Joan Roma

IMPRUDÈNCIES QUE PAGUEM TOTS. Fa molts anys que estic predicant en el desert, o almenys així ho sembla, a la vista dels resultats obtinguts. Ja en el Parlament vam tenir amplis i llargs debats sobre què calia fer quan les imprudències obligaven a enviar equips de rescat per resoldre les situacions creades. D’entrada, deixo clar el tema. Quan parlo d’imprudències, parlo d’això, no d’imprevistos, ni accidents ni fallades mecàniques o d’altres tipus que no es poden preveure. I, per descomptat, la primera reacció i decisió ha de ser salvar les persones en perill, però a continuació, estudiar i si cal, sancionar les accions dutes a terme, si han estat fruit de la improvisació, la imprudència o la prepotència. M’explico. Disposar de mòbil, i cobertura, suposadament universal, ha produït efectes catastròfics en moltes persones i col•lectius. En molts casos, davant qualsevol proposta d’activitat en qualsevol modalitat, es pensa més en el mòbil que en la preparació física o la disponibilitat del material adequat. Quan parlo d’imprudències em refereixo a qüestions com: anar a escalar i no agafar el material mínim adequat, de manera que en alguns casos hem vist cordes massa curtes, o clarament inadequades per a l’activitat que es volia fer. O portar sabates d’anar per casa, i tot de cop, decidir anar a pujar el Pedraforca o qualsevol de les muntanyes de Montserrat, o d’altres indrets. O per voler-se fer el valent de la colla, llençar-se des de dalt d’un gorg, i quedar mig ofegat. Les imprudències apareixen per tot arreu. En dic imprudències, però se’n poden dir, desmanecs, com llogar una llanxa i no posar-hi prou combustible. El personal de salvament marítim estar fart d’haver de remolcar llanxes per haver quedat parades, o simplement perquè han cregut que en deu minuts, podien aprendre a navegar. D’altres, van a bussejar al cap de tres o quatre sessions d’aprenentatge, i han de ser rescatats de llocs inversemblants. Per aire, hi ha qui s’atreveix amb paracaigudes, vols delta, planejadores , globus aerostàtics, etc, amb tota mena d’improvisacions que obliguen a activar el 112, davant qualsevol imprevist. En resum, Catalunya creix, la població augmenta i les imprudències dupliquen o tripliquen les d’anys anteriors, fins el punt de tenir bombers, mossos d’esquadra, metges, infermers, protecció civil, etc, permanentment activats per intervenir, a qualsevol hora, a qualsevol indret del país. Si les imprudències clares i manifestes, no es fan pagar, estem animant a incrementar-les, any rere any, fins a l’infinit. Al cap de l’any, haurem gastat milions, molts milions, per salvar imprudents i haurem posat en perill molts professionals que dedicats a aquestes feines, no poden dedicar-se a d’altres. L’any 2009, es van fixar uns preus per a cada membre activat. Un bomber, 41.80 euros/ hora. Un vehicle, 54,25/hora. Un helicòpter, 3.151,30/hora. Es evident que caldria actualitzar preus, i fixar els d’altres membres activats, com Mossos, Ambulàncies, personal mèdic, etc. I, ho sento, però no té res a veure que un boletaire s’hagi perdut, que un ciclista hagi caigut, o a un escalador se li hagi trencat la corda que un esquiador hagi sortit de pistes, una llanxa no porti combustible o un parapentista no porti l’equip adequat. Si no hi ha sancions, s’animen les imprudències, fins a l’infinit. Així estem.