Joan Roma: MOCIONS A DOJO - art. Nació Digital Solsona MOCIONS A DOJO, APROVADES I OBLIDADES. Fa pocs dies, el portaveu del grup municipal socialista, a l’Ajuntament de Manresa, Felip González, va recordar que el ple del dia 27 de setembre de 2018, havia aprovat una moció, declarant persona no grata al rei Felip VI. Ho va fer com a mostra de les contradiccions d’un equip de govern que per una banda pretén fer venir al Sant Pare, i per altra, desconeix que és impensable vingui ,sense una invitació expressa del cap de l’Estat. En aquest cas, el rei Felip VI. Segurament, ningú recordava la moció, ni el seu resultat final. Han passat gairebé dos anys, i en aquest país nostre, dos anys son una eternitat. Amb tot, agafo aquest exemple com a crítica a una manera de fer i actuar, d’un bon nombre de partits, i un immens territori municipal, donat a la presentació , debat i votació de mocions, que res tenen a veure amb el propi municipi, que fan perdre molt de temps, i no serveixen per a res més que per fer volar coloms. La majoria d’alcaldes /alcaldesses, opten per acceptar debatre i votar tota mena de mocions, malgrat la llei els permeti rebutjar totes aquelles que res tenen a veure, amb les competències municipals. Es una mala solució, però, aquesta és la realitat. I la realitat comporta convertir molts plens municipals en petits parlaments, on els regidors /es, volen fer veure que son diputats, i destinen més temps a parlar de temes , totalment aliens al municipi, en comptes de parlar del que realment importa. Es més, les males pràctiques han arribat a situacions tant inversemblants, com destinar més temps a la presentació, debat i votació de mocions ,alienes a les competències municipals, que no pas a temes del propi municipi. En alguns ajuntaments, he comptat mitja hora per temes propis, i dues hores per a temes extemporanis. Estic totalment en contra d’aquestes pràctiques, i en algun moment, s’haurà d’arribar a un acord per a parar aquesta insensatesa. I la cosa fa anys que dura, però amb el procés independentista, el creixement de mocions ha estat enorme, i la pèrdua de temps i esforços, immensa. Tot plegat, per a res. Si mirem enrere, i veiem els milers de plens per a debatre milers de mocions, sobre qualsevol proposta, veurem com la seva repercussió ha estat nul.la. Alguns feien creure que aprovar una crida a posar estelades, a declarar- se independents, a expedir diplomes de bons i mals catalans, a mobilitzar persones, a demanar referèndums, a rebutjar decisions del govern central, etc, eren passos rellevants per aconseguir objectius concrets. Al final, tot acaba en els arxius de les institucions a qui s’envien els resultats de les mocions, i ja està. Ja hem perdut temps i esforços, en comptes de dedicar-los a feines concretes i profitoses. I sí, en els darrers anys, n’hi ha hagut moltes lligades al procés, però abans i ara mateix, en surten de tota mena, en funció de la imaginació dels grups municipals. En canvi , és increïble la manca de preparació i dedicació al propi municipi. Per a mi, que un grup municipal presenti mocions no lligades a la vida municipal, és una demostració de la incapacitat per a parlar del que toca. Si algú no sap de què parlar del municipi, millor no faci perdre el temps parlant de temes que res tenen a veure, perquè simplement aniran a parar a la paperera de la història, o en un arxiu desconegut , que ve a ser el mateix. Governar i opositar, han de tenir per objectiu millorar el poble o ciutat. Per altres objectius ja disposem d’altres institucions. A cadascú el que li correspon.