Joan Roma

LA COMISSIÓ DE VENÈCIA DEIXA CLARES LES COSES. A fi d’evitar interpretacions sesgades, interessades o clarament enganyoses, la Comissió de Venècia, fa pocs dies, ha publicat un document de 16 pàgines per puntualitzar tots els extrems, respecte la celebració de referèndums. El resum, ras i curt, és que tanca totalment la porta a la independència per la via unilateral. Es més, deixa clara la impossibilitat legal de celebrar referèndums que no segueixin la legislació vigent, de l’Estat, corresponent. Per als no coneixedors de les institucions de la UE, em permeto informar sobre què és i per a què serveix la Comissió de Venècia. D’entrada, cal aclarir que el nom oficial de la Comissió és: Comissió Europea per a la Democràcia per al Dret, però se la coneix pel lloc on varen fer la primera reunió i que ha quedat com a seu permanent : Venècia ( Itàlia ). Aquesta Comissió està formada per experts en dret constitucional de diferents països. L’important no és la procedència sinó la rellevància dels seus coneixements, motiu pel qual els seus informes i dictàmens son decisius per a acceptar, autoritzar o resoldre qualsevol qüestió en litigi. Es va crear l’any 1990, l’any de la caiguda del mur de Berlin, com a òrgan indispensable i urgent d’assistència constitucional, per als països de l’Europa central i oriental, i amb ells, a la resta de la UE, o arreu del món. Va començar amb l’adhesió de 18 països i ara ja n’hi ha 62 que el reconeixen com l’òrgan consultiu , indispensable en casos de dubtes o conflictes. Alguns lectors recordaran les diferents interpretacions que havia donat l’antic president Puigdemont quan buscava empara legal per a la celebració de la consulta de l’ 1- O. No en va trobar perquè no n’hi havia. Es més, davant la carta tramesa a la Comissió, aquesta va contestar de manera taxativa que qualsevol convocatòria de referèndum havia de complir amb la legislació estatal vigent. I només es permetia celebrar referèndums de secessió si la Constitució del país corresponent així ho recollia ( qüestió que no contempla cap Estat de la UE, i només dos a nivell mundial). Ara, la Comissió, per evitar qualsevol escletxa a interpretacions no volgudes, dedica un apartat del document a “La validesa dels textos sotmesos a referèndum”, on deixa clar que “els textos sotmesos a referèndum, han de complir totes les lleis superiors “. Els experts diran, evident. En dret sempre preval el principi de jerarquia de les normes. Sempre es va de dalt cap a baix, tenint la Constitució a dalt de tot, seguida de l’Estatut d’Autonomia, i a continuació altres normes de menor rang. Deixa clar també un altre aspecte rellevant que es va fer servir reiteradament per part dels partits i entitats independentistes, en el sentit de que si el govern central volgués, no hi hauria problemes per a dur a terme el referèndum. Això no és així, com s’ha dit i repetit per part del president Pedro Sánchez, i amb ell, els més rellevants juristes del país. El document aclareix que si un text constitucional no preveu la possible secessió d’una part del seu territori, impedeix la celebració d’un referèndum sense acord. Considero de gran interès i molt oportú aquest document perquè aclareix en la seva totalitat alguns dubtes que les entitats i partits independentistes, van exposant. Ara mateix, encara hi ha qui reclama una tercera consulta o referèndum. Pel que es veu ni el 9 –N, ni el 1-O, els consideren rellevants, i en volen un tercer. Per a què fer ? Altres, posen com a nou objectiu decisiu per a la independència, superar ni que sigui amb un sol vot, el 50 % dels vots emesos, el proper 14 de febrer. Tinguem clares les coses i evitem nous invents. La democràcia es sustenta en les lleis vigents, i sigui quin sigui el resultat electoral , individual o col•lectiu no hi ha cap marge per a decisions unilaterals que vulnerin l’estat de dret. Ja s’ha enganyat massa vegades com per a que algú ho vulgui tornar a fer. Si algú té algun dubte sobre els marges legals disponibles, té tot al seu abast, per estar informat, i no deixar-se enganyar.