Joan Roma

PER QUÈ TORNAR A ENGANYAR? ERC té necessitat de mostrar fortalesa, per fer veure que controla el present, i marca el futur, d’aquí que llenci un nou repte a l’Estat, en forma d’un imaginari referèndum d’independència. Segons Aragonés, acordat; segons Junqueras, podria ser unilateral. Una mostra més de la coordinació i sintonia entre dirigents, tenint en compte que mana més Junqueras que Aragonés, que al cap i a la fi, és un tercera fila. Ja s’ho faran entre ells, però estaria bé aclarissin als catalans, si volen seguir la via de claredat canadenca, com va proposar Aragonés en el Parlament, o la via Montenegro, com van proposar dies més tard, a la vista del proper congrés del partit. El que queda clar és que o ignoren les lleis vigents o actuen de mala fe, o les dues coses alhora. Perquè ho dic ? Doncs, perquè donen a entendre que Pedro Sánchez pot concedir de grat o a la força, autorització per a convocar un referèndum d’independència al Govern de Catalunya. I ja està. Es convoca, es guanya, i adéu siau. Bé, qui hagi superat l’ESO, sap que les coses no van així. En primer lloc, comparar les modificacions fetes al Codi Penal, amb un referèndum d’autodeterminació, és que s’ha begut l’enteniment i es troba en un estat mental molt confús. Pel primer tema, amb una majoria absoluta a les Cambres legislatives, es resolia la proposta. La convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, ni que Pedro Sánchez, el veiés factible, cosa que no veurem mai, no tindria capacitat legal per a autoritzar-lo. Per això, caldria la decisió de les Cambres Legislatives , Congrés i Senat, per una majoria de dos terços. Es com es resolen les propostes de modificació de la Constitució. Per tant, inviable, impensable, impossible. A què ve, doncs, proposar-lo si no hi ha cap possibilitat ? Simple estratègia interna de partit, per portar alguna peça al congrés d’ERC, i fer veure als militants que el partit, juga fort. D’això se’n diu enganyar. I és que quan a algun tertulià se li ha plantejat, apareix la solució màgica de la UE. Aleshores es treuen de la mànega que la UE, a la vista de la insistència d’un partit català, decidirà imposar a Espanya, la convocatòria. Ai Senyor ! No s’ha de ser gaire espavilat per saber que la UE és encara una confederació d’Estats. No una Federació i per tant, no té cap poder per imposar la vulneració de la Constitució d’un Estat membre. Al contrari, el que preval és el compliment de les constitucions de cada país. I si una cosa no impulsarien és un referèndum d’autodeterminació que tindria efecte dominó en altres països de la mateixa UE. Encara que alguns considerin Catalunya com el melic del món, hi ha altres tensions territorials que saltarien pels aires, a Itàlia, França, Alemanya, Bèlgica, etc. Ningú es cregui una intromissió com aquesta, perquè no té cap ni peus. En resum. Per necessitats i conveniències internes de partit, ERC, vol aparèixer com el més independentista de tots, proposant vies impossibles, tornant enganyar a la gent. Bé, no crec que ningú se’ls cregui, vist com van anar les coses cinc anys enrere. Encara no han entès que en el país hi ha 7,8 milions de catalans, i no 2 milions que podrien creure’s algun dels seus enganys.