Joan Roma

DERIVADES DEL JUDICI A LAURA BORRÁS. La llarga tramitació , finalment ha donat pas al judici, i a conèixer amb més detalls tot el succeït. D’entrada, constatar una evidència, i és el caràcter i les maneres de fer i decidir, d’una persona que no hagués hagut d’arribar mai a presidir una institució pública. La prepotència exhibida i les actuacions imperatives, no son les pròpies d’una servidora pública. El primer que aprenem els polítics, és la divisió de funcions entre nosaltres i els funcionaris al nostre càrrec. Nosaltres hem de fer la nostra feina, ells, la seva. Doncs, és el que no ha passat en aquest cas. En els meus quaranta anys de responsable de finances i president d’un ajuntament, mai, repeteixo mai, he fet cap adjudicació ni pagament que no vingués avalat, pel secretari o la secretària – interventora. Era el meu deure, era la seva obligació. No entenc com es poden haver adjudicat i pagat 18 adjudicacions, irregulars. Més ben dit, clarament il•legals, perquè el fraccionament de contractes és una pràctica, totalment il•legal, i per tant impossible en una administració que funcioni , mínimament com cal. Quan una tècnica de la Institució de les Lletres Catalanes ( ILC) diu que es va informar Laura Borrás de la inconveniència de fraccionar contractes, i se li va reiterar per part d’alguna altra administrativa, ens assabentem del rebuig a modificar el sistema i a continuar amb aquesta pràctica il•legal. Com fou possible ? Això no pot passar ni en un petit ajuntament de cinc-cents habitants. Podia haver passat en un primer contracte, però mai, en un segon i menys en un tercer... fins arribar a la xifra de 18. Aquí trobem un gravíssim mal funcionament ( per dir-ho suau) d’una entitat pública, pertanyent a l’administració de la Generalitat. Com pot ser que l’interventor de la ILC, no suspengués els pagaments ? Primer s’informa, després s’adverteix, i tot seguit es paralitza l’acció política – administrativa. Només faltaria !!! No pot haver-hi com a resultat, oïdes sordes i continuar cometent il•legalitats !!! On era, què feia, l’interventor de l’ILC ? Com és que no va paralitzar els pagaments ? I on era i perquè no va actuar l’interventor de la Conselleria de Cultura, de qui depèn l’ ILC ? I ja posats a reclamar transparència, com és que la intervenció general de la Generalitat no va detectar i actuar ? Cada organisme, cada departament, té el seu responsable. Constatem que en van fallar tres, de baix a dalt. Increïble. En quines mans tenim la nostra administració ? I posats a reclamar supervisió i control, és que la Sindicatura de Comptes, estava fent la migdiada o mirava cap una altra banda ? O és que presta més atenció a tot el que fa i gestiona el partit socialista que no pas, la dels partits independentistes? N’he tingut proves de diferències, segons partit, en la meva pròpia persona. Una raó més per a qüestionar aquest organisme. En definitiva, tot el vist, sentit i llegit, en el judici posa els pèls de punta i demostra un nefast comportament polític, seguit d’uns immensos errors, per dir-ho suau, de les obligacions de seguir, controlar i evitar males pràctiques en una administració pública. Si algú al més alt nivell no empren accions, tindrem més clara la urgència de canviar de Govern.