Saturday, October 21, 2017
ALGÚ HI PENSA ?- art. Regió 7
ALGÚ HI PENSA ?
Un dels avantatges d’estar en un partit polític, o en una
organització concreta, serveix per estar acompanyat ,en moments determinats de
la vida, especialment en els més delicats.
Aquests dies de tanta tensió, de tanta confusió i desgavell,
em demano, qui pensa en les centenars de milers de persones grans, que viuen
soles, i pateixen per una situació que ni entenen ni saben cap on va. O, encara
que visquin acompanyades, qui els explica que no han de patir perquè no passarà
res que els pertorbi la vida quotidiana.
Estem en un país petit, on tothom es coneix i tothom té
parents o amics, en qualsevol de les instàncies de l’administració o de les
entitats bancàries, per posar un exemple. Quan, en algunes tertúlies, es
minimitza la por a la inestabilitat i al futur, i es nega la fugida de
capitals, es demostra total desconeixement de la realitat, o s’amaga, per no
haver de contradir, opinions anteriors.
La realitat, és la que ens expliquen aquests parents o
coneguts que tenim en diferents entitats bancàries del país. I la realitat, és
que atenen milers de persones angoixades per posar els seus estalvis, en lloc
segur. Expliquen jornades esgotadores, sense temps ni per anar a esmorzar, per
a poder rebaixar les cues en multitud d’oficines, en multitud d’indrets del
país.
El mateix passa, a nivell de serveis municipals d’atenció a
la gent gran, on s’han de donar explicacions, ben poc usuals, fins ara.
Estem ficats en un embolic, com mai havíem imaginat, i ningú
sap ben bé quines seran les properes etapes, ni el seu final. Sempre havíem
cregut que, el principal repte dels polítics, era resoldre els conflictes, de
la millor manera possible, i garantir la pau i tranquil·litat a tots els
ciutadans.
Ara i aquí, la incertesa és total per quan tot el que s’havia
assegurat no passaria, està passant. Es més, està passant a uns nivells
insospitats. De les afirmacions que d’aquí ningú marxaria, ni bancs, ni
indústries, ni activitats diverses, hem passat , en tant sols quinze dies, a
veure centenars de canvis de seus socials, en uns casos, i seus fiscals, en
altres, amb dubtes enormes, respecte de quan la fugida s’aturarà.
Es lògica la tensió i la por, en bona part dels ciutadans. I
en res ajuden declaracions, absolutament irresponsables, a l’hora de treure
importància a les conseqüències de la incertesa. A dia d’avui, no solament hi
ha inquietud , en moltes empreses, sinó també en una munió d’autònoms que
treballen per a elles.
Tots sabem , o almenys confiem, en que una vegada acabada la
incertesa, poden tornar, però en altres llocs, moltes de les que varen marxar,
no varen tornar. Estem, doncs, davant un moment delicat, i si fins ara,
Barcelona ostentava la bicapitalitat , econòmica, cultural, social..., la pot
perdre, sinó retornen algunes de les entitats, de primer nivell, que acaben de
marxar.
Però, tornant al principi. Segur, que tots ho estem passant
malament. Més, els qui ostentem càrrecs institucionals, perquè cada dia
apareixen novetats inquietants, que no sabem, qui ni com ,les resoldrà. Però,
algú pensa en tanta i tanta gent que pateix per les incerteses en que es mou la
política i les institucions ? Algú els pot assegurar que en poc temps, la
normalitat retornarà ? Algú té dret a imposar sortides, fora de l’estat de dret
? Algú pot arrogar-se la representació de tot un poble, quan només es pot
saber, per mitjà d’eleccions ?
El principal deure dels polítics es resoldre conflictes, i
trobar solucions. No, posar els ciutadans davant les enormes incerteses, en les
que estem immersos.