits, com aquest. Jo no cometré perjuri. Jo no trairé el jurament donat en el moment d’acceptar el càrrec institucional que ostento, pel qual em varen votar els ciutadans del meu municipi.
En democràcia, les lleis son sagrades , d’obligat acatament i fidelitat. A qui no li agradin, les pot criticar i impulsar la seva modificació, però mentrestant son les que regeixen el nostre funcionament, sense vel·leïtats d’interpretació ni aplicacions parcials o interessades. I precisament hem de ser els càrrecs polítics, els primers a complir i fer-les complir. Per això hem estat elegits, i qui no vulgui estar sota l’imperi de la llei, és que s’ha equivocat de càrrec o de país.

Es hora de prendre consciència del fracàs de la via empresa per uns partits i governants que han volgut fer creure en una sortida inventada, aprofitant la gran indignació d’un país que no ha estat ben tractat, especialment en els darrers anys. Ara bé, la indignació s’ha de canalitzar cap altres vies que no pas la de la independència, que no té viabilitat, i el millor camí és anar cap a noves eleccions al Parlament de Catalunya i tot seguit, promoure nous pactes per aconseguir un canvi de govern central, més dialogant i més obert a trobar l’adequat encaix que Catalunya necessita, en el marc d’una Espanya federal, dintre d’una Unió Europea, igualment federal.

 

AVAL PER A PEDRO SÁNCHEZ - art. nació digital solsona

AVAL PER A PEDRO SÁNCHEZ.
Just a l’inici de la campanya de les Primàries del PSOE per elegir Secretari General, faig pública la meva decisió d’avalar la candidatura de Pedro Sánchez. Ho faig per convicció de ser la millor opció, i per haver descartat les altres dues candidatures. La de Patxi López, per no considerar-lo capaç d’engrescar la militància pròpia i no tenir prou tirada popular com per esdevenir un bon candidat a la presidència del govern. Li reconec la preparació i vàlua personal, a més d’una valentia , més que demostrada, en els durs anys de terrorisme al País Basc. Només per això sol, forma part de la nostra història col·lectiva, però , ara i aquí, no el veig amb aquesta doble vessant de lideratge que els socialistes necessitem, a nivell intern i extern, per sortir de la crisis en la que estem ficats, des de fa uns quants anys.
Pel que fa Susana Díaz, no estic content de la seva trajectòria, com tampoc, en el fons i les formes que utilitza. Em dona la sensació de veure i escoltar, els missatges habituals en el partit, en els darrers decennis. Es a dir, la veig com la dirigent tradicional, amb els missatges tradicionals, i la trajectòria tradicional, en un dirigent del partit. I , ara i aquí, crec que necessitem trencar amb tot el que ha estat “tradicional” per entrar en uns nous àmbits molt més innovadors, flexibles, oberts i trencadors amb el passat. El passat, passat està, i ens en podem sentir orgullosos de la major part de les accions dels governs de Felipe i de Zapatero, però el futur necessita lideratges molt diferents. I Susana Díaz no dona la imatge de novetat. Es la continuïtat de l’establisment socialista, molt propi d’Andalusia, ampliat a d’altres territoris de l’Estat. Se’m fa difícil pensar en un aixecament d’ànims de la militància, i un lideratge electoral potent.
I precisament, el que no veig en els altres dos candidats, ho trobo en la figura de Pedro Sánchez. Un candidat que haurà après les lliçons del passat recent, com per no repetir alguns dels errors comesos. Li van faltar reflexos, l’endemà de les eleccions generals, per impulsar la seva candidatura a la presidència del govern, posant més contra la paret, a la resta de forces polítiques que li podien haver donat suport. Tampoc varen quedar clares algunes maniobres, a l’ombra, de les seves més properes persones de confiança, però ja sé que la crítica, és fàcil, a “ toro pasado”, i els temps i les circumstàncies foren especialment complicades.
El cert és que el seu retorn era desitjat i esperat. No solament per la militància sinó per a molts votants que el veuen com una persona propera, oberta, jove, i no contaminat per les maneres de fer tradicionals, en el partit i la política. També se’l veu més segur i més preparat, després de les experiències passades. S’ha forjat en múltiples experiències personals i col·lectives, gens agradables ni gens previsibles, i això marca la trajectòria d’un polític, de manera rellevant. Segurament li permetrà avaluar millor el panorama que té al davant.

En resum, el país i el partit, necessiten figures noves, transparents, obertes , no procedents de les “famílies tradicionals” que han manat sempre, de forma directa o indirecta. Aquesta és la imatge que dona Pedro Sánchez. Sé que si ell guanya ens compliquem tots la vida, i la del partit. Trencar les inèrcies, les previsions, les rutines i els equilibris interns del partit, suposarà un autèntic terratrèmol en la majoria de federacions del PSOE, però és el moment de fer-ho. Es més, considero imprescindible fer-ho, per tal de renovar a fons un partit anquilosat. Per això, és ben visible la preocupació i la mobilització de molts dirigents territorials, preocupats per una renovació que no volen. Doncs bé, ara és el moment. El socialisme espanyol, i amb ell el català, ha de sintonitzar amb les noves maneres de fer política, i amb noves formules par retrobar la confiança de la gent. Es el que representa Martin Schulz a Alemanya, i el que pot representar Pedro Sánchez a Espanya. Il·lusió i confiança en un món molt insegur. Per això tinc clar a qui donar el meu aval, i a qui votar a les Primàries. Després, caldrà preparar bé la segona part de la operació, en el Congrés del PSOE. D’això en parlarem en una propera ocasió. 

Thursday, April 20, 2017

 

BORREDÀ - PROPERES ACTUACIONS MUNICIPALS.



PROPERES ACTUACIONS – AJUNTAMENT DE BORREDÀ.

MILLORA SENYALITZACIÓ TURÍSTICA.
Dos dels atractius turístics més propers al nucli urbà, son el Gorg del Salt, i el Pont de Sant Joan i Camí dels Graus, doncs bé, dintre de pocs dies es procedirà a canviar els rètols indicadors, molt envellits pel pas del temps, i se n’hi posaran uns de nous, amb els colors propis de llocs d’interès, i amb pintura reflectant.
En el cas del Gorg del Salt, també es posaran 3 nous indicadors. Un a la sortida del poble pel Camí de la Roca, un altre a la zona d’aparcament de davant Cal Tisoi perquè el puguin veure els que van direcció a Ripoll, i finalment, un tercer es posarà en el camí de baixada cap al Gorg, per evitar els dubtes entre el Molí del Xic, i el Gorg del Salt.

ENLLUMENAT DEFINITIU APARCAMENT CEMENTIRI.
Durant les obres de reforma de l’entrada del poble, primer tram del carrer Manresa i carrer Queralt, es varen instal·lar un parell de focus, per il·luminar l’espai dels contenidors i zona aparcament cementiri.
Ara s’ha fet l’encàrrec d’una farola de 8 metres d’alçada, amb tres braços, i llums Led, per posar en aquest indret i tenir-lo degudament il·luminat. La farola permetrà tenir ben il·luminats els contenidors, el camí i l’aparcament, de manera que pugui fer servei tant al Restaurant Baix Pirineu, com els usuaris de la casa de turisme rural, El Querol Vell, i els qui vulguin fer servir el jardí de l’entrada, les nits d’estiu.

PREVISIÓ D’EXPOSICIÓ PÚBLICA- PROJECTE MODIFICAT EDAR.
Segons ens informa l’ACA, tot està preparat perquè el DOGC publiqui l’anunci d’exposició pública del projecte modificat de l’EDAR, el dia 21 d’aquest mes d’abril. A partir d’aquí, s’inicia el termini de presentació d’esmenes i al·legacions. Tancat el període es veurà qui n’ha presentat , per resoldre-les, i continuar la tramitació.
Hi ha una previsió inicial de començar les obres el 22 de maig, en els apartats que no son objecte d’aquesta tramitació com son els col·lectors. Oportunament informarem de les novetats en l’execució d’aquest projecte.

TERCERA FASE CANVI LLUMS TRADICIONALS PER LEDS.
S’ha acordat ja la compra de noves bombetes Led, per substituir totes les que ara porten les faroles amb braç. Concretem aquest canvi afecta a 26 punts de llums, situats bàsicament a la zona de sota La Parada i el Camí de la Roca.
En els propers dies es procedirà a fer el canvi, de manera que s’hi guanyaré en potència de llum, i en estalvi de diner, perquè el nou sistema en Led, suposa un important estalvi tant en energia com a nivell econòmic.

ACTUACIÓ CONTRA LA PLAGA DE FORMIGUES A LA ZONA NORD.
Fa dues setmanes, va tenir lloc a l’ajuntament, una reunió de propietaris afectats per una plaga de formigues, amb un tècnic de l’empresa NETAR, especialitzada en la lluita contra aquests insectes.
A resultes de la reunió es va acordar un conveni amb aquesta empresa perquè actuï en totes les cases afectades i en tot l’entorn, per evitar el creixement de nous nius. En el cas de l’ajuntament, també aprovarem un conveni per actuar en totes les zones enjardinades, així com a la zona esportiva, per garantir la no proliferació d’aquestes formigues.
Borredà, 17 d’abril de 2017.



 

HOMENATGE-RECORD A CARME CHACÓN - art. blogesfera socialista


HOMENATGE – RECORD A CARME CHACÓN .
Ahir, dimecres dia 19 d’abril, varem viure un d’aquells moments històrics que quedaran per sempre més en els nostres cors. De fet, l’acte portava per lema, CARME AL COR. Els organitzadors varen fer una compactació d’intervencions, en directe i en diferit, propis d’un autèntic rècord , en varietat, diversitat i temps. Tenir de presentador en Xavier Sardà, ja és garantia de solvència i seguretat.
Amb un local atapeït de militants, simpatitzants, càrrecs institucionals propis i de tots els partits polítics, el silenci imperava a cada intervenció que sortia en pantalla, o es feia des de la tribuna. I de tant en tant, calia eixugar les llàgrimes d’emoció, per tanta acumulació de records i vivències, en una sola persona, i en tant sols 46 anys de vida.
Avui, el dia després, què queda de la figura de Carme Chacón ? Queda, el record d’una persona sincera, valenta, molt treballadora, amb les idees molt clares, i amb ganes de transformar el món, des dels càrrecs que va ostentar. De fet, aquesta és l’ambició que ens porta a tots els qui ens dediquem honestament a la política. Ho farem amb millor o pitjor encert, però l’objectiu és clar. I en el cas de la Carme, els èxits aconseguits varen ser notables., i no solament per haver estat la primera dona Ministre de Defensa, sinó per molts altres fets, que no son tant visibles, però no menys rellevants. Això, és el que queda d’ella, i el que transcendeix la seva persona.
També queden reflexions de com una persona, si és tenaç i constant, pot arribar molt amunt, i ser capaç de canviar coses que semblaven intocables. I entre aquestes, ens queda la reflexió de com seria el PSOE si ella hagués assolit el càrrec de Secretària General, en el Congrés de Sevilla. Els pocs vots que li varen faltar, podien haver canviat la nostra història col·lectiva. La dels socialistes, però també, les de tot el país. Ella trencava motlles, trencava dinàmiques envellides, i conformismes massa estesos. No provenia de l’aparell del partit, i per tant, hagués impulsat canvis substancials en tots els àmbits.
I això, em porta a pensar en l’etapa que tenim oberta, ara mateix, amb unes noves Primàries, en les quals competeixen 3 candidats. Ahir, hi eren tots tres a retre homenatge a la Carme. I em demano si el paper de Pedro Sánchez no és similar al que tenia la Carme, anys enrere a Sevilla? No necessitem ara, una sacsejada en tot el partit, per encarar els reptes de futur ? No és urgent tenir un lideratge potent , a nivell intern, com a nivell extern ? Un lideratge que ens retorni la confiança en nosaltres i la doni a les joves generacions que veuen amb poca esperança el futur que els espera ?
La Carme, hagués estat una Secretària General, realment insòlita, diferent, innovadora i trencadora amb les dinàmiques tradicionals. Doncs bé, es va perdre aquella gran oportunitat, i ara seria lamentable cometre un error similar. Prefereixo afrontar els reptes i dificultats de canvis profunds, abans que continuar amb la normalitat habitual. Amb el terreny pla que molts volen, sobretot els qui ostenten càrrecs de partit des de fa molts anys, lligats a càrrecs institucionals.
Ara cal una sacsejada, i canvis rellevants, en els fons i les formes. Ahir, varem recordar com actuava la Carme davant els difícils reptes que va haver d’entomar. Un bon homenatge a ella, és seguir el seu camí, i si cal pujar muntanyes, fer-ho. El partit, el país, necessita renovació, valentia, honestedat i noves maneres d’entendre i fer política. En pocs dies, els militants ho podem fer possible, amb el nostre aval, i vot. En quan a la Carme, s’incorpora al panteó de referents indispensables del socialisme, català, espanyol, i mundial. Ahir, ho varem poder constatar.



Tuesday, April 18, 2017

 

DONACIÓ ARXIU PERSONAL - JOAN ROMA, ALCALDE DE BORREDÀ

JOAN ROMA, OFICIALITZA LA DONACIÓ DEL SEU FONS DOCUMENTAL, A L’AJUNTAMENT DE BORREDÀ.
Ara fa un any, en una de les sessions de la Junta de Govern Local, va comunicar la intenció de fer donació del Fons Documental, al poble de Borredà, representat pel seu Ajuntament.
Ahir, dilluns dia 10 d’abril de 2017, va fer efectiva aquesta donació, mitjançant l’entrada a Registre del document que s’adjunta, en aquesta nota informativa.
En el moment de complir 38 anys de presència ininterrompuda en el Consistori de l’Ajuntament, i dels 45 anys, de l’inici de la seva estada de 7 anys a Berna ( Suïssa) , considera arribat el moment de donar aquest pas.
El Fons Documental Joan Roma i Cunill, consta d’uns 12.000 documents, que van des de les activitats dutes a terme a Suïssa, en tant que dirigent de Casa Nostra, a Berna ( Suïssa), i dels Casals catalans en aquell país, a altres pròpies del seu pas com Coordinador de la Comissió de Festes de Borredà, durant 30 anys, o les de Regidor i Alcalde, des de 1979, fins ara, afegint-hi tota l’etapa de militant i dirigent del PSC a nivell comarcal i regional, i finalment a la seva llarga etapa de Diputat al Parlament de Catalunya , durant 4 legislatures.
El motiu d’aquesta donació és ben senzill. Considera oportú fer donació d’aquest Fons Documental, en vida, per facilitar la seva preservació i ordenació, de cara el futur. I en tant que borredanès de naixement i vida, res millor que fer-ne donació al poble, i en la seva representació, l’Ajuntament.
Borredà, va veure destruir el seu arxiu històric durant la guerra civil. La insensatesa dels actes, lligats a la guerra, va portar a considerar “material bèl·lic “ el que era part fonamental de la nostra història col·lectiva, i només es varen salvar uns pocs lligalls, anteriors al 36. Solament es van salvar els llibres del Registre Civil.
La preservació de tota la documentació municipal, ha estat una de les prioritats dels governs municipals, des del 79 fins ara, i és lògic incrementar-la en aquella que pugui ser d’interès per a les generacions futures. Es per aquest motiu que faig entrega d’aquest Fons Documental, amb la petició de ser dipositat a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, on tindrà espai adient, i facilitats per ser preservat , ordenat i consultat per qui li pugui interessar.
El trasllat de tota la documentació es farà després de festes, i serà degudament comunicat als mitjans de comunicació perquè en puguin obtenir les imatges corresponents.
Borredà, 11 d’abril de 2017.

Joan Roma i Cunill

 

BORREDÀ- JOAN ROMA, OFICIALITZA LA DONACIÓ DEL SEU ARXIU PERSONAL A L'AJUNTAMENT.

4. Donació de documents
JOAN ROMA I CUNILL, amb NIF 39297289 H, i amb domicili a carrer Vinyal, 24, 2n- 08619 Borredà, que actua en nom i representació pròpia.

MANIFESTA
Que és propietari d’un conjunt de documents que considera d’interès per a la col·lectivitat pel seu valor informatiu i cultural i que en vol afavorir la preservació i divulgació. .
Que per aquests motius desitja fer-ne donació, a títol gratuït, a favor de AJUNTAMENT DE BORREDÀ..
Que els documents constitueixen un conjunt de més de 12.000 documents, de molt diversa índole, dels anys 1972 al 2017, format per les activitats dutes a terme a Suïssa, en tant que co-president de Casa Nostra a Berna, també com a redactor de la revista Plançó ( òrgan dels casals catalans), i membre fundador de l’Assemblea de Catalunya a Suïssa, i iniciador d’un grup socialista, en aquell país. El fons documental comprèn també tota l’activitat duta a terme en tant que Regidor ( 1979- 1991) i com Alcalde ( 1991 - ...) de Borredà. Aplega també documentació en tant que militant del PSC, i dirigent a la comarca del Berguedà i a la Catalunya Central. Finalment, una part molt important del fons, està constituït per la documentació procedent de l’activitat en tant que Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC, durant 4 legislatures.  En document annex s’incorpora una descripció breu dels documents esmentats.
Que aquesta donació i la seva plena validesa queden condicionades al compliment per part de AJUNTAMENT DE BORREDÀ, de les condicions següents:
a) Custodiar els documents a l’Arxiu, ARXIU COMARCAL DEL BERGUEDÀ, i assumir les despeses de conservació i, si escau, restauració.
b) Efectuar una descripció que en faciliti la identificació i localització.
c) Identificar el conjunt de documents amb el títol FONS DOCUMENTAL DE JOAN ROMA CUNILL-  BORREDÀ.
d) Fer constar la pertinença de cada un dels documents, segons consta en apartat c, en qualsevol acte de comunicació o ús.
e) Obrir els documents a la consulta pública.

Que en relació als drets de propietat intel·lectual dels quals n’és titular, vol autoritzar els actes de reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la posada a disposició per mitjà de la xarxa internet, que siguin necessaris per a les finalitats de servei públic pròpies de AJUNTAMENT DE BORREDÀ, o DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA. Aquesta autorització no es limita temporalment ni territorialment.
NOTA DEL DONANT. El Fons documental es dona a l’Ajuntament de Borredà, si bé, considera que el millor lloc per a dipositar-lo, és l’Arxiu Comarcal del Berguedà, el qual disposa de les instal.lacions i mitjans adequats per a conservar-lo, protegir-lo i facilitar la seva consulta i divulgació.
Per aquests motius i amb aquestes condicions en aquest acte en fa lliurament a AJUNTAMENT DE BORREDÀ,  a  Borredà,  essent el dia 10 d’abril de 2017.

JOAN ROMA I CUNILL
Rebut per Montserrat Cabana i Sala, Secretària – Interventora, accidental de l’Ajuntament de Borredà.


Annex. Enumeració dels documents.
Documentació període a Suïssa.
Documentació , corresponent a fotocòpies dels llibres d’actes de l’Ajuntament de Borredà, des dels seus inicis fins a la implantació de les noves tecnologies.
Documentació municipal de Regidor i Alcalde de Borredà ( 1979 – 2017 )
Documentació Coordinador Comissió de Festes de Borredà ( 1979 – 2010)
Documentació activitat política com militants i dirigent del PSC.
Documentació etapa Diputat al Parlament de Catalunya – 4 legislatures.
Documentació com articulista, en diferents mitjans de comunicació.
Conjunt de fotos d’actes i activitats polítiques de partit, i institucionals.
Recull d’escrits i articles continguts en el meu bloc: joanromacunill.
NOTA.
Faig donació també de tota la documentació continguda en el meu bloc personal, a nom de Joan Roma Cunill, en el qual a data d’avui, consta de 2.396 entrades ( dues mil tres-centes noranta-sis ).
I la donació inclou totes les noves entrades que es produeixin des d’aquesta data, en endavant.
I perquè consti així ho signo a Borredà el dia 10 d’abril de 2017.

Joan Roma i Cunill

 

MOTOS I BICICLETES, AL LLUÇANÈS - art. La RElla


MOTOS I BICICLETES AL LLUÇANÈS.
Viatjo molt sovint per les carreteres del Lluçanès, no solament de pas cap a Vic, sinó també com a pas, cap un parell o tres de restaurants, on acostumo anar a dinar. Hem entrat ja a la primavera i amb el bon temps, apareixen colles de motociclistes i ciclistes per tot arreu.
Es lògic trobar-los per aquestes contrades, i les veïnes del Berguedà i Osona ,per l’incomptable nombre de revolts que tenen, i el que suposa per aquests conductors. Hem d’entendre l’avorriment que significa anar per carreteres amples i rectes, i comprensible vinguin cap aquí. Ara bé, també aquestes colles haurien d’entendre la necessitat d’estar vigilants i complir rigorosament les mesures de seguretat.
Parlo sobretot de les motos, perquè he tingut tants ensurts que quan veig el primer motociclista, procuro anar més a poc, i deixar-los passar a tots,  a la primera mitja recta que trobo. Ja sabem que els primers son els més experimentats i ràpids, i hem de partir més pels darrers i sobretot per l’últim que , tot sovint ha de fer grans esforços per no quedar despenjat. I amb els esforços i nervis, ve el perill imminent de l’accident.
En quan als ciclistes, com tot en la vida, n’hi ha de tota mena. Des dels que realment coneixen la carretera i procuren donar-te pas , de seguida que poden, a d’altres que venen de terres més llunyanes i consideren tenir prioritat absoluta, permetent-se fer la xerrada de dos en dos, o de tres en tres, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
Però, vaja, és vital no tenir pressa i entendre que fer esport, és bo i saludable, especialment pels ciclistes. Per tant, els conductors de vehicle ens toca ser pacients, educats, i prim mirats de cara a que ningú prengui mal.
Pel que fa a carreres de motos, sí hem avisat als Mossos d’Esquadra, perquè de tant en tant posin controls per evitar-les. Alguns dissabtes i diumenges matí, hem observat moviments de motos a velocitats increïbles, pensant que el poc trànsit els permet actuar com si fossin en un circuit. I no. Per agafar determinades velocitats, s’ha d’anar a d’altres indrets, sinó el resultat és ben evident: accident segur, que pot esdevenir fatal pel motorista, perquè és la part més feble de la carretera.

Aviso, a la vista d’uns quants accidents recents que hem tingut en les carreteres que compartim els berguedans amb els lluçanesos. Sortir amb moto, perfecte, competir, no aquí. 

Saturday, April 15, 2017

 

MIL ANYS EN 25 MINUTS - art. Nació Digital Solsona


MIL ANYS, EN 25 MINUTS.
Si ens hem de creure la història , modificada, o directament inventada pels nacionalistes catalans, ja en temps del president Pujol; Catalunya hauria complert el mil·lenari ,fa una vintena d’anys. Ho dic, com introducció al comentari sobre la nova visita del President Puigdemont, als Estats Units d’Amèrica ( EUA).
Aquesta vegada el viatge estava emmarcat pel secretisme, total i absolut, seguint el guió d’algun agent o agència de seguretat, propera a Mortadelo i Filemón. El motiu era que ningú podés espatllar la visita concertada amb l’ex president Jimmy Carter, per poder-li explicar, en viu i en directe, els passos donats pel procés sobiranista, i el guió que volen seguir per a la desconnexió d’Espanya, mitjançant un Referèndum d’autodeterminació.
Ningú ens ha explicat el perquè d’aquesta visita, ni les sortides aportades, vista la gran repercussió que ha tingut en tots els mitjans de comunicació mundials. Però, anant més al detall, hem pogut saber que l’entrevista va durar exactament 25 minuts. Es a dir, que en 25’ calia resumir 1.000 anys d’història, i les vicissituds dels darrers anys per poder esdevenir independents d’Espanya, malgrat els partits impulsors no disposin d’una majoria de vots, ni dels dos terços de la Cambra catalana, indispensable per prendre grans decisions, ni donar compliment a la Constitució espanyola, etc, etc.
M’hagués agradat veure la cara de l’ex president, a la vista d’una explicació tant reduïda, tant complicada i especial, com la de carregar-se totes les lleis vigents, per endinsar-se cap a “terres ignotes” per intentar arribar a la Itaca somiada. No sabem la opinió del president Carter perquè no hi ha hagut comunicat oficial. Bé, ni oficial ni oficiós, i per tant, no tinc clar si ha valgut la pena la inversió feta en el viatge que hem pagat tots els catalans.
I parlant de pagar, tampoc estem segurs de no haver pagat per obtenir l’entrevista. Ho dic perquè en el passat el president Pujol en va pagar per fer-se la foto amb l’Alcalde de Nova York, i amb alguna altra figura destacada d’aquell país, com a via per aconseguir autobombo propi. Cal saber que una via de finançament de campanyes electorals és la de fotos instantànies amb personalitats polítiques, les quals entre reunió i reunió, perden 8 o 10 minuts per fer-se’n amb gent disposada a pagar uns milers de dòlars, per poder-la penjar al rebedor de casa, o en el Palau de la Generalitat.
No tenim constància de que s’hagi pagat per aquesta entrevista, però tampoc no en tenim cap seguretat del contrari. Ja m’imagino que no seria amb un taló de la Generalitat, però podria ser una donació a la Fundació de l’ex President, feta per alguna entitat o empresa propera.  En qualsevol cas, anem veient com el procés sobiranista té un guió internacional que provoca vergonya aliena. I és que coneixent el Conseller Romeva, i una de les seves mans dretes, Maria Badia, ex eurodiputada socialista, no ens estranya res. Bé han de justificar el seu sou, i qualsevol contacte familiar , d’amistat o de diari, pot motivar desplaçaments d’alts càrrecs del govern per anar a buscar aliats externs, ni que siguin congressistes que neguin el canvi climàtic, i puguin fer acudits , tant intel·ligents com el que foren els “pets dels dinosaures” els que varen provocar la seva extinció.
En fi, ànims i que no parin els viatges , a falta de feina de despatx, perquè els dies passen i en algun moment algú haurà de reconèixer que ja no es poden donar més voltes de nòria ni pedalar més en bicicleta estàtica. Veuran que tanta feina no porta enlloc. En tornarem a parlar d’aquí tres mesos.  Però vaja, fer un llarg viatge per explicar en 25 minuts la nostra història mil.lenària, i un procés sobiranista que ha donat més voltes que el rellotge de la catedral , té el seu mèrit.



 

MOLTS NO CONTINUARAN- art. Regió 7


MOLTS, NO CONTINUARAN.
Arribem a meitat de mandat dels Consistoris, elegits, l’any 2015, en les desenes eleccions municipals , recuperades l’abril de 1979. Trenta-vuit anys de democràcia municipal, amb etapes molt diferents unes de les altres. Sóc dels pocs que poden avaluar i valorar, en viu i en directe, el que han significat, i la situació en que es troben els ajuntaments, a dia d’avui.
L’alcalde de Solsona, David Rodríguez, ha estat el primer a anunciar la no repetició en el càrrec. Es un bon alcalde amb una excel·lent gestió, cosa que li permetria aspirar a una reelecció, més que probable. No ho farà, i com ell, molts altres. Jo diria que mai com ara hi haurà desercions, en totes les files municipals, de tots els partits. I les raons son fàcils d’entendre.
Els darrers cinc anys han estat molt difícils per als ajuntaments, atrapats entre canvis notables en les normatives municipals, procedents del govern central, i per la insolvència, inacció i ànim recentralitzador del propi govern de la Generalitat, que es queixa quan Madrid ho fa, però ell mateix, ho copia descaradament.
En la primera i segona etapa de la vida municipal, entre els anys vuitanta i dos mil, les dificultats eren múltiples, però hi havia bona voluntat i predisposició del govern central, i la Generalitat, a sumar esforços i a no complicar excessivament la vida quotidiana. Els ajuntaments rebien ajuts importants de les dues administracions, sense posar traves innecessàries al funcionament.
Els ajuntaments eren plats de segona taula, perquè les autonomies varen passar al davant, i mai hi havia temps ni diner, pels ajuntaments. Sempre es deia que ja arribaria el moment, però aquest moment, mai ha arribat. La precarietat ha estat la norma de la casa, i tots han sobreviscut com han pogut. Malgrat tot, el resultat ha estat espectacular, gràcies a la dedicació, bona gestió i austeritat de la majoria de Consistoris, excepte una petita minoria.
Amb l’arribada del PP al govern central, les regles de joc varen canviar, de forma sobtada i profunda, fins el punt de modificar el funcionament habitual i normal, dels ajuntaments i la relació entre tècnics, administratius i polítics. El govern central, ha volgut modificar l’essència dels ajuntaments per transformar-los en eines de gestió, i no de política. Voldria fossin una mena de gestories, encarregades de fer funcionar els serveis més elementals, sense entrar en altres competències, més ambicioses i impròpies.
Pel que fa el govern de la Generalitat, totalment arruïnat, ha suprimit les ajudes habituals, normals i redistributives cap als ajuntaments. Però, a més, els hi ha retirat nombroses competències, fins el punt de tractar-los com nens petits als quals s’ha de vigilar, controlar i supervisar, en tot lloc i moment.
Sense ajuts del govern central ni de la Generalitat, els ajuntaments només poden confiar en els recursos propis i en els de les diputacions. Els ajuntaments de les províncies de Girona, Lleida i Tarragona, malviuen amb unes molt petites ajudes de les seves diputacions, i veuen com els seus veïns de la província de Barcelona, son els únics amb accés a importants ajuts, gràcies a la potència i bona gestió de la diputació de Barcelona, després de trenta anys de presidències socialistes, i bona gestió de les que les han seguit.
La falta de finançament, unida a l’enrevessada tramitació administrativa, urbanística i econòmica, basada més en retre comptes a les administracions, dites superiors, que no pas dedicada als ciutadans, fa que molts hagin decidit tirar la tovallola i marxar cap a casa. Tenir càrrecs municipals només per gestionar, sense poder fer autèntica política redistributiva, de millora i ampliació de serveis als ciutadans, no val la pena. Seran molts, doncs, els que no continuaran, i serà difícil trobar relleu adequat.

Ni a Catalunya ni en el conjunt d’Espanya, s’ha cregut en un autèntic poder municipal, capaç d’actuar de forma coordinada amb les altres administracions. Les altres dues, han volgut sotmetre, subordinar i controlar l’acció dels ajuntaments. Davant aquesta realitat, molts han decidit emprendre la retirada, i no optar a la continuïtat. Fins i tot, els darrers arribats. Ben aviat ho anirem comprovant. 

Thursday, April 13, 2017

 

CARME CHACÓN, EN EL PANTEÓ DE SOCIALISTES IL.LUSTRES- art. Blogesfera socialista


EN EL PANTEÓ DE SOCIALISTES IL.LUSTRES.
El pas dels anys va deixant les petjades dels dirigents que hem tingut aquí, a casa nostra, i dels que ens han acompanyat a nivell estatal, europeu i mundial. Per decisió lògica i fundacional, els socialistes estem immersos en un moviment mundial, conscients de que cap transformació social, no triomfarà sinó té una ambició global.
La pèrdua de Carme Chacón m’ha transportat als primers anys de la democràcia recuperada, quan ella, just acabava de néixer. M’hi ha portat per recordar noms que com ella, formen part del nostre panteó col·lectiu. Un panteó ple de socialistes il·lustres, no pels càrrecs ( que també) sinó per les trajectòries.
En un moment com aquest toca recordar amb orgull, persones com Joan Reventós, un dels nostres pares fundadors, a Pep Jai, líder pagès, lluitador per les llibertats, Ernest Lluch, assassinat per ETA , quan ha caigut derrotada, Maria Aurèlia Campmany, una de les grans personalitats del segle passat, Marta Mata, educadora i pedagoga excepcional, ...i tants i tants, homes i dones, que han estat exemples d’honestedat, coherència i valentia. Amb ells i elles, estarà Carme Chacón.
I amb ells i elles compartiran futur, amb molts altres de països més llunyans, però igualment amb trajectòries exemplars, com Willy Brandt, Olof Palme o Salvador Allende. Pocs moviments polítics poden aportar tants personatges històrics, com el socialisme. I és en dies com aquests quan la resta de forces polítiques han de reconèixer la realitat palpable, de persones que han dedicat bona part de la seva vida a uns ideals, allunyats de l’interès particular, perquè tenien en el bé col.lectiu la seva il·lusió de vida.
I és en temps com els actuals, que convé recordar aquestes trajectòries, totalment oposades a les que han tingut personatges sotmesos a vies judicials , ben actuals, en aquests dies. Es vital que la ciutadania compari trajectòries i comprovi l’existència de dues realitats ben diferenciades, entre els qui estan en política per transformar la realitat, i el món, i els que hi son per enriquir-se . Aquests son una petita minoria que fan un mal immens, a la majoria.

Estem en ple dol per la pèrdua de la Carme, però aquesta pèrdua ha remogut les aigües de la política per mostrar la cara jove, alegre i tanmateix rigorosa d’una dona valenta, entregada i fidel a uns ideals. Per tot plegat, ha entrat ,per propi mèrit, en aquest ampli panteó de socialistes il·lustres, en el qual tots els militants i simpatitzants ens emmirallem. 

Monday, April 10, 2017

 

DOL PER CARME CHACÓN - art. Nació Digital Solsona



DOL PER CARME CHACÓN.
Ahir al vespre ens varem assabentar de la trista i terrible noticia de la mort de Carme Chacón. La meva primera imatge fou la de veure-la rebre els honors militars, com a primera dona Ministre de Defensa, en la història d’Espanya, i una autèntica novetat a nivell mundial, i a més , embarassada. Una imatge que quedarà, per sempre més, en la història dels avenços cap a les polítiques d’igualtat, home – dona.
La segona imatge i record fou cap el seu fill Miquel, de només 9 anys. Un nen al qual havia dedicat esforços immensos per compaginar la vida política amb la familiar. I un fill al qual ara, ja amb la política de primera línia, deixada enrere, pensava dedicar s- hi en cos i ànima.
La vida és així d’imprevisible i injusta. L’hem perduda a l’edat de 46 anys, quan tots creiem estar a la meitat de trajectòria.
Els meus records d’aquestes primeres hores, han anat cap els inicis de la coneixença, quan era Regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, i veus una jove , molt preparada i entusiasta, compartint reunions amb altres regidors i alcaldes, a la seu del PSC , de la FMC o en altres fòrums municipals. Te l’imaginaves fent carrera, en base a la preparació, entusiasme i joventut, i efectivament, la seva trajectòria és impressionant.
Després varem compartir actes electorals, aquí a la Catalunya Central, i en altres indrets del país, però vull remarcar l’enorme disponibilitat i sensibilitat que tenia pels qui estàvem en zones rurals. Era conscient de la gran diferència de fer política en les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, o en altres ciutats de Catalunya, en superposició al que representava fer-la en zones rurals, de l’interior del país. Per això, sempre havia estat disponible per venir al nostre territori.
Havia donat instruccions al seu equip de campanya, o a la del partit, en general que posava de manera prioritària anar a llocs petits, i allunyats, per davant de les grans ciutats. No és habitual ni sovintejat prioritzar actes amb trenta o quaranta persones, en comptes de tenir-ne centenars al davant.
Tampoc era massa habitual la facilitat en que se la podia trobar i demanar informació i documentació sobre pressupostos de l’Estat, o altres informacions ministerials de temes que ens afectaven al Berguedà o al conjunt de la Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès). Fins i tot de Ministre, tenia els canals oberts com per poder accedir, sense especials dificultats.
Es per això, els qui l’hem coneguda de manera directa i planera, avui la plorem especialment. Una cardiopatia congènita la feia estar vigilant, però mai acovardida, ni inactiva. Al contrari, procurava fer vida normal, conscient d’algunes limitacions en determinades activitats, però havia fet esport, i havia estat sempre molt activa a nivell físic , i per descomptat, molt entregada als ideals que havia mamat des de petita a casa seva.
Avui, plorem la seva mort, i tenim el cor oprimit pel futur del seu fill Miquel, que no tindrà la mare que tant estimava ,al seu costat. Però, com socialistes, avui mostrem al món una de les nostres militants més actives, compromeses, i exemplars. Coherent, i valenta en la defensa de les seves idees, posant sempre per davant, l’interès del país. Una dona d’Estat, que no es va doblegar davant de res ni de ningú. Que ens serveixi d’exemple la seva trajectòria i passi al nostre llegat, de persones il·lustres i representatives de com volem siguin els nostres dirigents.
Berguedà, 10 d’abril de 2017.



This page is powered by Blogger. Isn't yours?