Joan Roma

EL SOROLL COM PROBLEMA. Qui hagi viatjat una mica, haurà comprovat que el nostre país se situa entre els més sorollosos del món. A nivell intern i extern. Qui entri en un bar d’aquí, i compari el soroll amb un del centre o nord d’Europa, veurà la immensa diferència. El mateix passa en qualsevol altre lloc tancat on s’hi aplegui gent diversa. A nivell extern, de carrer, passa el mateix. Hi ha un munt d’estris, vehicles, treballs, màquines...actuant amb sorolls impossibles d’aguantar. Cert que s’han redactat ordenances, reglaments i lleis, però costa fer-les complir. Es més, molts consideren que la cosa va per als altres, però no per a ells. Molt típic d’aquestes latituds. Però, toca actuar seriosament, perquè ara mateix amb l’arribada de la calor, s’han d’obrir portes i finestres per aconseguir airejar cases i locals. Impossible, si alhora entra un soroll infernal. Es evident que en el cas d’obres, s’ha de tenir paciència i confiar en un acabament el més aviat possible, però hi ha un munt d’altres casos en que toca actuar als serveis municipals. Ha motivat aquest article, el pas d’una moto de petita cilindrada que feia un soroll inacceptable. Es sorprenent que ara que les motos de gran cilindrada han rebaixat els decibels de manera notable, resulta que algunes de les més petites, ofereixin sorolls clarament fora de norma. Però, un altre cas, em va refermar en publicar aquest article. Es tractava d’un cotxe amb finestres obertes i música tecno, a tot gas. Era realment una discoteca ambulant que superava tots els límits i passejava el soroll per a tota la ciutat. Per desgràcia, aquesta modalitat de compartir la música amb tots els vianants, es va estenent per pobles i ciutats, en competència amb altres discoteques ambulants, les quals, sumades totes, poden destrossar la tranquil•litat d’àmplies zones d’un poble o d’una ciutat. Què fer ? Doncs, qualsevol cosa, abans no arrelin aquestes situacions i es converteixin en sistèmiques. Si no es paren i no es sancionen, estem perduts, perquè es van estenent a una rapidesa immensa. En qüestió de dies, es pot passar d’uns pocs, a uns centenars, i francament quan s’ha estès per tot arreu, costarà molt de posar ordre. I en aquesta lluita contra el soroll, s’ha d’anar més lluny i establir horaris i decibels autoritzats en activitats esporàdiques que si es duen a terme un sol dia, no passa res, però si es van repetint produeixen molèsties impossibles de compartir, amb una vida sana i tranquil.la. Penso en l’ús de desbrossadores de jardins, treballs de neteja, recollida d’estris o de restes vegetals, etc. Es necessita regular més i millor, tot el que produeix soroll, establint els màxims tolerats, i fixant dies i horaris per a determinades feines. No pretenc anar tant lluny com alguns països europeus, però estic segur que tots agrairíem acostar-s’hi. De tots nosaltres depèn aconseguir-ho. Primer, reduint les activitats sorollosos i després demanant actuar als qui han de vetllar pel compliment de les normes, especialment ara a l’estiu.