Joan Roma

MITIFICAR EL PROCÉS. En multitud d’ocasions, al llarg de la història, s’han volgut transformar els errors, les decisions i les actuacions desastroses, en èxits, victòries o derrotes dolces, culpa dels opositors, adversaris o enemics, segons conveniència del moment. Es el que alguns pretenen fer amb el procés. No volen acceptar ,de cap manera, la pura i dura realitat del que es perseguia i de la desastrosa gestió que se’n va fer. Costa de creure el que vam viure, perquè la quantitat i gravetat dels fets, eren inimaginables, des del punt de vista democràtic. Després d’anys de treballs i votacions en el Parlament, en els quals vàrem establir les regles de joc, a nivell de Reglament i vàrem redactar i aprovar un nou Estatut d’Autonomia, no era previsible que uns anys després, una colla d’il•luminats vulneressin els fonaments d’una democràcia que tant ens havia costat assolir. Escoltar justificacions sobre el trencament de l’estat de dret, d’imposar decisions sense les majories preceptives, de no donar veu al nostre òrgan assessor( Consell Consultiu) , de vulnerar el propi Reglament del Parlament, així com l’Estatut d’Autonomia i la Constitució espanyola, suposa tenir un concepte totalment erroni de la democràcia, i anar per les vies de l’autoritarisme, revestit de popularisme elemental. Com sol passar quan les coses acaben malament, s’han de buscar culpes a fora. Mai es fan actes de contrició, ni reflexions sobre els immensos errors comesos, el principal dels quals era donar veu només a una petita part del poble català. Quan s’agafa la part pel tot, el resultat no pot ser altre que el desastre. I per molt que es vulgui vestir de victimisme, pels errors comesos per una altra part, mai pot justificar les culpes pròpies. I certament hi hagueren desviacions i abusos per part del govern central, però els de la part independentista, els varen superar àmpliament, amb greu perill d’un conflicte intern, evitat per la covardia d’uns i la prudència d’altres. Els qui ara volen celebrar una derrota, son ben lliures de fer-ho, però no vulguin implicar-nos-hi als qui ens vàrem mantenir fidels a la legalitat. Per part dels impulsors, hi ha una autèntica batalla per imposar un relat, totalment modificat, inventat i adaptat a la recerca d’una èpica que no existí. Per aquest motiu els qui vàrem patir amenaces, pressions i tota mena d’accions en contra nostra, pel simple fet de defensar la legalitat vigent, estem obligats a evitar construccions inexactes o edulcorades de la realitat. El procés es va fonamentar en enganys, vulneracions de la legalitat i maniobres per imposar uns objectius minoritaris, sobre una població molt superior que es va deixar de banda. Contra aquesta mitificació s’ha de ser clar i rigorós. Res millor que deixar per escrit i ben documentat la realitat dels dotze o quinze anys que ha durat. En el meu cas, sigui pels anys de diputat i d’alcalde – president, he publicat prop de cinc-cents articles, en els quals es trobaran fets concrets i detallats sobre la realitat del procés. Qui el vulgui estudiar, comprovarà les raons per les quals no es pot mitificar el procés. Va ser un greu error, mal conduit, pitjor gestionat i mal acabat.