Friday, July 06, 2018
EL QUADERN SUÍS DEL PRESIDENT - art. Regió 7
EL QUADERN SUÍS DEL PRESIDENT.
No entenc la mania d’alguns polítics, de posar un llibre al
mercat, sobretot si el llibre no aporta cap gran novetat ,a la humanitat.
Tampoc comprenc, d’on treuen el temps, perquè la feina diària semblaria haver
d’ocupar tot el temps disponible. I tampoc entenc qui els compra, perquè
francament, no els veig com a cap bona inversió, però vaja, anem al tema.
Resulta que el president , per delegació de l’altre ex
president, va passar divuit mesos a Suïssa, i ha volgut posar aquest país com
exemple, de tot el que ell defensa i vol fer, en contraposició a Espanya. Troba
multitud de virtuts en el país helvètic, i un munt d’inconvenients en la nostra
Espanya. Totalment d’acord, però , pel que escriu i ha explicat en les
conferències de presentació del llibre, el coneixement del país és clarament
insuficient, com per parlar-ne amb tanta lleugeresa. M’explico.
S’ha posat de peus a la galleda quan exposa l’enorme afecció
dels suïssos per les consultes o referèndums, imaginant que allà , res hagués
passat, per organitzar un referèndum d’autodeterminació ,com es va voler fer
aquí el dia 1 – O. Ai las, mal exemple, ha agafat. I és que , en efecte, la
democràcia directa ,regeix el dia a dia
de Suïssa, des de la seva creació, el dia 1 d’agost de 1291, quan sorgeix la
Confederació Helvètica.
De la Confederació es passa a una Federació d’Estats o
Cantons, mitjançant la Constitució de 1848, reformada el 1874 i amb una
tercera, ben recent, de 1999. Des d’aquella primera Constitució fins a dia d’avui,
s’han dut a terme prop de 600 referèndums / consultes, de caràcter federal /
nacional, i molts altres, a nivell cantonal i municipal. Aquest sistema de
consultes habituals i permanents als seus ciutadans, és únic en el món, i
constitueix l’ADN del país.
Ara bé, no tota iniciativa popular ( amb cent mil
signatures, n’hi ha prou), com tampoc una iniciativa parlamentària, pot ser
traduïda a referèndum. Hi ha temes que no poden ser objecte d’aquesta via, i
una ben clara i evident: NO EXISTEIX EL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ. Es a dir, cap Cantó, pot impulsar un
referèndum / consulta amb aquest objectiu, de manera que el model posat pel
President Torra, és fals. A Suïssa no s’hagués pogut dur a terme un referèndum
, com el que s’havia promès aquí a Catalunya. I quan dic que allà no s’hagués
pogut fer, vull dir, que allà no s’hagués fet. Si algú coneix el rigor i la
serietat suïssa, en pot donar fe.
I un altre exemple que trenca els esquemes del president,
per delegació, és l’exigència de participació de tots els suïssos en el que es
considera matèria de tots. Poso un exemple. L’any 1978, el territori del Jura (
majoria de parla francesa) es va voler independitzar del Cantó de Berna(
majoria parla alemanya). Ho va poder fer , seguint estrictament la legalitat
vigent, però qui va decidir concedir la independència, per a poder esdevenir el
26è Cantó de Suïssa, fou tot el poble suís, en referèndum federal / nacional.
En cap cas, s’hagués permès, la votació en el sol territori que es volia
independitzar.
En resum. Per parlar d’un país, no n’hi ha prou amb divuit
mesos, de vida més o menys intensa. En el meu cas, hi vaig passar set anys, i
en porto quaranta seguint la seva història, amb constants visites, i contactes
al més alt nivell, com per saber i sentir el pols del país, al qual considero
com una segona pàtria. I ja m’agradaria copiéssim multitud de les seves
virtuts, perquè mai s’haguessin dut a terme accions i actuacions com les que
hem vist en els darrers anys aquí. Allà la mentida i
falsedat és castigada durament, i l’educació i les males maneres, son
rebutjades per tothom. Imatges com les de la delegació catalana a Washington, o
les dels dies 6 i 7 de setembre de l’any passat en el Parlament de Catalunya,
mai s’haguessin pogut produir en un país seriós i rigorós com el suís. Per tant, president, millor
tornar-hi uns quants anys més. Li
servirien per governar millor el nostre.