Joan Roma

EL QUE ENS JUGUEM AQUÍ I A LA UE. Molta gent pensa que les victòries guanyades, son victòries segures, inamovibles i definitives. I no, no, només cal fer un mínim seguiment del que diuen i després fan, a les institucions on governen. El pas de la teoria a la pràctica, suposa retrocedir anys, fins i tot decennis, en àmbits que crèiem intocables. Ho veiem, tot sovint en els EUA, on la petjada de Trump ha deixat canvis en un gran nombre d’Estats, de manera que drets com a l’avortament, a sanitat, a la lliure educació, i d’altres, no solament son qüestionats sinó que es legisla en contra, amb la intenció de reduir-los o fins i tot prohibir-los. Aquells principis ja els tenim aquí, amb maneres i propostes que espanten pel que tenen d’irreals i falsejats. Es qüestiona tot, i es perdonen o justifiquen actes i accions lligades a dictadures, religions i/o moviments contraris a les llibertats. No es teoria, és pura realitat que la imposen tan bon punt arriben a cotes de poder. No hi ha pitjor adversari que fanàtics i il•luminats. Ho hem vist en el passat, però és que ara ho patim en el present. Recomano fer un repàs a les accions i actuacions dels governs municipals on coincideixen PP i VOX, i lògicament en totes les comunitats autònomes on comparteixen càrrecs institucionals. Si el PP ja era un partit de dretes, ara ha anat més cap a la dreta fins tocar-se amb l’extrema dreta, en multitud d’aspectes. Els dos partits han entrat en competició i ara han de demostrar que son més radicals que l’altre per evitar se’ls emporti els vots. Es així com ja no podem situar el PP en el centre – dreta, on el situàvem vint anys enrere. Amb una certa generositat, tot sigui dit, però és que ara la competició és tan dura i constant com per preveure en cada moment quina opció assumirà. Sempre és la més radical i contrària a les llibertats. I han arribat a un punt en que res els aparta del gran objectiu: governar, per imposar i al mateix temps ,fer negoci. Perquè aquesta és una altra constant: govern que tenen, govern que contaminen i converteixen en eines de benefici propi. Per a ells, la corrupció té un caràcter de pecat venial que pot ser justificat, sota criteris diversos. Però, tornant al principi. Fa pocs dies hi hagué la trobada de líders de partits d’extrema dreta, en la qual es van poder escoltar autèntiques bestieses, des de tots els punts de vista, però no eren paraules al vent, eren propostes que alguns estan aplicant en els seus països i altres pretenen aplicar-les tan bon punt, els electors els facin confiança. No volen una UE forta i lliure, no, no, ells volen uns Estats poderosos i deslligats d’obligacions externes. Faran tot el que puguin per tirar per terra les lleis progressistes, per canviar-les per altres de retrògrades. No hi ha drets segurs, perquè ells estan disposats a modificar-los i si convé, fins i tot suprimir-los. Ningú agafi el repte com teòric, perquè és molt real el que ens juguem. Mobilitzem-nos perquè ens hi va el progrés i la llibertat. Tenim la gran ocasió el 9 de juny, a les eleccions al Parlament Europeu.