Joan Roma

CAP UN GOVERN OPERATIU .

No hi ha hagut més remei que convocar noves eleccions generals, a la vista de la impossibilitat de constituir un govern realment operatiu, precisament en uns moments en que cal coherència, preparació i apretar files, per encarar els difícils reptes de present i futur.

Si una cosa no es pot permetre un govern, és copiar l’estructura i funcionament del govern de la Generalitat, on campen dos partits, cadascun per allà on li sembla, amb un president que lluny de presidir i coordinar, es dedica a voltar pel país, més com activista social que no pas, com autèntic cap de govern.

El resultat, el podem veure, dia rere dia, amb descensos brutals en els temes més prioritaris per un govern. Estem en el tercer lloc per la cua, en matèria d’assistència sanitària, i realment a la cua, en el àmbit d’ajuts socials. Dos elements claus en l’estat de benestar, al qual hi podríem afegir, la poca inversió en ensenyament, i per descomptat, la pràcticament nul·la, capacitat d’inversió en infraestructures, equipaments i serveis.

Seria difícil trobar, algun altre govern, en algun lloc del món que funcioni amb pressupostos prorrogats de l’any 2017, sense cap garantia de poder aprovar-ne uns de nous, per a l’any vinent.

Si això, és greu, molt greu, en un govern autonòmic, una situació semblant és impensable en un govern estatal. Tots els analistes, indiquen turbulències importants de forma immediata, i si no es preparen els elements essencials per a fer-hi front, podem tornar a tenir una crisis, de grans dimensions, cosa que no ens podem permetre, vistos els estralls produïts, per una que encara no ha acabat de marxar.

Davant una situació semblant, el país ha de tenir un govern fort, ben recolzat , tant en el Congrés com en el Senat, i amb una composició que no permeti fissures ni discrepàncies internes, i encara menys, externes.

Amb els resultats a la mà, i pel que coneixem de les negociacions tingudes amb els partits que podien donar suport al partit socialista, no hi havia cap garantia d’estabilitat, ni a curt ni a mitjà termini. No quedava cap altre remei, que anar a noves eleccions i que , entre tots, decidim quina força volem que tingui cada partit, com per no haver de fer equilibris estranys, a l’hora de prendre decisions.

Alguns, creuen que podem trobar-nos en un panorama similar. Sincerament, no ho crec. La consciència de tenir temps tumultuosos, de forma molt immediata, obliga a afinar més en la decisió del vot. I han entrat nous actors en la carrera política, i alguns dels actuals, hauran de plegar si els resultats demostren el desencert de les seves actuacions, en aquest mandat, de manera que els canvis poden ser rellevants, a nivell de resultats, i a nivell de lideratges.

En tot cas, anar a votar, no representa cap gran sacrifici. Al contrari, els qui demanen participació, ara en tindran una més, inicialment no esperada. I es poden corregir alguns dels efectes electorals, en el sentit de reforçar presències per a garantir fortalesa de govern. I no és que les coalicions no siguin desitjables, si la gent així ho decideix, s’han de poder dur a terme. El problema és quan els possibles socis, no acaben sumant tot el necessari, i a més mostren divisions internes, i controvèrsies externes. Ha estat millor anar a noves eleccions que no pas, confeccionar un govern, de vida tumultuosa i precària.

No ens podem permetre perdre ni un dia més, l’endemà de les noves eleccions. I la confecció d’un nou govern ha de tenir per nord, buscar l’equip més eficient, i posar en marxa tot el conjunt de propostes, ja presentades que suposen un pla de govern per a quatre anys. La feina de planificació ja està feta. Ara , falta aconseguir uns resultats suficients, com per a formar govern, sense els condicionants que s’han trobat en aquesta ocasió. Els nous resultats, amb  lideratges reforçats o escapçats, ens donaran la resposta dintre de poques setmanes. El panorama intern i extern precisa d’un govern fort, preparat i coherent. De tots nosaltres depèn fer-ho possible.