Joan Roma

UN INTENS I EXTENS RIDÍCUL. El dijous, 2 de febrer, apareixia un extens article en aquest diari, sota al títol de “ El Govern admet el poc èxit de l’oficina de mediació pels casos d’immatriculacions”. No, no, la realitat converteix el “poc èxit”, en un rotund fracàs, sense pal•liatius, i un intens i extens ridícul, alhora. M’explico. Des de fa anys, faig un seguiment sobre les immatriculacions de l’església, de bens que no tenia registrats, i que ho va anar fent, en base a unes prerrogatives concedides pel govern central, en anterioritat a l’any 2015. Poder immatricular, es a dir, registrar, no vol dir que es podés fer sense cap document, ni cap element probatori. En absolut. Ho dic en coneixement de causa, per expedients dels Bisbats de Solsona i Vic, i algun de La Seu. Doncs, bé, ERC es va llençar a acusar l’església, de l’apropiació de milers de bens, de tota mena, i davant aquests fets, es constituïa en salvador de tots els afectats, creant una Oficina de Mediació, a la seu del Departament de Justícia de la Generalitat. I per demostrar la valentia i seriositat del repte, ho va proclamar l’aleshores Vicepresident Pere Aragonès, acompanyat de la Consellera, Ester Capella i altres dirigents del partit. Fonamentaven la necessitat en considerar que els 3.722 bens , fins aleshores immatriculats, havien estat indegudament apropiats per l’església. Exposo alguns dels elements, ja explicats en anteriors articles en aquest mateix diari. La relació comprèn: 1.855 llocs de culte, 1.518 terrenys i 349 edificis civils. La llista de bens indeguts comprenia, des de la Basílica de la Mercè, de Barcelona, fins a les de Sta Maria del Mar, la del Pi, i lògicament les catedrals de Barcelona, Tarragona, Solsona, Girona, etc. En la relació també hi figuren els Monestirs de Sant Llorenç de Morunys, o el de St. Pere de Camprodon, i per descomptat, els Palaus Episcopals de Barcelona, La Seu, Solsona, Tarragona, o multitud de santuaris, cementiris i cases parroquials. En fi, que es van llençar a la piscina sense mirar si hi havia aigua, i es van embrancar en una acusació d’extraordinària gravetat, sense cap element fonamentat. Perquè va passar? Molt senzill, un dirigent d’Unió de Pagesos, tenia un litigi amb el Bisbat de Vic, per un element immatriculat, en una finca, i va promoure com a via de solució trobar qui emprengués una creuada contra la pèrfida església catòlica, que s’havia apropiat de bens, durant centenars d’anys. I ERC, urbe et orbi, proclama com a certes les apropiacions de milers de bens, molts d’ells procedents de mil anys enrere, i decideix una cosa inaudita com la de crear una Oficina de Mediació perquè els milers d’afectats puguin anar-hi i així recuperar els bens. Dos anys i mig després, consta que tant sols 15 persones i 2 ajuntaments, van anar a fer alguna consulta, i només 5, van fer alguna reclamació sense aportar documentació adient, de manera que fou desestimada per l’església. Total fracàs, que el PSC ha constatat per via parlamentària, i que ha reclamat saber el cost de l’operació, per la qual hem tingut una oficina dedicada durant 2 anys i mig a fer sudokus, mots encreuats i llegir novel•les de misteri. Estimo el cost en uns centenars de milers d’euros i un intens i extens ridícul que un Govern mai hauria de tolerar. Algú hauria de dimitir.