Joan Roma

NI AMAGAR LES SIGLES NI ELS CANDIDATS. Porto molts anys, molts, escrivint articles per a diversos mitjans de comunicació. He tingut sempre com a principi bàsic: “les opinions són lliures, les dades són sagrades”. Sempre he procurat informar-me per totes les vies possibles, sobre els temes que vull tractar i no posar mai, negre sobre blanc, coses que no hagi pogut comprovar o detallar. Es per aquest motiu que, a vegades, hi ha articles que han d’esperar dades que he demanat a organismes, institucions o particulars. L’objectiu és que em puguin discutir les opinions, però no, les dades que aporto. Dic això, a la vista de l’article d’opinió publicat, avui dissabte, 24 d’octubre, pel columnista de Regió 7, Xavier Gual, amb el títol “amagar les sigles o el candidat”. No opino sobre el que diu del PSC de Berga i les elucubracions que en fa, perquè les trobo poc ajustades a la realitat. El que m’ha sorprès és el desconeixement o mala informació sobre el que fou Progrés del Berguedà. Ho exposa com una mena de voluntat d’amagar les sigles socialistes, per aconseguir no sé quins objectius....Si un tema es desconeix és ben fàcil informar-se per les múltiples vies que hi ha, a dia d’avui. La creació de Progrés del Berguedà, fou per la via de la confluència de diverses candidatures independents progressistes que s’havien presentat a les primeres eleccions municipals, a l’abril de 1979. Al llarg dels dos o tres primers anys, un bon nombre d’alcaldes, van considerar important, coordinar les seves accions i actuacions, per a confrontar-les amb les candidatures de CiU, i alhora tenir representació pròpia, en el Consell Comarcal de muntanya. Fou així com les alcaldies de Gironella, Bagà, La Pobla de Lillet, Guardiola de Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà, Cercs, i altres candidatures amb representació pròpia, en el govern o a l’oposició van donar d’alta en el Ministeri de l’Interior: Progrés del Berguedà, amb NIF propi i amb plena i absoluta independència. Es va elegir una junta de govern, en la qual se’m va proposar pel càrrec de coordinador. Durant anys la feina d’aquest partit fou intensa i extensa, podent parlar de tu a tu amb CiU que ostentava una majoria d’alcaldies, però que tenien clar que els grans temes havien de sortir de l’acord entre les dues forces polítiques. Quan els principals promotors i impulsors van deixar càrrecs, es va acordar la seva dissolució. La vida del PSC, a Berga i comarca, s’havia anat ampliant i reforçant, fins el punt que va poder prendre el relleu en uns casos, i en altres, no. Es així de senzill i planer, sense necessitat d’inventar res ni fer elucubracions sobre el passat o el present de la candidatura de Berga. El cap de llista, Marc Ortega, ho ha ben exposat, i segur ha estat ben entès per la majoria de berguedans i berguedanes.