Joan Roma

ES LA SANITAT UN SERVEI BÀSIC ? Cada dia , cada setmana, veiem el nostre Govern, embolicat en multitud de polèmiques internes i externes, sense temps per a explicar-nos el perquè de la supressió d’un dels serveis més bàsics i essencials, el de la Sanitat. Amb l’excusa de la pandèmia, van tancar consultoris mèdics municipals i CAP’s, en 400 municipis de Catalunya. Més d’un any i mig després, continuen en aquesta situació. En algun cas, han fet veure una reobertura d’un matí o una tarda a la setmana que tampoc compleixen quan qualsevol incident es produeix. La derivació de pacients va cap els Ambulatoris, mancats de personal administratiu i mèdic, fins el punt de que contactar amb ells, esdevé missió impossible. El telèfon està permanentment ocupat, o no sé si despenjat, la qüestió és que no hi ha un autèntic servei alternatiu al de cada poble. Però, és que aquesta derivació la podíem acceptar en els dos primers mesos de pandèmia, a la vista del desconeixement del virus, i la incertesa de les mesures a prendre. El perllongament del tancament no va ser ni prudent ni justificat, precisament perquè ha de ser des de l’assistència primària que es detectin els problemes i es proposin solucions. Estem a la segona meitat de setembre, i estem com estàvem un any enrere. No sé si pitjor perquè la resposta de la Conselleria és que falten professionals i no en troben. Es possible, si a tot Espanya surten 7.000 llicenciats cada any, de les 46 Facultats ? No serà que mentrestant es mantenen tancats, el Govern estalvia milions cada mes ? La situació és insostenible, a part d’inacceptable perquè han convertit el món rural, en un món de segona o tercera divisió. Precisament en pobles amb pèssim transport públic, amb multitud de persones grans, moltes d’elles sense vehicle propi, i amb un trencament o suspensió de relació metge – usuari que és fonamental per al coneixement dels problemes i el seu tractament. Es hora de plantar cara al Govern i exigir la reobertura immediata de tots els Consultoris i CAP’s. Amb garanties de disposar de professionals mèdics i especialistes, a banda d’infermeria i personal administratiu. L’excusa de que no troben professionals no val, perquè n’hi ha si es paguen adequadament i s’organitzen com cal. El Govern ha rebut ingents aportacions per combatre la pandèmia i ha pogut reforçar equipaments i serveis. En aquesta lluita, la recuperació del servei d’assistència primària és fonamental i d’aquí la indignació del món rural per una situació mai imaginada. Podem veure l’estratègia del Govern. Qui dia passa, any empeny i podem trobar-nos amb uns quants mesos més, en aquesta mateixa situació. Doncs, no. No és de rebut, dividir el país, en ciutadans de primera i ciutadans de segona o de tercera. Exigim la recuperació dels serveis perduts, com a mínim, en les condicions que tenien un any i mig enrere, abans de l’inici de la pandèmia. Ens consta l’existència de professionals, si bé, és lògic reclamin unes condicions dignes, i si el Govern té diner per a multitud d’iniciatives no essencials, més n’ha de tenir pels que son fonamentals. I la Sanitat és la primera de totes elles.