Joan Roma

LA COMARCA RELEGADA.

Tots sabem que perquè un país vagi bé, ha d’haver-hi sintonia i equilibri territorial entre totes les parts que el conformen. Durant anys, el Berguedà ha reclamat una atenció especial dels governs de la Generalitat, sense obtenir una resposta clara i contundent a les seves peticions.

Culpa dels governs, i culpa nostra, dels berguedans que en ben poques ocasions hem anat junts a reivindicar objectius possibles i necessaris. L’habitual ha estat queixar-nos de portes endintre , i ser massa prudents, de portes enfora.

El resultat, el tenim a la vista. Una comarca, molt despoblada, molt poc equilibrada i en un progressiu deteriorament, observable en els antics sectors industrials, però també en els comercials i sectorials. Ens podem conformar, o reaccionar contra la situació que patim.

Els qui ostentem càrrecs públics, no podem abaixar els braços i creure que no hi ha res a fer. No hem estat elegits per adoptar aquesta posició sinó per facilitar la recuperació i impulsar nous objectius. Però hem de tenir present els elements que tenim en contra.

Els darrers dos anys han estat fatals per les aspiracions dels berguedans. Ens diran que la crisis no ha permès fer grans coses, però el greu és que no hi ha hagut voluntat de dur-les a terme. I tot indica que la situació pot continuar en els propers quatre anys. Si permetem que així sigui, malament.

El territori necessita projectes estratègics. Aquells que no solament serveixen per resoldre un tema determinat, sinó que serveixen per impulsar-ne d’altres de més extensos. Un exemple clar, és la nefasta cobertura que tenim de noves tecnologies. Es evident que sense una bona cobertura de mòbil, de fibra òptica, d’electricitat, etc, és impossible pretendre posar empreses en els pobles i en el medi rural.

Es evident que necessitem sòl industrial de qualitat, a peu de l’Eix, i amb totes les tecnologies a punt. Està planificat i aturat, en el municipi d’Olvan. Justificar la seva paralització per la crisis, vol dir deixar-lo per anys a venir , de manera que quan la represa sigui una realitat, necessitarem dos o tres anys per finalitzar-lo perdent evidents oportunitats.

El mateix hem de dir de la paralització de les obres de Coll de Pal – La Molina. Quan es puguin reprendre ja s’hauran deteriorat les fetes fins ara, amb un sobrecost evident que complicarà una nova dotació pressupostària.

Estem en una comarca clarament relegada pel govern de la Generalitat. Els vells projectes dels governs Maragall i Montilla, dormen el somni dels justos, i han quedat o aparcats, o oblidats. No podem només queixar-nos. Les lamentacions poden servir per justificar algunes feines mal fetes, però no per impulsar el futur. Des d’ara ja, convindria fer la llista de les prioritats pel nou mandat que començarà dintre de molt poques setmanes. Si una cosa útil poden fer les entitats i organismes comarcals és propiciar un debat del que surti, un programa d’actuacions a portar al nou govern, tant aviat entre en funcionament. I persistir en l’exigència. Que estiguem en una gran crisis no vol dir assistir impàvidament a una total congelació d’actuacions a tot el territori.

El Berguedà té uns quants temes estratègics dels quals en depèn la represa de l’activitat. Exposem-los, i reclamem portar-los a terme. De res servirà només queixar-nos. Portem anys fent-ho, amb unes magres resultats. Fixem prioritats i posem-les sobre la taula del nou govern.

Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.