Joan Roma

RESISTIR, ÉS PERSISTIR. Ni els més imaginatius haguessin pogut pensar en formules de resistència, com les que veiem de tant en tant a casa nostra. I no només una vegada sinó moltes. I no només per part d’una sola persona sinó de dues alhora . Qui s’ho podia imaginar ? Qui podia pensar en uns actes tant valents i demolidors ? Algú es demanarà de què carai parlo. Bé, ras i curt, em refereixo a la nova formula del vell joc de “cuc a amagar”, mitjançant el qual tan bon punt arriba Sa Majestat el Rei d’Espanya, el president de la Generalitat, Pere Aragonès , i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’amaguen, fins haver comptat a 20 o 30, per a tot seguit aparèixer a la taula de SM. Increïble, no ??? Doncs, no. Aquesta és la nova formula per demostrar la força de les conviccions i la resistència, front una Espanya opressora i repressora encarnada en la figura del Rei d’Espanya. Cal mostrar valentia i rebuig a la seva figura, almenys a les portes d’on arribi, després, com bons catalans, s’ha d’aprofitar la vinguda per fer un bon dinar o un bon sopar...no sigui que se’l mengin sense fer cas a les mostres de rebuig expressades. Amb el temps potser el perdonaran, perquè si bé gaire sovint, aquest joc comença a cansar a uns i altres, perquè a vegades es poden trobar, sense voler, i el joc s’ha de donar per acabat. De fet, al president del Govern, Pedro Sánchez, ja l’han mig perdonat. A ell el deixen venir i fins i tot el saluden, encara que fredament, no sigui es pensi que tot està oblidat. I no para aquí la cosa. No, no. L’estratègia del Govern, està sempre activa, i no para de preparar sorpreses i mostres de duresa davant el Govern Central. Cansats de reclamar la reunió de la Mesa de Diàleg, han decidit enviar-hi una delegació de baix nivell. Bé, no ho dic jo, ho diuen els entesos. El president Aragonès no hi anirà, com a nova mostra de fermesa i rebuig front Madrid. Agafeu-vos el “Madrid” com vulgueu. No. A la Mesa hi assistiran només dos representants del Govern: Laura Vilagrà, Consellera de Presidència i Roger Torrent, Conseller d’Empresa. I prou. Qui després critiqui les despeses del Govern, en viatges i protocol, quedarà retratat. Dos representants d’ERC, perquè els de JxC, ni hi son ni se’ls espera, i endavant. A veure què diuen i què proposen a Madrid. No cal preparar res. Ni documents, ni peticions, ni propostes concretes de traspassos de competències o modificacions de lleis, per augmentar l’autogovern. No, no. Que diguin el què vulguin que nosaltres ja tindrem material per criticar-los i atacar-los. Modestament, proposo que a la tercera Mesa de Diàleg, hi enviïn un becari o un conserge de Palau, per prendre nota o per enregistrar les propostes de Madrid, i així encara estalviar més i millor el temps dels nostres consellers. Aquí podeu veure dues bones mostres d’estratègia i tàctica política, demostradora de la fermesa i solidesa del nostre adolescent Govern. Qui hauria imaginat tanta astúcia i valentia, alhora !!!