Friday, July 05, 2019
NO HO TORNARAN A FER - art. Regió 7
NO HO TORNARAN A FER.
La setmana passada, sota el títol “episodis nacionals”
exposava tres fets rellevants, en el conflicte Espanya – Catalunya, que tenien
un denominador comú: la improvisació, el desconeixement de la realitat interna
i externa del país, una certa frivolitat a l’hora d’emprendre accions i
decisions, i el conseqüent fracàs dels objectius plantejats. Es tractava dels
“Fets de Prats de Molló” ( 1926), els “Fets del 6 d’octubre” ( 1934) i
finalment els “Fets del procés “ ( 2017).
Per a alguns, el procés encara no ha acabat, perquè no volen
reconèixer el fracàs, però la realitat s’anirà imposant, a mesura que passin
els mesos i, sobretot, es vagin coneixent les conseqüències de les accions
dutes a terme. Hi ha hagut grans dosis de prepotència, menysteniment del poder
d’un Estat, desconeixement de la realitat de la UE i de les posicions de les
potències mundials, i creença en poder actuar de qualsevol manera, sota la
simple invocació de la paraula “democràcia”. Democràcia, a conveniència, no,
segons les normes establertes, per l’estat de dret.
Tantes accions i actuacions, fora de lloc, havien d’acabar
malament. De fet, els protagonistes no poden al·legar desconeixement de les
conseqüències dels seus actes, perquè varen estar avisats, en tot lloc i
moment, per lletrats del més alt nivell, del Parlament de Catalunya, del govern
de la Generalitat, i per òrgans de tant prestigi i pluralitat com és la
Comissió Jurídica Assessora ( una mena de tribunal constitucional català)
format per quinze juristes de gran prestigi, encarregats d’assessorar i emetre
dictàmens , sobre els temes més rellevants. Tant ells, per unanimitat , com els
altres, varen deixar clares les diverses il·legalitats que els processistes
estaven cometent, de manera que , ara, ningú pot al·legar ignorància.
Es més, el propi Tribunal Constitucional, va avisar ,
reiteradament ,sobre les vulneracions de drets fonamentals que es produiria si
la Mesa del Parlament i el Govern català, tiraven endavant les sessions del 6 i
7 de setembre de 2017. Sorprenen ara ,algunes declaracions fetes, davant el TS
, respecte temes que varen ser ignorats i vulnerats en aquella sessió. I més
greus haguessin estat, en el cas d’haver tirat endavant els acords presos, amb
lleis ( de desconnexió ) que vulneraven Estatut i Constitució.
Sabut tot això, i comprovat el grau de fugida endavant, dels
protagonistes del procés, no deixa de ser sorprenent, la declaració de “ho
tornarem a fer”, pronunciada davant dels membres del Tribunal. Si algú es podia
posar les mans al cap ,per una afirmació tant extemporània com aquesta, segur
que ho va fer. Si en comptes de reconèixer els errors comesos, i prometre el
compliment de la legalitat, el que es pretén és tornar-la a vulnerar, es donen
tots els arguments al tribunal, per pensar que no han entès la gravetat dels
fets comesos.
Però, és fàcil fer afirmacions verbals, i ser grandiloqüent
en moments determinats. La realitat és que “no ho tornaran a fer” res del que
varen dur a terme. NI ells ni els seus seguidors. Els seguidors ja ho han
deixat molt clar ,en una dotzena d’ocasions en el darrer any. Fan grans
declaracions, criden a la mobilització, critiquen tot i més dels tribunals i
del govern central....però, tots quiets. Ningú es mou del guió establert, sobre
la línia del que és legal i del que no ho és. Ningú té ganes de repetir
experiències passades, i ningú pensa en la unilateralitat . Fins i tot les CUP
ho acaben d’afirmar.
I és que si en algun moment, algú volgués tornar posar en
marxa, una acció similar als dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, el govern
central de torn, repetiria l’aplicació de l’article 155, que com s’ha vist ,
aquesta setmana, ha estat avalat pel TC. I va costar molt, posar-lo en marxa,
ara seria ben fàcil fer-ho , per segona vegada, tenint present que no comportà
cap especial rebuig i fins i tot cent catorze alts càrrecs de l’administració ,
es varen mantenir en els seus llocs. En resum, es digui el que es digui, la via
unilateral ha quedat aparcada i res fa pensar en que algú “ho tornarà a fer”.