Joan Roma

DEBAT OBERT, DE BAT A BAT

Si les coses funcionen malament i per arreglar-les s’han de fer molts “sorgits”, millor fer un vestit nou. Es el que diria la gent experimentada i de seny. O és el que deien els nostres avantpassats, davant situacions com les que vivim actualment.

Queda clar que la UE, es troba en el punt àlgid de la crisis, i amb ella, Espanya i lògicament Catalunya. Aquí, per alguns pot semblar que la única via és la independència, i ja no volen escoltar cap altra possible solució, i allà, la única via és la de convertir l’actual confederació d’estats, en una federació, amb tots els òrgans que li son propis com per poder prendre decisions que afectin el conjunt, d’una manera ràpida i pràctica.

Aquí, pot haver-hi una altra sortida, si és volguda o imposada per les circumstàncies. La de convertir Espanya en un autèntic estat federal. Ara no es ni carn ni peix, perquè la primera transició va deixar un munt de coses importants per resoldre. No era possible fer-ho en aquell moment, i hem d’entendre i valorar l’enorme avenç realitzat però , esgotat el material que dona la Constitució, cal anar cap una segona transició i rematar la feina, en tots els àmbits possibles.

Per fer-ho, s’ha d’obrir un debat, de bat a bat, i no tenir contemplacions en cap dels aspectes que no hagi funcionat fins ara. O que la seva modificació sigui essencial per equilibrar l’estat. Un estat ja de caràcter federal, amb tots els ets i uts, sense històries intermitges.

Per aconseguir-ho res tant fonamental, com que els protagonistes parlin clar, siguin valents i conseqüents. Sincerament és el que està fent Pere Navarro, des de fa uns mesos. Algunes veus malintencionades titllen les propostes com “estridents” o amb ganes d’aconseguir titulars de premsa,... la realitat, però és que ha aconseguit obrir debats fins ara considerats intocables. El darrer, just fa pocs dies, qüestionant el funcionament dels concerts basc, i navarrès. Fins ara, era tema tabú. Tots els experts consideren que aquests sistemes trenquen la solidaritat dels territoris de l’estat, i deixa dos territoris amb uns privilegis excepcionals.

No és estrany queda meravellat davant infraestructures, equipaments i serveis d’aquells territoris, respecte dels d’aquí, quan veiem en que col•laboren a la sostenibilitat del conjunt de l’estat. Si volem una nova realitat, hem de fer que tothom hi sigui amb els mateixos drets i deures.

Mesos abans, el mateix Pere Navarro havia encetat un altre tema tabú, com el de la possible abdicació del Rei, a favor del príncep. Son ja molts els qui considerarien oportú el relleu.

Però continuant amb el gran debat obert, la proposta essencial procedent del PSC és la campanya , sota el nom de “La solució federal” que suposa tenir un programa detallat i clar de què hauria de contenir la segona transició per culminar la feina de la primera. I això suposa la conversió de l’estat en un autèntic “estat federal”, amb una nova Constitució en la qual quedin clars els nivells de l’administració, es modifiqui el Senat, es clarifiquin competències, quedi regulat un sistema de finançament...Alguns poden veure aquesta proposta com “idealista”, altres “irreal”, però el cert és que està avançant, com autèntica alternativa a la del trencament. Si molts deien que no hi havia federalistes a l’altra cantó, ara son molts els qui consideren arribat el moment d’aplicar les receptes que tant bons resultats ha donat, i està donant en els països més avançats del món. Perquè no, aplicar-ho a casa nostra?

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà