Joan Roma

HORA DE DECIDIR Si algú volia tornar a decidir, ho podrà fer el proper 23 de juliol, en unes renyides i vitals eleccions generals. Al llarg de les properes setmanes anirem veient com de diferents son uns objectius i uns altres. Com de diferent serà el futur en funció de qui guanyi i de com ho faci. Qui cregui que cada conquesta, és per sempre, es donarà compte que res és etern sinó es lluita per a conservar-ho. Anirem sentint tot el que es vol derogar, en comptes d’allò que es vol millorar o renovar. I veurem com de fàcil és destruir i com de difícil és construir i mantenir. D’entrada, considero valenta i coherent, la decisió presa per Pedro Sánchez. Davant incerteses i dubtes, que la gent digui la seva. Que es manifesti i triï entre un programa de modernització i progrés o caigui en mans d’aprofitats i retrògrades. La dreta i extrema dreta, sempre ha cregut que el seu lloc, és en el govern. Més ben dit, en els governs siguin municipals, autonòmics o central. Es creuen més capacitats que ningú per a prendre decisions i tirar pel dret. Qui no pugui seguir és perquè no està preparat o no vol fer-ho. Que quedi pel camí, i caigui en mans de malfactors, o de la beneficència. Els valents, els agosarats no necessiten ajudes, sempre se’n surten. Els qui no ho son, no mereixen atencions ni ajudes. Sota aquests principis, assistirem a una dura campanya electoral. Tot s’hi val perquè saben que si perden han de començar de nou. I ells sempre tenen presa per fer fora els qui impedeixen la seva entrada. Davant aquests obstacles, la solució és tirar endavant fins que la cosa peti. S’han ja trencat regles establertes, se’n trencaran moltes més, perquè l’estat natural d’aquests partits, és el govern. Estar a l’oposició és una anomalia, sempre transitòria. Si a nivell de tot Espanya, ens juguem el futur de progrés, a nivell català, l’embat és encara més potent. Hi ha un dels partits de probable govern amb el PP que sense embuts ha dit que caldria il·legalitzar partits independentistes. No sé si , cas d’estar en el govern, gosarien provar-ho, però millor no haver-ho de comprovar. Son capaços d’això i de més. No es caracteritzen per la sensibilitat autonòmica, i encara menys per la ideològica. Ja no diguem pels qui lluiten per la independència. Es per tot plegat que les eleccions del 23 de juliol, son encara més rellevants, a Catalunya. Hem de ser conscients que una part dels atacs i de l’odi, contra Pedro Sánchez, prové de les seves valentes decisions sobre el procés i post procés. Son molts els qui no li han perdonat, la via de diàleg, la pacificació, la desjudicialització ( dintre dels límits del que suposa la separació de poders). En definitiva, la normalització de relacions. Hi ha hagut vot de càstig a les municipals i autonòmiques del passat dia 28, segur. Per culpa del procés i per les actuacions del post procés. Molts de fora, no ho volien, i alguns de dintre, tampoc. Doncs bé, ara , arriba l’hora de la veritat. Per a tancar la porta a extremismes i desitjos de venjança, res més apropiat que fer confiança a Pedro Sánchez i el seu projecte. Ara, és el moment clau per a decidir.