Friday, January 08, 2016
NO DIGUIS ADÉU - art. Diari de Terrassa
NO DIGUIS ADÉU.
Per un bon amic meu he rebut l’article ,
publicat en aquest diari, el passat dia 2, escrit per Toni Prunés, sota el
títol “Adéu”. Es un article fet a raig, sense embuts, sense concessions, sense
auto censures, propi d’una persona que diu “prou” a multitud de situacions que
no tenen cap explicació lògica en un país, suposadament avançat, i que , en
canvi, no sap cap on va.
Conec Toni Prunés, del seus anys a
l’ajuntament de Terrassa, però fa molt de temps que no hem coincidit en cap
reunió ni esdeveniment, però el seu
article em porta a fer unes quantes reflexions i una petició final.
Porto trenta-sis anys a l’ajuntament de
Borredà ( Berguedà), dotze com Regidor de govern i vint-i-quatre com alcalde
socialista- a molta honra, i segueixo al peu del canó. També he passat quatre
legislatures com a Diputat al Parlament, i publico quatre articles setmanals en
diferents mitjans de comunicació de la Catalunya Central. Avui, però, salto de
territori per complementar l’article esmentat.
Ho dic sincerament que és decebedor fer
política en els moments actuals, després d’haver superat immenses dificultats
en els primers anys de democràcia municipal, i d’haver topat amb tota mena de
dificultats, tant per part del govern central com del Govern de la Generalitat.
En aquesta llarga trajectòria he vist com s’ha creat una immensa distància
entre els drets i deures dels ciutadans, de manera que tothom és molt
coneixedor dels drets, però molt poc partidari dels deures. Culpa de tots, però
molt especialment dels governs, dits superiors, que han abandonat moltes de les
seves obligacions per traspassar-les als ajuntaments, sense, però donar-los-hi
les eines per dur-les a terme.
El govern de la Generalitat, es queixa del
tracte que rep de Madrid, però el mateix tracte que critica és el que dedica
als ajuntaments. Per la Generalitat , els ajuntaments son entitats menors, al
seu servei, i sota les seves ordres, de manera que els hi pot treure
competències, diners i autonomia, sense contemplacions. La relació és de
superior vers inferior. El mateix que tant victimisme ha creat l’antiga CiU en
els seus atacs al Madrid polític.
I heus aquí que la situació va de mal en
pitjor quan Artur Mas i els seus, s’embranquen en el mal anomenat procés
sobiranista, en el qual portem prop de cinc anys, aparcant tota acció de govern
a curt i mig termini, deixant el país a la deriva i empitjorant un paisatge que
ja era més que complicat. A dia d’avui, no tenim un autèntic govern en el qual
confiar ni a qui demanar ajut o resolució de problemes. Ningú es fa responsable
de res, ningú vol prendre decisions a
l’espera de saber qui tindrà de superior o de si desconnectem o no d’Espanya.
Una bona justificació per congelar activitat i deixar-ho tot per un altre dia.
Quin és el principal problema del país ? Cap
on ens porten els dirigents ? Quan m’ho demanen, tinc una resposta tant
contundent com les que formula Toni Prunés en el seu article. El principal
problema de Catalunya és la immensa mediocritat dels seus dirigents. Els conec
bé, i puc assegurar, parlant a Terrassa, que cap d’ells hauria arribat més
enllà de contramestres, en una empresa tèxtil mitjana, en la vida civil. I els
tenim de Consellers, o de dirigents de l’antiga Convergència o dintre d’ERC.
També tenim antics socialistes, sortits del PSC, amb l’excusa de no tenir ànima
independentista ( quin gran descobriment ¡¡¡) i que estan a la recerca d’un nou
càrrec ben remunerat, sota el paraigües d’ERC, el partit on hi veuen més futur
pels seus gran ideals. Tot aquest garbuix de mala praxis, mals exemples, mala
gestió, i desconeixement sobre el futur, comporta actuar per la galeria, dient
a la gent el que vol sentir, oblidar el principi d’autoritat, i més greu
encara, acceptar que es pot trencar amb la legalitat vigent, sense manies.
Quan el govern i els principals dirigents han
perdut el nord no podem demanar que la ciutadania mantingui la calma i tingui
un comportament adient. El principi d’autoritat i ordre està en crisis des de
fa uns quants anys, promogut des de les més altes instàncies. Es clar que molts
tenim ganes de llençar la tovallola, i dir que ja us ho fareu, però l’estimació
pel país ens ho impedeix. La solució passa per treure de les més altes
instàncies de les institucions i dels partits, persones que mai hi haurien
d’haver arribat, i això tant val per Catalunya com per Espanya. Els catalans,
ara i aquí, estem emprenyats, contra tot i contra tots, perquè estem immersos
en una crisis brutal i no veiem sortides viables ni aquí ni allà. La reacció és
de votar a qui sigui, con tal siguin nous, i ens diguin el que volem escoltar encara
que no tingui cap ni peus. Pensar en una independència, sense base cívica
suficient, sense aliats externs, sense preparació tècnica ni humana, amb un
deute de 68.000 milions d’euros que genera 3 milions cada dia ( repeteixo tres
milions diaris en interessos) i que depèn de les bestretes mensuals de Madrid
per poder pagar cada mes, és d’insensats. Però aquí estem, i ara , a punt
d’anar a noves eleccions. Doncs, bé, la única via és retornar al seny, jubilant
a un gran nombre de mediocres i donant pas a una nova fornada de gent preparada
i seria. El país no pot continuar en mans destraleres. D’aquí que em permeti
demanar a Toni Prunés que el seu Adéu, sigui un A reveure, i es comprometi a
expressar cada setmana o cada mes els seus punts de vista per enriquir i fer
posar de peus a terra, molta gent que només s’alimenta de mitjans de
comunicació oficials o privats, totalment fidels al govern que els paga. Ara
més que informació predomina la propaganda. Convé, doncs, tenir molts Tonis
Prunés que trenquin aquesta dinàmica i facin crítica objectiva i independent.
Confio en que em faci cas. Una abraçada.
# posted by joanroma @ 9:41 AM 
