Joan Roma

DESOBEDIÈNCIES QUE MATEN. Per deformació professional, faig un seguiment d’un dels problemes més freqüents i indignants: la desobediència de moltes persones a qualsevol tipus d’avís, norma, obligació o interdicció. Aquest problema, s’ha incrementat notablement en els darrers anys, cosa que obliga a esforços intensos i immensos per evitar danys materials i personals. M’explico. En els primers decennis de la democràcia recuperada, amb un simple avís, en format paper, una tanca, una senyal o una simple cinta, podíem tancar un espai, on s’hi volia celebrar un acte, una festa, una competició. No hi havia especials problemes per garantir el respecte a la decisió presa. Era fàcil, pràctic i agraït. Amb els anys, de manera gradual, les coses es van anar complicant, de manera que un simple cartell no era suficient, i calia pensar en mesures més contundents. Tanques, barreres, senyalització diversa, acompanyada de cintes i algun obstacle que impedís l’accés amb vehicles, etc. Quan es tractava d’obres, la cosa ja pujava uns graons i calia establir tancaments sòlids, en amplada i alçada, a més de protegir tota mena de maquinària i materials. Ja en els darrers anys, quan això no és suficient, s’ha de pensar en la contractació de personal de vigilància i/o seguretat, en connexió amb la policia municipal i/o Mossos d’Esquadra (CME). Tot i així, problemes per a garantir la seguritat i integritat de les infraestructures, equipaments i serveis que siguin objecte d’aquestes proteccions. Dit això, i feta aquesta llarga introducció, el més preocupant és quan les desobediències, posen en perill la pròpia vida o la d’altres. Treure avisos, tanques o proteccions, no es limita a un acte de gamberrisme o vandalisme, perquè els resultats poden esdevenir criminals. I això sí que ens ha d’ocupar i preocupar. I aquests fets, s’estan incrementant si ens atenem a informacions diàries o a informes d’ajuntaments, empreses i cossos de seguretat. També hi ha un increment notable de desobediències que porten a morts molt probables o segures. No hi ha tempestes, neus, glaçades, vents intensos, mars agitades o rius crescuts, que aturin a persones en les seves decisions de tirar endavant, fer sortides, excursions o recorreguts a peu o en vehicle, malgrat els avisos, no solament en mitjans de comunicació sinó fins i tot mitjançant tanques, barreres o cintes que tanquen aquests espais. Trencar-les, saltar-les o simplement ignorar-les, porten a incidents i accidents que acaben en mort, després d’obligar a desplegar mitjans tècnics i humans, amb greu perill per a les seves vides. Portem un llarg període amb morts que eren fàcilment evitables, simplement per no haver obeït. Toca passar factura de responsabilitats als qui han sobreviscut. No pot sortir gratuït.