Friday, September 21, 2018
S'HA DE TRIAR - art. Regió 7
S’HA DE TRIAR .
Ben poques vegades, tenim una sola opció, tant en la vida
privada, com en la professional. Saber triar, comporta anar pel camí de l’èxit
o del fracàs, assumint la decisió presa, amb total normalitat. Ens podem
equivocar, però si s’han estudiat i avaluat degudament, les opcions
disponibles, la decisió ha de ser conseqüent.
Dic això, a la vista de la dinàmica de la política
espanyola, convertida en un frenètic camí de canvis , a tots els nivells. No fa
pas gaires mesos, molts independentistes s’havien entossudit a afirmar que tant
feia tenir el PP com el PSOE, al front del govern central. Ara, just quatre
mesos després, es pot comprovar com de diferent és un i altre partit.
No és cap novetat, pels qui formem part de la política , des
de fa anys. Per molt que alguns vulguin equiparar uns i altres, la diferència
és abismal, tant a nivell de comportament personal com polític. Els ideals
d’uns, tenen ben poc a veure amb els interessos dels altres, i si algú en tenia
algun dubte, ara ho pot comprovar , cada dia que passa.
Què toca fer ? Doncs, aprofitar la presència del partit
socialista en el govern central, per formalitzar canvis que s’haurien d’haver
produït molts anys enrere. De fet, toca triar. Toca decidir si es vol reforçar
la feblesa socialista, mitjançant acords, a curt, mitjà i llarg termini, que
resolguin conflictes o anhels permanents.
Va ser un gran encert, recolzar la moció de censura, per
portar Pedro Sánchez, a la presidència del govern. Ara, toca continuar pel
mateix camí i donar suport a les ànsies de recuperació de drets perduts,
ampliar serveis, invertir en polítiques creadores de llocs de treball, i
impulsar infraestructures que modifiquin decisions injustes, preses en el
passat, començant pel corredor mediterrani, continuant per la potenciació dels
ports del Mediterrani, o per la resolució de l’etern problema de rodalies,
entre altres.
En els darrers dies , hem vist contradiccions i pugnes entre
membres del PDECAT, i ERC, entorn possibles acords i pactes amb el govern
socialista. Dona més la imatge de petites enveges, ganes de protagonisme o
baralles de pati de col·legi que no pas de polítiques ambicioses. De fet,
aquestes baralles, i aquestes indefinicions van causant baixes, entre aquells
càrrecs més preparats, que decideixen tirar la tovallola, i marxar cap a la
vida privada, a la vista de la impossibilitat de dur a terme, polítiques
serioses, en els llocs on estan.
Es greu perdre aquests polítics, perquè empobreixen els seus
grups parlamentaris, els quals es van mediocratitzant , fins extrems realment
preocupants. S’han vist imatges i decisions, més pròpies de nens petits, que no
pas de polítics experimentats. Creure que no assistint a actes, que comptin amb
la presència del Rei, es un acte de valentia, és viure en la inòpia, fent un
ridícul espantós i enviant missatges de país poc seriós, cap enfora. Continuar
per aquest camí, és garantia d’acabar en la més absoluta de les irrellevàncies.
Però, torno al principi. Ara i aquí, el president del
govern, està decidit a actuar amb valentia davant múltiples reptes que ningú
s’havia atrevit a enfrontar. Si els partits independentistes, es posen al seu
costat, aconseguiran dos resultats, especialment importants. Un anirà lligat a
la modernització i actualització de les polítiques d’igualtat, eficiència,
transparència ...i l’altre, en benefici propi de les institucions catalanes,
les quals en poden sortir clarament beneficiades, en tot allò que estigui
dintre dels termes constitucionals i estatutaris. Hi ha un bon nombre de
propostes sobre la taula, com per saber que si es tria anar de costat del
govern, es resoldran conflictes de molts anys enrere. Toca triar, i deixar de
banda enveges i batalles entre partits, que res resolen.