Joan Roma

REVOLUCIONARIS DE LUXE Sentir per una banda la crida de Puigdemont a “desbordar l’Estat”, i per una altra a Laura Borràs, a “implementar l’1-O”, amb tota mena de mobilitzacions i ús de les institucions per assolir la independència, produeix una insòlita imatge. La de revolucionaris de luxe, a la recerca de mobilitzar immenses gentades enfervorides per aquestes proclames. Però, heus aquí que en un petit país com el nostre tothom es coneix i tothom sap de quin peu calça. I és que al llarg de la història hem conegut “revoltes de Palau”, “revolucions de vellut”, i moltes altres modalitats, però es fa difícil pronosticar l’èxit d’una candidatura conformada per gent benestant , amb sous superiors als cinc mil euros mensuals, que criden a la mobilització sense oferir cap garantia a canvi. Es més, dona tota la sensació que s’ha conformat una candidatura, amb l’objectiu bàsic i fonamental de garantir-se un escó al Parlament. En els meus temps de diputat, pensàvem molt poc en el sou, i molt en la feina que ens esperava. Ara corren altres aires, i pel que es veu hi ha un bon nombre de persones que busquen un sou segur, poca feina, en un Parlament mig desmantellat. I se suposa que en aquestes circumstàncies fins i tot poden aspirar a compaginar aquest sou, amb altres ingressos procedents de participar en programes i tertúlies de TV3, Cat radio, i altres. En aquests llocs podran demostrar el profund patriotisme i convertir-se en ferotges adversaris, perdó enemics, de tots aquells esgarriats que no combreguem amb les seves idees. Ells son els autèntics defensors del país, i per això el seu sacrifici ha de tenir justa recompensa. Així estem, així anem. Es increïble el grau de cinisme i desconeixement del patiment de la majoria de gent, per culpa d’un llarg procés que ha destruït economia i convivència, al qual s’hi ha afegit una pandèmia, que obliga a canviar tots els plans del passat. I no parlo d’una deriva independentista que no tenia cap opció de prosperar, sinó d’uns projectes que han de ser substituïts per una autèntica “revolució” política – administrativa. A la vista de les primeres reaccions a la presentació de les llistes d’ERC i Junts x Cat, crec que estem a l’inici d’un canvi radical de tendència. M’explico. La realitat és tant dura, i les dificultats tant profundes que molta gent troba impertinents i fora de lloc, les crides a continuar una lluita que només ha portat que desgràcies i pèrdues generalitzades. Veure, ara, com uns pocs privilegiats criden a perseverar en els mateixos errors, suposa una frivolitat inacceptable. Tots els fugitius de la Justícia gaudeixen d’un benestar material com pocs tenen en el país. I els empresonats, mantenen privilegis econòmics de similars dimensions, de manera que no poden exigir als maltractats ciutadans els segueixen per camins totalment inviables. I sí, tots voldríem tancar aquest nefast període, però no se’ns vulgui imputar als qui vàrem defensar les llibertats i la democràcia com a culpables de la seva situació. Foren ells qui varen perpetrar un atac sense precedents a la democràcia. Que ningú vulgui invertir els termes.