Friday, September 28, 2018
ALCALDES IMPUTATS - art Regió 7
ALCALDES IMPUTATS.
Dintre de pocs dies, apareixerà ,una primera llista d’unes
quantes dotzenes d’alcaldes imputats, per fets ocorreguts l’any passat, en
motiu del procés independentista. La
Justícia és lenta, però poc a poc, va fent els passos previstos per
l’ordenament jurídic vigent. Es tracta
d’avaluar, si els actes duts a terme, per alguns alcaldes, s’ajustaven a dret,
o trencaven l’estat de dret, i han de ser motiu d’enjudiciament, i resolts, a
nivell penal.
Els partits independentistes, van construint un determinat
relat, que té dues vessants complementàries. Per una banda, pretenen fer creure
que ni els dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, es va trencar la legalitat vigent, en el
Parlament de Catalunya, ni hi va haver cap trencament de l’estat de dret , en
els dies i setmanes posteriors. Una segona vessant, és titllar la justícia
espanyola, com injusta, sotmesa al poder polític del moment, i incapaç d’emetre
sentències “justes”.
En resum, mantenen i sostenen que res del que va succeir,
tenia cap intenció de vulnerar l’ordre constitucional i estatutari, i per tant,
res dels que se’ls acusa té cap fonament legal.
Vull recordar que tots els alcaldes, jurem complir i fer complir els
preceptes continguts en la constitució espanyola i en l’estatut d’autonomia de
Catalunya, de manera que som responsables del que fem o deixem fer, en
compliment del càrrec que ostentem. Qui no hi estigui d’acord, ho té fàcil:
renunciar al càrrec i dedicar-se a una altra cosa.
Portem uns quants anys, en que un bon nombre de càrrecs
públics, han cregut irrellevant cometre perjuri. Es a dir, no donar compliment
al jurament fet, en el moment de prendre possessió del càrrec. Alguns creuen
que es poden saltar les normes vigents, si és per una causa, considerada
“superior”. Altres, van molt més lluny,
i emportats per l’eufòria del moment o simplement, per quedar bé, davant els
seus o una part dels seus, varen decidir trencar amb l’estat de dret,
saltant-se les lleis i prenent decisions que no encaixaven ni amb el càrrec ni
amb la legalitat vigent. La llista pot ser llarga.
Des de convocatòries de plens, per a tractar temes que res
tenen a veure amb les competències municipals, a aprovar mocions, contràries
als preceptes constitucionals i estatutaris, pagar despeses per moviments
independentistes, amb diner públic, promoure accions i actuacions, contràries a
decisions judicials, pagar amb diner púbic, la defensa d’accions personals,
etc. Tot plegat, ha produït un gran nombre d’accions judicials, que aquests
dies veuran la llum, i seran objecte d’estudi i informació, en tots els mitjans
de comunicació.
Es evident que en molts casos es varen superar i promoure
accions, totalment contràries a dret, i resulta sorprenent que ara alguns ho
vulguin negar, quan en varen fer clara ostentació en el moment d’incomplir la
legalitat. Qui no recorda signatures públiques de decrets d’alcaldia,
infringint la normativa legal ? qui no recorda el pagament de despeses en forma
de quotes o aportacions públiques, a entitats independentistes ? qui no recorda
mocions totalment contràries a la legalitat vigent ? Tots hem de ser
conseqüents amb les accions dutes a terme, i no mirar cap un altre cantó, quan
es demanen responsabilitats.
I si dels actes comesos, se’n deriven sentències, toca
assumir-les, malgrat s’hi pugui estar en desacord o en contra. Així és l’estat
de dret, en tots els països democràtics, i recordem que Espanya figura en el
lloc dinovè, a nivell mundial, malgrat totes les crítiques que se li fan. Ah, i
si passa com a Berga, les entitats i associacions poden fer el que vulguin ,
però els qui marquen la diferència entre exercir d’alcaldessa o figurar
d’alcaldessa, son el secretari i el interventor. I estic segur que aquestes
dues peces clau de tot ajuntament, compliran la llei.