Friday, November 20, 2026
QUALITAT, DURABILITAT I FIABILITAT - art. L'Endavant
QUALITAT, DURABILITAT I FIABILITAT.
Les obres públiques han de tenir uns nivells de qualitat, durabilitat i fiabilitat, que les faci exemplars , a tots els nivells. Els qui hem estat al capdavant d’una administració sabem que tot el barat pot sortir enormement car, a la llarga. Per tant, res de nyaps ni ximpleries per sortir del pas perquè el temps i l’ús demostren qui ha fet bé les coses i qui no.
Ho dic amb coneixement de causa, després d’haver passat set anys, en un dels països més previsors i planificadors del món: Suïssa. D’allà vaig aprendre a programar i planificar a deu, quinze o vint anys vista, i fer les coses sota els principis que enumero en el frontispici de l’article. I us asseguro que el resultat és clarament satisfactori, per a l’administració i lògicament per als ciutadans.
El contrast el tenim a casa nostra, en multitud d’àmbits i sectors. Agafem el de la mobilitat, per exemple, i comprovarem el grau d’improvisació, per una banda i el d’insuficient qualitat, per l’altra. Si a Suïssa tenen en el ferrocarril una “marca de la casa”, per raó de qualitat, durabilitat i sobretot fiabilitat, de manera que faci fred, o molt fred, o calor, tots els trens i amb ells, els cremalleres, funiculars o ascensors, per centenars arreu del país, surten i arriben amb absoluta puntualitat.
I quan algun necessita revisió i reparació s’avisa tothom , un o dos mesos abans, per evitar maldecaps i si cal treballar dia i nit per aconseguir recuperar-lo en qüestió d’hores, enlloc de dies, es fa. Dic això, com ho puc dir per túnels, trams de camins, carreteres o autopistes. Tot el país, actua sota aquests principis, i des de temps immemorials.
Perquè no ho podem fer aquí ? Alguns diran que portem en la sang la improvisació i les mancances vitals. No, no, s’han de canviar costums i maneres de fer, però no ve en la sang sinó en el cap, en el cervell que actua d’una manera o altra, en funció de les exigències de la gent. Aquí, ha d’haver-hi un canvi de gestió de forma immediata i generalitzada. No es poden consentir maneres de fer poc serioses, poc rigoroses i poc professionals. Qui així actuï ha d’anar al carrer, sense contemplacions.
Per això valoro tot un seguit d’accions i actuacions que veig en el govern Illa. Per primera vegada, en els quaranta- set anys que portem d’autogovern, hi ha caps a les conselleries, conscients del que s’entén per “bona feina”. Es a dir, s’ha acabat d’anar carregant les culpes a Madrid, li toqui o no li toqui, que és el que han fet la major part dels consells executius des del ja llunyà 1980.
I no solament s’ha acabat queixar-se, sinó que s’entomen les obligacions com a pròpies. Ho siguin o no. Sinó ho son, es demana que Madrid delegui en la Generalitat l’adjudicació i execució d’obres per aconseguir major celeritat i qualitat. Anem pel bon camí. El Govern ha d’assumir tots els reptes per resoldre’ls el millor possible. I sí, toca fer-ho sota els principis abans enumerats. Per fi, estem veient obres ben pensades, ben planificades i ben executades. Estan fetes per complir els tres principis. Arribem tard, molt tard, però millor ara que mai.