Joan Roma

CAMPAMENTS D’ESTIU I CANVI CLIMÀTIC. Com alcalde d’un dels municipis més buscats per anar de campaments d’estiu, per nombroses Agrupacions d’Escoltes, Grups d’Esplai o fundacions juvenils, vaig procurar sempre supervisar i mantenir contacte amb tots els grups, per tal de garantir la seva seguretat i benestar. Considero molt positiu el contacte del jovent amb la natura i que siguin conscients dels atractius de la muntanya i alhora dels seus perills. Els grups més ben organitzats, tenien clares les condicions climàtiques i la necessitat de disposar sempre d’un pla B o C, en funció de com variaven. El problema el teníem amb els grups poc preparats i formats, que creien poder improvisar en qualsevol moment i lloc. Això, produïa maldecaps que sovint havíem de resoldre des de l’ajuntament, per evitar perills imminents. Ara, ja sense el càrrec institucional, mantinc l’interès per veure quins canvis fan les colles per adaptar-se al canvi climàtic. Qui no se l’agafi seriosament acabarà molt malament i quan parlem de grups que son responsables de nens i joves, no se’ls pot permetre la improvisació com a norma fonamental. Les coses poden acabar molt malament i això no ens ho podem permetre. Hem passat l’estiu i uns quants milers de nens i joves, han tornat a venir. Alguns campaments han aportat novetats, cada vegada més habituals, com és la d’instal•lar una gran carpa que serveix tant per menjador com per determinades activitats de tot tipus. Es una bona decisió. Amb tot, fins i tot a la muntanya, hem viscut alguns dies de temperatures mai vistes, la qual cosa complica l’ús de la gran carpa, a determinades hores. També, hem patit algunes grans tempestes, amb gran quantitat d’aigua, però sovint acompanyada de calamarsa, cosa que ha fet malbé algunes tendes de campanya i alguna de les carpes. En resum que si el temps es torna boig, s’han d’emprendre mesures adequades com perquè no produeixi danys personals, alhora que es minimitzen els danys materials. També, cal ja fer previsions de tenir refugi segur en la mateixa finca o finca propera, on hi ha instal•lat el campament. Un petit ajuntament com el nostre, però ho podem dir de tots els petits ajuntaments de Catalunya ( en tenim 600 ) no disposen d’equipaments suficients com per aplegar dos o tres campaments alhora. Algunes de les fortes tempestes caigudes, obliga a traslladar tots els acampats, a instal•lacions municipals si la casa de pagès on està ubicat no disposa d’un magatzem, paller o edifici semblant. I un ajuntament en pot acollir unes desenes, sigui a l’escola, al centre cívic, o local polivalent, però cap disposa d’un edifici de grans dimensions com podria ser un pavelló poliesportiu. Aleshores, el problema esdevé un maldecap per a totes les parts, perquè hi ha tempestes que poden durar hores, i no permeten retornar al campament. I si ha parat, pot ser que tot estigui anegat d’aigua i calgui esperar un o dos dies per tenir-lo operatiu. Què vull dir amb això ? Doncs que també en aquest àmbit toca fer els deures i pensar en que tota autorització d’acampada ha de comportar un lloc de refugi proper. I reforçar el material d’acampada, tan a nivell de tendes com de carpes comunitàries. I posar-les amb les degudes mesures de seguretat com per evacuar l’aigua i evitar enlairaments per vent. Res de nou, que no s’hagi fet, anteriorment. Poc a poc, ens hem d’adaptar a les condicions medi ambientals, i ara toca, donar dos cops de volta més, per garantir la seguretat i el benestar de tots els participants en campaments. El canvi climàtic també repercuteix en aquesta activitat.