Joan Roma

A LA FELICITAT, PER UN TREBALL. Treballar de professor voluntari de llengua, en un Centre de Refugiats (CPI- Berga) té les seves compensacions. En primer lloc, veure interès i progrés en tots i cadascun dels alumnes, sigui quina sigui la seva procedència, i el seu grau de cultura. N’he tingut un bon nombre d’analfabets i tanmateix l’aprofitament de les classes ha estat immens. Passar del coneixement zero de llengua, a poder iniciar petites preguntes i respostes, al cap de tres o quatre mesos, els dona ànims per saber que van per bon camí. I poder mantenir petites converses, al cap de set o vuit mesos, els prepara per formar-se i sortir al mercat de treball. I aquí podem constatar l’enorme buit de candidats, a múltiples feines que ningú d’aquí vol fer. Quan em pregunten a mi, i als responsables de formació i treball, els donem una llista d’opcions que sabem necessiten mà d’obra: soldadors, manobres, treballadors de magatzems, neteges de tota mena ( domèstiques / industrials), ajudants de centres de dia i residències gent gran, ajudants de cuina, etc. Precisament en els darrers dies, una desena d’immigrants que havien seguit els cursos a l’escola Joviat de Manresa i a la d’hostaleria de Vic, han anat trobant feina, en diversos restaurants de la comarca del Berguedà i comarques veïnes. El fet de tenir aquests diplomes ha estat decisiu a l’hora de ser contractats. I fa goig de veure aquests ja ex alumnes, contents i feliços, treballant a la cuina d’aquests restaurants. Anar-los a veure suposa una injecció d’alegria i de convenciment de la bona feina feta, per part d’ells mateixos i per part dels qui treballem en el Centre. Cada un d’ells té la seva història personal. Història, en la majoria de casos, molt dura a casa seva i molt llarga i difícil fins arribar aquí. Hi ha solters, sí, però també de casats i amb fills que han deixat amb la dona o amb els seus pares. Han passat mesos, molts mesos, fins que han pogut complir el somni: un contracte de treball que vol dir un sou mensual, del qual n’extrauran tot el suc possible per enviar la resta a casa seva. Allà, el rebran com aigua de maig, i en faran meravelles. Cada euro d’aquí es multiplicarà per set o vuit allà i permetrà sobreviure amb grans millores, la vida quotidiana. El resultat és esplèndid per a ells, però també pels qui els contracten. Extraordinari compliment d’horari, de treball i disponibilitat. La formació rebuda i l’afany d’aprendre, els fa ser molt apreciats, de manera que el benefici és mutu. I sí, aquí es compleix la dita del “treball dona felicitat”. Amb contracte, poden ja trobar sinó un pis, sí, una habitació i iniciar una nova etapa de la seva vida , radicalment diferent a la que havien tingut fins aquest moment. Es la culminació del seu objectiu i també del nostre, dels qui hem col·laborat a fer-lo possible. Aquest, és el nostre premi.