Joan Roma

DEMAGÒGIA INTERESSADA. Tot i ser de Lletres, m’ha tocat lidiar amb els números, des del primer dia que vaig assumir el càrrec de Regidor de govern, precisament d’Hisenda. Després, nous càrrecs, i l’alcaldia, durant vint-i-vuit anys, obligava a posar l’economia en primer lloc. Elaborar un pressupost no és cosa fàcil, en un país com el nostre, en que depens enormement de les aportacions externes, per dur a terme la gestió diària, i plenament quan es tracta del capítol d’inversions. Aquí, l’existència de la Diputació de Barcelona, en primer lloc, i tot seguit del Govern de la Generalitat, del de l’Estat i de la UE, son fonamentals, per donar compliment al programa electoral. Amb similar dependència, també el Govern de la Generalitat, elabora el seu pressupost, comptant primer amb els recursos propis, i tot seguit pensant en els que vindran del Govern Central, i de la UE. Avui ,em permeto aclarir algun concepte pressupostari, per rebatre campanyes demagògiques, amb afirmacions que no saps si qui les fan son ignorants, o simplement persones de mala fe, o totes dues coses alhora. Tot sovint, podem veure grans titulars, derivats d’acusacions i afirmacions de les entitats i partits independentistes, en contra de les inversions de l’Estat, a Catalunya. No passa dia, ni any, en que s’acusi el Govern central de no dur a terme les inversions previstes, en els pressupostos generals. Apareixen xifres d’un 16 % d’execució, al mes de juny, o d’un 36% en el mes de setembre, ...donant a entendre, o dient clarament que arribats al 31 de desembre, si el Govern central no ha dut a terme totes les inversions programades, el diner es perd !!!. No, no, no senyors meus. El diner pressupostat pot endarrerir-se en la seva execució, però no retorna a les arques de l’Estat, sinó que continua “viu” fins a la seva execució. Ho dic, perquè aquests titulars ben segur provoquen preocupació i indignació a totes aquelles persones que no coneixen el funcionament de les institucions públiques. Mireu, anys enrere, era molt fàcil i viable, gastar el mateix any, els diners pressupostats. Ara, no. Ho dic tant per ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat o Govern Central. Per innovacions introduïdes a la gestió i per la lluita contra la corrupció, en aquests moments és normal i habitual, necessitar sis o set mesos per convocar i adjudicar unes obres. I altres sis, vuit, deu o quinze mesos per la seva execució, en funció de volum i complexitat. Així, doncs, quan el Govern central fixa, 2.068 M, per a 2021; 2.308 M, per a 2022, o 2.508 per a 2023, en els pressupostos, podem estar segurs de la seva execució. Que a juny, setembre o novembre, estigui en un 20, 30, o 60 %, depèn de la complexitat i tràmits adherents, i si pel mig hi ha expropiacions o modificacions de plans territorials, els terminis es poden allargar molt. Ara bé, els diners, els compromisos, el rigor pressupostari es manté. I la mania de comparar amb altres indrets, és més propi de les ganes de polèmica que no de realitat. Cadascú va al ritme que marquen les normes i la complexitat, i he pogut comprovar que també en aquesta matèria el Govern central compleix, mal els pesi a alguns demagogs professionals.