Joan Roma

SANITAT: EL GOVERN , NO POT TIRAR LA TOVALLOLA. Sota l’excusa que falten professionals mèdics, el Departament de Sanitat, retalla fins extrems mai imaginats, el servei que dona als ciutadans. I quan més allunyats de les ciutats, més mal servits. De 947 municipis que té Catalunya, aproximadament la meitat, es troben en situació d’emergència mèdica. Entenent per emergència, el disposar només d’unes poques hores a la setmana, d’un professional mèdic, i d’una infermera. Pitjor encara, pel que fa especialistes, com comadrona, pediatre, psicòleg...o fins i tot extracció de sang per analítiques. Es a dir, si abans de la pandèmia, era normal disposar de servei, en els consultoris municipals o en els CAP’s, de dos o tres matins o tardes, per setmana, ara el servei s’ha reduït a unes 4 o 5 hores. Hores que poden decaure si el professional està de baixa, ha d’anar a alguna reunió territorial o té alguna visita institucional. No és gens excepcional, passar tot un mes, en blanc. Atenció, parlem de l’antiga “joia de la corona”. El servei més ben valorat, el servei més bàsic per a garantir la salut pública i alhora evitar l’aparició sobtada de malalties, en un grau elevat de difusió. Tots els entesos deixen clara la prioritat de l’atenció primària. Es aquí on es detecten les principals malalties, i és aquí des d’on es poden començar a tractar. Ens hi va la salut, ens hi va la vida. Poca broma amb el deteriorament constant i progressiu de la Sanitat. I si ara tenim problemes per disposar de bons professionals, el futur que ens ve pot ser encara pitjor. Tota una generació de metges de família, està a punt de jubilar-se, sense haver preparat igual o major xifra de professionals substituts. Si ara hi ha carència, en el proper futur, serà encara pitjor. Què fer, davant aquesta situació ? D’entrada, sumar esforços d’usuaris, en general, amb els càrrecs institucionals municipals. Els nous Consistoris, sorgits de les eleccions del 28 de maig, han de tenir com a prioritat exigir al Govern de la Generalitat, tota mena d’esforços per a pal·liar la carència d’efectius. Preparar un metge, requereix prop d’una dècada, entre estudis i pràctiques. Estem ja fora d’hores, però més val començar ara que més tard. Ha d’haver-hi increment de places a totes les Facultats de Medicina. Ha d’haver-hi, ampliació de places per a pràctiques, i fomentar l’interès per la medicina familiar. I, lògicament s’han de millorar les condicions de treball i de sous. La majoria d’ajuntaments han fet grans esforços per a disposar de bons consultoris i CAP’s. Bons per dintre i per fora. Es a dir, ben equipats, com perquè els professionals puguin treballar amb comoditat i eficàcia. Si a les condicions elementals, hi sumem les d’horaris raonables, i ho remetem amb unes bones compensacions econòmiques, farem que la professió sigui atractiva i desitjada. Aquesta iniciativa, de garantia de l’atenció primària, ha de ser potent i ben dotada econòmicament. I , a més, urgent.