Joan Roma

UNA FLOR NO FA PRIMAVERA.

Existeix una vella dita popular , “una flor no fa primavera”, però pot indicar que s’acosta el temps de les llavors, perquè surtin altres flors, i es produeixi un canvi de paisatge, de manera que on abans hi havia pedregar, ara hi hagi verdor.

No és hora de llençar les campanes al volt i pensar que la reunió dels dos presidents, del passat dilluns, suposa desencallar un grapat d’anys de conflictes i desencontres, però tant pel fons com per les formes , les coses han canviat molt, i més que canviaran. Ja no solament a nivell de relacions territorials, sinó a tots els nivells.

El nou govern central, imprimeix “aires nous” en tots els temes, i si bé té una representació parlamentària precària, les iniciatives que presenta son de difícil desaprovació, de manera que anirà duent a terme canvis substancials, en temes realment de vital importància, com perquè la resta de partits no s’atreveixin a votar-hi en contra.

Pel que fa Catalunya, tornem a trobar-nos, en un moment històric, amb una presència parlamentària a Madrid, prou important com per fer-la jugar de manera estratègica. Es va fer, en motiu de la moció de censura, i ara convé anar-la aplicant en multitud d’altres temes, de manera que s’avanci cap a objectius llargament perseguits. De fet, ara, toca actuar com ho han fet els bascos, amb uns rendiments ben profitosos i evidents.

Ara bé, per aprofitar el moment històric, s’han d’abandonar aspiracions que no tenen cap viabilitat ni cabuda en el règim parlamentari i constitucional en el que ens trobem. Qui cregui que pot continuar amb el procés, no ha entès que la via està tancada, fracassada i irreversible. Alguns, varen creure en una feblesa i descomposició de l’Estat, que no existia, i encara menys, en un recolzament extern, totalment inventat.

Estem en una altra etapa, sense deixar l’anterior, que tornarà ben aviat, quan s’emprengui el judici contra els principals responsables d’un procés independentista que alguns consideren no va trencar ni produir delictes, com per ser empresonats i condemnats a presó. Millor seria esperar tots el judici, sense presó preventiva, però l’estat de dret, ens obliga a acceptar les resolucions judicials, encara que no les compartim. Ara bé, de fets greus, se’n varen produir, i si en comptes de veure constantment les imatges del 1-O, miréssim les dels dies 6 i 7 de setembre de l’any passat, entendríem millor les acusacions contra els principals impulsors del procés.

Vulnerar el Reglament del Parlament, subvertir l’ordre estatutari de Catalunya i de la Constitució espanyola, son fets d’una extrema gravetat, i si no varen anar més lluny, fou per la intervenció del Tribunal Constitucional, i per la impossibilitat de portar a terme tot el que els promotors havien previst o implementat. Després ,s’hi varen afegir nous fets , però els dels dies 6 i 7, son especialment greus. Aleshores, la Justícia ha de fer el seu curs, sense intervenció del govern, i cauran sentències que tornaran a crispar l’ambient.

D’aquí a allà, toca als dos governs normalitzar al màxim el país com per evitar recaure en nous desafiaments i unilateralitats. Per això és tant important visualitzar les ganes de treballar amb eficàcia i rigor per resoldre vells conflictes que s’havien deixat podrir en temps del PP. Retirar contenciosos davant el TC, resoldre conflictes de competències, aclarir conceptes de govern, millorar sistema de finançament, i sobretot respectar les singularitats de Catalunya, son elements essencials per retrobar un nou esperit de coordinació i col·laboració. Aquest mateix mes de juliol veurem avenços en tots els temes, abans esmentats, com perquè tothom constati l’inici d’una etapa radicalment diferent a les anteriors. Una flor no fa primavera, però moltes, sí la anuncien.