Joan Roma

ARAGÓ I VALÈNCIA, LES GRANS BENEFICIADES. La decadència d’un territori té efectes de vasos comunicants, sobre els seus veïns. El que marxa d’un, se’n va cap el més proper. Es així com ha passat i està passant en el cas de Catalunya, respecte de l’Aragó i València. En els 10 anys de procés han acollit centenars d’empreses amb seu a Catalunya, que buscaven refugi en territoris més seriosos i segurs. I no solament empreses sinó milers de particulars que exigien a les seves entitats financeres, obrir “comptes mirall” en aquestes altres comunitats autònomes com a via per “resguardar-se de perills”. Catalunya és un país petit, on la immensa majoria té amics, parents o coneguts, arreu. Aquesta proximitat i petitesa permet tenir informació de moviments de tota mena, i només cal anar a la Franja per veure l’immens creixement que ha tingut, d’Aragó cap endins. Cada dia milers de vehicles van i venen, portant treballadors de la banda catalana, per anar a treballar a la banda aragonesa. El que diem de l’Aragó ho podem dir de València, amb un president, Ximo Puig que s’ha convertit en una mena de recepcionista d’empreses que volien marxar d’aquí, i cercaven un lloc proper i segur. L’han trobat. I no solament l’han trobat les que volien marxar, l’han trobat moltes que tenien previst aterrar a Catalunya, i han preferit fer-ho uns quilòmetres més enllà. Sense cap mena de dubte la Comunitat Valenciana és la gran beneficiada pel desastre del procés. Després, hi ha Madrid pel que té de centralitat i ostentació de capital, i tot seguit ve l’Aragó, de manera que si el desgavell català dura uns anys més, ens podran fer un monument, terres enllà. Els haurem traslladat riqueses com mai haguessin imaginat. I sí, a més, hi ha alguna joia de la corona, com la recent anunciada inversió de Volkswagen, a Sagunt on implantaran la gran fàbrica de bateries elèctriques que Catalunya hagués pogut acollir. Son 7.000 milions d’inversions, i 3.000 llocs de treball. Però si les xifres son enormes, no ho és menys el paper estratègic de tenir una indústria de primer nivell, a casa. Així, doncs, un dels grans resultats del procés, ha estat la pèrdua de milers d’empreses, i el no aterratge de moltes altres que veuen una gran inestabilitat a Catalunya, fruit d’un govern que en comptes de governar es dedica a barallar-se entre ells, a part de no tenir ni full de ruta ni objectius clars de cara el present i futur. No sé si hem tocat fons o no, però estem molt avall, i no ens podem resignar a continuar anant cap avall perquè arribarem a la plena irrellevància. Que encara alguns estiguin en batalles per la independència és tenir la vista posada en un altre món, i que algú cregui que podem aïllar-nos i fer veure que el món està pendent de nosaltres, és per enviar-los a meditar en algun convent llunyà, fins que els retorni la sensatesa. Toca ja preparar el que ha de ser el relleu. En primer lloc, toca apostar fort pels nous ajuntaments, consells comarcals i diputacions que sorgiran de les eleccions municipals de maig de 2023. I tot seguit, toca imprimir un gran moviment, per aconseguir que Salvador Illa esdevingui el proper president de la Generalitat. Només amb aquestes condicions, Catalunya pot donar el tomb i recuperar el seny perdut.