Joan Roma

EXPLOSIÓ DE FAUNA SALVATGE. No disposar de depredadors naturals i tenir immensos territoris deshabitats, ha propiciat la multiplicació exagerada d’un bon nombre d’espècies, fins fa uns anys, sota control. Era habitual, anys enrere que pagesos i ramaders, actuessin com equilibradors d’espècies que competien amb les domèstiques. Ara, aquests factors no hi son, i ja només queden els caçadors com solució a la multiplicació i dispersió. Ara, comença una nova temporada de caça i és un bon moment per tornar a parlar d’aquest tema. Per als qui viuen en una ciutat, temes com aquests, els queden molt lluny i costa de pensar en que porcs senglars, cabirols, cérvols, isards, puguin constituir un problema per la gent que vivim en el món rural. Lògic. Cadascú viu els seus problemes, en funció de com li afecten. Els qui vivim a pagès, veure com una colla de porcs senglars poden destrossar en una nit, vuit o deu horts, d’un pagès, ens obliga a pensar i reflexionar si no cal anar més lluny a l’hora de protegir els pocs pagesos que ens queden. I, a dia d’avui, la solució passa per la reducció dràstica del nombre d’exemplars, perquè en tenim en excés. I si això passa amb els porcs senglars, similars problemes causen les grans poblacions de cabirols, cérvols i en menys mesura els isards. Tots ells compateixen per les pastures de les vaques, cavalls, xais i cabres que tenim en el territori. I no solament poden ser un problema pel menjar, sinó per una derivada més greu com és el traspàs de malalties. D’aquí la necessitat de portar sempre un bon control de poblacions i de sanitat animal. Estem doncs ja en temporada de caça i podrem veure el nombre d’exemplars que porten després de cada batuda. Anys enrere, eren molt pocs, ara son molts i d’aquí les noves vies de comercialització de la carn que suposen les caceres. Poc a poc, es van buscant nous mercats per al consum de la carn. Primer a casa nostra, animant particulars i restaurants a consumir aquesta carn, però al mateix temps buscant mercats externs, on és habitual el seu consum. I si abans parlava dels efectes negatius sobre pastures i horts de pagesos i ramaders, tenim en els accidents de trànsit un altre motiu de preocupació i queixa. L’increment de poblacions comporta la seva presència en totes les vies de comunicació, de manera que cada any es compten per milers els accidents que produeixen. No passa setmana que no tinguem en un poble o altre del nostre entorn, noticies i realitats d’accidents que han provocat danys materials considerables, en els vehicles, però que en el cas de motoristes, els resultats poden ser fatals. Es per tot plegat que cal trobar un equilibri entre la presència i existència d’aquesta fauna salvatge, com perquè pugui conviure en el territori, sense excessos que la facin perillosa per les activitats del sector primari, però tampoc per l’activitat de viure i transitar per les carreteres que uneixen els nostres pobles.