Joan Roma

SABER SUMAR !!! Una condició mínima de tot polític, és dominar les sumes. Es a dir, saber sumar, per a poder planificar, proposar i portar a votació, qualsevol tema, per insignificant que sigui. Pels qui no tinguin clars els números del Parlament, cal saber que tenim 135 diputats, de manera que la majoria absoluta, se situa en els 68. Si algú creu que amb 33 diputats es pot governar el país, és que s’ha begut l’enteniment, o simplement viu en un altre món, una altra realitat. Si, a més, es permet la frivolitat i la prepotència de dir que amb els 33 del PSC, no hi compta ni pensa anar-los a buscar, és que el nivell mental, ha sofert danys irreparables. I escoltar que amb qui volen tenir un tractament molt estret és amb els Comuns, és que no ha mirat l’hemicicle ni els ha comptat. En tenen 8, repeteixo vuit. No resolen res, perquè la suma de 33 i 8 és 41, molt, molt lluny dels 68 indispensables. Aleshores, perquè es parla de pressupostos, plans i programes de govern, si els números no donen ??? Imagino és per vendre la falsa idea de que seran tant bons governant, que ningú s’atrevirà a plantar cara, i encara menys a votar en contra. Santa Innocència !!! Recordem que Junts ha sortit del Govern, amb cop de porta inclosa, i amb declaracions d’una absoluta radicalitat. A mi, i em sembla que a molts, ens ha quedat clar que a partir d’ara a ERC , ni aigua. Si això, és així, no solament és impensable no recolzar els pressupostos, és que votaran en contra de gairebé tot el que es presenti, per part d’aquest partit. I en el seu camí d’oposició radical, es trobaran amb altres grups que tenen tantes ganes com ells de fer caure el Govern. Així que ERC es trobarà amb dotzenes, centenars d’acords parlamentaris, contraris a la seva posició i als seus plantejaments. Qui hagi estat en el govern o a l’oposició sap que sense majoria, la vida és un infern. El govern es pot veure obligat a canviar tot el que havia planificat i proposat, per substituir-ho per tot el que els altres grups hagin consensuat. L’oposició pot imposar una línia de govern, totalment oposada a la seva. Si se sap sumar, tot el que es porti al Parlament, a Ple o a Comissió, tindrà una vida agitada, curta, i probablement capgirada, fins el punt que pot entrar amb un redactat i pot sortir amb un altre, radicalment diferent. Sortir a la palestra amb ànims de gegant, ànsies de domini , i confiança en seguir governant com si res hagués canviat, indica el grau d’ignorància i mediocritat d’ERC. En tres mesos hauran caigut del pedestal i s’arrossegaran per la realitat que imposa el funcionament democràtic de les institucions. Cauran del cavall, tot esperant que el cop, els faci tornar a la realitat. Vist com son, no és gaire previsible .