Joan Roma

EL PARADÍS DEL BREXIT. Unes quantes mentides, una intensa i extensa campanya, finançada per elements poc coneguts i gens transparents, en mans de persones sense escrúpols, van donar com a resultat, un dels moments històrics més negatius per a la vella Gran Bretanya. El Brexit es feu realitat. I res més pedagògic que fer-ne un seguiment periòdic, però permanent, dels seus resultats. Ho recomano a tots els lectors, sigui per la via de connectar canals britànics, en viu i en directe, o fer-ne un seguiment per altres vies. El resultat és demolidor, en tots i cadascun dels àmbits i sectors de la vida quotidiana. No hi ha cap sector que no n’hagi sortit profundament perjudicat. Alguns, fins extrems mai imaginats, posant en perill, fins i tot la seguretat alimentària o la personal, per manca de professionals suficients. I és que en alguns sectors, la dependència d’elements de fora, era superior al setanta o vuitanta per cent. Resulta interessant escoltar les opinions i reflexions dels britànics, al cap de cinc anys del referèndum de 23 de juny de 2016, en el qual 17,4 M van decidir-se pel sí ( un 51,9 %), i 16,1 M van votar pel no ( 48,1%). Un ajustat resultat que va suposar un canvi radical en el present i futur de la considerada segona o tercera potència de la UE. També és recomanable fer un seguiment dels tràmits del divorci. Ho dic pels qui, a Catalunya, eren capaços de resoldre en quinze dies , la separació d’un territori de l’altre, cas de tirar endavant la independència. No menys de quatre anys d’intenses i extenses negociacions han fet falta per aclarir i acordar el divorci, de comú acord, entre les dues realitats. I encara ara hi ha greus diferències en la interpretació d’alguns dels acords, i molt especialment de la situació creada a Irlanda del Nord, per culpa del Brexit. Ningú descarta propers desacords que comportin reaccions immediates de la UE, davant la poca seriositat de l’Executiu Britànic. I és que una cosa son els papers, i altra la realitat. I no passa dia en que la realitat topi amb conflictes mai imaginats, cosa que incrementa les tensions i els greuges per promeses incomplertes. Va bé, veure en la pell d’altres, el que alguns aquí volien vendre com l’entrada en un paradís a la terra. També aquí a Catalunya, teníem un bon nombre d’il•luminats, capaços d’anar a predicar per pobles i ciutats prometent una vida excepcional, si és produïa la per ells anhelada independència. Diner de sobres per a disposar de les millors infraestructures, equipaments i serveis. Funcionament perfecte de totes les administracions. Situació idíl•lica en el món mundial, sense especificar si a dintre o fora de la UE. Acceptació de la nova realitat, per part de tots, encara que la majoria no la volgués. I separació de bens i persones, en un plis plas, sense cap efecte negatiu per cap de les parts. Tot plegat, no gaire lluny, de les promeses fetes pels principals valedors del Brexit, la majoria dels quals han fet silenci pel fòrum i no se’ls troba enlloc a l’hora de demanar responsabilitats. El dany està fet, i ningú diria que la GB estigui en cap paradís terrenal. Prenem-ne nota.