Joan Roma

INFANTILISME PERSISTENT. Ho he dit mantes vegades que un dels grans problemes del país, és la mediocritat dels seus dirigents. Sinó de tots, sí, d’una gran majoria que ocupen càrrecs que en altres temps i en altres latituds, no ocuparien. I, als mediocres ,no se’ls pot demanar genialitats ni posicionaments d’alçada com requereixen els homes i dones d’Estat. Ara mateix, en comptes d’assumir com una gran oportunitat la celebració de la cimera Hispano – Francesa, a Barcelona, el 19 de gener, el que alguns promouen és una concentració o manifestació de rebuig. Volen fer visible l’existència del procés, o d’una mena de post – procés que ha de viure pels segles del segles. I res millor que sortir en els mitjans de comunicació per a demostrar-ho. D’això se’n diu “infantilisme persistent”, sobretot per part d’ERC que de bon primer no havia previst anar-hi i ara ha decidit que sí, per no passar per covard i fer el mateix que l’ANC, Omnium i el Consell per la república. Es dona per suposat que els híper ventilats de Junts, hi seran a primera línia. I ja està. A falta de feina, ara convenia muntar algun espectacle, alguna perfomance que permeti justificar l’existència d’aquestes organitzacions. Ara bé, no deixen de córrer un gran risc si la cosa no funciona, o funciona malament. Perquè ,quants s’haurien de mobilitzar per a demostrar fortalesa ? No menys de cent o cent-cinquanta mil. Xifres inferiors donarien la imatge clara d’un moviment desinflat i en retrocés. Els hi veurem? Estic convençut que no hi haurà cap multitud com per pensar en una revitalització o un ressorgiment del procés. Agradi o no, el procés va morir a l’octubre de 2017, quan va quedar palès que el Govern, els partits i les entitats independentistes havien enganyat als qui de bona fe havien cregut en la possibilitat d’obtenir la independència com qui canvia de vehicle. El problema d’aquest infantilisme és que arriba als més alts càrrecs del Govern, president inclòs. Ha acceptat la invitació per anar a la cimera, fent bo aquella vella dita popular de voler “anar a missa i repicar”. Aquest dia veurem el president en un lloc, i el seu partit, en un altre, en contra. Inaudit !!! No es creu el càrrec de president, en el sentit de que ha de representar els 7,8 milions de catalans, i es redueix a representar-ne menys de dos milions. Però, aquesta manera de fer i actuar s’amplia cap altres esferes i arriba fins i tot a complicar les negociacions per tenir pressupost 2023. Es infantil acusar el PSC de fer servir aquestes negociacions per a exigir tirar endavant tres grans projectes de país. I, és cert que aquest partit, posa damunt la taula desencallar el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, culminar el quart cinturó, i facilitar la implantació de Hard Rock. També parlen de congelar, primer, i reduir després les delegacions de la Generalitat a l’exterior que suposen immenses despeses sense cap fruit concret. I critiquen aquestes exigències, els mateixos que deien que imposaven la modificació del codi penal, en la negociació de pressupostos generals, a Madrid. Pur infantilisme, pura mediocritat, molt propi de la mateixa existència d’ERC.