Wednesday, September 12, 2018
RODA DE VISITES - art. Diari de Terrassa
RODA DE VISITES.
Estimats lectors, pels qui no esteu en cap ajuntament, us imagineu que els
canvis de govern no suposen cap especial maldecap, pels administrats, ni per
les administracions...Ho sento, però això no és així. Cada canvi, és un
maldecap afegit als anteriors, en una roda d’imprevisible final. M’explico.
Ara mateix, tenim un nou govern que està aterrant, enmig de greus
conflictes interns, desavinences, manca d’objectius, i manca de lideratge, per
part d’un president que ni ell es creu que ho sigui, perquè diu dependre d’un
altre... que no ho és. Té bemolls, la cosa, però anem al gra.
Cada nou conseller/a , considera indispensable fer una roda de visites al
territori. Es a dir, a tot el país, per donar la imatge de proximitat i per
sortir en els mitjans de comunicació, a falta d’altres motius, més pràctics o
tangibles. Això vol dir que, arribats a setembre tocarà planificar una visita a
cada consell comarcal, per “escoltar el territori”. Bé, els qui som territori,
anem a la reunió, expliquem les nostres coses, ell en pren nota, i apa, tots
cap a casa. Ja s’ha escoltat el territori.
I això, ho solen fer tots els consellers/es, de manera que tenim un grapat
de reunions programades, que a l’hora de la veritat no serveixen per a res. Per
a res pràctic, em refereixo. Mirem-ho amb un exemple pràctic. Per al territori,
un dels departaments més vitals, és el de Política Territorial i Obres
Públiques, ara anomenat Departament de Territori i Sostenibilitat. En aquests
moments , en mans de Damià Calvet ( PDeCAT).
Hem tingut 13 consellers, al front d’aquest Departament, en els 38 anys de
govern autonòmic, de manera que el grau de resistència i persistència, és molt
baix. A cada nou Conseller li expliquem les contradiccions, disfuncions,
absurditats de les lleis més importants del seu departament com és la
d’urbanisme, habitatge, activitats, etc, amb exemples clars dels prejudicis que
causen sobre el món rural, a nivell de restriccions en millores d’habitatges
rurals, camins, activitats, infraestructures, equipaments i serveis. Aquestes disfuncions i problemes, solen venir
de lleis fetes en despatxos, per intel·lectuals o tècnics, desconeixedors del
món rural, que actuen sobre un món imaginari.
Els qui vivim, treballem i lluitem per la supervivència del món rural,
topem constantment amb una legalitat adversa, lenta, burocratitzada, i sovint,
interpretada diferentment segons la demarcació territorial. Exposats alguns
exemples, amb un conseller que es posa les mans al cap, i promet modificacions,
retornem als nostres pobles, convençuts que res canviarà. No ens equivoquem,
perquè arriba un nou conseller, i la roda de visites reprèn la mateixa
rutina...
Si això passa amb els membres del govern, el mateix succeeix amb altres
càrrecs subalterns, com son els delegats del govern, o els delegats
territorials de les conselleries. A falta de competències i finançament, s’han
de posar a fer visites turístiques a cada ajuntament, i el que vivim en els
consells comarcals, amb el conseller de torn, es viu a cada ajuntament amb el
delegat /da de visita institucional, per explicar coses, dites i repetides
durant anys...
Aquest és el model territorial que tenim, ple de contradiccions i
disfuncions, sense cap voluntat de canvi. I no deixa de ser contradictori tenir
un govern amb grans ànsies independentistes front a Madrid, i en canvi ser un
govern totalment centralista, controlador i intervencionista, fins extrems
increïbles, a nivell intern de país. Per aquest govern, com pels anteriors que
hem tingut, ells son els que manen, i els ajuntaments son els que estan a les
seves ordres.
# posted by joan roma cunill @ 7:16 AM 
