Joan Roma

BEN VIUS I ACTIUS. Els qui havien cantat ja les absoltes al partit socialista, han comprovat com ha retornat ben viu i actiu, amb un esplèndid resultat, malgrat l’elevada abstenció. Per primera vegada, primer en vots i empatat en escons. Una prova més de l’inacceptable manca de llei electoral pròpia que distorsiona greument els resultats electorals, fins el punt de que el PSC amb 50.000 vots més que ERC, empata en escons. Però, l’important és preguntar-se, i ara què ? Interessant moment, tot i que alguns el donin per molt evident. No ho serà tant, com podrem veure en els propers dies i setmanes. Cada contesa electoral comporta moviments interns i externs, a totes les formacions polítiques. Menys intensos si els resultats han estat raonablement bons, i molt forts, en el cas contrari. Doncs, bé, la composició del Parlament no farà gens fàcil l’elecció de la mesa, i encara menys la seva gestió. En tindrem prova fefaent en les properes tres setmanes. A partir d’aquí s’inicien les consultes per a veure qui té prou recolzament per a ser investit. Salvador Illa ja ha manifestat la voluntat de presentar-se a la investidura, i el mateix ha formulat Pere Aragonès. Des d’ara i fins aquell moment, els partits faran balanç dels seus resultats, i poden sorgir complicacions inesperades. El cas més evident i per a mi més emblemàtic és el de Junts x Cat que esperava quedar primer, i ha quedat relegat a tercer. Considero pot implosionar si apareixen les disconformitats en el fons i les formes, quan tot indicava podien tornar-se a imposar. Errors greus han acabat amb un mal resultat. I per molt que els partits independentistes vulguin fer creure en una continuïtat de les seves accions, ningú dubti que no “ho tornaran a fer”, ni prosperarà la voluntat d’autodeterminar-se, ni la de reactivar la DUI; com tampoc una llei d’amnistia. Una cosa és plantejar-ho en campanya electoral, una molt diferent és traduir-ho en accions de govern. Així, doncs, la reedició d’un pacte és converteix en un mal de cap considerable perquè uns volen tirar endavant, el que d’altres veuen impossible. D’aquest estira i arronsa en sortiran conflictes constants que fan previsible una crisis immediata. Al costat d’aquesta realitat, n’hi ha una altra , personalitzada en Salvador Illa, que maniobrarà perquè tothom la tingui present. Ni es pot tornar enrere, ni es pot pensar en trencar la legalitat, ni encara menys voler parlar en nom de tot el poble català, des de posicions clarament minoritàries. Alguns volen auto enganyar-se parlant de percentatges, sense voler veure els centenars de milers de vots perduts. A més, la dura realitat suposa fer front a la pandèmia, i al mateix temps a una greu situació financera que només se la pot vèncer amb amplis acords amb el govern central, per una banda, i amb un bon aprofitament dels fons procedents de la UE. Agradi o no, el procés és cosa del passat. S’ha girat pàgina, i no hi haurà cap vel•leïtat de trencar de nou la legalitat catalana ni l’ espanyola. Ben aviat ho comprovarem.