Joan Roma

RESCATS: CRÒNICA D’UN FRACÀS. Sabia que les coses no anaven bé, però no ha estat fins rebre resposta del Conseller d’Interior, a preguntes del diputat Cristòfol Gimeno(PSC) que el compliment del Decret legislatiu 3/2008, s’ha comprovat totalment desastrós. Molt més del que mai m’havia imaginat. Durant anys, els debats i reflexions, sobre si les persones rescatades, havien de pagar el cost del seu rescat, estava en el carrer. Després va entrar en el Parlament, i en vam estar discutint uns quants anys, fins arribar a la conclusió que sí. Que s’havia d’establir i aprovar un conjunt de taxes i preus públics, a aplicar, en aquells casos en que els rescats eren motivats per comportament totalment inadequats. Fos per imprudències manifestes, fos per manca de material, coneixements o vulneració de normes vigents. A efectes de rescats, dono els preus aprovats. Per intervenció de bombers, s’imputarà un cost de 41,80 euros per unitat i hora. Per vehicles, 54,25 euros, per unitat i hora. Per helicòpters, 3.151,30 euros per unitat i hora. A dia d’avui, tots aquests preus haurien de ser augmentats considerablement, però de moment, son els vigents. Per saber el grau de diligència, bona gestió i efectivitat, el diputat va demanar quants expedients s’havien obert i tramitat des de l’any 2015 ,fins a dia d’avui. El resultat és increïble, perquè només n’hi ha 7. Sí, sí, heu llegit bé. Set en set anys, i d’aquests només 2 s’han pagat, altres 4 estan en via executiva, i finalment 1 es va anul•lar per estimació del recurs presentat. Al llarg dels meus anys de regidor i alcalde, he vist centenars d’imprudències, algunes tant estúpides com saltar a un gorg des d’uns 25 metres, provocant la intervenció de dos helicòpters, un camió de bombers, i els efectius de l’ajuntament. M’imagino un cost mínim superior als deu mil euros que ningú ha pagat. Però és que caminades amb nens petits, prèvies a anuncis de grans pluges, campaments mal muntats, escalades de principiants amb material de tercera mà,... ha estat habitual, durant anys i anys. I ja no parlo de la “joia de la corona” dels rescats a la comarca: el Pedraforca. Allà ja no fan ni cas quan veuen arribar un helicòpter. De fet, podríem dir que forma part del paisatge. No passa mes que no es faci un, dos, tres... rescats, la majoria d’ells, per causes indescriptibles. Des de persones que pugen amb sabatetes de tennis, o al migdia pensant que en dues o tres hores, pugen i baixen, grups de canalla com si anessin a la platja, persones que porten anys sense fer exercici físic, .... Si anem cap altres indrets, veurem imprudències a les platges, amb gent que no fan cas de la bandera vermella de perill, i tanmateix es fiquen en el mar. O altres se’n van amb patinet, fins no poder tornar. I ja no parlo d’imprudències més grosses com esquiar fora pistes, escalar sense experiència ni material, etc. La llista es pot fer tant llarga com experiències hem viscut al capdavant d’alguna institució. No pot ser que el Govern no actuï. No es pot enviar el missatge que pots fer el que et doni la gana perquè trucant al 112, algú t’ho resoldrà....gratis, encara que posi en perill la vida dels rescatadors. Una mostra més de que no anem bé, i toca canviar de govern.