Joan Roma

EL PARLAMENT MÉS CAR DE LA HISTÒRIA.

Tenia dubtes sobre el títol d’aquest article. Dubtava entre el que porta, o un altre com “el Parlament menys treballador de la història”. M’explico. S’acaba d’anunciar que degut als conflictes entre els grups parlamentaris que donen suport al govern, Junts x Cat, i ERC, el Parlament de Catalunya, tanca per vacances, fins a principis del mes d’octubre en que tindrà lloc el debat de política general, i quinze dies després reprendrà els plens ordinaris, en els quals la oposició podrà fer preguntes al president i consellers.  Tot això, sempre i quan no apareguin nous conflictes que portin el president a retallar unes quantes setmanes més, el funcionament de la cambra catalana. Ja no ve d’aquí.

Immensa vergonya aliena, i immens desconcert, pels qui hem ostentat el noble càrrec de diputat. Un càrrec que garantia el funcionament habitual i ordinari del Parlament, com a centre de la vida política del país, i com òrgan indispensable de seguiment i control de l’acció de govern. Pel que es veu, els nous temps, els nous partits, troben innecessari el Parlament, i no tenen cap mania de tancar portes, uns mesos més, convertint el Parlament de Catalunya, de la present legislatura, en el més car de la  història, o en el menys treballador.

I és que la cosa té bemolls, per no dir paraules més gruixudes. Vàrem tenir eleccions al Parlament, el 21 de desembre, i fins el 2 de juny no es va constituir el nou govern. Ja podem veure que això només ha passat en un o dos altres països, a nivell mundial. Però, el Parlament no va començar a treballar, a ple ritme, fins fa escasses cinc o sis setmanes, i esgotats per tant de treball, i barallats els grups independentistes, resolen , com a millor solució, tancar fins a l’octubre.  Francament, si comptem les hores, ja no els dies de treball autèntic, comprovarem com el cost del Parlament, supera qualsevol previsió feta, en qualsevol altre indret del món. Si hem de buscar rècords , millor obtenir-los en altres àmbits, diferents al que ara tractem.

Sobre el motiu del conflicte, millor no destinar-hi gaire energies, perquè també suposa un exercici d’incredulitat immensa. La diferència entre uns i altres, rau ,en si s’ha de tractar als sis diputats , suspesos per la seva situació processal, per igual, o s’ha de fer una excepció en el cas de l’ex president Puigdemont. ERC considera que tots han de tenir igual tracte i Junts x Cat, vol fer una excepció, en el cas de Puigdemont. Increïble baralla, i increïble resultat. A falta, d’acord, paralització del Parlament, i ja en tornarem a parlar després de vacances.

Mentrestant, centenars d’iniciatives parlamentàries, descansen en els prestatges a l’espera de la seva tramitació, moltes de les quals, se situen fora dels terminis legals establerts. Es a dir, centenars d’iniciatives incompleixen les normes del propi Parlament, al no ser respostes en els temps establerts, ni ser assumides pel govern. La paradoxa porta, a que el Parlament, incompleix les seves pròpies normes, i deixa els grups de la oposició, en situació d’indefensió i del compliment del seus deures.

Arribats en aquest punt, hem de constatar la preocupant degradació de la vida democràtica del país, assumint com a normal, una situació increïblement anòmala, i preocupant pel que té d’antidemocràtica . No es pot acceptar resignadament, que un conflicte entre dos grups parlamentaris, comporti la paralització del Parlament, deixant-lo sense funcionament, tres mesos més. Es que en el primer any, des de les eleccions, el Parlament només haurà funcionat tres mesos, escassos. I en aquest cas no vulguem donar les culpes a Madrid, ni a enemics externs, el conflicte és intern, i les culpes les han d’assumir els qui en tenen la responsabilitat. Com podem confiar en les nostres institucions, si en comptes de fer-les funcionar, el que fem és tancar-les ? I algú creu, que si existeix conflicte en el Parlament, aquest mateix conflicte no està viu, en el propi Consell Executiu ? Es a dir, en el govern de la Generalitat ? O és que algú ha vist algun programa de govern, o algun plantejament , de cara els propers mesos ? La crisis interna, demostra, la inactivitat externa. Evident. Per això no es vol que funcioni el Parlament.