Friday, July 17, 2020
DE REIS I PRESIDENTS - art. Regió 7
DE REIS I
PRESIDENTS.
Portem un parell de setmanes amb uns quants articles d’articulistes de la
casa ( Regió 7) i d’altres de convidats, fent- se creus de les noticies
aparegudes sobre possibles comissions , rebudes pel rei emèrit Joan Carles I.
Ja no parlo d’altres mitjans de comunicació, alguns dels quals dediquen dies i
setmanes, amb previsió de continuïtat fins no sabem quan.
No es té encara prou informació ni detalls, però tot indica un comportament
“indigne” per part d’ una persona de tant elevada representació. Sembla
increïble com hi ha persones que poden perdre el nord, per culpa del maleït
diner, i com poden perdre el prestigi i la honorabilitat guanyades al llarg de
tota una vida.
Alguns dels articulistes aprofiten per “passar comptes” a la monarquia i
fer-la dipositària de tots els mals d’Espanya i per descomptat de Catalunya.
Van a buscar fets verídics, anècdotes incertes, i actuacions controvertides,
per intentar demostrar els maleficis de la
monarquia i la necessitat de girar pàgina.
També volen traspassar els presumptes danys causats, per ell personalment,
al seu fill, l’actual rei, així com a la resta d’institucions de l’estat. Per
aquests, tot el que té relació amb la Corona, és indigne i sotmès a sospites i
maldats.
Evidentment que s’han d’aclarir els fets, i treure’n conseqüències. Ningú
ha de tenir carta blanca per actuar fora de la llei, oimés si estava en el
càrrec més elevat de tots. Ara bé, tampoc és de rebut ampliar el que seria un
comportament personal, cap una responsabilitat col·lectiva, donant entendre que
fill i família haurien conegut o participat en fets inacceptables.
D’aquí la necessitat de tenir més informació i reclamar transparència per
evitar danys majors. Res pitjor que difuminar , tapar o emmascarar presumptes
actes il·legals. Per tant, rapidesa i transparència son indispensables, així
com modificació de lleis per encarar, el futur, amb les garanties pertinents.
Aprofito, però, aquesta greu situació per a recordar el “drama” propi. Ho
dic per aquells que consideren Espanya com un país impossible, mal governat,
ple de brutícia i comportaments indignes, vella i retardada, de la que se n’ha
de marxar per a poder construir un país nou, exemplar, en tot i per tot.
Son aquells que no recorden i han plegat en el racó dels records, el
comportament d’una mena de “pare de la pàtria”, en la persona de Jordi Pujol.
Aquí , hem tingut un president durant 23 anys, impartint lliçons de moral,
ètica i estètica des del faristol del Parlament de Catalunya, amb dures
acusacions de mals catalans, a socialistes, i altra gent que gosava criticar la
seva forma de governar.
Aquí, hem tingut més de trenta anys, tota una família, embrancada amb un
partit, que va “saquejar” un país. Es parla de més de tres- cents milions, en
tota mena d’accions i intervencions, conegudes, avalades o participades amb
centenars d’empresaris, alcaldes, diputats i senadors. Aquí no parlem de
rumors, ni presumpcions, aquí ja tenim sentències i fins i tot algunes persones
a presó, però queda molt per saber i conèixer.
I parlem d’un president, però amb repercussions cap altres presidents que tenien
un partit lligat a multitud d’operacions fraudulentes, de les quals tenim
constància d’unes poques. Hem tingut una llarguíssima etapa , plena de greus
comportaments, sense haver actuat com corresponia.
I sí, hem de rebutjar, conèixer i castigar els presumptes comportaments
il·lícits del rei emèrit. Per descomptat, però qui vulgui donar lliçons, ara i
aquí, que repassi la nostra història recent, en la qual trobarà actuacions mai
imaginades i mai perdonables.