Friday, September 13, 2019
EXILIATS O FUGITIUS ? - art. Regió 7
EXILIATS O FUGITIUS ?
En els meus anys a Berna, Suïssa,( 72 – 79 ), vaig conèixer
autèntics exiliats polítics, procedents de la guerra civil i la posterior
repressió franquista. Tots ells /elles tenien en comú, una fugida en
desbandada, complicada i plena de perills, amb un posterior assentament a
França, Països nòrdics, Gran Bretanya...o a Mèxic i Llatinoamèrica. Uns anys, plens de perills, pors, i
inestabilitat, traduïda en precarietat , fins extrems propers a la pobresa
extrema.
Molts d’ells/elles, havien aconseguit deixar enrere aquesta
situació i podien retornar a l’activitat política i cultural, impulsant accions
com les dels Jocs Florals a l’exili, recuperació de partits polítics, o
campanyes per recuperar la democràcia perduda. Fou en alguns d’aquests fòrums
on vaig tenir ocasió de parlar i debatre amb aquesta representació d’autèntics
exiliats.
O, si voleu conèixer i parlar amb refugiats / exiliats,
podeu anar a algun dels centres d’acollida, dispersos per la geografia
espanyola. En el meu cas, tres dies per setmana, en tinc al meu davant,
aprenent el castellà com a via indispensable per a poder arrelar una nova etapa
de la seva vida, a casa nostra.
No tenen vivenda, ni cotxe, ni altres pertinences que alguna
bossa de roba, emportada de presa i corrents, o donada per entitats com Creu
Roja. Cap possibilitat d’anar de restaurants, ni fer despeses de cap mena, que
no siguin propiciades , pel centre d’acollida que els atén, sigui a Berga,
Manresa, Madrid, Bilbao o A Corunya...La principal preocupació i ocupació serà
aprendre l’idioma, per a tot seguit, buscar feina i un pis, per a poder refer
la seva vida.
Fem bon ús, del
veritable sentit de les paraules, perquè d’elles en depèn l’autèntica realitat
de cada persona i cada fet concret. No parlem d’exiliats polítics, quan volem
dir fugitius de la Justícia. Espanya, és una democràcia plena, com ho
testimonia l’Index de Qualitat Democràtica, elaborat per la secció exterior de
The Economist. Un índex, acceptat mundialment, que situa Espanya en el lloc dinovè,
dintre dels vint països de “democràcia plena”, en un conjunt de 165 països ,
supervisats i controlats, any rere any.
No ha perdut cap lloc, en els darrers anys, de manera que
continua sent un país, de democràcia plena, en el qual no hi cap l’existència
d’exiliats polítics. En absolut. I si algú vol comparar la seva realitat amb la
dels exiliats que tenim acollits a Espanya, és ben fàcil de fer-ho. Aquí ,veurà
la realitat de països com Rússia, Ucraïna, Geòrgia, Camerun, Costa d’Ivori,
Congo, Senegal, Somàlia, Burkina Faso, etc, etc.
Produeix, doncs, indignació veure les condicions de vida,
dels qui varen decidir fugir, en comptes de retre comptes, davant la Justícia,
com han fet els que es troben a presó, pendents de sentència. Els antics
exiliats espanyols, i amb ells, els catalans, com ara els que tenim acollits
aquí, no havien estat mai, en palaus, ni en restaurants de luxe, ni amb
despeses pagades, movent-se lliurement per un grapat de llocs.
L’exili, és una altra cosa. I no podem acceptar la banalització
d’una situació com la que acompanya els exiliats, perquè , aleshores pervertim
la seva realitat, i la que varen patir els qui varen perdre la llibertat, en
una guerra o en una llarga i cruenta repressió franquista. A cada cosa el seu
nom, i un nom per a cada situació. I, comprengueu estimats lectors /es, que
tenir contacte quotidià amb una realitat molt concreta, com la dels exiliats,
porti a aclarir la diferència enorme entre una situació i una altra. Tindrem
ocasió de tornar-ne a parlar, en els propers mesos, quan els fugitius, es
trobin davant una nova realitat.