Joan Roma

CANALS DE SANG I FETGE.

Estar degudament informat obliga veure i escoltar emissions de canals de televisió de difícil digestió, i el mateix passa amb emissores de radio o publicacions digitals i en paper.

Disposar d’un bon sistema de televisió per cable, en un petit municipi com Borredà, permet accedir a una seixantena de canals, entre els quals 13 TV, Intereconomia, Telemadrid, i algunes altres. Atendre una estona, cada setmana, algunes d’aquestes emissions ajuda a comprendre moltes de les coses que passen a Espanya, i de rebot a Catalunya, o a l’inrevés.

També explica les inversions fetes per determinades autonomies en mitjans de comunicació per controlar i proclamar les excel•lències del seu govern. En aquests casos, és impossible buscar objectivitat, imparcialitat o diversitat en cap dels seus programes o noticiaris. Son simples instruments de poder, al servei dels qui manen. Sense subterfugis, sense vergonya, sense manies. Si el canal 9 de València ha tancat és perquè ja no podien pagar-lo, una vegada arruïnada tota l’administració.

Tampoc TV 3 escapa al control del govern, i ha estat sempre un dels seus principals instruments de promoció i difusió de les excel•lències governamentals, si bé, amb unes certes dosis de major professionalitat, i qualitat, respecte d’altres del seu entorn immediat.

Ara bé, res té semblança als canals d’autèntic sang i fetge, representats per 13 TV , Intereconomia, i Telemadrid. No puc valorar-ne alguns altres, per no tenir-los en el comandament, per tant em limito a aquest trio.

Es increïble el grau de sectarisme i partidisme en aquests canals, i com poden convertir qualsevol noticia en un escàndol de proporcions immenses. Com poden modificar, transformar la realitat o emmascarar-la en els més rebuscats arguments. Com poden criticar i jutjar comportaments sense cap base fonamentada. Com poden qualificar o desqualificar posicionaments, sota paràmetres mai imaginats. I com poden enfrontar territoris, sense cap mena de supervisió , control ni moderació.

La imatge que poden donar de realitats com la catalana, pot ser diametralment oposada a l’existent. Poden fer d’un cas, causa general. Poden inventar-se perjudicis o actuacions que mai s’han donat, o només en rares ocasions. Poden impulsar campanyes fonamentades en el desconeixement, la mala fe, o l’odi, pur i dur. Tot per l’audiència, o tot pels interessos que defensen.

Es preocupant constatar l’existència d’aquests mitjans de comunicació perquè intoxiquen diàriament els espectadors amb noticies falsejades, modificades o extrapolades, de manera que fan creure en una realitat que no existeix. No ens ha d’estranyar que després veiem comportaments o posicionaments sobre propostes catalanes que han estat mal explicades, o inventades conscientment.

I que això ho facin empreses privades, ja és preocupant i greu, però que ho facin entitats públiques pagades amb diners dels contribuents, és indignant. Però, que la Conferència Episcopal sigui la propietària de 13 TV, és incomprensible. Misses al matí, i aquelarres al vespre, amb tota mena de tertulians barallant-se per qui la diu més grossa, és increïble. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats, però és totalment incongruent predicar la caritat cristiana, i tenir mitjans de comunicació que impulsen les més baixes passions, fomentant arreu un anticatalanisme visceral.