Joan Roma: PARLAMENT DE FIRETA - PARLAMENT DE FIRETA. Mai, ni en els pitjors somnis, hagués imaginat una deriva tant esperpèntica de la màxima institució de Catalunya. Aquests darrers 10 anys, han estat els pitjors de la història, però els tres darrers, son d’autèntica vergonya col·lectiva. Ben aviat, farà 3 anys de la pitjor sessió de la història. Concretament els dies 6 i 7 de setembre de 2017, amb el trencament del Reglament del Parlament i la vulneració de l’Estatut d’Autonomia i la Constitució. Però, d’aleshores ençà hem viscut altres plens, sinó tant greus, tant o més vergonyosos, pel que han tingut de despropòsits i desconeixement de les regles que regulen la democràcia participativa, amb el conseqüent respecte als jocs de majories i minories. Res de tot això importa als partits de govern. Son il·luminats en possessió de la veritat absoluta i creuen ostentar la representació de tots els catalans, pensin com pensin, encara que els números no quadrin , fan i desfan a la seva voluntat. La democràcia s’ha de sotmetre als seus capricis, i no importa si tenen suport legal o no. Podria exposar uns quants exemples, de diverses sessions, però em referiré a la darrere, una de les més esperpèntiques de les celebrades. Una autèntica fira de declaracions, atacs i exabruptes , a comptes del rei emèrit. Semblava més una sessió d’exorcisme que no pas, una sessió parlamentària. Una autèntica carrera per veure qui la deia més grossa i anava més lluny, com ja ve sent habitual entre els partits de govern, amb l’afegitó de la sempre inefable CUP. D’entrada, celebrar, en plena pandèmia, un ple extraordinari per debatre sobre la monarquia i el rei emèrit, no deixa de ser sorprenent, però fer-ho quan es diu que no “tenim rei”, volem marxar d’Espanya, i ja estem en una república, perquè carai s’ha de parlar d’un sistema inexistent ??? Com pot el Parlament tractar temes que no li son propis ? Però, si a més de no ser-li propis, consideren que no son d’aquest mon, encara és més ridícul, no ?? Doncs, sí i no. Convenia perdre el temps tractant un tema que permetés sortir als diaris, i fer oblidar la nefasta gestió de la pandèmia a Catalunya. Una maniobra de distracció molt pròpia d’aprenents de política, que al final ha servit per tornar a quedar en ridícul , els dos socis de govern, a compta d’uns fets, realment esperpèntics. Perdoneu l’ús reiterat de la paraula, però és que no en trobo cap altra de més adient. M’explico. Resulta que desfrenades totes les passions per part de Junts x Cat, ERC i la CUP, es posen a presentar mocions i propostes de resolució, a cadascuna més beneita que l’altra, en una carrera per anar més lluny, que ningú. Al final, es vota que sí, que no, o tot el contrari, i apa, ja hem fet el que tocava fer i podem marxar de vacances... Però no. Heus aquí que els alts funcionaris del Parlament, a diferència dels polítics, s’hi juguen la carrera i el sou, i no estan disposats al sacrifici perquè uns quants il·luminats vulguin sortir del marc legal. Revisat tot el que s’havia presentat i votat, adverteixen uns quants acords, clarament inconstitucionals, de manera que avisen no publicaran el que no compleixi els requisits marcats per la Constitució. En el seu dia ja varen ser avisats i advertits pel TC, de manera que el seu incompliment suposaria un delicte penal, amb tot el que comporta. I heus aquí la paradoxa que el Lletrat major, Joan Ridao, ex secretari general d’ERC, adverteix de la il·legalitat de determinats acords, i Xavier Muro, Secretari General, ordena la no publicació dels acords, il·legals. Resultat final: no es publiquen una part dels acords presos. Vergonya immensa que motiva la petició de cessament / destitució , per part del president Torra, al president del Parlament. En fi, si algú troba fets semblants en qualsevol altre parlament del món, que ho digui perquè aquests son de rècord Guinness. Parlament de fireta, en plena pandèmia, i amb la crisis més greu del darrer segle ¡¡¡. Endavant Digital