Friday, January 04, 2019
MAL ÚS DELS AJUNTAMENTS - art. Diari de Terrassa
MAL ÚS DELS
AJUNTAMENTS.
A pocs mesos de les onzenes eleccions municipals de la democràcia, que
tindran lloc el dia 26 de maig de l’any que ve, els partits ,estan immersos en
una frenètica carrera per veure quin mapa en surt. Un mapa que alguns volen
convertir en la principal eina per mantenir viu el procés independentista,
malgrat hagin comprovat, la seva total inoperativitat.
La principal batalla, s’està donant entre ERC i PDECAT, en l’immens
territori del món rural, conformat per 600 petits i mitjans municipis. Fins
ara, aquest ha estat un territori clarament dominat per l’antiga CiU, on
ostenta una majoria d’alcaldies,
presidències de consells comarcals, i diputats provincials que li han permès
assolir, les presidències de les diputacions provincials.
Tot plegat, suposa controlar un immens territori, que ha posat al servei
del procés, fent un mal ús dels ajuntaments, els quals s’han trobat fent un
paper que no els correspon. El resultat ha estat nefast, a nivell de gestió i
confrontació, entre partits, dintre de cada ajuntament, i d’aquests cap els
seus ciutadans, que en moltes ocasions no compartien el posicionament
municipal.
En aquests anys, s’han convocat millers de plens municipals, per debatre i
votar mocions, que res tenien a veure amb la política municipal. Mocions que no
han servit per a res més, que convertir en mini parlaments els plens, i per fer
creure que servirien a l’èxit del procés. Al final queda una sensació d’immensa
presa de pèl, i de pèrdua d’esforços , temps i diners, que han anat a la
paperera col·lectiva.
Ara, els partits independentistes, tornen a tocar a
somatén, per a reclamar consistoris marcadament independentistes, per tornar a
començar. O per a continuar, no se sap ben bé, quin guió, camí o batalla , cap
objectius indefinits.
El mal produït ha estat immens, perquè molts ajuntaments, han distret les
seves prioritats, han abandonat la feina quotidiana, per a dedicar-se a la
propaganda i agitació. Puc assegurar que
com més independentista ha estat l’equip de govern, menys efectiu ha estat en
la seva acció diària. Continuar per aquest camí, seria clarament negatiu per al
conjunt de ciutadans, i per la pròpia institució municipal.
En aquest marc global, és lògic el gran esforç del PSC per mantenir i fer
créixer la seva presència , en el món rural, pensant en les necessitats de la
gent, i no en l’ús partidista, de cara al futur d’un procés desgastat i
desnortat. I el mateix cal fer amb els
consells comarcals, i amb les diputacions provincials, que han desviat les
seves prioritats, en comptes de mantenir l’atenció preferent en gestionar les
competències pròpies.
Son molts els alcaldes i regidors, cansats de servir a les estratègies
polítiques dels seus partits, que han decidit plegar. En molts pobles petits,
hi ha prou de problemes diaris, i pocs recursos com per afegir-hi plens
extraordinaris, debats sobre mocions d’uns i altres, anades i tornades a
tribunals, manifestacions, mobilitzacions, crides, viatges a passejar la vara
d’alcalde....amb el perill de ser processats, per accions poc meditades i mal
aconsellades, que ara aquests partits es troben amb falta de vocacions. Més ben
dit, amb falta de matxaques , per fer ballar al son d’uns líders perduts en el
caos. Les dificultats per confeccionar candidatures ha esdevingut un repte
molt, molt complicat. Potser que meditin la trajectòria portada, i deixin que
els ajuntaments facin les seves funcions. I prou.