Joan Roma

DESPRÉS DEL DEBAT.

Poques coses noves podem dir després de seguir el debat de política general en el Parlament de Catalunya. Si abans estàvem en una situació complicada, ara estem en un laberint ple d’incògnites i sortides falsejades.

El president Mas ho resumeix en 3 camins possibles però cap depèn d’ell i un final que no resol el problema. Per tant, hem fet camí, sense arribar enlloc. Proposar un referèndum autoritzat pel govern central, o una consulta amb una llei catalana que encara no existeix, o una consulta al.legal, demanant que el govern central tanqui els ulls i la deixi fer, sense ficar-s’hi.

Francament, demanar a un govern que permeti una il•legalitat, al.legalitat o vulneració de la legalitat vigent, mitjançant la no actuació, és impròpia d’un governant , mitjanament seriós. Però, aquí tothom és capaç d’inventar sistemes, sense cap mania.

Si els tres camins fallen, promet unes eleccions plebiscitàries, per no sabem quan. Fa pocs dies volia arribar al 2016, ara ja no ho té gens clar.

En resum, si algú no ho tenia clar, ni Artur Mas, ni ERC tenien un pla A, ni un B, ni un C. Tots improvisen sobre la marxa, i si la UE diu que no podrien quedar-se , ells consideren que ja ho resoldran. La setmana vinent faran una visita a Brussel•les, i ja està. Parlaran amb uns quants prohoms, i tornaran dient que els han rebut molt bé, i veuen el futur amb optimisme, i ja està.

Però, tornant al debat, hem caigut de nou en la trampa de parlar molt de la independència i molt poc de la dependència de la gent respecte tots els problemes de la crisis. Estem cansats de donar voltes sobre un únic tema, mentrestant veiem com tots els servies públics s’estan degradant fins extrems insostenibles.

D’aquí que he trobat encertades les múltiples propostes de resolució que el PSC ha presentat. Si un partit ha de donar mostres de no voler tenir un únic tema, ha de ser el nostre. Hem d’obligar a sortir del cau, a CiU i ERC perquè s’enfrontin als problemes quotidians i hagin de donar explicacions sobre les constants retallades.

I quan toqui parlar del pressupost de l’any vinent, s’ha de fer una especial atenció a la posició d’ERC. No pot ser que aquest partit quedi en una posició entre govern i oposició que sembli no tenir responsabilitats en la situació que viu el país.

Bé, després del debat, estem com abans. No hi ha hagut cap novetat de rellevància com per indicar que Artur Mas ha trobat el nord. Per tant, toca insistir en la necessitat d’introduir canvis notables en el funcionament i estructura de la Generalitat, si volem aprofitar la crisis per sortir-ne reforçats.

Veurem en les properes setmanes com s’encara la nova etapa, en un moment en que ja ningú vol continuar amb les mobilitzacions o actes especials. La gent està esgotada, i considera que no pot fer res més. Es hora de la política, en majúscula.