Joan Roma

PERSISTÈNCIA EN ELS ENGANYS. Tot el procés independentista ha estat un immens engany. Poc a poc, es van coneixent interioritats que deixen les coses clares i diàfanes. Les darreres ,fan referència a declaracions de Puigdemont, confessant que no hi havia res preparat, per aprovar la DUI. O el llibre de Clara Ponsatí, que deixa, a caure d’un ruc ,als principals líders del procés, des de Puigdemont a Oriol Junqueras, passant per Josep Rull, Cales Mundó i “tutti quanti”. Arribem però, a un nou cas, dels molts que van passant pels Jutjats. Lentament, però sense interrupcions. Ara ,toca jutjar als membres de la Mesa del Parlament, que van acordar tramitar, debatre i votar, mocions a favor del dret d’autodeterminació i contra la monarquia. Els encausats son l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, amb Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Ariadna Delgado.A tots els hi va fatal aquest judici, amb probable condemna ,perquè, en Roger Torrent ostenta el càrrec de Conseller d’Empresa i Ariadna Delgado, és l’Alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet. Ara bé, els encausats s’afanyen a criticar la Justícia per considerar que no van fer res més que permetre debatre en el Parlament. Res més, ni res menys. La Justícia vol retallar el dret de debat d’un Parlament. Increïble injustícia. Una vegada més uns independentistes son perseguits per les seves idees i no pels seus actes. No, no, no confonguem el personal, prou de mentides i falsedats , a aquestes alçades de la nostra història. En un Ajuntament, un Consell, una Diputació, un Parlament, o en el Congrés i Senat, es pot parlar de tot, la línia vermella que no es pot creuar és posar a votació propostes clarament inconstitucionals. Posar a votació vol dir, tenir intenció i voluntat de complir el que es vota, de manera que si el Parlament acorda tirar endavant un inexistent dret d’autodeterminació, vol dir vulnerar la Constitució. Es a dir, cometre un dels pitjors delictes, en un Estat democràtic. I el mateix podem dir del règim que vam aprovar en referèndum oficial, tots els espanyols, en forma de monarquia. Debatre, cap problema, votar i acordar vulnerar la Constitució en dos dels seus elements essencials, és el que porta els membres de la Mesa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I no podran dir que no foren avisats de les conseqüències. Ho foren per part dels lletrats del Parlament, per part dels Grups Parlamentaris , fidels a la Constitució i per part d’eminents advocats externs. Així, doncs, ningú es porti a engany. Els membres de la Mesa van desobeir els avisos del Tribunal Constitucional, assumint uns riscos i unes decisions que clarament eren inconstitucionals. D’aquí el judici, i d’aquí les peticions de 16 a 20 mesos d’inhabilitació i les corresponents sancions econòmiques. Ho sento, però és un preu més que raonable a qui va considerar poder-se saltar els avisos, recomanacions i advertiments dels assessors legals. Ningú pot saltar-se la llei.