Joan Roma

GRANS OCASIONS PERDUDES. L’art de governar és una barreja de bon ús de les eines pròpies i de saber aprofitar els moments clau, per fer un salt qualitatiu. Tots els qui hem ostentat càrrecs de govern, podem donar compte de l’acció ordinària, al costat de l’extraordinària, motivada per saber-se moure, en els llocs precisos, en els moments adequats. Recordo desenes de moments clau, en els quaranta anys de govern, degut a mèrits propis o a mals governs aliens. Sempre procurava tenir 5 o 6 projectes executius, de diferents dimensions, per presentar en un moment donat, en que apareixia una convocatòria d’ajuts imprevista, o sobrava diner, per no haver presentat prou projectes, un munt d’ajuntaments. En un cas, era per mèrit propi, en altre, per demèrit dels altres. De tot hi ha a la vinya del Senyor, i només era qüestió d’estar sempre a l’aguait per emportar-se el gat a l’aigua. Si traspassem aquest principi al que hem vist fer al Govern de la Generalitat, ens adonarem de moltes grans ocasions perdudes. Em refereixo a no haver aprofitat prou bé, els moments en que el govern central no disposava de majoria absoluta, i necessitava els vots de Minoria catalana, més tard de CiU o ERC per aconseguir ampliar i millorar l’autogovern de Catalunya. El victimisme ha fet un mal terrible perquè ha presentat les males negociacions, o l’absència d’aquestes, com fruit de la mala sang del govern central, de torn. Es més fàcil carregar les culpes als altres que no pas reconèixer les deficiències o ineptituds pròpies. Aquesta ha estat una habitual excusa en els darrers quaranta anys. No ens donen el que demanem, perquè son dolents. No serà que hem estat incapaços de negociar ? No serà que no hi ha hagut cap estratègia ni plantejaments de futur ? Ens queixem d’un deficient sistema de finançament, però el Govern no n’ha presentat cap de propi, per proposar-lo com alternatiu. Es més, ha preferit no anar a les reunions preparatòries per evitar haver-se de mullar. Volen anar cap a la independència, oblidant el dia a dia, i deixant siguin els altres els qui discuteixin les noves condicions. Però, encara més greu és ,deixar perdre una altra ocasió de canvis profunds en l’estructura de l’Estat, i no fer costat a Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, el qual està aplegant forces i territoris que advoquin per una autèntica federalització d’Espanya. No solament proposa un nou sistema de finançament més just i adequat, sinó descentralitzar l’Estat, a nivell polític i administratiu. Un somni de tots els federalistes que permetria equilibrar el país, i obtenir un reequilibri territorial , com mai hem tingut. On està el nostre Govern ? Enlloc. Ni està ni se l’espera perquè es barallen entre ells, i aspiren a una independència amb gran soroll verbal i nul moviment real. El mentrestant, continua generant una pèrdua d’ocasions immenses que deixem perdre, dia sí, dia també. Grans visionaris. Grans estrategues els nostres governants. Ho hem vist en els darrers deu anys. Més febles que mai, més desorientats que mai.