Joan Roma

LES TRES EMES ( M ). No és una petició d’ara, sinó d’anys enrere, però en aquest precís moment si una cosa necessita el nostre país, son les tres emes: més metges, més mestres, més mossos, per a garantir la salut, l’educació, la seguretat. Estem molt lluny d’aquest objectiu, i reitero haver-lo escoltat de boca de Miquel Iceta, vuit o deu anys enrere, quan es varen dur a terme unes retallades brutals, que no han estat ni suprimides ni compensades. En plena pandèmia, constatem la manca de recursos tècnics, però sobretot humans, en tots els nivells de la sanitat pública. Tenim centenars de consultoris mèdics i CAP’s, tancats o només amb atenció parcial. Les llistes d’espera, de tota mena de malalties s’ha ampliat enormement, i no es veu un horitzó proper, per a revertir la situació. Els experts parlen de la necessitat d’invertir 5.000 milions, a la sanitat pública, en els propers cinc anys, si es vol evitar quedi col•lapsada. Traduït en altres xifres, es precisen un miler de professionals mèdics, i similar xifra a nivell d’infermeria i administració. A nivell educatiu, la precarietat és similar a la de la sanitat, amb nombrosos centres escolars, infradotats, a l’espera de completar plantilles, cobrir places de personal de baixa, i nous mestres per a fer-se càrrec dels grups desdoblats. Portem un notable retard en la reacció a les necessitats, i no passa dia que no tinguem coneixement de directors i directores de centres, desesperats per unes mancances que no esperaven trobar. Un tercer element bàsic per a poder fer vida normal, és el de la seguretat. Portem anys de retard en cobrir places i tenir plantilles suficients per a fer front a un munt de circumstàncies especials, que han de cobrir els Mossos d’Esquadra. Ja no parlem només de la seguretat , en termes policials, sinó de l’activació de protocols, on els Mossos han d’actuar, en tot lloc i moment. L’esgotament és visible, i impossible d’allargar, sense prendre mesures immediates. I les mesures han de ser d’ampliació d’efectius, equivalents a dues promocions, com a mínim, a banda de renovar bona part de la flota de vehicles, envellida fins extrems insostenibles. A tot plegat s’hi sumen les mancances financeres de la Generalitat que comporten retards en els pagaments de les places concertades amb residències de la gent gran, o d’altres entitats del tercer sector. Son habituals les queixes en tot aquest àmbit, amb el perill de que algunes hagin de tancar per no poder fer front a les obligacions. No és fàcil fer front a tants problemes alhora, però la qüestió ve de lluny. Quan les prioritats d’un govern estan en altres coses, la realitat apareix amb una urgència inusitada. Toca canviar les prioritats per a poder atendre les necessitats. Sense més dilacions i amb una profunditat i rapidesa mai imaginades. I per fer-ho toca mullar-se en diferents direccions. Una és facilitar que el govern central disposi de nou pressupost el més aviat possible, d’això en depèn un millor finançament de les infraestructures, equipaments i serveis de totes les CCAA, entre elles, la catalana. Sense aquesta condició, aquí no es podrà fer gran cosa. Assolit aquest objectiu, toca preparar els pressupostos d’aquí amb unes retallades brutals a tots els elements accessoris, per a concentrar-se en les “tres emes”. No hi ha altres vies, ni altres opcions. El diner és limitat, i no es pot allargar indefinidament. Toca suprimir tot el que és dispensable, per dedicar-ho al que no ho és. I deixem de fer victimisme barat perquè si els ajuntaments tenen un finançament escàs, i estant fent un magnífic paper, també el podrien fer les CCAA, i amb elles Catalunya si la gestió fos austera i eficient. Han arribat i arribaran noves partides per a compensar i fer front a les necessitats originades pel COVID 19, però son limitades. D’aquí l’eficiència en la seva gestió. La inhabilitació del president Torra ha comportat l’entrada en el compte enrere per a les eleccions al Parlament del 14 de febrer, però mentrestant hi ha un munt de necessitats que no poden quedar congelades a l’espera de veure qui forma el nou govern. Les tres emes, son vigents ara, i ho seran d’aquí uns mesos, quan més aviat el govern es posi a resoldre-les, més aviat els ciutadans se’n beneficiaran.