Joan Roma

ALCALDES D’ERC I JUNTS, SENSE REACCIÓ. Sempre he defensat, l’enquadrament d’alcaldes i regidors dintre dels partits polítics. La unió fa la força, i disposar d’un partit al costat, suposa exercir més i millor el càrrec institucional. Els partits estan per ajudar, per recolzar, per aportar assessorament i coneixement de temes complicats, com perquè els càrrecs institucionals puguin prendre decisions en les millors condicions possibles. S’equivoquen qui veuen en els partits, una força dominadora o impositora de directrius i decisions, almenys aquest no és el cas del partit socialista, al llarg de tota la seva ja llarga existència. Tothom qui hi militi o s’hi presenta, sap que l’ honestedat és la principal prioritat, al costat de l’eficiència i bona praxis, en tot lloc i moment. La pertinença a un partit, de forma directa o indirecta, permet la interrelació, de manera que el partit ajuda i assessora, però alhora l’alcalde o regidor, fa arribar propostes, alternatives o queixes al partit, perquè siguin ateses o corregides si és el cas; molt especialment quan el partit està en el govern. No entenc, no puc entendre com no hi ha hagut una autèntica revolta per part d’alcaldes i regidors d’ERC i Junts x Cat, davant l’abandonadament de la Sanitat, en el món rural, per part del Govern de la Generalitat. No hi ha excuses ni justificació per tenir 400 municipis, amb el servei de primària tancat, o amb un servei tant mínim que no es pot considerar, servei. O altres 200 municipis amb una Sanitat amputada, fins extrems mai imaginats. Si algú creu que pobles sencers, després de tenir un any i mig els consultoris totalment tancats, ara els obrin per oferir un matí a la setmana de servei mèdic, d’infermeria i administració, no és una presa de pèl, és que desconeixen les necessitats i realitats del món rural. Va creixent la indignació per les excuses i la reducció al ridícul de l’assistència primària, i van augmentant les morts de persones deficientment ateses, o clarament desateses. Veure com el Govern de la Generalitat gasta desaforadament en tota mena d’espectacles i gesticulacions, l’endemà de dir que no disposa de suficients mitjans per atendre les necessitats assistencials, arriba a final de recorregut. No sé si son conscients de la indignació i ràbia de desenes de milers de famílies, però algú els hi hauria de dir que hi ha una explosió social en marxa, i qui no la resolgui serà emportat per ella. Es en aquest ambient enrarit i crispat que els alcaldes i regidors d’ERC i Junts x Cat, haurien de sortir públicament i exigir el retorn a la normalitat assistencial. Si no ho fan, son còmplices i justificadors de deixar sense servei, o amb serveis amputats, als ciutadans dels seus pobles. Aquest serà un dels principals arguments per demanar siguin apartats dels càrrecs, a les municipals de 2023. Qui no defensa el benestar del seu poble no mereix ostentar un càrrec públic. A punt d’iniciar elaboració de candidatures, que tothom ho tingui en compte. Qui calla, atorga.